acte contra la violencia de genere

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL EN RELACIÓ AL JUDICI DEL CAS BEMBA

Des de la Federació Local de la CGT de Sabadell volem denunciar el despropòsit que suposa la celebració del judici de l’anomenat “Cas Bemba” pel qual es demana una pena de presó de dos anys y mig a 11 persones, entre aquestes dues persones afiliades a la nostra federació.

Denunciem, també, la hipocresia de jutges i fiscals que deixen en llibertat a corruptes, legislen en favor dels empresaris i en contra de la immensa majoria de la població, els i les treballadores. Denunciem que la justícia s’estigui acarnissant contra aquells que aixequen la seva veu per denunciar les injustícies d’aquest sistema mentre que per la porta del darrera dóna cobertura legal a estafadors, mafiosos y cacics.

Volem denunciar també el govern del PSC de Sabadell que durant molts anys ha governat mitjançant els clientelismes, les corrupteles, l’autoritarisme i el caciquisme a la ciutat de Sabadell. A la seva policia municipal, que actua de forma autoritària i al servei de les classes dominants.

Per tot això, ens solidaritzem amb tots els detinguts i demanem la seva lliure absolució, 14 anys després, i exigim responsabilitats polítiques i penals als veritables responsables d’aquest procés: el govern del PSC i la policia municipal.

Convoquem a tots i totes les afiliades i treballadores de Sabadell a assistir a la concentració en solidaritat amb els detinguts que tindrà lloc el proper dijous 18 de gener a les 8,30h davant dels jutjats.

Solidaritat i lluita!

Sabadell, 15 de gener del 2018.

Secretariat Permanent de la CGT de Sabadell

Brigades solidàries Maríem Hassan

 Recull fotogràfic de les companyes de la CGT de Sabadell que han participat durant aquestes festes, en les Brigades Solidàries Maríem Hassan, projecte destinat a les víctimes de les mines antipersones dels camps de refugiats sahrauís.

Cas 27i+ UAB: El fiscal no és (l’únic) problema. Article d'Ermengol Gassiot , secretari general de la CGT de Catalunya

Fa uns dies les 27 persones encausades arran d’una denúncia de la UAB i d’alguns membres del seu antic Equip de Govern van rebre una notícia. Poc a poc, els darrers mesos ja n’hem anat rebent de notícies: que si es cridava a algú a declarar, que si es traslladava la instrucció del jutge a les parts, etc. Poc a poc el cas dels “27 i més” anava avançant. Inexorablement. Fins que, com deia, fa pocs dies hem rebut una altra notícia. La petició de presó que el fiscal formula per a totes i tots nosaltres. Jo diria que els 27, en llegir el seu escrit d’acusació, ens hem quedat perplexes, glaçats o profundament indignats, segons el cas. En tot cas, però, ho hem fet en menor mesura que els nostres advocats i advocades.

En resum, el fiscal sol·licita fins a 11 anys i 5 mesos de presó per a la majoria de nosaltres, petició que en algun cas fa pujar fins prop de 14 anys. A banda ens demana una responsabilitat civil subsidiària de quasi 385.000 € i la prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys (ja ens direu com el company del PAS i jo mateix anirem a treballar!). En el seu escrit el fiscal argumenta, de manera quasi delirant, que els acusats/des vam “desenvolupar una seqüència de comportament criminal executat en diverses fases”. De fet, les peticions de presó són tant altes perquè contempla 'l’agreujant de conspiracicó: militàvem (o militem) a diverses organitzacions que formaven un entramat per a desestabilitzar la UAB. De seguida l’actual equip de rectorat de la UAB s’ha desmarcat d’aquestes acusacions i, de fet, l’escrit de la fiscalia ha precipitat que retiressin la denúncia penal. La civil, no obstant, encara la mantenen.
 

