Milers de manifestants marxen a Barcelona per exigir que la crisi la pagui els rics

La manifestació, convocada per la campanya unitària “Que la crisi la paguin els rics!”, ha comptat amb uns 10.000 participants, segons els portaveus de la campanya, i ha arrencat de la Plaça Universitat per concloure a la Plaça Sant Jaume.

Al llarg del recorregut s’han corejat consignes que denunciaven la situació de crisi i exigien que el seu pes recaigués sobre els culpables: “Que la crisi la paguin els rics”, “La crisi social que la pagui el capital”, “el G-20 es reuneix, la resta el pateix”, “Ells són 20 nosaltres milions”... També han sovintejat les denúncies de les polítiques dels governs central i català: “govern d’entesa, govern d’empresa”, “l’esquerra pija també privatitza”... juntament amb la denúncia de la política repressiva del tripartit: “Bolonya s’aplica a cops de porra”, “la policia tortura i assassina”, “mossos torturadors”, “llibertat d’expressió, policia no”... S’ha reivindicat una “Universitat pública i de qualitat”, “No, no, no a les privatitzacions”, “papers, drets i treball per tothom”... S’han denunciat que “cap persona és il·legal”, s’ha rebutjat la llei d’estrangeria (“La llei d’estrangeria per la reina Sofia”) i s’ha reivindicat que “d’aquí o estrangera, la mateixa classe obrera”. Davant els atacs que els treballadors i treballadores estan patint per part de les patronals, amb la complicitat de CCOO i UGT i del governs central i tripartit, s’han corejat lemes com ara “se va a acabar la paz social”, “contra la congelació salarial, prou xantatge patronal”, “Ni EROs, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita solidaritat”, “contra el capital, vaga general”.
Durant la manifestació s’han fet diversos parlaments i accions simbòliques com ara el llançament de sabates contra les fotos dels líders del G-20, la crema d’un euro gegant davant la delegació del Banc d’Espanya i la col·locació de diversos taüts davant la seu de la patronal catalana Foment del Treball.
Ja a la Plaça S. Jaume i amb una pluja que s’intensificava per moments s’ha llegit una “carta oberta al President Montilla” denunciant les polítiques “que fan pagar la crisi als treballadors i treballadores mitjançant la davallada dels salaris i les condicions laborals” i o­n s’exigeixen “polítiques socials reals pels treballadors i treballadores, com l’única manera de sortir d’aquest fracàs del capitalisme”, amb mesures com el repartiment del treball amb reducció de jornada a 30 hores setmanals sense reducció de sou, l’oposició als acomiadaments i el rebuig dels EROs, promoure canvis al parlament espanyol per abolir les reformes laborals recents... També representants dels estudiants mobilitzats contra els Plans de Bolonya, del moviment solidari amb Palestina i de empreses en lluita com Mahle de Vilanova han intervingut al final del acte per denunciar les polítiques dels governs i apel·lar a la solidaritat.
Durant la manifestació s’ha recordat així mateix que el proper dimecres 1 d’abril (a les 10 hores, a Cotxeres de Sants) s’han convocat una assemblea d’aturats i aturades per abordar la situació de creixent desocupació que afecta la classe treballadora.

Escrit per Kaos en la red

Es presenta la ‘Coordinadora de treballadors en lluita del Vallès’ a l´OTG de Sabadell

Davant de la situació de crisi que està vivint el Vallès, diversos treballadors i treballadores de la comarca han vist la necessitat d’organitzar-se i coordinar-se per tal de poder defensar els drets laborals i socials així com unificar les lluites i els esforços. Tal com han explicat, el primer pas ha estat unir els treballadors de les empreses en crisi tot i que fan una crida tant a persones aturades com a moviments socials i sindicats a participar d’aquest ens aglutinador.

La Coordinadora es va presentar el passat dimecres en una acció agitativa que van realitzar davant de l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) que va consistir en repartir octavetes convocant a la manifestació unitària en defensa dels drets dels treballadors que es celebrarà el poper dissabte 28 d’abril a dos quarts de sis a Barcelona (Pl. Universitat).
Aquest nou espai aglutina, entre d’altres, delegats sindicals de Ficotriad-Rubí, Delphi-Sant Cugat, ACC-Sant Quirze, Essapalau, Sharp-Sant Cugat, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli-Barberà i Cecrops-Santa Perpètua. La voluntat d’aquest espai és ‘fer sentir la veus dels i les treballadores per avançar en el camí cap a la vaga general’.
Una altra de les conseqüències derivades de la crisi són les altes xifres de persones aturades, l’atur oficial del gener al Vallès Occidental ja arribava a les 61.000 persones, des d’aquesta coordinadora han mostrat un profund desacord amb els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO) que s’estan duent a terme, en aquest sentit demanen que l’administració intervingui a les empreses que volen realitzar acomiadaments de la mateixa manera que exigeixen que els diners públics es destinin a una pla públic d’ocupació i no a salvar els beneficis de la banca i la patronal.
De cara a seguir discutint com avançar en aquesta coordinació i quines mobilitzacions s’han de dur a terme a la comarca han convocat pel proper dia 14 d’abril una reunió oberta a totes les persones interessades a les 10 al Casal d’Esquerra de Badia (Av. Burgos 18).

Escrit i publicat a Vilaweb

Más de 50 parados/as participan en la Asamblea de parados de Badía

Ayer martes 25 de marzo más de 50 parados y paradas de Badía participaron en la Asamblea de parados de Badía celebrada en el Casal de l´esquerra de Badía. Se eligió un presidente, un secretario y un portavoz de la asamblea para hacer de intermediarios entre la asamblea y el gobierno municipal de Badía del Vallés. Hoy martes 26 de marzo a las 18h se reunirán con la alcaldesa de Badía del Vallés para transmitir los acuerdos de la asamblea en materia de empleo local. También se decidió participar en la manifestación del sábado a las 17.30h en Barcelona con el lema: Que la crisis la paguen los Ricos!. El maifiesto y puntos que se acordaron son los siguientes:

Somos más de 2000 los trabajadores y trabajadores que nos encontramos en paro en Badía del Vallés, despedidos en alguno de los numerosos expedientes de regulación de empleo, tras el cierre de empresas y talleres, paralizaciones de obra o a los que no se ha renovado el contrato precario. Mientras los banqueros a través de nuestras hipotecas y los empresarios de la construcción e inmobiliarias con la especulación de la vivienda, disfrutan del botín de nuestra explotación, del robo y la estafa masiva de estos últimos años de bonanza económica. La respuesta del Gobierno al drama social del paro consiste en llenar los bolsillos de los causantes de la crisis: banqueros, los especuladores y de las multinacionales que deslocalizan fábricas. Sin olvidar la complicidad de los sindicatos mayoritarios (UGT y CCOO) con años reformas laborales y convenios de empresa precarios y la no convocatoria de una HUELGA GENERAL ante la situación actual de la clase trabajadora. Ante esta situación dramática, un colectivo de parados/as de Badía del Vallès, entendemos que no podemos perder el tiempo esperando pasivamente que el Gobierno o el Ayuntamiento tomen medidas efectivas contra el paro. La experiencia de las crisis anteriores nos ha enseñado que sólo nosotros, parados y paradas, mediante nuestra autoorganización en asambleas y la movilización, podremos conseguir nuestras reivindicaciones:
1.-Reducción de la jornada laboral a 35 horas sin disminución de salario y la eliminación total de las horas extras en las obras realizadas en Badía del Vallés
2.-Paro indefinido hasta la recolocación efectiva mientras dure la crisis.
3.-Impedir los desahucios de las familias hipotecadas si se encuentra en paro alguno de sus miembros.
4.-Generar empleo público real, no subcontratado a través de empresas privadas que se quedarán con una parte del dinero destinado a los ayuntamientos.
5.-Exiguir al Ayuntamiento de Badía del Vallés transparencia en la contratación de parados en las obras de Badía y dar prioridad a los parados de la localidad en un 100%

Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC

Un éxit rotund: “després direu que només érem deu”

Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col·laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.

Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu

El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada-- que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.

