Assemblea afiliats/des de CGT Grup SEAT acorda no signar l´acord de l´ERO que accepta 201 acomiadaments

 

 

Davant la finalització del període de consultes de l’ERO n º 2344/2013 amb el resultat d’acord per part de la majoria sindical en l’acceptació de 201 acomiadaments, des de les seccions sindicals de la CGT manifestem la nostra decisió, presa en Assemblea d’afiliats i afiliades , de no signar l’acord .

Encara que l’empresa ha realitzat alguns canvis en el transcurs de les negociacions , reduint el nombre d’afectats i recollint algunes de les reivindicacions assenyalades pels diversos sindicats , hi ha una sèrie d’arguments pels quals hem decidit no signar :

 No podem acceptar les causes econòmiques presentades per l’empresa en coherència amb la nostra anàlisi repetit l’entramat financer que el Grup Multinacional VW té a SEAT . El Grup internacional tindrà, aquest any 2013 , un nou rècord històric de produccions i beneficis, possiblement superant els 12.000 milions d ’€ .

 Entenem que acceptar les causes econòmiques pot convertir-se en la avantsala de nous conflictes i decisions empresarials contra la plantilla . I més amb la incertesa que VW segueix generant davant la plantilla amb la no clarificació definitiva de la fabricació de nous models a la planta de Martorell.

 La decisió presa per l’empresa per reduir un suposat problema econòmic , per mitjà de l’eliminació de llocs de treball indirectes es contradiu amb l’important nombre de personal extern que es troba
exercint tasques de caràcter tècnic i indirecte .

 L’empresa ha millorat les indemnitzacions que apareixien en les informacions inicials de l’expedient a proposta de la CGT , però no ha volgut en cap moment realitzar una igualació o millora a les categories més baixes , en pitjors condicions econòmiques per afrontar un futur social incert, després del seu acomiadament. Seat segueix sense voler informar dels sous reals dels directius i extra-conveni pel que ens temem que les diferències salarials d’aquests acomiadaments puguin ser molt desfavorables per les categories inferiors .

• La CGT podem compartir el menor trauma que significa que els finalment afectats siguin principalment persones amb més facilitats de connectar amb la jubilació . Però el que ha fet l’empresa és fer servir la Reforma Laboral del govern antiobrer del PP a la qual tots els sindicats
respondre amb dos Vagues Generals i que ara s’apliquen de manera generalitzada.

Finalment volem assenyalar que els sindicats estem per potenciar la creació d’ocupació i millorar les condicions , no per signar acomiadaments , destruint el que hi ha. I més quan l’empresa juga amb nosaltres / es negant models i fent xantatge a tota la plantilla .
Atentament

Seccions Sindicals CGT GRUP SEAT

Jornada solidària amb la vaga indefinida de Panrico, el dissabte 14 de desembre a Sabadell.

1a Trobada i Jornada solidària amb la vaga indefinida dels treballadors i treballadores de Panrico en lluita contra els acomiadaments i les rebaixes salarials, el dissabte 14 de desembre a Sabadell.
Trobada de treballadors i empreses en lluita, xerrades, vídeos, aperitiu i música. A partir de les 10.30h a la plaça Pompeu Fabra de Sabadell.
Convoquen treballadors i treballadores de Panrico amb el suport de CCOO, CGT, CoBas, IAC, FAV Sabadell, Iaioflautes, LI, CUP, Classe contra Classe, CUO,...

Jornada contra el racisme i el feixisme a Sabadell

L’associació Sabadell Acull Infants Sahrauís ha organitzat la xerrada col.loqui “L’efecte de les minies al Sàhara Occidental”, que anirà a càrrec de Miquel Cartró, de la Federació ACAPS, i d’un membre de REMMSO, Red de estudios de los efectos de las minas y muros en el Sáhara Occidental. L’acte se celebrarà el proper 13 de desembre, a les 18’30h, al local de la CGT de Sabadell – c/ Rosselló, 10-. L’acte compte amb el suport de  REMMSO i ASAVIM – Associació Sahrauí de Víctimes de les... mines.

Les víctimes de les mines i els artefactes explosius són una realitat quotidiana als territoris dels Sàhara Occidental alliberats pel Front Polisario, especialment en escenaris bèl·lics o a l’entorn del mur defensiu del Marroc. Es tracta d’un mur defensiu de 2.700 km construït pel Marroc, que està format per unes grandioses construccions ben fortificades, minades i custodiades per uns 165.000 soldats amb un gran arsenal bèl·lic relativament sofisticat. Els murs s’han creat per defensar-se dels atacs constants dels sahrauís i divideix en dos territoris el Sàhara Occidental, consumant l’ocupació del Marroc per la força del territori sahrauís. El mur ha tingut repercussions nefastes en tots els àmbits de la vida de la població sahrauí, creant així diferents efectes. Els organismes internacionals xifren que hi ha entre 7 i 10 milions de mines a l’entorn del mur.

