Sentència de l’ERO de Panrico de l’Audiència Nacional espanyola

Sentència de l´ERO de Panrico de l’Audiència Nacional espanyola, que discrimina CGT i accepta ERO 2013/2014 a Santa Perpètua de Mogoda, ja que la sentència paralitza els 156 acomiadaments previstos per al 2015 i 2016, però no anul·la els 312 de l’any passat i els 277 previstos per l’any en curs de la planta de Santa Perpetua de Mogoda.

S´està estudiant els termes de la sentència des del Gabinet Jurídic de CGT per ser recorreguda al Tribunal Suprem, per discriminació a la Secció Sindical, i pels termes de l’afectació plena dels treballadors de Santa Perpètua de Mogoda.

El proper dimecres es posarà a votació la continuació de la lluita de la vaga indefinida de 7 mesos ja que no s’ha esgotat la via judicial, i guanyar temps per estudiar a fons la sentència judicial per part dels treballadors/es.

Més informació:

SECCIÓ SINDICAL CGT PANRICO

CGT CATALUNYA
 

La CGT dóna suport a la vaga del metall a la província de Barcelona els dies 29 d’abril i 6 de maig

Vaga els dies 29 d’abril i 6 de maig amb el recolzament de la FEMEC-CGT

 

 

LA CGT RECOLZA LA VAGA DEL METALL DE BARCELONA

Els sindicats que tenen el privilegi de seure a la taula del conveni amb la patronal criden als metal·lúrgics a recolzar una Vaga els dies 29 d’abril i 6 de maig.

Diuen que cal fer Vaga per defensar "el marc de negociació" i poder recuperar els nostres endarreriments. I poc més.

La CGT diu que hi ha 1000 motius per fer vaga en el metall, però que no cridarà als treballadors a lluitar perquè ells se sentin còmodes en les negociacions. No regalarem el jornal de dos dies als empresaris perquè després ens diguin que han signat "el millor acord possible", sense comptar amb els que treballen, i ens facin tornar als tallers i centres de treball amb l’amenaça de l’abisme si volem seguir lluitant.

No és el mateix remoure el galliner perquè la patronal s’avingui a cedir alguna cosa que els mantingui en la negociació, que organitzar una resposta contundent dels obrers del metall per parar els peus a les sangoneres que ens exploten. El primer és utilitzar la gent i és relativament fàcil per a ells. Per al segon cal convèncer i unir la gent i costa una mica més.

Ens acostem als 500 dies sense conveni. En aquest temps milers de companys han perdut les seves ocupacions, els seus drets, els seus endarreriments i han vist degradar-se les seves condicions de vida i treball. Cada minut d’aquests dies ens ha costat una fortuna en dignitat. Per tot això SÍ val la pena anar a la Vaga. I per tot això la CGT farà com la majoria de lluitadors del nostre ram: secundarem aquesta Vaga i seguirem reclamant Assemblees Unitàries del Metall, amb tots els sindicats, amb tots els comitès, amb els fixos en plantilla i els aturats, amb reivindicacions clares i aprovades per la gent disposada a lluitar...

En definitiva, el camí difícil, però l’únic que pot fer tremolar a aquests empresaris de fireta, jugadors d’avantatge que estan aprofitant la crisi i la cobertura dels seus polítics per augmentar beneficis i precaritzar les plantilles.

I si els "majoritaris" desconvoquen, que no seria la primera vegada aquest any, la CGT es compromet a convocar una Concentració el 9 de maig davant la seu de Foment, la patronal de patronals, que serveixi de punt de partida per aixecar aquest moviment.

Cridarem a tots els que estiguin disposats a participar, siguin del sindicat que siguin, estiguin o no afiliats , tinguin o no feina. Ens posarem en marxa i us podem assegurar que no els hi farà cap gràcia.

PER UN CONVENI DIGNE, ORGANITZA’T I LLUITA !!!
Barcelona, 14 de Abril de 2014

CGT FEMEC

Més informació:
Vía Laietana 18, 9ª Tf: 93 310 33 62
Email: cgtfemec@hotmail.com

 

Comunicat de la CGT sobre la declaració conjunta de Govern, Empresaris, CC.OO i UGT per impulsar el diàleg social

 

 

Govern, Empresaris i els sindicats UGT-CCOO es reunien el passat 18 de març de 2014 i signaven una declaració conjunta, on les tres parts declaren “impulsar el diàleg social per a afavorir el canvi de cicle econòmic, la creació d’ocupació i la cohesió social”.

Resulta poc sorprenent aquesta declaració conjunta a tres, amb excepció de la data, que encara és menys sorprenent, doncs és un calc mimètic de la que vénen realitzant els “agents socials” amb els diferents governs de torn (bé del PP, bé del PSOE) al llarg d’aquesta trista història social laboral de no ruptura, des de 1977.

La declaració de 18 de març de 2014, és una còpia literal de la que van realitzar en el 2004, llevat de que en aquesta ha caigut allò de l’ocupació “estable” i, davant la barbàrie i destrossa del mercat laboral, amb taxes d’atur sobrepassant el 26% de la població activa i més de 6.000.000 milions de desocupats i desocupades, ara solament declaren que impulsen el diàleg social “per a afavorir el canvi de cicle econòmic, la creació d’ocupació i la cohesió social”.

Recordem la seva declaració del 8 de juliol de 2004: “Les organitzacions sindicals CC.OO. i UGT i les empresarials CEOE i CEPYME signen amb el President del Govern una Declaració en la qual les parts es comprometen a enfortir el diàleg social i a treballar per a arribar a acords que afavoreixin “la competitivitat, l’ocupació estable i la cohesió social”, és a dir el Pacte Social per la Competitivitat.

Aquesta concertació social, es mantindrà durant tota la primera legislatura del PSOE, del 2004 fins al 2008 i, tant en polítiques laborals, com en polítiques socials, es legisla des del consens i la pau social.

La crisi econòmica i social, comporta un desencontre entre els Sindicats CC.OO i UGT i, la resta dels agents que conformaven el Diàleg Social i la taula es trenca, amb la publicació de la Llei 35/2010 de Reforma Laboral i la posterior Vaga General del 29 de setembre 2010. Immediatament a aquesta vaga, els Sindicats CC.OO i UGT, creen les bases per a reprendre la Taula del Diàleg Social, tant amb la nova Representació Patronal, com amb “el nou” ministre de Treball del govern PSOE.

El 2 de febrer de 2011 se signa l’Acord “Social i Econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions” i, dóna lloc a la Llei 27/2011, el major atac als nostres sistemes públics de Pensions.

Poc abans del “decretazo” de Reforma Laboral de febrer de 2012 del PP, els “agents socials”, CEOE, CEPYME i CC.OO i UGT, signen el II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, el qual solament tenia un objectiu: empobrir a les classes assalariades sobre la base de la devaluació generalitzada de les rendes salarials i, vaja si ho han aconseguit.

Obrir una tramposa i miserable via alternativa a la ruïna i barbàrie que les polítiques de concertació social han causat en els sistemes de relacions laborals i de seguretat social, alhora que en les polítiques socials (sanitat, educació, béns públics), altra vegada sobre la base del “creixement econòmic” (ara transvestit de canvi de cicle econòmic) i aquest sustentant sobre la competitivitat, no és sinó voler permanentitzar un model social i econòmic d’empobriment i desigualtat social i inviable per les seves conseqüències en el medi ambient i en les relacions socials.

La concertació social en temps de crisi sistèmica, només serveix per a embridar a les classes assalariades i garantir la taxa de guany del capital.

Al llarg dels últims 30 anys, els models de relacions laborals consensuats i concertats, han influenciat directament en les condicions d’ocupació o treball, i especialment, han servit com elements de disciplina en les classes assalariades.

Els canvis legislatius, les Reformes Laborals i les condicions de treball, han estat sotmeses a tres dècades de modificacions, acabant amb la supremacia del contracte indefinit sobre el temporal i constituint la llibertat absoluta del Capital de disposar del contracte de treball (acomiadament lliure), com l’única i última ràtio de l’economia i l’interès públic, alhora que s’ha destruït el poder obrer al buidar el dret a la negociació col·lectiva.

El xantatge al com se sotmet de nou a les persones assalariades, mostra el grau de miserabilitat de governs, empresaris i “sindicats sense principis ni dignitat”, quants milions de treballadors i treballadores, en qualssevol de les seves condicions: desocupat/da, desnonat/da, estafat/da, robat/da o retallat/da, han sortit al carrer i han dit que el conflicte, és a dir, la lluita, és l’únic camí i l’alternativa real a un altre model social i econòmic, sobre la base del repartiment del treball i la riquesa i la garantia dels béns públics essencials per a tots i totes.

La CGT treballa, coopera i lluita, amb la majoria social perquè les persones unifiquem les lluites i siguem capaces de parar-los amb una VAGA GENERAL laboral i social.

Madrid, 24 de Març de 2014.
Secretariat Permanent Comitè Confederal de la CGT

La segona Reforma Laboral de l’època Rajoy entra per la porta del darrera

Comunicat de la CGT de Catalunya davant l’aprovació del R.D. Llei 16/2013

Aprofitant el rebombori creat per la subhasta del preu de la llum i l’aprovació de la llei de l’avortament, el Consell de Ministres del passat divendres 20 de desembre va colar-nos una reforma laboral encoberta. Es tracta del Reial Decret-Llei 16/2013 ("de medidas para favorecer la contratación estable y la empleabilidad de los trabajadores"). L’aprovació d’aquesta nova reforma de l’Estatut dels Treballadors és un nou atac cap el conjunt dels treballadors i treballadores, suposa una nova precarització de les nostres condicions laborals i, com les anteriors reformes, afavoreix els interessos dels empresaris. Algunes de les mesures més destacables del Reial Decret-Llei 16/2013 són:

1. Mitjançant la modificació de l’art. 12.4 i 12.5 de l’ET es flexibilitzen encara més els contractes a temps parcial. Si bé es recupera la prohibició vigent fins la reforma del 2012 de que els treballadors/es a temps parcial facin hores extres, ara es permet que facin hores complementàries també els que tenen contractes de durada limitada. S’introdueixen a més mesures per a que els empresaris tinguin més facilitats per a imposar aquestes hores complementàries, eliminant alguns requisits d’acord entre les parts. També s’amplien el número d’hores extraordinàries que es poden fer, que poden arribar a ser fins el 60% de la jornada contractada.

2. Amb la modificació de l’art. 34.2 de l’ET es potencia la distribució irregular de la jornada laboral en els contractes a temps parcial en permetre compensar l’excés o la defecte d’hores treballades al llarg dels propers 12 mesos. És a dir, les bosses d’hores ja no es limiten a l’any natural. Els empresaris podran jugar molt més fàcilment amb la distribució irregular del temps de treball, variant la nostra jornada laboral en funció dels seus interessos.

3. S’obre la possibilitat de fer contractes "indefinits de suport als emprenedors" (és a dir, l’anomenat contracte Rajoy de la reforma de l’any 2012) per a contractes a temps parcial. Abans havien de ser de jornada complerta. Es mantenen els beneficis fiscals pels empresaris que els facin, adaptats a la jornada contractada. Aquest tipus de contractes mantenen la resta de característiques de la reforma del 2012: els poden fer empreses de menys de 50 treballadors/es (prop del 99% de les empreses), amb un sou equivalent al salari mínim interprofessional en absència de conveni (o, en el seu defecte, el mínim que imposi el conveni) i un període de prova d’un any, al llarg del qual la finalització del contracte és lliure i gratuïta. En síntesi, es continua facilitant l’acomiadament i bonificant fiscalment als empresaris.

4. Facilita que les ETT efectuïn el préstec de treballadors/es amb contractes en pràctiques i que el període de pràctiques duri tot el temps de treball en l’empresa receptora.

El Reial Decret-Llei 16/2013 ha entrat en vigor el diumenge 22 de desembre de 2013. Realment és com un "premi de loteria" per als empresaris, que tindran més facilitats per a contractar amb sous baixos, facilitats d’acomiadament i d’imposar encara més les jornades laborals. Per exemple, un treballador que accedeix a un contracte "indefinit de suport als emprenedors" però ara amb una dedicació a temps parcial, es pot trobar que l’empresari li plantegi fer jornades fins a un 60% superiors a la contractada i sense retribucions extres (les hores complementàries es paguen com a ordinàries). Quines opcions reals tindrà de negar-s’hi si el mateix contracte permet a l’empresari finalitzar lliurement el "període de proba" que dura tot un any? I, d’altra banda, la possibilitat de disposar de mà d’obra barata i amb una jornada totalment flexible afectarà també les plantilles actuals de les empreses, amb empresaris temptats de substituir-ne una part per a treballadors/es amb quests tipus de contractes de temps parcial.

Davant d’aquest nou capítol de l’atac que estan fent contra els drets socials i laborals, des de la CGT de Catalunya fem una crida a la mobilització constant en defensa dels interessos de la majoria de la població, dels treballadors i treballadores, tant dels que estem en actiu com dels que esperem estar-ho.

Dilluns 23 de desembre de 2013
Secretariat Permanent, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Assemblea afiliats/des de CGT Grup SEAT acorda no signar l´acord de l´ERO que accepta 201 acomiadaments

 

 

Davant la finalització del període de consultes de l’ERO n º 2344/2013 amb el resultat d’acord per part de la majoria sindical en l’acceptació de 201 acomiadaments, des de les seccions sindicals de la CGT manifestem la nostra decisió, presa en Assemblea d’afiliats i afiliades , de no signar l’acord .

Encara que l’empresa ha realitzat alguns canvis en el transcurs de les negociacions , reduint el nombre d’afectats i recollint algunes de les reivindicacions assenyalades pels diversos sindicats , hi ha una sèrie d’arguments pels quals hem decidit no signar :

 No podem acceptar les causes econòmiques presentades per l’empresa en coherència amb la nostra anàlisi repetit l’entramat financer que el Grup Multinacional VW té a SEAT . El Grup internacional tindrà, aquest any 2013 , un nou rècord històric de produccions i beneficis, possiblement superant els 12.000 milions d ’€ .

 Entenem que acceptar les causes econòmiques pot convertir-se en la avantsala de nous conflictes i decisions empresarials contra la plantilla . I més amb la incertesa que VW segueix generant davant la plantilla amb la no clarificació definitiva de la fabricació de nous models a la planta de Martorell.

 La decisió presa per l’empresa per reduir un suposat problema econòmic , per mitjà de l’eliminació de llocs de treball indirectes es contradiu amb l’important nombre de personal extern que es troba
exercint tasques de caràcter tècnic i indirecte .

 L’empresa ha millorat les indemnitzacions que apareixien en les informacions inicials de l’expedient a proposta de la CGT , però no ha volgut en cap moment realitzar una igualació o millora a les categories més baixes , en pitjors condicions econòmiques per afrontar un futur social incert, després del seu acomiadament. Seat segueix sense voler informar dels sous reals dels directius i extra-conveni pel que ens temem que les diferències salarials d’aquests acomiadaments puguin ser molt desfavorables per les categories inferiors .

• La CGT podem compartir el menor trauma que significa que els finalment afectats siguin principalment persones amb més facilitats de connectar amb la jubilació . Però el que ha fet l’empresa és fer servir la Reforma Laboral del govern antiobrer del PP a la qual tots els sindicats
respondre amb dos Vagues Generals i que ara s’apliquen de manera generalitzada.

Finalment volem assenyalar que els sindicats estem per potenciar la creació d’ocupació i millorar les condicions , no per signar acomiadaments , destruint el que hi ha. I més quan l’empresa juga amb nosaltres / es negant models i fent xantatge a tota la plantilla .
Atentament

Seccions Sindicals CGT GRUP SEAT

Calendari d’aturades del sector ferroviari en contra del procés de privatització i segregació

En defensa del sector públic ferroviari: mobilitza’t amb CGT

 

 

Aturades parcials: 28, 29 i 30 d’Octubre i 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25 i 29 de Novembre. Vagues de 24 hores: 31 d’Octubre, 5 de Desembre i 20 de Desembre.

S’ha celebrat la segona de les reunions convocades per la direcció a fi de segregar Renfe en quatre S.A. mitjançant l’aplicació de l’art. 44 de l’ET sobre successió d’empreses.

CGT ha fet entrega d’un nou document al procés i hem manifestat, al costat de la representació del S.F., el nostre rebuig al procés de privatització de la nostra empresa: no justifica l’aplicació de forma documental, ni es busca un model ferroviari que beneficiï al conjunt de la societat, únicament s’apliquen criteris econòmics. Tampoc garanteix, per molt que diguin negociar alguns, les condicions laborals ni l’ocupació.