“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”

A la manifestació, que també ha comptat amb la presència de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”... juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.

Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”

Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central --els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”...

I ara què?

La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions...), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)... D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic --amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col·lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.

Escrit per Kaosenlared

Manifestació: Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem!-Pl.Universitat-28/3/09 17.30h

Des de la Campanya Que la Crisi la Paguin els Rics volem posar en el vostre coneixement la següent informació:

Dins de la setmana internacional de lluita contra el capitalisme convocada pel Fòrum Social Mundial 2009 a Belém (Brasil), es realitzarà una manifestació unitària a Barcelona el proper Dissabte 28 de Març, Plaça Universitat 17:30 amb el lema Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem!
Els moviments socials, sindicats, organitzacions polítiques o culturals que formem la Campanya, accessible a l’apartat ‘Qui Som’ de la Web, fem una crida a la mobilització general de la ciutadania contra els culpables de la Crisi i en defensa dels drets dels treballadors i població en general.
Exigim protecció immediata per a tothom, però amb la vista posada en aquells que ja feien patir una Crisi permanent en milions de persones, crisi de precarietat, de vivendes inaccessibles, d’inseguretat laboral i social, de deslocalització.
Volem participar en la creació d’un moviment popular ampli que lluiti contra els interessos i cobdícia dels capitalistes, proposant noves formes d’organització que posi l’economia al servei de les necessitats socials i no a l’inversa.
En definitiva, volem dir prou a un sistema basat en l’explotació i d’injustícia social.
Aquesta participació la fem extensiva als treballadors en lluita pel seu lloc de treball digne, aquells i aquelles que el veuen perillar, als estudiants represaliats que planten cara contra la privatització i mercantilització de l’ensenyament, a companys i companyes que posen cada dia esforç per caminar cap a un món millor. Companys com l’Enric Duran, gent a qui ni el poder de la Banca ni el d’aquells que la protegeixen podrà aturar mai.
Volem finalment, deixar palès el nostre rebuig a la violència policial contra els estudiants en lluita per una Educació pública i de qualitat o­n les empreses no hi posin les urpes, repressaliats per ser un moviment suficientment ampli i decidit com per poder aturar una contrareforma capitalista.

Escrit per www.noalacrisi.cat

Convocatoria de la asamblea de parados/as de Badía del Vallés-Casal de l´esquerra Badía-25/3/09 18.30h

Somos más de 2000 los trabajadores y trabajadores que nos encontramos en paro en Badía del Vallés, despedidos en alguno de los numerosos expedientes de regulación de empleo, tras el cierre de empresas y talleres, paralizaciones de obra o a los que no se ha renovado el contrato precario. Mientras los banqueros a través de nuestras hipotecas y los empresarios de la construcción e inmobiliarias con la especulación de la vivienda, disfrutan del botín de nuestra explotación, del robo y la estafa masiva de estos últimos años de bonanza económica. La respuesta del Gobierno al drama social del paro consiste en llenar los bolsillos de los causantes de la crisis: banqueros, los especuladores y de las multinacionales que deslocalizan fábricas. Sin olvidar la complicidad de los sindicatos mayoritarios (UGT y CCOO) con años reformas laborales y convenios de empresa precarios y la no convocatoria de una HUELGA GENERAL ante la situación actual de la clase trabajadora. Ante esta situación dramática, un colectivo de parados/as de Badía del Vallès, entendemos que no podemos perder el tiempo esperando pasivamente que el Gobierno o el Ayuntamiento tomen medidas efectivas contra el paro. La experiencia de las crisis anteriores nos ha enseñado que sólo nosotros, parados y paradas, mediante nuestra autoorganización en asambleas y la movilización, podremos conseguir nuestras reivindicaciones:

1.-Reducción de la jornada laboral a 35 horas sin disminución de salario y la eliminación total de las horas extras.

2.-Paro indefinido hasta la recolocación efectiva mientras dure la crisis.
3.-Impedir los desahucios de las familias hipotecadas si se encuentra en paro alguno de sus miembros.
4.-Generar empleo público real, no subcontratado a través de empresas privadas que se quedarán con una parte del dinero destinado a los ayuntamientos.
5.-Exiguir al Ayuntamiento de Badía del Vallés transparencia en la contratación de parados en las obras de Badía y dar prioridad a los parados de la localidad.

Por estos objetivos, llamamos a todos/as a reunirnos en ASAMBLEA el próximo día 25 DE MARZO a las 18.30H en el Casal de l´esquerra de Badía del Vallés (Av.Burgos 18)

Los componentes de este colectivo también llamamos a participar en la MANIFESTACIÓN que, por los mismos objetivos descritos en este manifiesto, se celebrará EL DÍA 28 de MARZO A LAS 17,30 H. EN LA PLAZA UNIVERSIDAD

Els treballadors de Cubigel Compressors accepten finalment l'ERO que afecta a la totalitat de la plantilla

Els treballadors d'ACC Spain, antiga Unidad Hermética, han acceptat l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) després que la direcció hagi recollit algunes de les demandes dels treballadors. D'aquesta manera, l'expedient afectarà a tota la plantilla un total de 63 dies, que es distribuiran en set dies al mes durant tot el 2009. Segons les noves condicions, es fixarà un calendari que podrà ser revisat a l'abril, al juny i al desembre, i l'empresa avisarà amb deu dies d'antelació les afectacions de l'ERO als treballadors i al comitè d'empresa, i si un treballador finalment ha d'anar al seu lloc de treball un dia programat dins l'Expedient, aquest dia no serà acumulable sinó que es perdrà automàticament. A nivell econòmic, l'empresa abonarà com a complement a l'atur 1'30 euros per dia no treballat, les pagues extraordinàries no seran modificades, no canvien les condicions de les vacances i l'empresa avançarà 300 euros el primer mes d'afectació del treballador pel temps de demora que hi ha fins a cobrar la prestació de l'atur.

Aquest acord ha rebut el suport del 85 per cent de la plantilla que ha participat a l'assemblea, el 56 per cent del total. A més, hi ha el compromís de no contractar personal eventual si no és per cobrir baixes de treballadors de la factoria i, a més, hi haurà una compensació econòmica més important pels treballadors que causin baixa durant el temps que duri l'ERO, i a més es tindrà en compte la seva situació familiar. Tot plegat, unes garanties que els treballadors han vist amb bons ulls i que representen la fi d'un conflicte que s'allarga des de fa més d'un mes. Aquest Expedient, que va ser rebutjat d'entrada pels sindicats, ha comportat una vaga indefinida durant una setmana i manifestacions dels treballadors per a reclamar la millora de les seves condicions. ACC Spain, empresa fabricant de compressors industrials i amb seu a Sant Quirze, és una de les empreses que s'ha vist afectades per la crisi econòmica durant aquests últims mesos.

Escrit per Ràdio Sabadell

CGT Sabadell se solirariza con los compañeros/as de ESTEBAN IKEDA que okupan la fábrica‏

El pasado viernes 6 de marzo una representación de la Federación Local de Sabadell, se solidarizó con los compañeros/as de Esteban Ikeda que ahora okupan la empresa. Les hicieron una visita coordial para estar un rato con ellos y solidarizarse con su situación. También se les llevo comida y bebidas, para hacer más llevadera su resistencia. Se charló y se habló de la situación actual y de como la CGT afronta en sus empresas el chantaje constante contra los trabajadores/as, no sólo de parte de la empresa sino de algunos/as que se hacen llamar sindicalistas. También explicaron los compañeros/as de Esteban Ikeda como afrontaban la situación actual que tienen en su empresa, y como se organizaban para realizar turnos en la empresa y dinamizar su lucha.

Vaga i manifestació a l´ensenyament públic -Pl. Universitat Barcelona-19/3/09 12h

Davant la nova maniobra de confusió del conseller Maragall ens refermem en les convocatòries de mobilització. El 10 de març, el Departament d’Educació va filtrar a la premsa que congelava temporalment la proposta d’ampliació voluntària de l’horari lectiu per al professorat de l’ensenyament públic no universitari.