El Secretariat Permanent de la CGT de Sabadell us anima a participar en aquesta xerrada-debat.

Stop a la Buro-Repressió. Stop a la llei lliberticida

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT sobre l’avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la Seguretat Ciutadana

 

 

La nova “Llei de Seguretat Ciutadana” ara en avantprojecte, no és sinó un tancament de la política “realment existent”, de les regles del joc que fins al principi de la crisi-estafa, el capitalisme mantenia per assegurar l’ordre social.

Des del poder polític, governi el PSOE o governi el PP, les lleis estan sent utilitzades com a armes de destrucció massiva contra els drets i llibertats de la ciutadania.

Amb la quantitat de lleis, decrets i normes sancionades i aplicades, l’anomenat “estat social i de dret” queda, no solament qüestionat, sinó dinamitat, en constituir un nou ordre, on el principi de legalitat és subvertit en el social i en el laboral per mandat d’uns legisladors que actuen com a colpistes en l’accepció més política del terme: es torna a un model autoritari i lliberticida. La seguretat jurídica cada vegada radica menys en els Drets, i molt més en els “diners”. Del que es tracta és de garantir, emmordassant a la població, la taxa de guany del capital a qualsevol preu: humà, social, polític i ecològic.

Per al govern, qualsevol persona que dissenteixi contra les seves polítiques criminals de retallades en tot el que té a veure amb el públic, amb el que és de tots i de totes: treball, habitatge, educació, sanitat, cures-dependència, cultura, transport públic i social, aigua, energia, medi ambient, drets socials universals…, és el seu enemic.

Sortir a cridar-los, qüestionar-los al carrer el seu sistema corrupte i els seus permanents i sistemàtiques mentides, si és al “parlament”, es converteix en un “delicte” administratiu de 30.000 a 600.000 euros…, fotografiar la brutalitat i criminalitat dels cossos repressius de l’estat…30.000 euros…, recordar-li als diputats i diputades que les seves lleis porten a centenars de milers de persones al carrer, desnonant-les no solament del dret fonamental a sostre sinó també a una vida mitjanament digna… 30.000 euros i presó…
Volen instaurar els estats d’excepció permanents en el social, en l’ideològic i en l’econòmic, pel mitjà menys lliure, a cop de autoritat i repressió. El redactat d’aquest avantprojecte sembla fet pel cap dels antidisturbis. Una llei per protegir a la policia i als polítics corruptes.

Volen instaurar la primera llei d’un estat dictatorial: “el carrer és meu”, per criminalitzar a força de multes administratives, a milers, milions de persones quan sortim al carrer, amb vagues en defensa de les ocupacions, en defensa d’un salari digne, en defensa de drets essencials per a la vida: casa, salut, educació, cures, cultura, transports públics i socials, en defensa de la llibertat d’expressió per cridar-los a la cara lladres, corruptes…

Aquesta “llei lliberticida” atorga a l’empresariat, als banquers, als seus economistes i executius de qualsevol organisme o administració pública, nacional o supranacional i a les forces repressives (policies de tot tipus), “patent de cors” per saber-se per sobre de la justícia i quedar impunes dels seus actes en la repressió i el robatori de tots els nostres drets.

Ara es tracta que la seva iniquitat, sigui compensada institucionalment amb el col·locar-se al marge de qualsevol regla, és a dir, garantir als poderosos que no trobaran límits en les seves polítiques de robatori, espoli i estafa, ni per part de les “institucions representatives”, ni per part del poble, doncs a aquest se li reserva la mentida com a forma de “gobernança” i, a més, l’increment intens de la repressió policial.

Des de CGT rebutgem i repudiem, no solament el contingut d’aquesta norma, sinó les intencions, desproveïdes de qualsevol escrúpol moral, que els mouen per idear-la. Lluitarem perquè la majoria social reaccionem, però no només amb més indignació, sinó amb milers i milers de persones fent insubmissió real a les lleis. No consentim tornar al mateix (autoritarisme, repressió i falta de llibertat), encara que ara sigui reanomenat. No deixem que la història de la por, i la pau dels cementiris, es repeteixi.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT