28 de març 2009

Milers de manifestants marxen a Barcelona per exigir que la crisi la pagui els rics


La manifestació, convocada per la campanya unitària “Que la crisi la paguin els rics!”, ha comptat amb uns 10.000 participants, segons els portaveus de la campanya, i ha arrencat de la Plaça Universitat per concloure a la Plaça Sant Jaume.
Al llarg del recorregut s’han corejat consignes que denunciaven la situació de crisi i exigien que el seu pes recaigués sobre els culpables: “Que la crisi la paguin els rics”, “La crisi social que la pagui el capital”, “el G-20 es reuneix, la resta el pateix”, “Ells són 20 nosaltres milions”... També han sovintejat les denúncies de les polítiques dels governs central i català: “govern d’entesa, govern d’empresa”, “l’esquerra pija també privatitza”... juntament amb la denúncia de la política repressiva del tripartit: “Bolonya s’aplica a cops de porra”, “la policia tortura i assassina”, “mossos torturadors”, “llibertat d’expressió, policia no”... S’ha reivindicat una “Universitat pública i de qualitat”, “No, no, no a les privatitzacions”, “papers, drets i treball per tothom”... S’han denunciat que “cap persona és il·legal”, s’ha rebutjat la llei d’estrangeria (“La llei d’estrangeria per la reina Sofia”) i s’ha reivindicat que “d’aquí o estrangera, la mateixa classe obrera”. Davant els atacs que els treballadors i treballadores estan patint per part de les patronals, amb la complicitat de CCOO i UGT i del governs central i tripartit, s’han corejat lemes com ara “se va a acabar la paz social”, “contra la congelació salarial, prou xantatge patronal”, “Ni EROs, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita solidaritat”, “contra el capital, vaga general”.
Durant la manifestació s’han fet diversos parlaments i accions simbòliques com ara el llançament de sabates contra les fotos dels líders del G-20, la crema d’un euro gegant davant la delegació del Banc d’Espanya i la col·locació de diversos taüts davant la seu de la patronal catalana Foment del Treball.
Ja a la Plaça S. Jaume i amb una pluja que s’intensificava per moments s’ha llegit una “carta oberta al President Montilla” denunciant les polítiques “que fan pagar la crisi als treballadors i treballadores mitjançant la davallada dels salaris i les condicions laborals” i o­n s’exigeixen “polítiques socials reals pels treballadors i treballadores, com l’única manera de sortir d’aquest fracàs del capitalisme”, amb mesures com el repartiment del treball amb reducció de jornada a 30 hores setmanals sense reducció de sou, l’oposició als acomiadaments i el rebuig dels EROs, promoure canvis al parlament espanyol per abolir les reformes laborals recents... També representants dels estudiants mobilitzats contra els Plans de Bolonya, del moviment solidari amb Palestina i de empreses en lluita com Mahle de Vilanova han intervingut al final del acte per denunciar les polítiques dels governs i apel·lar a la solidaritat.
Durant la manifestació s’ha recordat així mateix que el proper dimecres 1 d’abril (a les 10 hores, a Cotxeres de Sants) s’han convocat una assemblea d’aturats i aturades per abordar la situació de creixent desocupació que afecta la classe treballadora.

Escrit per Kaos en la red