Davant d’aquesta actuació del conseller Maragall volem fer saber al professorat que:

1.- Tant les mobilitzacions com la vaga convocada pel proper 19 de març van molt més enllà d’aquesta mesura. L’anunci del Conseller no implica ni canvis en el projecte de LEC, ni un canvi real en la seva política educativa ni de personal.

2.- Que congelar no és retirar i, per tant, el perill d’aplicació continuarà existint , més encara si s’aprova expressament l’article 121 de la LEC que possibilitarà regular tant la jornada lectiva ordinària (“suposadament regulada“) com la dedicació especial (hores extres)

3.- Que hem de continuar exigint la retirada de la proposta d’increment “voluntari” de la jornada lectiva (hores extres) fins aconseguir plenes garanties que no es portarà a terme, ni ara ni més endavant.

4.- Que qualsevol canvi en la proposta del conseller sobre l’horari del professorat s’ha de fer efectiva i definitiva en la mesa sectorial amb els representants legítims del professorat.

5.- Amb aquesta actitud el conseller demostra un cop més la seva deriva i busca confondre al professorat, i a la societat en general, per tractar d’afeblir les mobilitzacions i deixar un camí obert a implementar les seves propostes. Al mateix temps demostra que les mobilitzacions i l’oposició ferma del professorat poden fer variar el rumb de la seva política educativa.

6.- Que els sindicats sotasignats ens refermem ens els objectius de la convocatòria de vaga i, per tant, fem una crida al professorat a participar activament en les mobilitzacions previstes i en la vaga convocada pel 19 de març i, així mateix, continuem exigint la dimissió del conseller Maragall.

USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT, CGT

Coordinemos las luchas contra la crisis en el Vallès-Ateneu Popular Mica Sabadell-17/3/09 18h

La situación de la comarca es muy grave: Ficotriad, ACC, Delphi, Sony, Estampaciones Sabadell, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli... son sólo algunos ejemplos de una larga lista de empresas en crisis. El paro oficial de enero en el Vallès Occidental afecta ya 61.000 trabajadores y trabajadoras. Comenzó la construcción, sigue el metal, pero las repercusiones de esta cadena de ERE's y cierres llegan a todas partes.
Llevamos meses tratando de enfrentar la crisis, pero nos damos cuenta de que la lucha empresa a empresa no para los planes patronales y la sangría de puestos de trabajo. La resistencia queda aislada y el eco social es puntual. La Generalitat, cuando al final debe decidir, acaba aprobando los ERE's y en el caso de las pequeñas empresas se aplica directamente la ley concursal. Es indignante que haya miles de millones de dinero público para la banca (250.000 millones de euros, la equivalente a casi 5.000 euros por habitante) para salvar sus “males negocios”, mientras la administración no hace nada para defender el tejido industrial.
El problema que está planteado es del futuro de la comarca: ¿en qué trabajarán los jóvenes si hoy aceptamos perder los puestos de trabajo? En las fábricas hay el trabajo de miles de personas y de muchos años. No se puede dejar perder esta riqueza.
Pero revertir el curso de la crisis es posible, si somos capaces de unir nuestras fuerzas para hacer sentir la voz de los trabajadores y trabajadoras, comenzando por quienes estamos más cerca, para avanzar en el camino de la HUELGA GENERAL.
Empecemos uniendo a las empresas en crisis porque juntos haremos oír nuestra voz con más fuerza y hagamos un llamamiento al resto de la población trabajadora, porque el problema es de todo el mundo. Exijamos a la administración que rechace los ERE's e intervenga las empresas que quieren despedir. Y que el dinero público se destine a un plan público de ocupación y no en rescatar los beneficios patronales. Es necesario que el movimiento que ahora empezamos dé la mano a los trabajadores parados/das, con la exigencia de planes públicos de ocupación con contratos laborales dignos.
Para discutir cómo podemos avanzar en la coordinación de un movimiento comarcal, qué plan de movilización es preciso llevar adelante y cuáles son las medidas efectivas para que la crisis no la paguemos los trabajadores/as, convocamos a una reunión abierta a los delegados de todas las empresas de la comarca el próximo MARTES 17 A LAS 18 H EN EL ATENEU POPULAR MICA C/COMTE REUS, 2 DE SABADELL (RENFE CENTRE)

Delegados de Ficotriad-Rubí, Delphi-Sant Cugat, ACC (antigua UH)-St Quirze, Essapalau-Palau de Plegamans, Sharp-Sant Cugat, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli-Barberà del Vallès y Cecrops-Santa Perpètua.