Suposo que ara li cauran els qualificatius al fiscal, una persona que, com us podeu imaginar, no em genera cap mena de simpatia. No obstant, en el seu escrit el fiscal no ha sigut massa original, per no dir gens. En certa manera, com a bon buròcrata, s’ha limitat a seguir el que ja li havien dictat. De fet, si les 27 persones ens trobem encausades és perquè l’antic rector de la UAB, l’antiga secretària general de la UAB i l’antiga vice-rectora d’estudiants de la UAB van anar a la policia i al jutjat, els van vendre un relat i van dir noms. La narració que van construir era la mateixa que, després, ha reproduït el fiscal adaptant-la a les seves funcions, que són les d’exercir l’acusació en un procediment judicial. Aquests professors universitaris li van dir al jutge que a la UAB hi havia un entramat. Un entramat que el formaven la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC), la CGT i la CUP.  Van reiterar que la finalitat d’aquest entramat era desestabilitzar la institució, òbviament sense causa (ja se sap, els “violents” som violents de manera patològica, sense cap motivació racional que ho pugui explicar). I que desestabilitzar la institució ho fèiem pertorbant l’ordre públic i creant greus desperfectes a la UAB, a la seva imatge i al seu funcionament. L’ocupació del rectorat n’era l’exemple més punyent tot i que, com us podeu imaginar, no van dir que era per demanar que el Rectorat acatés les resolucions Claustre general de la universitat. Per tancar el relat, van anar distribuint tots els nostres noms i números de DNI entre els “executors”, “dirigents”, etc. I així fins arribar a 27.

Segurament l’escrit del fiscal és digne del Tribunal de Orden Público del franquisme. Amb calma ja ho veurem millor. Però no hem d’oblidar que el seu escrit compra, fil per randa, els arguments i la pel·lícula que li van preparar 3 professors universitaris, un rector, una secretària general i una vicerectora. Arguments pensats, construïts i desgranats per gent que, des de fora, els veiem com a intel·lectuals i, per això, com amb una espècia d’aura de saviesa i credibilitat. Alhora, aquests rector, vicerectora i secretària general havien repetit un relat que ja fa anys alguns tertulians repeteixen a ràdios i columnes periòdiques a alguns diaris: les reivindicacions estudiantils són puerils, les lluites contra la privatització (Pla Bolonya, retallades, 3+2 …) són només problemes d’ordre públic. En definitiva, diuen, tot plegat és culpa d’estudiants vàndals emparats o instigats per un grup molt reduït de professors/es. Amb aquest argument, el debat polític desapareix i la única solució és la repressió.

Un nou autoritarisme s’escampa per les aules i passadissos universitaris. Tal i com passa a la resta de la societat o, fins i tot, potser amplificat. Qui el promou, si més no justificant-lo argumentalment, són sovint “acadèmics” a qui concedim l’autoritat d’explicar la realitat i de modelar l’opinió col·lectiva. El fiscal que ens vol empresonar durant més d’onze anys, com a bon soldat, segueix directrius. Potser del govern. Però, molt possiblement, també la justificació intel·lectual de la repressió que fa anys, a la universitat, alguns estan cuinant.

Mentre això passi, seguirem considerant les universitats també com un espai de lluita, amb l’exemple del “27 i més” acompanyant-nos.

* Article d’Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya
https://lasaldelaterra.wordpress.com/2016/07/08/el-fiscal-no-es-lunic-problema/

Manifestació a Barcelona el 19 de juny: Obriu fronteres, volem acollir!

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!
L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

 Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones.
 Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida.
 Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta.
Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:
 La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
 La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.
 “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.
 La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.
 El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir!

STOP MARE MORTUM
https://stopmaremortum.org/

Manifestació confederal de CGT a Madrid el 18 de juny en defensa dels serveis públics

La CGT crida a totes les persones, al Sindicalisme de classe alternatiu, a les Marees ciutadanes, a les estudiants, als col·lectius i moviments socials i a la classe treballadora en general, a participar en la Manifestació estatal que hem convocat per al dia 18 de Juny a Madrid, a les 12 hores, des de Cibeles fins a la Plaça d’Espanya, per defensar els Serveis Públics, la qual cosa és Comú per tots i totes, la qual cosa no podem deixar que es mercantilitzi perquè són serveis bàsics per a la vida de les persones.

Estem parlant de drets bàsics, essencials per viure dignament: la Sanitat, l’Educació, l’Aigua, les Energies, les Pensions, les Cures, l’Habitatge, els Transports i les Comunicacions, la Cultura, les Prestacions per Desocupació, la cura del Medi ambient, la Neteja de les ciutats i la Conservació dels seus jardins i parcs, les Emergències, l’accés a la Justícia…

Sabem que aquests Drets, si no es defensen, seran espoliats pels que mouen els fils dels “mercats”, per fer negoci a costa de les nostres vides, condemnant-nos a una vida precària des d’un model de societat totalment desigual i injust. L’exemple de Grècia és molt alliçonador.