Durant la reunió la direcció reconeix que l’aportació de capital a les SA, que es tradueix en accions que gestiona l’Corporatiu, posarà en perill la continuïtat de Tallers ja que no té material propi i aquesta falta de vinculació amb el material justifica la venda d’accions d’aquesta S.A. des del primer dia.

També reconeixen la inviabilitat de l’àrea de Mercaderies dins d’un mercat liberalitzat, de manera que l’única solució passa per la entrada de capital extern o el que és el mateix, venda de les accions. Cal destacar que les aportacions realitzades per SEMAF, CCOO i UGT es limiten únicament a sol·licitar que s’aporti documentació al procés per seguir aprofundint en el model del govern, sense qüestionar en cap moment l’aplicació del RDL 22/2012, per seguir negociant les "restes":

 Aplicació d’un Conveni Col · lectiu únic: la pròpia direcció reconeix que la aplicació del Conveni dependrà de l’evolució de cada negoci.

 Permeabilitat: només cal posar de relleu la permeabilitat existent entre Renfe i Adif en l’actualitat... sense més comentaris.

 Drets sindicals: aquest sembla ser el principal objectiu en la negociació, un tema de vital transcendència per als treballadors.

 ERO: acomiadament col·lectiu de treballadors amb 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 o 14 mesos, aplicant la reforma laboral.

Aquestes garanties que volen recollir ja les contempla l’art. 44 de l’ET, per la qual cosa evidentment no s’està negociant res, perquè no hi ha res a negociar en un procés totalment dirigit i imposat.

Finalment SEMAF, CCOO i UGT, de mà amb l’Empresa, han impedit que es recullin en acta els motius pels quals SF i CGT rebutgen la segregació. Per això, CGT no ha signat aquesta acta. La seva estratègia sindical d’acceptar aquest model sense aixecar la veu inclou intentar silenciar els que si que manifestem una oposició frontal. Sent coherents, CGT i SF hem convocat vagues per frenar aquesta agressió al personal ferroviari i la ciutadania:

 dilluns 28 octubre, 2013: des de les 07.00 hs. a les 09.00 h., des de les 15.00 hs. a les 17.00 hs., des de les 23.00 hs. del dia 28 d’octubre fins a la 01.00 hores del dia 29 d’octubre.

 dimarts 29 octubre, 2013: des de les 07.30 hs. a les 09.30 h., des de les 18.00 hs. a les 20.00 hs., des de les 23.00 hs. del dia 29 d’octubre fins a la 01.00 hores del dia 30 d’octubre.

 dimecres 30 octubre, 2013: des de les 09.00 hs. a les 11.00 h., des de les 16.00 hs. a les 18.00 h., des de les 22.00 hs. fins a les 24.00 hs.

 dijous 31 octubre, 2013: des de les 00,00 hs. fins a les 24.00 hs. (A RENFE des de les 00.00 hs. fins a les 23.00 hs.)

 Dies 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25 i 29 de novembre de 2013: des de les 07.00 hs. fins a les 09.00 hs., Des de les 15.00 hs. fins a les 17.00 h., des de les 23.00 hs. dels dies 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25 i 29 de novembre fins a la 01,00 hs. dels dies 5, 9, 12, 16, 19 23, 26 i 30 de novembre, respectivament.

 dijous 5 desembre 2013: des de les 00,00 hs. fins a les 24.00 hs. (A RENFE des de les 00.00 hs. fins a les 23.00 hs.)

 divendres 20 desembre, 2013: des de les 00,00 hs. fins a les 24.00 hs. (A RENFE des de les 00.00 hs. fins a les 23.00 hs.)

Només amb la mobilització dels treballadors aconseguirem parar aquesta greu agressió contra el sector ferroviari. Per la teva feina, per les teves condicions de treball, pel teu futur: participa en les mobilitzacions.

EXIGIM L’ANUL·LACIÓ DE LA SEGREGACIÓ DE RENFE I ADIF I APOSTEM PER LA FUSIÓ DE DUES EMPRESES! 

Més informació:
 WEB SFF CGT
 TWITTER SFF CGT

 

Els contractes sense hores, l’explotació que ve a Europa

 A l’empara d’aquest tipus de contractes s’incrementa l’explotació laboral i s’exposa l’empleat a la inseguretat laboral, la degradació social i la inestabilitat econòmica 

 

Al Regne Unit es quadrupliquen en set anys els contractes de zero hores fins arribar als 200.000 l’any passat, uns contractes en que el treballador ha d’estar disponible, sense un mínim d’hores.

La flexibilitat en la contractació laboral ha esdevingut la fórmula màgica quan es parla de creació d’ocupació. A Alemanya hi tenim les minifeines, els contractes a temps parcial que reparteixen feina a tort i a dret i que no desagraden gens a les patronals espanyoles. I ara, des del Regne Unit, ja se’ns parla dels contractes de zero hores, la màxima representació de la contractació de baix cost, que en menys de sis anys s’han triplicat i ja afecten gairebé 80.000 joves: des del 2005 s’ha passat de 50.000 contractes a 200.000.

Quin és el seu secret? Doncs que no estableixen un nombre mínim d’hores per al treballador, que ha d’estar disponible sempre que l’empresa el requereixi. Això sí, pot rebutjar la feina, si les hores li coincideixen amb les d’una altra empresa. Tot un detall.

El contracte de zero hores, circumscrit encara al Regne Unit com a tal, aporta molta flexibilitat a les empreses –l’utilitzen gairebé un 25% de les companyies del país que efectuen contractacions, sobretot restaurants de menjar ràpid i cadenes de roba–, però també provoca en el treballador inseguretat laboral, inestabilitat econòmica i degradació social.

Amb aquests contractes es porta la precarietat a una intensitat màxima. A l’estat espanyol encara no existeix aquest tipus de contractes, però es fan contractacions amb la mateixa finalitat que el contracte de zero hores. Al nostre país hi ha molts convenis que inclouen el fet d’estar de guàrdia a les feines, però això es compensa al treballador. En canvi, en el contracte de zero hores no s’hi inclou res. Però aquí es fan contractes a temps parcial i d’obra o servei determinat, que voregen el frau de llei i que aconsegueixen ara i aquí l’objectiu del contracte de zero hores, ja que el treballador signa per un temps parcial però fa hores extres i l’empresari l’hi paga per sota ma.

Ni la flexibilitat ni la precarietat no milloren la situació del mercat de treball i això ha quedat palès amb la última reforma laboral, amb la destrucció d’1,5 milions d’ocupacions a l’estat espanyol.

---

Els contractes sense hores, l’explotació que ve

Al Regne Unit, companyies com McDonald’s contracten fins a a el 90 per cent dels seus treballadors sota aquesta modalitat laboral, que permet a l’empleador no estipular quantes hores treballa la seva plantilla, exigint disponibilitat en funció de la càrrega laboral. “Les setmanes que més treball puc arribar a fer més de 70 hores, i les que menys, vuit o nou”. Així relata Aaron, de 45 anys, la seva situació laboral com cuidador de persones grans en una empresa que depèn directament de l’Administració en un barri del sud de Londres. Aquest cuidador se sent atrapat en un contracte sense hores, això és, un en el qual l’empleador no estipula quantes hores setmanals treballa la seva plantilla, exigint-li disponibilitat en funció de la càrrega de treball.

Una modalitat de contractació bastant similar a la que la patronal espanyola vol implantar en el país. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha proposat al Govern de Mariano Rajoy que els empresaris puguin “imposar” als treballadors la conversió del seu contracte a temps complet en un a temps parcial quan “existeixin causes que ho justifiquin”. No obstant això, aquestes propostes ja han rebut el rebuig frontal dels sindicats, que temen que aquestes mesures únicament serveixin per a augmentar la precarietat laboral, tal com passa al Regne Unit.

El cas de Aaron és un més, la punta d’un iceberg de més de 300.000 persones que es troben en aquesta mateixa situació, segons dades de l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit. Res comparat amb l’últim informe de l’expert en recursos humans CIPD (Chartered Institute of Personnel and Development) que augmenta la xifra fins a gairebé quatre vegades més, superant el milió d’empleats en aquesta situació tan precària. El CIPD afirma que mentre que el sector privat acapara el 17 per cent d’aquests contractes, el públic absorbeix el 24 per cent, incloent al Servei Nacional de Salut (NHS).

“El nivell d’estrès que suportem”, explica Aaron, “és increïble perquè mai sabem si arribarem a fi de mes. Les setmanes que treballes 60 hores saps que podràs pagar les factures però no tens temps ni per a menjar; mentre que en les que treballes menys de deu hores, tens temps de sobres però res que dur-te a la boca perquè no tens ni un penic”.

I és que, entre els inconvenients d’aquest tipus de contracte, a més de la incertesa de quant es treballarà (i ingressarà) al cap del mes, es troba també la pèrdua de molts beneficis respecte a un empleat normal, tals com assegurances de vida o mèdics, vacances pagades o dies per malaltia, pagues de beneficis o preavís de l’acomiadament, que en aquests casos pot ser d’un dia per a un altre.

Contractes precaris en augment 

Les xifres oficials, molt allunyades del milió del CIPD, il·lustren el creixement d’aquest tipus de contractes des de 2005, quan tot just existien 50.000; un any després ja n’hi havia 134.000 i a la fi de l’any passat més de 250.000. En aquesta tendència, 2010 va suposar un punt d’inflexió, amb l’entrada en vigor d’una directiva europea en virtut de la qual tots els empleats que haguessin estat contractats a través d’una agència de col·locació gaudirien del mateix estatus que qualsevol altre empleat complertes les 12 setmanes de treball. Llavors, van ser moltes les companyies que van recórrer als contractes sense hores per a sortejar la directiva i evitar pagar tots els beneficis als seus treballadors.

En aquest sentit, les associacions empresarials no han trigat a donar la veu d’alarma davant la possibilitat que el Govern elimini aquest tipus de relació laboral. És el cas de Alexander Ehmann, director de Política Regulatòria del Institute of Directors (IoD), una agrupació que reuneix a més de 38.000 directors generals de companyies, inclosos diversos alts directius d’empreses del FTSE 100 (els 100 principals valors de la Borsa de Londres). Convençut que “aquests contractes poden jugar un paper crucial en la nostra recuperació econòmica”, Ehmann afirma que “eliminar-los podria conduir al mercat laboral britànic a rigideses com les de França o Espanya”. El representant del IoD assegura que “una de les raons per les quals la nostra economia no ha seguit el mateix camí que el sud d’Europa és perquè els empleadors han estat capaços d’adaptar-se ràpidament a la demanda canviant”.

Per la seva banda, un altre portaveu de IoD, que prefereix denominar a aquests contractes com “d’hores no garantides”, afirma que “creiem que són ètics, perquè no només proporcionen als empleats la flexibilitat per a complir amb els seus altres compromisos (com estudiar, criar als seus fills), sinó que també la hi dóna a una indústria com l’hostaleria, en la qual resulta tan complicat predir quina plantilla es necessitarà”.

Tant és així que la pròpia seu del IoD a Londres, on el seu màxim directiu gana 300.000 lliures anuals, (uns 347.000 euros) compta en el seu departament d’hostaleria amb 16 empleats temporals amb contractes sense hores. Aquestes mateixes fonts no només consideren que “sense aquest tipus de contractes l’atur a Regne Unit seria molt major” sinó que, a més, assenyalen que “el Govern ha de reconèixer que qualsevol acció que limiti l’ús d’aquesta modalitat contractual és més que probable que perjudicarà a la creació d’ocupació”.

Cal remarcar que en moltes ocasions l’empleat guanya menys de la meitat del salari mig per a aquest mateix lloc de treball, tot just superant en una lliura el salari mínim. Una situació que afecta especialment als joves entre 16 i 24 anys (37%), així com als majors de 55 anys. A aquesta situació tan precària se sumen, a més, els errors fiscals en el càlcul de les retencions a causa de les fluctuacions d’hores que poden dur al treballador a deure summes importants de diners a Hisenda.

McDonald’s, en el punt de mira 

A pesar que des del IoD subratllen que són les pymes les grans beneficiades dels contractes sense hores, ha saltat la polèmica després que el diari The Guardian revelés que companyies com McDonald’s empren amb aquesta modalitat de contracte fins a a el 90 per cent de la seva plantilla a Regne Unit, el que suposa un total de 82.200 persones.

Curiosament, la cadena de menjar ràpid que només en aquest país compta amb 1.200 empleats i serveix diàriament a 2,5 milions de clients, va ser certificada aquest mateix any per la consultora holandesa de recursos humans CRF Institute com un dels millors empleadors, no només a Regne Unit, sinó de tota Europa. Llavors, el seu vicepresident a Gran Bretanya, Jez Langhorn, presumia que “els nostres empleats són persones ambicioses i amb talent i ens hem esforçat per engegar iniciatives que els donin suport i motivin en el seu treball i en el seu desenvolupament professional”.

McDonald’s no és ni de bon tros una excepció, sumant-se a la llista marques molt conegudes com Sports Direct, que amb 20.000 empleats sense hores també ronda la contractació del 90 per cent de la seva plantilla amb aquest model. De manera similar operen Boots o Subway, que se sacseja la polèmica sobre les seves franquícies, fent-les responsables de tot el que tingui a veure amb els seus empleats.

Andy, que amb 18 anys treballa per a una cadena de menjar ràpid a Londres, explica que “no és gens rar que el gerent arribi a mitjan matí i, si vénen pocs clients, t’enviï cap a casa, sense importar-li si véns des de lluny o quant t’has gastat en transport”. A això se suma, a més, el que poden arribar a afectar els enfrontaments personals amb l’encarregat, que “de vegades et pot arribar a llevar pràcticament totes les hores durant setmanes, saturant a algun company amb 50 o 60 hores setmanals”.

En un comunicat de premsa, McDonald’s assegura que “els nostres empleats estan contents amb aquesta flexibilitat que els brinda l’oportunitat de tenir temps lliure per a les vacances escolars dels seus fills, preparar exàmens, etc.”. La companyia nega que aquest tipus de treballadors tingui menys beneficis que la resta i afirma que no se’ls exigeix plena disponibilitat quan són cridats. Fonts de la companyia consultades per Público rebutgen entrar a valorar si aquests contractes són o no ètics i assenyalen que “els nostres empleats es mouen en una franja d’edat que va des del final del col·legi als anys previs a la jubilació”.

* Un article de David Bollero al diari Público extret de http://www.librered.net/?p=28669

 

El govern del Partit Popular imposa una modificació legal per Reial Decret de la legislació laboral, en ple mes d’agost

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol "per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social", amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats

El 25 de juliol passat el Comitè d’Empresa de Ficosa Electronics i la direcció de RRHH van arribar a un acord mitjançant el qual l’ERO quedava en suspensió per 146 dels 216 afectats de la factoria de Viladecavalls.

Aquesta suspensió ve per la necessitat de l’empresa Ficosa de treballar dues setmanes a l’agost per cobrir un pic de feina, tot i que avui en dia hi ha personal de Treball Temporal a la planta i que es vénen fent hores en positiu.

Per part del comitè d’empresa es va demanar a l’empresa la retirada total de l’ERO o, sinó garantir una viabilitat futura a la plantilla a la qual avui se li demanen sacrificis. Segons l’empresa no poden assumir cap d’aquestes opcions.

Finalment es va arribar a l’acord que apareix recollit en la següent acta.

Acuerde Ere Julio 2013 Sin Lista Nominal.pdf

ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS

ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS mentre subcontracta empreses per a realitzar les tasques del personal afectat, executa borsa d’hores en positiu, sol·licita hores extres i demana canvis en els períodes vacacionals

Comunicat de la Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics

 

La Direcció del grup FICOSA executa un ERO de suspensió de contractes a FICOSA ELECTRONICS mentre subcontracta empreses per a realitzar les tasques del personal afectat, executa borsa d’hores en positiu, sol·licita hores extres i demana canvis en els períodes vacacionals per a plantar cara als compromisos productius que havien al·legat eren insuficients per a oferir càrrega de treball al personal afectat. 

Des de la Secció Sindical de la CGT a Ficosa Electronics Viladecavalls (antiga SONY) volem traslladar a l’opinió pública els següents fets:

El passat 15 de maig la Direcció de l’Empresa va comunicar a la Representació social la presentació d’EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ DE SUSPENSIÓ DE CONTRACTES, afectant a 216 treballadors del departament de EMS (Electronic Manufacturing Sistems) d’un total de 347 de plantilla.
El període de consultes establert legalment per a aquests processos va concloure mitjançant una acta de NO ACORD, al considerar aquesta part que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents, els quals ens permet qualificar aquest ERO com FRAUDULENT, ja que l’empresa intenta traslladar els costos salarials a la resta de la societat.

A data 28 de juny es va interposar demanda judicial per part d’aquesta secció sindical davant el jutjat social de Terrassa al considerar tenir els suficients arguments i proves per a evidenciar la naturalesa fraudulenta d’aquest Expedient de Suspensió de Contractes.
Per tant, a dia d’avui la gran part de la plantilla de Ficosa Electronics es troba en ple calendari d’afectació, obligant-la a activar les seves prestacions de subsidi per atur amb la inherent penalització que comporta en el seu poder adquisitiu i en les seves cotitzacions.

Malgrat la gravetat de l’exposat anteriorment, la Direcció de l’empresa sembla no tenir suficient i presumint de la seva actitud dèspota, caciquil i cortijera, ha realitzat i segueix realitzant una sèrie d’accions que a més de ser una vulneració dels drets dels treballadors, també es tracta de mostres flagrants de falta de respecte i de maltractament als treballadors i treballadores de la plantilla de Ficosa Electronics.

En primer lloc, dintre de la nostra planta l’empresa ha imposat la presència d’una empresa subcontractada, la qual està realitzant tasques pròpies del personal afectat pel ERO, com una manera d’abaratir costos.
En segon lloc, s’estan realitzant borsa d’hores en positiu per personal afectat, és a dir, jornades addicionals a les 40 hores setmanals a retornar quan la càrrega de treball disminueixi. Considerem que aplicar un ERO de suspensió de contractes i l’execució de la borsa horària en un treballador a la mateixa vegada, demostra la mala fe de l’empresa per a les seves treballadores, al tractar-se d’eines de demanda contraposades. A més de ser una altra prova irrefutable del frau per a l’erari públic que suposa la suspensió dels contractes de part de la plantilla de Ficosa Electronics.

En tercer lloc, l’empresa està sol·licitant de manera recurrent la realització d’hores extres en el departament afectat per a plantar cara a les seves obligacions en les produccions, unes obligacions que havien disminuït de tal manera que requeria la presentació de l’actual ERO. És necessari assenyalar que aquest fet vulnera la pròpia llei, ja que l’art. 47.2 de l’Estatut dels treballadors determina “ Durant el període de reducció o suspensió de jornada no podran realitzar-se hores extraordinàries excepte causa de força major”.

Finalment, per a acabar amb aquest cúmul de despropòsits, l’empresa està sol·licitant a dues setmanes del començament del període vacacional, que part del personal afectat canviï les seves vacances per a plantar cara als seus compromisos contractuals amb els clients en canvi de dies de desafectació en l’ERO.

Cadascun dels fets relatats ha estat denunciat davant Inspecció de Treball i estan recollits en la nostra demanda judicial, però considerem de vital importància que aquests es traslladin a l’opinió pública perquè és necessari assenyalar la falta del sentit de la decència que caracteritza la gestió empresarial del GRUP FICOSA.

Cal dir que FICOSA és una empresa que ha rebut històricament injeccions de capital públic provinent dels impostos de la ciutadania catalana i que s’ha aprofitat de les seves amistats elitistes en l’àmbit polític per a beneficiar-se de “pilotassos” com la requalificació dels seus terrenys a Rubí i l’adquisició per € 1 dels actius de SONY.

D’igual manera volem denunciar la irresponsabilitat manifestada per part de l’Administració, personalitzada en la figura del Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Sr. Ramon Bonastre i Beltran, que eludeix la responsabilitat de nomenar els llocs vacants en el Consell d’Administració de Ficosa pertanyents a la Generalitat, els quals haurien de vetllar perquè els diners públics invertit repercutíssin en el manteniment i garantia dels llocs de treball, no com en l’actualitat que està passant tot el contrari.

Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics
Viladecavalls, 16 de juliol de 2013
 

La Patronal aprofita la possible caiguda de milers de Convenis per reduir drets laborals

 

 

L’ “extremadament agressiva” Reforma Laboral (segons paraules de De Guindos) desplega els seus efectes, a més de l’augment exponencial de les cues de l’atur. Al juliol d’enguany 1.500 Convenis d’arreu de l’Estat espanyol haurien de renovar-se, però els empresaris estan estenent el missatge de la por per negociar-los el més a la baixa possible. I ho poden fer perquè el govern espanyol els ha donat una nova “arma letal”: els Convenis Col·lectius que no es renovin perdran tota vigència, amb unes conseqüències imprevisibles per uns 3 milions de treballadors. Els salaris i drets minven en una negociació desigual que no es recorda en 30 anys de monarquia postfranquista.

Juliol negre
La Negociació Col·lectiva ha canviat radicalment en pocs anys: avui en dia la representació sindical arriba a la taula lligada de mans i peus, mentre els empresaris s’ho miren relaxadament veient caure successivament drets laborals, pel bé del lliure mercat i l’augment de la plusvàlua. I és que el 7 de juliol està destacat en vermell en molts calendaris. Com a conseqüència de les darreres Reformes Laborals, una gran quantitat de Convenis Col·lectius poden deixar de tenir cap efecte si s’arriba al final del seu període de vigència sense que s’hagi arribat a un acord per a renovar-lo o per a signar un nou Conveni (ja que s’ha eliminat la anomenada “ultraactivitat”).

En aquest cas, es calcula que uns 2 milions de treballadors a l’Estat espanyol deixaran d’estar emparats en aquests Convenis Col·lectius “decaiguts”, per passar a dependre del Conveni superior de sector, si existeix, o simplement dels drets mínims establerts a l’Estatut dels Treballadors.

Debat entre els juristes per una norma desconcertant
Els juristes encara avui en dia discuteixen les conseqüències concretes d’aquesta norma, però ningú dubta que l’objectiu del govern espanyol ha estat sobradament aconseguit: inculcar la por en un dels bàndols que participa a la negociació, el dels treballadors, obligant-los a rebaixar les seves reclamacions.

El debat jurídic està obert, i encara els tribunals no han pogut assentar jurisprudència sobre com s’aplicarà aquesta norma. En tot cas jutges i advocats laboralistes han defensat en darrers articles que els drets reconeguts fins ara en un Conveni Col·lectiu no desapareixerien amb la desaparició jurídica del Conveni, sinó que es mantindria com a “dret adquirit”, però els nous treballadors contractats posteriorment ja no comptarien amb aquests drets i salaris “mínims”.

Trencament radical de la Negociació Col·lectiva
Tot ha canviat en només dos anys. Fins les darreres reformes, l'estructura dels drets laborals que imperava a l’Estat espanyol era de drets progressius. Hi havia uns drets mínims, establerts a l’Estatut dels Treballadors, i el Conveni Col·lectiu de sector només podia millorar aquests; alhora, un Conveni inferior (per exemple autonòmic o provincial) només podia millorar el superior (per exemple l’estatal); i finalment el Conveni Col·lectiu d’empresa només podia millorar els drets laborals establerts als anteriors Convenis superiors.

En només pocs anys, les continues Reformes Laborals han capgirat els fonaments jurídics de la Negociació Col·lectiva. Primer es va facultar al Conveni d’empresa per a acordar drets i salaris per sota del Conveni de sector, fet que ja va trencar la columna vertebral de la negociació entre empresaris i treballadors, ja que cada empresa podia pactar sense atenir-se al Conveni de sector, millorant la seva “competitivitat”.

Posteriorment els presidents Rajoy y Zapatero van posar un altre eina al servei dels empresaris, i és la possibilitat de no aplicar el Conveni de sector o el d’empresa (l’anomenat “despenjament”), que novament nega un punt fonamental de l’estructura de la Negociació Col·lectiva, que és l’eficàcia general del que es negocia, donant veda lliure a la competència entre empreses del mateix sector a base de no complir salaris i drets del Conveni en vigor.

Nous convenis amb drets a la baixa
La gran beneficiada de la confusió i por que s’ha estès entre els treballadors és sense dubte la patronal, que ha arribat a la taula de negociació dels nous Convenis amb una posició de força mai somiada. I comencen a treure’n profit, segons es pot comprovar a les fredes dades; segons ha calculat el Gabinet d’Estudis de la CGT, la cobertura dels Convenis ha passat de ser de pràcticament el 100% dels treballadors al 2008, a només 40% a finals de 2012.

Alhora, molts nous Convenis s’estan pactant sota l’amenaça constant de la patronal de deixar “decaure” l’anterior Conveni, arribant a acords que en gran part signifiquen renuncies a drets laborals i salarials, com ho demostra que la mitja dels augments salarials hagi estat només del 0.6%, molt inferior a l’IPC, calculat (i a la baixa) pel govern en el 2.9%.