Empresa i treballadors de Cubigel Compressors no arriben a cap acord i faran una última trobada dimecres

Les negociacions entre empresa i treballadors d'ACC Spain sobre l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) encara continuen i s'allargaran amb una nova trobada el proper dimecres, tot i que en principi de la trobada d'avui havia de ser la última. Finalment el Departament de Treball s'ha vist obligat a allargar les negociacions fins dimecres ja que els treballadors han al·legat que no coneixen el calendari d'aplicació de l'ERO i, a més, l'aprovació divendres d'un Reial Decret aprovat pel Govern Central ha fet modificar a última hora una part important de les negociacions, ja que l'empresa s'estalviaria així una part de les cotitzacions i assumiria menys costos. El Reial Decret en qüestió implica que les empreses rebran un cinquanta per cent de bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant el període de suspensió de treball com a conseqüència d'un ERO.

Tot plegat ha fet que l'acord durant aquest matí hagi estat impossible. Segons José Leyva, membre del comitè d'empresa per UGT, els treballadors volen que gràcies a tots els diners que s'estalviarà l'empresa, es pugui arribar a un acord econòmic més positiu pels treballadors, però "l'empresa no ha volgut entrar a negociar aquest punt". D'aquesta manera, si l'empresa no puja la compensació econòmica "difícilment hi haurà acord". De manera que dimecres es tractarà una nova proposta que hauria de servir per enllestir les negociacions. Així, si dimecres no hi ha cap acord, seria el Departament de Treball que hauria de decidir si accepta l'ERO i en quines condicions ho fa. L'Expedient presentat pèl fabricant de compressors hauria d'afectar els 567 treballadors de la planta vallesana durant 65 dies al llarg d'aquest any, unes condicions que des de bon principi no han acceptat els treballadors de l'antiga Unidad Hermética.

Escrit per Ràdio Sabadell

Días de juicios y concentraciones de FICOTRIAD S.A

LUNES 2 DE MARZO

Juicio por incumplimiento del convenio en el tema de la bolsa horaria.
Juzgado nº 31 de Barcelona a las 11:20h

JUEVES 12 DE MARZO
Juicio tema de la antigüedad, que la Empresa no quiere reconocer la antigüedad anterior al contrato indefinido.
Juzgado nº 15 de Barcelona a las 11:45h

JUEVES 19 DE MARZO DEL 2009
Juicio del compañero LUQUE por la sanción que le puso la empresa en el mes de Junio del 2008.
Juzgado nº 2 de Terrassa a las 10:45

LA CONCENTRACIÓN SERÁ MEDIA HORA ANTES DE CADA JUICIO

ERO, crisi i vaga general al Calidoscopi de VilaWeb

David López, de la secció sindical de CGT a l’empresa Cubigel Compressors, assenyala de manera contundent alguns dels culpables de la situació i algunes de les accions per superar-la.

Els grups empresarials del sector immobiliari i bancari, els polítics i les grans centrals sindicals serien, segons David López, els culpables de la situació actual. En el nou article del Calidoscopi, que a partir d'ara anirà acompanyat d'una vinyeta, López posa noms i cognoms, sense tabús, als que els últims anys han anat cultivant la situació actual 'inculcant l'individualisme i la por a la classe treballadora', i acaba fent una crida a la vaga general.

LA CRISI, QUINA D'ELLES?