Des de 1982, tot el públic s’ha anat lliurant als grans grups empresarials i financers, des de governs de diferent signe però de similars polítiques. Des de 2007, l’inici de la crisi-estafa, els governs, al costat de les institucions de la Unió Europea i les altres eines del sistema capitalista. FMI, BM, BCE han espoliat les rendes salarials, empobrint a la majoria social per al benefici privat d’uns pocs.

Sabem també, per ancestrals i reiterades experiències, que no és votant com es garanteixen els drets i les llibertats, com es recupera tot allò del que ens han desposseït que era nostre, ni s’impedeixen nous atracaments socials. És amb la protesta al carrer, amb la pressió popular, amb la lluita decidida de tots i totes, governi qui governi, com aconseguirem establir un model de societat on puguem viure amb Dignitat.
No estem lluitant per la “estatalització” de la vida, estem lluitant per defensar allò que és Comú, el que és de tots i totes i, per això, defensem també la necessitat i el dret a la participació en la gestió i en la presa de decisions per part de les usuàries i treballadores d’aquests serveis. Es tracta d’exercir la Democràcia directa, la participació real en tot allò que ens afecta vitalment.

Sortim novament al carrer, massivament, a defensar el que és nostre, perquè “tenim dret a tenir drets”, però haurem de guanyar-los perquè ningú ens els regalarà.

TENIM DRET A TENIR DRETS !!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
http://cgt.org.es/en-defensa-de-lo-publico
http://cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/manifestacion-en-defensa-de-los-servicios-publicos-el-18-de-junio-tods-madr

Municipalització dels serveis públics

Des de el Sindicat d'Activitats Diverses de la Federació local de Sabadell iniciem una campanya per la municipalització dels serveis públics.

Com a punt de sortida iniciarem aquesta campanya amb una concentració i roda de premsa el proper dia 28 de gener a les 18'30h durant el Ple de l'ajuntament de Sabadell.

L'agressió a Síria

Des del Sindicat d'Activitats Diverses de CGT Sabadell us animem a participar de la xerrada "L'agressió A Síria", que es durà a terme el proper dijous 5 de novembre a l'Associació de Veïns Eixample de Can Llobet, Barberà del Vallès.

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a l’Ajuntament de Barcelona sobre el fets relacionats amb el Cas 4F

INVESTIGACIÓ MORTA
 
A tots els treballadors i treballadores municipals i al conjunt de la ciutadania

Gràcies a l’emissió del documental «Ciutat Morta» ha entrat al debat públic les fosques circumstàncies que envolten els fets del 4F del 2006, així com a les detencions i processaments judicials posteriors.

Tot i que la CGT no ha tingut representació sindical a l’Ajuntament fins al 2007 i que com a sindicat anarcosindicalista no tenim afiliats als cosos armats, considerem que és la nostra obligació com a secció sindical municipal posicionar-nos en aquest debat, donant a conèixer la nostra opinió.

En primer lloc hem de manifestar que l’injustificable i salvatge agressió que el 4F va patir l’agent de la guàrdia urbana i que el va deixar tetraplègic no ha estat l’únic fet presumptament delictiu a investigar. Cal investigar, i sembla que no s’ha fet, tota una sèrie de delictes que en tot cas no han arribat a ser jutjats. Ens referim (sempre en grau de presumpció) a les tortures als detinguts, al dubtós testimoni judicial de dos agents antiavalots de la GUB condemnats per perjuri i tortures en un altre cas posterior i a l’obstrucció a la justícia o si més no negligència que implica la manipulació i eliminació de proves del lloc dels fets (en especial l’ordre que algú va donar als serveis de neteja de retirar totes les restes dels incidents, sense preservar cap possible element de prova). És obvi que si es demostrés l’existència d’aquests delictes i negligències, hi hauria prou arguments per revisar les condemnes tant o més que amb l’aparició de testimonis que apuntarien a uns altres responsables. I també és obvi que l’existència d’aquests delictes no només reivindicaria la innocència dels condemnats pel cas 4F sinó que posaria en relleu la seva condició de víctimes d’abusos policials i errors judicials amb la conseqüència de lesions, empresonament injust i seqüeles psicològiques que en el cas de la Patrícia Heras van acabar amb la seva mort.