Acords Patronal amb CCOO i UGT
A primers de juny, la burocràcia sindical de CCOO i UGT arribava a un acord amb la Patronal per a que es respecti la ultraactivitat dels Convenis en Negociació. Però una simple lectura d’aquests acords ja ha portat a l’esquerra sindical a denunciar que són “simples declaracions d’intencions”, amb “recomanacions”, que en cap cas poden obligar o vincular als empresaris concrets que estan negociant els Convenis.

Per tant, la vigència del Conveni continua estant a les mans dels interessos de negociar dels empresaris, que han aconseguit eliminar un dels límits legals que mantenia drets i salaris, dificultant a l’extrem la Negociació Col·lectiva en aquesta tasca incansable de reduir salaris i eliminar drets laborals.

Apunts pràctics

Què és la ultraactivitat?
Abans de la darrera Reforma Laboral de 2012 si un Conveni Col·lectiu arribava a la seva data de finalització, continuava vigent fins que se n’acordava un de nou. És l’anomenada “ultraactivitat”.
Amb la aplicació de la Reforma Laboral si no s’arriba a cap acord entre treballadors i empresaris per signar-ne un de nou, l’anterior Conveni Col·lectiu deixa de tenir cap efecte.

Què passa si el meu Conveni d’empresa “decau”?
Si un Conveni deixa de tenir vigència entra en vigor el Conveni superior; per exemple, si decau un Conveni d’empresa concreta (per exemple SEAT), entra en vigor el Conveni Col·lectiu immediatament superior, normalment el de sector (el del metall autonòmic o provincial).

Què passa si el Conveni que “decau” és de sector?
Si el Conveni que deixa de tenir vigència és el de sector, i no té cap Conveni superior, s’aplica l’Estatut dels Treballadors. Per exemple, si decau el Conveni autonòmic entra en vigor l’estatal, si decau l’estatal entra en vigor l’Estatut dels Treballadors.

Què li passaria al meu salari?
La resposta no és pacífica entre els juristes. Però el sector majoritari entén que si el Conveni Col·lectiu deixa de tenir vigència el treballador manté el seu salari anterior com a “dret adquirit”, però pels nous treballadors contractats entraria en vigor només el límit de l’Estatut dels Treballadors, el Salari Mínim Interprofessional, actualment de 645 euros.

* Un article d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista, publicat a la revista L’Accent

Després de 7 dies, la vaga parcial indefinida de la DGT es manté

CONCENTRACIÓ DIMARTS 2 JULIOL A LES 13 HORES A LA DGT (EDIFICI LA CAMPANA DE LA GRAN VIA DE BARCELONA)


Dilluns 1 de juny, la vaga indefinida de dues hores, a la Direcció General de Trànsit (DGT) a la província de Barcelona, ​​(Barcelona i Sabadell) que va començar el passat 25 de Juny, ha seguit incrementant el nombre de treballadors que hi participen. Aproximadament el seguiment entre els operadors d’informació és del 80%, quedant uns 3.000 expedients i tràmits sense realitzar-se. També han secundat la vaga aproximadament el 50% del personal examinador, acumulant uns 600 exàmens pràctics sense fer i sent traspassats per al mes de setembre per temes de calendari. Les zones d’exàmens pràctics de conducció de la província de Barcelona són, Barcelona, ​​Sabadell, Vilafranca, Mataró, Granollers, Vic i Manresa.

La intransigència de la direcció negant a reunir amb els sindicats convocants està provocant un augment dels tràmits no realitzats (tant en la prefectura de Barcelona com a la de Sabadell), del nombre d’exàmens pràctics que es van a haver d’ajornar a després del estiu i un col · lapse en l’atenció diària al ciutadà. La política de tancar portes per limitar l’accés de la ciutadania està provocant cada dia llargues cues al carrer.

Aquest fet va arribar al límit divendres passat quan la Prefectura va obligar a cues d’espera al carrer de 2 hores per poder accedir a l’interior de la Campana mentre la prefectura estava pràcticament buida.

Els motius de la vaga són:

• Reclamar un servei públic i de qualitat.
• Les condicions dels centres de treball, estructurals i de seguretat.
• Les condicions d’acompliment dels llocs de treball, les càrregues de treball i els factors psicosocials i la reducció significativa de la plantilla.

La resposta de la direcció de la prefectura provincial és:

• Davant els ciutadans: A la cua amb els papers a la mà! (Ocasionant a partir del 2 de juliol cues per sol · licitar cita prèvia i ser atesos altre dia).
• Davant els treballadors: A treballar i sense moure’t de la cadira ni un moment i punt!
• Amb els gestors professionals: No es preocupi que li tramitarem tot d’un dia per l’altre.
• Amb els infractors de trànsit: Senyor, vostè disposa de més de 240 centres concertats on per un mòdic preu d’entre 300 i 400 € podrà realitzar els cursos de recuperació del carnet de conduir.

La CGT denunciem com des d’aquesta prefectura provincial s’està donant prioritat als tràmits presentats pels gestors professionals que no pateixen demores mentre el ciutadà de a peu està sotmès a llargues cues d’espera o havent de tornar al dia següent per intentar fer el tràmit desitjat . Estem assistint a una privatització encoberta d’un servei públic que actualment es presta a uns preus assequibles. L’estratègia de voler desprestigiar el públic per després vendre al sector privat s’està posant en evidència a la DGT.

CGT Premsa Barcelona

Vaga a Swissport Handling SA a l’Aeroport de Barcelona i altres aeroports, per als dies 28, 29, 30 de Juny i 1, 8, i 15 de Juliol.

 

 

VAGA EN DIFERENTS AEROPORTS ESPANYOLS ELS DIES 28, 29, 30 DE JUNY i 1, 8 i 15 DE JULIOL DE L’EMPRESA SWISSPORT HANDLING SA

CONCENTRACIONS A L’AEROPORT DE BARCELONA TOTS ELS DIES DE LES VAGUES A LES 11 HORES I LES 16 HORES A LA TERMINAL 1, LA PLAÇA ZONA AUTOBUSOS I ARRIBADES 

Estan convocats a la vaga en tot l’Estat espanyol, els aproximadament 2.500 treballadors, 1.000 d’ells a Barcelona, de l’empresa SWISSPORT HANDLING SA. Aquesta empresa, la més important del sector en el món, tenint activitat a Europa, America, Àsia i Africa, i opera en els aeroports espanyols de: Barcelona, Madrid, Màlaga, Alacant, València, Almería, Arrecife, Fuerteventura i Jerez. Efectua els serveis de Handling, facturació d’equipatges, serveis aeroportuaris, etc. i es veurà afectada per la vaga de jornades completes convocades per als dies 28, 29, 30 de Juny i 1, 8, i 15 de Juliol.

CGT, considerem abusius els serveis mínims, ja que sense ser un servei essencial per a la comunitat, s’han decretat el 50 % en la càrrega i descàrrega dels avions i el 25 % en facturació i coordinació.

Els motius que ens han dut a aquestes convocatòries són la deterioració de les relacions laborals i la constant exigència de sacrificis als treballadors. En concret, en aquesta empresa, s’acomiada a qui es nega a realitzar hores extres, s’apliquen jornades partides i canvis de torns avisant-los amb 24 hores d’antelació, el que destrueix qualsevol possibilitat d’organització personal i familiar fora del treball.

Des de la CGT creiem que en aquest sector ja s’ha tocat fons, s’ha precaritzat fins a extrems impensables, es persegueix l’acció sindical quan s’intenta fer complir la legislació, l’eventualitat i els acomiadaments estan a l’ordre del dia, l’arbitrarietat empresarial són una constant, per tant considerem que no es pot seguir retrocedint i hem de respondre, encara que sigui perquè no ens robin la dignitat.

Les companyies aèries que es poden veure afectades en cada aeroport seran:

BARCELONA: Adria Airways, Aegean Airlines, Aerolineas Argentinas, Air Baltic, Air Berlin, Air Canada, AMC Airlines, American Airlines, Avianca, Austrian Airlines, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, Brussels Airlines, Croatia Airlines, Czech Airlines, Delta Air Lines, Emirates, Europe Airpost, Finnair, Freebird Airlines, Germanwings, I Fly, Niki Luftfahrt, Pegasus Airlines, Norwegian, Royal Air Maroc, SAS Scandinavian Airlines,Singapore Airlines, Jet2.com, LOT Polish Airlines,
Lufthansa, Swiss, TAP Portugal, Transaereo, Transavia, Tunisair, US Airways, WizzAir.