Des de fa mesos tot gira cap al mateix punt, la CRISI. Ara no paren de sortir analistes, economistes, banquers... que diuen que ells havien alertat que això arribaria d'un moment a l'altre, on estaven per a corregir aquest desastre financer-immobiliari? Segurament ajudant a tots aquests especuladors que s'han omplert les butxaques a causa de l'endeutament de milers de famílies.
Els causants de la tan cridada crisi els podem englobar sota la premissa principal de buscar una major rendibilitat dels seus capitals en poc temps. A nivell estatal passen a desenvolupar els seus negocis en l'àmbit de l'especulació immobiliària i en la construcció. A nivell internacional, a Estats Units concretament, a concedir hipoteques a compradors d'habitatges amb poques garanties de poder assumir aquest crèdit, els tipus d'interès pugen, atrapant a les classes més baixes que no els poden pagar, amb el resultat ja sabut: fallides bancàries. Aquestes fallides ja siguin en Estats Units o Europa han estat pal·liades amb els diners de tots els contribuents, amb els greus problemes que això comporta a sostenir els serveis públics com l'Educació o la Sanitat.
El panorama estatal ha estat marcat en els últims anys per l'especulació immobiliària, crèdits elevats i uns salaris que any rere any perden poder adquisitiu, a causa de seguir engreixant els beneficis de bancs, constructors i milers d'especuladors. Per no parlar del paper que han tingut els nostres governs, ja bé siguin centrals, autonòmics o locals no posant mesures per a regular el mercat i desprestigiant tot el públic amb l'ajuda dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera ingressaven grans sumes de diners amb tots els impostos associats a l'habitatge, tant els que paga el constructor com el comprador final. Els nostres dirigents polítics a més a més pugen les tarifes de la llum, aigua, gas, transport públic, IBI, escombraries, etc; en l'últim any en alguns casos ha arribat a més d'un 10% per no parlar dels productes bàsics que consumim diàriament.
En definitiva una crisi creada per les grans fortunes que acaba afectant a la construcció, el teixit industrial en general i acaben pagant els de sempre, els treballadors que veiem perdre les nostres feines. En millors dels casos, gràcies als convenis signats per les centrals sindicals majoritàries CCOO i UGT, disminuint el nostre salari i rebaixant els nostres drets laborals i socials, flexibilitzant la nostra jornada laboral, fent impossible la conciliació de la vida laboral amb la familiar, inculcant l'individualisme i la por en la classe treballadora, perquè no ens puguem organitzar i combatre a aquells, que l'única cosa que busquen és seguir augmentant els seus beneficis.
És per això que hem de parar-nos a pensar, de crisi parlem, el treballador duu anys submergit en ella, per tot l'anterior esmentat, només hem de fer un cop d'ull a les empreses del Vallès: CUBIGEL COMPRESSORS (antiga O.H.), ESTAMPACIONS SABADELL, FICOSA, DELPHI... i moltes d’altres a nivell de Catalunya, com SEAT, NISSAN, ESTEBAN IKEDA, PIRELLI, MAHLE, que a dia d'avui estan amb ERO’s temporals o definitius, amb la complicitat de les autoritats i sindicats majoritaris. Com és possible que FICOSA Rubí plantegi acomiadaments, havent rebut un crèdit de 50 milions d'Euros per part de la Generalitat, això hauria d'estar regulat i bé acotat. CUBIGEL amb plantejaments empresarials erronis van dur anys amb congelació salarial i ara en l'actualitat la dolenta aplicació del model productiu basada en el “Just in time”, a la pèrdua de clients i l'aplicació d’un ERO temporal. Alguna cosa molt semblant ocorre en ESTAMPACIONS SABADELL. El resultat és el mateix, reculades laborals i socials per al treballador.
És per això que hem de plantejar-nos la possibilitat de dur a terme la lluita perquè d'una vegada per sempre ens escoltin i tinguin en compte la nostra opinió, no seria el moment de plantejar una Vaga General contra tots aquells que ens han dut a la situació actual que tenim avui dia? El problema és precisament aquest, ja que una part dels culpables de dur-nos a aquesta situació, són els quals haurien de convocar-la i no ho fan. De moment ajudes als bancs i grans empreses i gens als treballadors.

Socialisme per als rics i capitalisme per als pobres.

Escrtit per David López és membre de la secció sindical de la CGT a l'empresa CUBIGEL COMPRESSORS

Publicat en VilaWeb