Denunciem que amb l’anunci d’investigacions internes que mai no veuran la llum es vol passar de puntetes sobre totes aquestes circumstàncies, i no només per estalviar l’escarni públic dels responsables polítics i directius més propers als presumptes implicats. En aquest sentit, per exemple, la versió del test llençat des de l’edifici ocupat (propietat de l’Ajuntament ja aleshores) no només exculparia als detinguts que finalment van ser condemnats, sinó que a més generaria a l’Ajuntament una responsabilitat civil subsidiària en benefici del guàrdia urbà que va ser víctima dels fets. En aquest sentit la insistència de l’Ajuntament en donar veracitat a la versió de la confrontació violenta al carrer es podria entendre com una versió interessada i sens dubte perjudicial ja per a la primera víctima.

En referència a això, un senyal incontestable de quina cosa podem esperar d’aquestes investigacions internes el tenim amb l’anunci fet per Evelio Vázquez (actual cap de la guàrdia urbana i per cert cap dels antiavalots durant els anys dels fets) de la presentació d’una querella per part de l’Ajuntament contra l’ex-sergent de la Guàrdia Urbana José Martínez, que en un vídeo ha difós el seu coneixement de testimonis de tortures realitzades per agents antiavalots de la Guàrdia Urbana l’any 2005. L’Ajuntament, que hauria de prendre nota i investigar els fets, s’estima més perseguir el denunciant malgrat que les presumptes víctimes d’aquelles tortures ja han manifestat públicament que efectivament es van produir.

Per tot plegat, exigim de l’actual govern municipal que reuneixi tota la informació del cas i dels altres possibles delictes als quals hem fet referència i que els lliuri a la fiscalia tot demanant la seva investigació judicial.

EL BON NOM DE LA GUÀRDIA URBANA I DE L’AJUNTAMENT NO ES PROTEGEIX AMAGANT POSSIBLES DELICTES SINÓ DEPURANT RESPONSABILITATS POLÍTIQUES, CIVILS I PENALS.

JA N’HI HA PROU DE FER SERVIR LA SITUACIÓ DE L’AGENT QUE VA SER VÍCTIMA D’AQUELL ATEMPTAT PER BARRAR EL PAS A LA INVESTIGACIÓ D’ALTRES POSSIBLES FETS DELICTIUS TAMBÉ MOLT GREUS.

DEMANEM LA DESTITUCIÓ CAUTELAR D’EVELIO VÀZQUEZ PER LA SEVA PRESUMPTA RESPONSABILITAT EN ELS FETS DENUNCIATS COM A CAP DE LA BRIGADA DELS UPAS. NO POT CONTRIBUIR A UNA INVESTIGACIÓ DE LA QUAL SE’N PODRIEN DERIVAR RESPONSABILITATS EN LA SEVA PERSONA.

DEMANEM LA DISSOLUCIÓ DELS ANTIAVALOTS DE LA GUÀRDIA URBANA (UPAS I UNOC), QUE NO TENEN CABUDA EN UN MODEL DE GUÀRDIA URBANA EN EL QUAL NO S’HAN D’EXERCIR FUNCIONS REPRESSIVES.

Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona

http://www.cgtbarcelona.org/ssab/

Nota final:

Un altre escàndol envolta tots aquests casos i és la concessió d’una pensió vitalícia d’invalidesa «per raons psiquiàtriques» en favor dels dos agents condemnats per perjuri i tortures i presumptament implicats en els mateixos delictes en el cas 4F. La CGT de Catalunya ha denunciat aquest fet a la Inspecció de Treball i ha emès un comunicat al respecte. Podeu accedir a la notícia aquí: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10877

CGT Catalunya denuncia a Inspecció de Treball la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans condemnats per tortures Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

CGT Catalunya denuncia a Inspecció de Treball la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans condemnats per tortures

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya 

Roda de premsa informativa i presentació de la denúncia:
Divendres 23 de febrer, 11 hores
Inspecció de Treball (Barcelona). C/ Travessera de Gràcia 330

La CGT de Catalunya presenta demà divendres dues denúncies contra la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans Bakari Samyang Davila i Víctor Bayona Viedma davant Inspecció de Treball, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Català d’Avaluacions mèdiques (ICAM).

Ambdós agents estan condemnats per fals testimoni i tortures al ciutadà de Trinidad i Tobago Yuri Jardine i involucrats en els fets del 4F com a presumptes responsables dels mateixos greus delictes.

Demanem la revocació d’unes concessions arbitràries, simultànies i que coincideixen en el temps amb l’entrada a presó dels torturadors.