MADRID: Adria Airways, Aegean Airlines, Air Canada, Air Contractors, Air Malta, Air Moldova, Austrian Airlines, Blue Air, Blue1, Condor Flugdienst GmbH, Delta Air Lines, easyJet, Edelweiss Air, Emirates, Eurocypria Airlines, Europe Airpost, FedEx, Germanwings, Helvetic, Hong Kong Airlines, Jet2.com, Lauda Air, LOT Polish Airlines, Lufthansa, Malaysia Airlines, Norwegian Air Shuttle, Plus Ultra, Ryanair, SAS - Scandinavian Airlines, SkyWork Airlines, Swiss International Air Lines, Tailwind Airlines, TAP Air Portugal, Thai Airways International, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., Transavia Airlines, Transwede Airways, Tyrolean Airways, United Aviation Services, Veteran Avia, Viking Airlines, Wizz Air.

MÀLAGA: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air France, Air Italy, Air Transat, Airvallee S.A.P., Aurela, Austrian Airlines, Avion Express, Belavia, Blue Air, Blue Panorama Airlines, Brussels Airlines, Calima, Croatia Airlines, Europe Airpost, Germania, Israir Airlines, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Norwegian, Orenair, Red Wings, Regional Compagnie Aerienne Europeene, Small Planet, Swiss International Air Lines, TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

ALACANT: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Air Transat, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Europe Airpost, Germania, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Orenair, Red Wings, SAS - Scandinavian Airlines, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

VALÈNCIA: Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Alitalia, Aurela, Australian Airlines, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, Calima, Croatia Airlines, Darwin Airlines, easyJet, Europe Airpost, FedEx, Germania, Jet2.com, Lufthansa, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Nordwind, Norwegian, Orenair, Red Wings, SAS - Scandinavian Airlines, Sky Work Airlines, Small Planet, Smart Wings, Swiss International Air Lines, TAP Air Portugal, TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Volotea, Windrose, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

ALMERIA: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Europa, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Air Poland, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, British Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Edelweiss Air, Euro Mediterranean Airlines, Europe Airpost, Flybe, Freebird Airlines, Germania, Jet2.com, Luxair, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Orbest, Privilege, Red Wings, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany, Yamal Airlines.

ARRECIFE: Adria Airways, Aer Lingus, Air Berlin, Air Contractors, Air Malta, Austrian Airlines, Blue1, British Airways, Condor Flugdienst GmbH, Czech Airlines, easyJet, Edelweiss Air, Eurocypria Airlines, Europe Airpost, Flyniki, Gazpromavia, Germania, Helvetic Airways, Jet2.com, Lauda Air, Lufthansa, Mistral Air, Norwegian Air Shuttle, Orbest, SAS - Scandinavian Airlines, Skyservice, Small Planet LLI, Smart-Lynx, SunExpress, Swiss International Air Lines, Tailwind Airlines, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook DK, Thomas Cook U.K., Transavia Airlines, Tyrolean Airways, United Aviation Services, White Airways, XL Airways France, XL Airways Germany.

FUERTEVENTURA: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Airvallee S.A.P., Alitalia, Aurela, Austrian Airlines, Avion Express, Belavia, Blue Air, Blue Line, Blue Panorama Airlines, British Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Czech Airlines, Edelweiss Air, Europe Airpost, Freebird Airlines, Germania, Hello A.G., Helvetic Airways, Jet2.com, Lufthansa, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Red Wings, Small Planet, Swiss International Air Lines, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines, Transavia, Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany.

JEREZ: Adria Airways, Aigle Azur, Air Berlin, Air Contractors, Air Europa, Air Explore, Air Italy, Air Méditerranée, Air Poland, Airvallee S.A.P., AlbaStar, Aurela, Belavia, Blue Air, Blue Line, Britannia Airways, Calima, Condor Flugdienst GmbH, Croatia Airlines, Europe Airpost, Freebird Airlines, Hello A.G., Luxair, Medallion Air, meridianaFly, Mistral Air, Niki Luftfahrt, Privilege, Red Wings, Small Planet, Thomas Cook Belgium, Thomas Cook Scandinavia, Thomas Cook U.K., TNT Airways, Transavia Airlines,
Transavia Denmark, Transavia France SAS, Travel Service, Wizz Air Hungary, WOW Air, XL Airways France, XL Airways Germany, Yamal Airlines.

La informació de les empreses que poden veure’s afectades per la vaga ja que són operades per SWISSPORT HANDLING S.A. i en quins aeroports operen es poden trobar a: http://www.swissport.com/index.php?id=4
Secció Sindical CGT SWISSPORT Barcelona

La CGT davant l’acord sobre la ultraactivitat dels convenis col·lectius

L’Acord sobre Ultraactivitat dels Convenis Col·lectius del 23 de Maig de 2013, subscrit per CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014 (II AENC) és un viatge a cap lloc, que només pretén desmobilitzar a les i els treballadors.

Per a la CGT és fals que l’acord sobre ultraactivitat millori la reforma laboral.

La llei 3/2012 de Reforma Laboral aprovada pel govern, quant a la Negociació Col·lectiva està afectant a tres àmbits fonamentals.

Primer, destrueix la capacitat normativa dels convenis, doncs les condicions col·lectives pactades, poden ser eliminades (despenjament) i/o modificades unilateralment per l’empresari, sobre la base de la “descausalització” que contempla aquesta reforma laboral.

Segon, desnaturalitza l’eficàcia general del conveni, doncs obre la via per a la individualització de les condicions del contracte.

Tres, “fulmina” la ultraactividtat dels convenis, els quals tindran una eficàcia màxima d’un any, excepte pacte en contra.

El present Pacte no tanca el problema, doncs al ser un Acord de Parts i mancar de força vinculant per a les Comissions Negociadores dels Convenis Col·lectius, ens trobem en el món de les recomanacions, les quals tindran més o menys graus d’acceptació en la mesura que convingui a les parts.

L’Acord és una mera declaració d’intencions, on s’insta a les …”unitats de negociació”… a tenir voluntat de continuïtat i que prevalguin la …”bona fe negocial”.

El Pacte aborda la necessitat de continuar amb la regulació contractual (més enllà del 8 de juliol 2013), sempre que les parts negociadores es comprometin a continuar negociant, alhora que qualsevol de les parts…”podrà decidir que la negociació està esgotada i, per tant, instar la mediació obligatòria o l’arbitratge voluntari…”, per tant , res de nou que no reculli la Reforma Laboral 3/2012, que ja establia aquesta possibilitat que una de les parts entenent que no s’està negociant de bona fe per l’altra, pot instar procediments de mediació i inclusivament arbitratge. Igualment, el Pacte resol les situacions de bloqueig en la negociació col·lectiva, amb un…”haurien d’acudir als sistemes de solució extrajudicial de conflictes...”
Des de la CGT, entenem que és un viatge a cap lloc, que precisament això és el que es pretén (consensos), desactivar el conflicte social i, així s’expressa textualment en l’exposició de motius de l’Acord .. “donar certesa i seguretat a empresaris i treballadors”.

Des del punt de vista jurídic, res està resolt, veurem quan es judicialitzin els primers Convenis Col·lectius que perdin eficàcia.

Per a la CGT, des del punt de vista sindical, la voluntat de tornar a l’anterior (pacte, consens), és tot el contrari del principi d’esperança per a les classes assalariades, doncs desactiva el conflicte existent en les relacions laborals concretes de sectors o empreses, tornant a insistir en una cultura que impossibilita la interconnexió i generalització del conflicte amb un nexe ara comú a totes les persones assalariades.

La pèrdua del Conveni Col·lectiu, alhora que és una declaració de derrota cara als i les treballadores, es ven amb una idea absolutament falsa consistent que el pacte per a prorrogar els convenis, esmena substancialment la reforma laboral.

Per a la CGT, el més greu d’aquesta estratègia anomenada pacte social és que frena la lluita contra el desmantellament dels drets laborals i socials, i ens allunya encara més de la possibilitat d’organitzar el conflicte per a canviar i impedir el desastre laboral i social.

Per a la CGT, els convenis col·lectius tenen la força normativa de la legalitat i afecten a tots les i els treballadors/as i la vigència de totes i cadascuna de les condicions col·lectives, es mantindrà sense límit fins a la seva substitució per altre nou conveni.

