Brigades solidàries Maríem Hassan

 Recull fotogràfic de les companyes de la CGT de Sabadell que han participat durant aquestes festes, en les Brigades Solidàries Maríem Hassan, projecte destinat a les víctimes de les mines antipersones dels camps de refugiats sahrauís.

Atac feixista al casal l'Obrera de Sabadell

Desde el Secretariado Permanente del Sindicato de Oficios Varios de la CGT de Sabadell condenamos rotundamente la agresión fascista sufrida en el Ateneo La Obrera. Desde este sindicato nos solidarizamos con todos los compañeros y compañeras antifascistas y les damos todo nuestro apoyo.

Viva la lucha antifascista y anti imperialista!!!!

Secretariado Permanente del SOV de la CGT de Sabadell.

Municipalització, treball i participació

Ja fa dies que a la nostra ciutat se sent parlar d'un concepte que no ha deixat de generar controvèrsia des del primer dia. Municipalització sona estrany, però mica en mica s'està fent present a la vida política de Sabadell, i de fet, també, a molts altres pobles. Municipalització prové del substantiu municipi, que en la seva accepció original provinent del llatí tenia a veure amb els deures i els càrrecs que determinades persones adquirien amb la institució de la República i l'Imperi Romà. Actualment però, municipi fa referència a un determinat territori administratiu el qual es regeix per una normativa comuna a la qual estan subjectes tots els ciutadans. Municipalització per tant, té a veure amb el procés pel qual alguna cosa aliena a aquesta entitat passa a formar-ne part, a ser propietat del municipi.

Però aquest no és un article sobre etimologia. El que aquí ens interessa és que quan parlem de municipalització dels serveis, en definitiva, estem parlant de la propietat dels mitjans de producció d'aquells processos de treball que afecten a la totalitat de la comunitat d'un municipi. Una discussió, d'altra banda, que no ens és nova.

En els temps que corren, la municipalització està sent argument i arena de batalla de diferents posicionaments ideològics -polítics- de les diverses forces polítiques de la nostra ciutat. Aquest fet, és potser causa de dos processos que han anat confluint. D'una banda, la creixent consciència col·lectiva de que allò que és comú, allò que és d'interès de totes les habitants d'un municipi, hauria d'estar gestionat pel mateix com a màxima expressió de la col·lectivitat en aquell territori; de l'altra, per l'entrada als òrgans de gestió de noves forces polítiques molt més lligades a les lluites populars que aquelles que les han precedit.

Més enllà d'això, la CGT, com a a formació anarcosindicalista amb més de 100 anys d'història i practicants de l'acció directa com a mètode de lluita, hem desconfiat sempre -i desconfiem- de les institucions capitalistes -Estats, Governs, Ajuntaments- com a eines i/o àrbitres dels conflictes socials. De forma que aquest concepte de municipalització ens pot quedar una mica curt. De fet, l'objectiu a llarg termini del nostre sindicat no és aquest, sinó el control obrer i l'autogestió per part de les treballadores dels mitjans de producció. Ara bé, que un servei passi d'estar a mans privades a estar a mans públiques és, si més no, un avenç. D'altra banda, hem de tenir en compte que si aquestes mans públiques segueixen fent de titelles de la classe empresarial, de ben poc ens haurà servit municipalitzar aquests serveis. La situació que es dóna a Sabadell, amb un govern nominalment d'esquerres, i amb una formació netament anticapitalista formant-ne part del mateix, pot obrir nous horitzons.

En un altre ordre de coses, durant els últims anys, el nostre sindicat ha crescut de forma notòria en sectors d'àmbit públic, i una bona part de la nostra afiliació es composa de metgesses, infermeres, conductors d'autobusos, mestres, professores, treballadores de la neteja, de cures, etc. de forma que el debat sobre la municipalització no és quelcom estrany dins els nostres militants sinó tot el contrari. Algunes treballadores però, han mostrat els seus dubtes davant aquests processos. Les causes poden ser vàries. Penso que principalment, perquè la maquinària propagandística dels sindicats grocs com UGT i CCOO ja han començat la seva particular campanya contra aquests processos de democratització dels serveis, en el cas de Sabadell, perquè, entre d'altres, podria significar la fi de les seves «agències de col·locació». Una altra raó pot ser que el procés de municipalització significaria que aquests llocs de treball passarien a ser d'àmbit públic i, sovint, es demanen qualificacions que no totes les treballadores tenen, el que no deixa de generar cert nerviosisme entre aquestes.

En definitiva, entenc que la municipalització no ha de ser només aquest procés pel qual quelcom passa a propietat municipal, el qual ja és un avenç; sinó que aquest s'ha de vehicular amb una forta participació de les treballadores que, al cap i a la fi, són les que fan funcionar la ciutat. Agafant prestat el concepte d'un bon amic i company de lluita, es tractaria d'una municipalització al quadrat. És a dir, un procés d'horitzontalització en la gestió d'aquests serveis, amb una direcció inequívoca cap al control obrer. Un procés en el que les treballadores tinguin la capacitat decisiva de determinar el què, el com, el quan i el qui. Dit d'una altra forma, si aquesta municipalització significa una pèrdua de drets per part de les treballadores, nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre, practicar l'acció directa i l'autogestió com a mètode de lluita i finalitat en sí mateixa en la defensa dels drets de les treballadores.

Manuel Quesada,

Arqueòleg i Secretari General de la CGT de Sabadell.

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius. 

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes. 

Intervindran:
Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza
Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta
Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N
Grup de suport presos anarquistes operació Pandora
Laura Gómez, CGT Barcelona
Zenon, Rereguarda en Moviment
Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE
Carles Guillot, Stop Bales de Goma
Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez
Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez
Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa

Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen, Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.

Salut i lluita.

CGT Barcelona

Què és el TTIP?

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL

SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES DE SABADELL

C/ Rosselló, 10 baixos. 08207 SABADELL TEL: 937450197 Fax: 931734949

www.cgt-sabadell.blogspot.com   Correu: cgtsabadell@hotmail.com

Què és el TTIP?

El Tractat Transatlàntic de Comerç i  Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès) és un tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units que s’està negociant des de juny del 2013. El seu objectiu és, mitjançant aquest tractat, crear una zona econòmica per fer front a la competència que suposen la Xina i els països emergents.

En què ens afecta?

Els aranzels entre la UE i els Estats Units són molt baixos actualment. Per tant, l’objectiu no és reduir aranzels. L’objectiu és harmonitzar les lleis entre ambdues bandes de l’Atlàntic i liberalitzar tots els serveis.

Donat que a la Unió Europea tenim unes garanties socials –cada dia més minvades- que conformen l’Estat del Benestar, si s’harmonitzen les legislacions això es farà a la baixa, és a dir, implantant a la UE les lleis socials, laborals i econòmiques dels EUA. Això es fa per reduir costos –baixant els salaris i la protecció social- de manera que les grans empreses multinacionals puguin augmentar els seus beneficis. 

L’anomenada “protecció d’inversions” és un mecanisme mitjançant el qual una empresa que no estigui d’acord amb les lleis podrà recórrer a uns tribunals especials per reclamar els seus interessos privats.

Tot això s’està negociant de manera opaca, a esquenes de la població i els parlaments. Per tant, el TTIP és un atemptat als nostres drets i a la democràcia.

La CGT organitza una xerrada per parlar àmpliament del TTIP el proper 13 de desembre a les 18:30 h. al nostre local amb en Juan García, d’ATTAC-Catalunya. Us animem a venir!