Des de la CGT de Catalunya considerem que l’impunitat facilita que es repeteixin els mateixos comportaments en el futur. Recordem com 4 mossos d’esquadra condemnats per tortures van ser indultats dues vegades pel govern espanyol tot just fa 2 anys i escaig.

No oblidem tampoc els 4 anys complerts pels responsables del GAL, dels 75 de condemna per tortures i assassinats. Tots ells, també, rebent pensions vitalícies pagades pels ciutadans.

Denunciem unes pràctiques immorals sobre comportaments aberrants que busquen només garantir la fidelitat dels cossos policials al poder polític, enviant un missatge molt perillós, doncs no importa el que facis rebràs l’ajuda adient.
El cas és, a més, un escarni pels milers de treballadors i treballadores que pateixen malalties cròniques i que són ignorats un i altre cop pel mateix ICAM que premia torturadors.

La CGT farà tot el possible per combatre tota impunitat i seguirà combatent les injustícies als centres de treball i el carrer amb la màxima determinació que demanen els temps que vivim.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Barcelona, a 22 de gener del 2015

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.

Tot plegat ha contribuït a crear una narrativa on una i altra, irremeiablement, s’oposen. Per garantir la seguretat, en alguns moments, cal deixar en suspens algun dret, ens han anat repetint. O, en una versió suavitzada, cal mirar de garantir la seguretat sense afectar les llibertats públiques, plantegen unes altres veus. En la seva diferència d’èmfasis, no obstant, unes i altres construeixen això que ara mateix està tant de moda dir, en la gent que es dedica a la política, que és un relat. Un relat on clarament, i de manera matxacona, es contraposa seguretat i drets, seguretat i llibertat. Ho vam veure clarament als Estats Units i en l’aprovació de la USA Patriot Act l’octubre del 2001, en plena histèria post 11-S i amb Bush fill justificant la seva deriva encara més autoritària. De manera similar, tot sembla indicar que a Europa, ara amb l’excusa dels fets de París, els diferents governs europeus s’estan traient de la màniga iniciatives similars. A l’Estat espanyol el govern Rajoy va córrer a presentar un primer document d’un futur projecte de Llei de Seguretat Nacional a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 16 de gener, tot just 9 dies després de l’atac al Charlie Hebdo. I, de fet, diria que a ningú ens ha sorprès massa que ho hagi fet. Plou sobre mullat poques setmanes després de l’aprovació de la Llei Mordassa.

Des del meu punt de vista, el debat entre seguretat i drets/llibertats és un autèntic parany, una trampa ben dissenyada i meditada. De fet, si molts de nosaltres percebéssim com un risc real que algú ens apuntés una pistola al cap i premés el gatell, no acceptaríem que la policia entrés sense cap ordre a casa nostra per a “salvar-nos”?. Possiblement si, encara que en el camí renunciéssim a algun dret, com el de la inviolabilitat del domicili. Tal i com està construït el debat actualment, les suposades esquerres i la dreta juguen cadascú el seu rol, els uns defensant unes mesures policials i judicials més dures i, els altres, una versió més maquillada. En aquest esquema, no obstant, poc a poc hi ha més elements legals que permeten a la policia controlar a persones, a les administracions sancionar els usos de l’espai i a la judicatura perseguir conductes. Tot per la nostra seguretat, ens diuen. Càmeres, detectors de metall, escorcolls, reixes, etc.

Qui crea la psicosi sap que, com a moneda de canvi, tindrà la gent amb por ben dòcil i disposada a acceptar allò que se li plantegi com antídot al perill. I així, el relat (que diuen), creix i s’enforteix. Tot aquest teatre funciona també amb aquells que diuen que no es pot sacrificar la llibertat a canvi de seguretat. En són una peça necessària. Sota una aparent oposició al relat/teatre de la seguretat pública aconseguida a cop de repressió, opinions d’aquest tipus també construeixen la dicotomia que esmentava al principi: seguretat versus llibertats i drets. I com deia, la tria en una situació de pànic, està servida.

Davant d’això, hi ha diversos antídots. El primer és defugir del discurs de la por. És molt més improbable que a mi em mati un integrista en un metro que no pas mori a conseqüència d’un accident o una patologia derivada de la meva feina. Jo i la resta. De fet, tal i com estan les coses, moren més persones sota custòdia policial al conjunt de l’Estat, o a les presons, que no pas a mans de “fanàtics islamistes“. O dones a mans de les seves parelles. No m’estendré en aquest punt, però és molt important ser conscient de les circumstàncies en les que vivim i, per tant, d’allò que ens pot ser lesiu, i no lliurar-nos a una por que, a més, ni tant sols construïm nosaltres. Un dia tenim pànic a l’Ebòla o la Grip A i l’altre a un terrorista sanguinari. Sempre seguint els dictats dels mitjans de comunicació.

El segon, i del que en vull parlar més, és la fal·làcia de la “seguretat” que ens venen. Realment les mesures que s’han anat promovent i s’estan proposant amb l’excusa de la seguretat ciutadana o la seguretat nacional ens fan tenir més garanties? Perdoneu-me que ho negui. No crec que permetre que la policia ens pugui detenir pel simple fet de tenir determinats llibres em faci anar més segur per la vida. O perquè consideren que puc estar preparant segons què, malgrat no tenir-ne cap prova. Tampoc crec que em faci viure més tranquil saber que si protesto davant d’un hospital perquè han tancat un determinat servei seré castigat amb una multa. O per gravar a un policia pegant-me a mi o a qualsevol altre. De la mateixa manera que tinc molt clar que la policia aturant sistemàticament immigrants o entrant als locutoris per a demanar-los la documentació, o els CIE’s, tampoc no contribueixen a que les nostres vides siguin ni més segures ni més fàcils. De fet, al contrari. Penso que uns treballadors atemorits i privats de drets, pel fet de venir de fora la UE, són carnassa pels empresaris i els permeten baixar sous i endurir les condicions de treball.

A mi, personalment, la por em ve de les suposades polítiques de “seguretat“. De la impunitat que hem vist tantes vegades, ja sigui en el cas del 4-F, en el del Yassir del Vendrell o en tants d’altres. De la paradoxa que siguin les víctimes, com l’Ester Quintana, les que han de justificar que són víctimes fins i tot davant dels seus botxins. De la tranquil·litat amb la que el teu cap et fa fora de la feina com si fossis un kleenex fet servir. I, sobretot, de la docilitat amb la que una part important de la població accepta sovint aquestes situacions.

M’imagino que tertulians i opinadors han fet bé la seva feina construint un relat, alimentant un debat trampós centrat en alternatives falses.

*Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya

https://lasaldelaterra.wordpress.com/2015/01/20/seguretat-versus-llibertat-un-debat-amb-trampa/

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius. 

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes. 

Intervindran:
Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza
Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta
Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N
Grup de suport presos anarquistes operació Pandora
Laura Gómez, CGT Barcelona
Zenon, Rereguarda en Moviment
Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE
Carles Guillot, Stop Bales de Goma
Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez
Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez
Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa

Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen, Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.

Salut i lluita.

CGT Barcelona

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i / o subordinats o les despeses realitzades per mitjà de les denominades com targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impunes.

Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.


Gabinet de Premsa Confederal CGT

Mobilització per l'Educació Pública a Sabadell

 

Des de la Plataforma Sabadell per l’Educació Pública us convidem a participar al lCercavila S.O.S Educació Pública. 

Serà el dimecres 12 de novembre a les 18h i  el nostre lema és: “Per una Educació Pública de Qualitat, Cap Retallada”. Famílies, estudiants, professorat i tota la comunitat educativa de Sabadell volem sortir al carrer i fer soroll perquè no volem cap tipus de retallada a les escoles i instituts públics de la nostra ciutat. 

Equipa’t amb la samarreta groga, xiulets, cassoles i tot el que vulguis que faci soroll. Porta la família, als amics i amigues al cercavila més divertit i reivindicatiu de l’any a Sabadell! 

Sortida: Plaça de la Creu Alta a les 18h (Recorregut)

Participa i recorda venir de groc!

Plataforma Sabadell x Educació Pública

sabadellxeducaciopublica@gmail.com

 

 

Des de l'assemblea de zona de Sabadell, s'ha convocat una concentració reclamant Substitucions al 100% i des del primer dia.

Esperem la teva participació!

 

 

Campanya de mobilitacions per la sanitat pública a Sabadell

Actes dimarts 16 de setembre a CGT Sabadell

Dimarts passat una trentena de persones ens vam trobar al local de CGT Sabadell per assistirr a la presentació de la Guia d'Autodefensa Laboral per a Precàries elaborada des del Secretariat Permanent de CGT Catalunya escollit al passat Congrés de Mataró.

El SOV (Sindicat d'Oficis Varis) de CGT Sabadell està organitzant un cicle de presentacions de la Guia, que continuarà a Barberà del Vallès i Badia. Totes les persones interessades que no puguin assistir a les presentacions, poden dirigir-se al local de CGT Sabadell per sol·licitar exemplars de la Guia i tallers formatius d'aplicació dels seus continguts per defensar els nostres drets laborals al lloc de treball.

Després de la presentació, les persones assistents ens vam concentrar per reivindicar la llibertat d'Alfon, el jove detingut injustament arrel de la Vaga General de novembre de 2012.

Comunicat en relació a la detenció de dos joves

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL EN RELACIÓ A LA DETENCIÓ DE DOS JOVES D’ARRAN.
29.7.2014
Un cop més l’Estat capitalista ha posat per davant els interessos privats a les necessitats
socials. Un cop més la propietat privada ha passat per sobre de les necessitats reals de la
població. Un cop més, han estat els i les joves les que han acabat pagant els plats trencats no
només del sistema capitalista que els priva del dret a un habitatge digne, sinó també, de la
repressió. Un cop més l’Estat, a través de la seva policia classista, els mossos d’esquadra, ha
criminalitzat i incriminat a joves innocents les quals l’únic delicte que han comés ha estat
defensar el dret a un habitatge digne mitjançant la lluita. Un cop més, els mossos d’esquadra
s’han pres la justícia per la seva banda i han actuat il·legalment entrant a una vivenda sense
cap ordre judicial, intimidant els joves que hi havia dins la vivenda i les solidàries que s’han
concentrat fora de l’habitatge durant el matí. Dues persones detingudes i altres tantes
identificades ha estat el saldo amb que ha acabat l’acció dels gossos del govern de la
Generalitat.
Un cop més però, la solidaritat s’ha mostrat als carrers de Sabadell. Solidaris i solidàries s’hi ha
concentrat davant l’habitatge alliberat per mostrar la seva repulsa i denunciar l’acció que els
mossos d’esquadra estaven duent a terme. Durant tot el dia hi ha hagut una concentració
davant la comissaria de la policia de Sabadell en solidaritat amb els detinguts i en contra de la
repressió al jovent. Hem de dir, que en el moment d’escriure aquest comunicat, les detingudes
encara no han declarat i porten ja més de 8 hores a dependències policials.
Des de la CGT de Sabadell volem fer una crida a totes les treballadores i treballadors de
Sabadell a solidaritzar-se amb les joves que, mitjançant la lluita, alliberen espais com a eina no
només de denúncia contra la situació actual sinó també com a eina per aconseguir habitatges
dignes, mitjançant l’autogestió, per a les persones que no es poden permetre pagar els
lloguers i les hipoteques que els banquers lladres ens imposen dia a dia. Des de la CGT de
Sabadell volem donar tot el nostre suport a les detingudes i a les assemblees de joves d’ARRAN
Sabadell per a que no defalleixin en la seva lluita, que també és la nostra. Així, posem a
disposició de les detingudes el nostre suport jurídic, i a les joves que lluiten per defensar
l’habitatge digne i contra l’especulació, totes les eines de que disposa la nostra organització.
De la mateixa forma, denunciem l’acció repressiva que un cop més l’Estat i la Generalitat, a
través dels mossos d’esquadra, han dut contra el jovent treballador de la ciutat. Demanem
explicacions per la prevaricació en la pràctica policial, per entrar a cases okupades sense ordres
judicials i per l’actitud intimidatòria i agressiva que han mostrat en tot moment a les joves que
en aquell moment es trobaven dins i fora de la vivenda.
Per tot això, com diuen les nostres companyes d’ARRAN, seguirem desobeint l’absurd. A les
vagues, a les ocupacions, al carrer, la lluita és l’únic camí.
El jovent seguem arran, endavant amb la lluita per una vivenda digna!!
Un desallotjament, una altra okupació. Contra l’Estat i la repressió LLIBERTAT DETINGUDES!!
Federació Local de la CGT de Sabadell.

Triomf de l’autogestió i el suport mutu a Can Vies

Comunicat Secretariat Permanent CGT Catalunya

 

 

Triomf de l’autogestió i suport mutu a Can Vies

Els fets dels darrers mesos a Can Vies han traspassat l’àmbit de les parets, del barri i de la ciutat per esdevenir un símbol de la confrontació entre dos models d’organització social: D’una banda l’ anomenada ’democràcia autoritària’, marioneta de la burgesia, que entén el diàleg a cop de decret i repressió. De l’altra, la força dels moviments populars de base, horitzontals i que practiquen l’autogestió, el suport mutu i la solidaritat com a part del seu ADN vital.

El primer error de càlcul de l’Ajuntament va ser creure que el poble pot aguantar indefinidament actituts xulesques, amenaces i injustícies. Can Vies, Sants, barris de Barcelona i d’altres ciutats es van rebel·lar contra la prepotència i destrucció d’un espaï referent pel barri. Es va patir ocupació policial dels carrers, 73 detingudes i muntatges policials incriminatoris.

Però es va resistir i una part de Can Vies segueix dempeus. En pocs dies, tota l’energia del voluntariat veïnal es va posar en marxa i s’iniciaren les tasques de desenrunament. Amb el mateix esperit de construcció positiva d’allò que el regidor de Sants-Montjuïch va decidir enderrocar, es posa en marxa un ambiciós projecte de mecenatge.

Avui, podem dir que s’ha aconseguit amb escreix. Més de 1600 persones i organitzacions han fet possible arribar, i ara superant, la xifra necessaria. L’autogestió es un motor que genera solidaritat i suport mutu, massa potent com per intentar aturar-ho. Can Vies tornarà a seguir sent el referent que sempre ha estat.
Des de CGT de Catalunya hem recolzat tot el que hem pogut aquests mesos, a molts nivells de l’organització. Hem fet un esforç de difussió, aportacions i solidaritat. Portem un món nou en els nostres cors i és el món que es construeix amb el ciment de Can Vies. Un nou món que entra en conflicte amb una classe política i un Estat al servei del Capital, l’especulació i el negoci amb la vida de les persones, com s’ha vist amb les actuacions dels diferents governs municipals de Barcelona en relació Can Vies.

Volem finalitzar aquest comunicat recordant el conpromís de la CGT de Catalunya amb l’autogestió, compromís que comporta també la defensa dels espais alliberats i l’okupació.

Secretariat Permanent
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya
Dimecres, 23 de juliol

 

Concentració de Solidaritat amb el Poble Palestí a Sabadell

CONVOCATÒRIA: DILLUNS 21 DE JULIOL, 19,30H DAVANT L’AJUNTAMENT DE SABADELL

Des de la CGT de Sabadell volem condemnar l’ofensiva criminal que l’Estat sionista d’Israel està duent a terme des de fa ja dues setmanes contra el poble palestí. Durant anys els palestins i palestines han estat patint les vexacions i els abusos de l’Estat imperialista d’Israel i, especialment, la població civil palestina és qui més està patint els atacs perpetrats per les formes militars d’Israel.

Des de l’inici de l’ofensiva “Marge Protector” sobre la franja de Gaza han mort més de 200 persones, segons l’ONU el 80% població civil, i entre aquests, més de quaranta infants. Cal sumar també els més de 1.500 ferits i les migracions de població degut a l’ofensiva israeliana. Aquesta operació només pot catalogar-se com a GENOCIDI contra el poble palestí que no admet cap tipus de justificació. Cal recordar que l’exèrcit israelià és un dels més potents del món i que el poble palestí, en canvi, no té exèrcit.

Així, des de la CGT de Sabadell volem sumar-nos a la convocatòria de concentració a Sabadell i al moviment internacional de solidaritat amb Palestina. Volem rebutjar i condemnar la massacre perpetrada per un estat que s’autoanomena democràtic, i volem denunciar també la complicitat de la Unió Europea, l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya amb el sionisme i el crim humanitari que el sionisme està perpetrant als territoris palestins.

Cridem així mateix a la mobilització contra l’ocupació israeliana de Palestina, i animem a totes i tots els treballadors de la ciutat a participar de la campanya de boicot, desinversions i sancions a l’Estat d’Israel mentre perduri l’ocupació al territori del poble palestí.

Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles.
Contra l’imperialisme, la lluita palestina és també la nostra lluita!
Israel Estat assassí!
Totes som Palestina!

Més informació:

- Comunicat Secretaria Confederal de Relacions Internacionals CGT: http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article10453#.U8uYREDdffs

- Campanya de boicot, desinversions i sancions: http://www.bdscatalunya.org/