Això és el que cal defensar en les negociacions en qualsevol dels àmbits que aquestes es donin, sectorials o d’empreses i, solament la capacitat organitzada dels i les treballadores, és la que farà respectar les regles de joc que tant han costat a la lluita sindical en aquest model de relacions laborals.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Huelga indefinida HP, 7 días que cambiarán el sector TIC

 

Este lunes 10 de Junio, las asambleas de trabajadores ponen fin a la huelga indefinida en HP tras 7 días de fuerte conflicto que ha supuesto la mayor movilización realizada en el sector informático hasta la fecha.

A causa de la aplicación por parte de la empresa de una brutal batería de recortes salariales y de condiciones laborales sobre la plantilla (artículo 41 del E.T. tras la última reforma laboral), la sección sindical de CGT legaliza la huelga indefinida decidida por las asambleas de trabajadores y apoyada por el resto de la representación sindical en la empresa. 

La noche del 2 de Junio se inicia la primera jornada con paros del 95% en los turnos nocturnos. La mañana se presenta con barricadas de neumáticos ardiendo en Oviedo, piquetes de 300 personas en Sant Cugat y paros con un seguimiento real entre el 70 y 95% según el centro de trabajo. No entra nadie en los edificios salvo algún gerente después de intervención policial y bajo una lluvia de desprecio. Se realiza manifestación improvisada a clientes de HP.La empresa ignora la impresionante movilización y espera que pinche el seguimiento al día siguiente. Todo lo contrario, la determinación se incrementa: nuevos piquetes de centenares de trabajadores, cortes de tráfico en autopistas por la acción de piquetes, participación masiva en todos los centros de trabajo. Los servicios de sistemas informáticos empiezan a resentirse y los clientes (principales entidades financieras) expresan primeras quejas.

HP ignora los intentos de mediación por parte del confederal de CGT, al día siguiente la intensidad se redobla: Se suman nuevos centros de trabajo a la Huelga. Por la mañana nuevos cortes de tráfico en la autopista de acceso al polígono de Sant Cugat, manifestaciones no notificadas ante la Caixa y RACC. Por la tarde, masiva asamblea en Zaragoza y manifestación de 600 personas por el centro de la ciudad. Aparecen artículos en prensa relativos a inminentes demandas contra HP por interrupción del servicio informático.

Jueves continúa con seguimientos del mismo orden. La empresa agota el plazo legal recogido en la ley e impone la mayor parte de medidas pero renunciando al recorte salarial ante la magnitud de la protesta. Ningún sindicato firma. Nuevas manifestaciones de 400 trabajadores ante Gas Natural y finalizando en el Parlament donde grupos políticos muestran apoyo a la lucha. Al día siguiente se realizarán asambleas y votaciones sobre la continuidad de la huelga.

Viernes la huelga no afloja . En las asambleas y votaciones se presentan gerentes y personal afín llamado a toque de corneta. La asamblea les muestra el rechazo de forma clara pero participan en la votación contra la opinión de CGT.  El resultado es muy ajustado a favor de no seguir la huelga y causa división sindical entre ccoo y ugt, que dejan de apoyarla y CGT. Llamamos a nuevas asambleas este lunes para pronunciarnos acerca de la intervención de empresa y esquiroles en la votación.

Durante el fin de semana, los seguimientos se mantienen en torno al 80% pero desgraciadamente la huelga fue herida de muerte el viernes ante la confusión creada. Las asambleas desconvocan el lunes una impresionante movilización que estuvo tocando con los dedos el triunfo total sobre la codicia empresarial.

Se ha creado una caja de resistencia para sufragar los casos de personas con salarios bajos y situaciones familiares complicadas :

• Titular: CGT-Banca BCN
• CC: 0182-1000-04-0201701721
• Concepto: Caja resistencia HP

En HP, y desde la Coordinadora informática de la CGT, seguiremos combatiendo los ataques del capital con respuestas contundentes y en manos de los y las trabajadoras.

El Consell de Garanties Estatutàries veu inconstitucional la reforma laboral

També carrega contra la decisió de Montoro d’un impost sobre els dipòsits a tipus zero

El Consell de Garanties Estatutàries, organisme consultiu independent de la Generalitat que assessora en matèria legal, considera que la reforma laboral aprovada fa poc més d’un any per l’executiu central és inconstitucional. Així mateix, també considera contrari a la Constitució el nou impost estatal sobre dipòsits bancaris a tipus zero, impulsat pel Govern Rajoy després que la Generalitat anunciés la intenció de legislar en aquest àmbit com a mesura per a millorar les depauperades arques públiques catalanes.

Segons informaven a la tarda diversos mitjans digitals, almenys dos articles (el 12 i el 14) del reial decret de la reforma laboral són inconstitucionals. El primer fa referència als requisits per a modificar les condicions de treball. La nova redacció de la llei permet canis en la jornada, l’horari, la distribució de temps de treball, el sistema de remuneració i els salaris per raons tècniques, econòmiques, organitzatives o de producció. El segon article que es qüestiona és el que estableix la possibilitat de reformes en els convenis col·lectius pels mateixos motius que l’anterior.

La reforma laboral puede dejar sin convenio a 3 millones de trabajadores

 

La negociación colectiva sufrió en 2012 el mayor bloqueo de su historia. Muchos asalariados quedarán amparados sólo por el Estatuto de los Trabajadores y el Salario Mínimo. El fin de la ultraactividad generará inseguridad jurídica y conflictividad.

 

Cerca de tres millones de trabajadores corren el riesgo de quedarse sin convenio colectivo, y por tanto sin una regulación de sus condiciones laborales, el día de San Fermín. Entonces se cumplirá un año de la aprobación en el Congreso de la reforma laboral y entonces caducarán casi 1.800 convenios, la tercera parte de los existentes, si antes empresas y sindicatos no han sido capaces de firmar su renovación.
La amenaza no es pequeña si se tiene en cuenta que la negociación colectiva ha sufrido en 2012 el mayor bloqueo de su historia. La crisis económica y la propia reforma han fosilizado muchas mesas de negociación, de forma que el año pasado sólo se firmaron 2.762 convenios, mientras que en 2009 se registraron 4.082, casi el doble. UGT asegura que faltan por renovar hasta 3.000 convenios para 5,4 millones de trabajadores. Entre los que más peligro corren, el del metal de las tres provincias vascas (100.000 asalariados) o los estatales deconsultoría (100.000) y prensa diaria.

Cobertura insuficiente

La reforma limitó a un año la llamada ultraactividad o prórroga automática de los convenios, por la que seguían vigentes aun después de haber caducado y mientras las partes negocian renovarlos. Se impide así que surjan vacíos de regulación. Pero su eliminación era una demanda tradicional de las patronales, que la consideran un freno para que las empresas puedan adaptarse a los distintos ciclos de la economía. Los sindicatos, por el contrario, defienden la ultraactividad como una garantía de seguridad jurídica.

De hecho, temen que el 8 de julio miles de trabajadores –cerca de tres millones de los más de 10 cubiertos por convenio– queden a merced de la discrecionalidad del empresario. Ese día sus condiciones laborales pasarán a regirse por el convenio de “ámbito superior” que sea aplicable, si es que existe. Si no hay uno que los ampare (provincial si decae uno de empresa, autonómico o estatal si decae uno provincial), el Estatuto de los Trabajadores fijará sus jornadas, salarios, horarios o incluso el régimen disciplinario.
El problema es que esos convenios sectoriales, y por supuesto el Estatuto de los Trabajadores, no regulan todos los aspectos de la relación laboral ni lo hacen tan al detalle como los convenios de empresa o los más próximos a ella. Es decir, los asalariados mantendrán una cierta cobertura, pero ésta será insuficiente.

Doble escala salarial

Es más, puede darse el caso de que muchos empresarios pretendan pagar a sus plantillas el Salario Mínimo Interprofesional (SMI), 645,30 euros, a falta de cualquier otra tabla salarial, bien sea cambiando las condiciones de trabajo de sus empleados, bien estableciendo una doble escala salarial, al contratar a los nuevos trabajadores con sueldos más bajos.

"Nadie va a pagar el Salario Mínimo", rebate el director general de Empleo, Xavier Thibault, quien asegura que la ausencia de convenio "no interesa a ninguna de las partes" y puede hacer una empresa "ingobernable".
En cualquier caso, prevalecerán las condiciones por encima del convenio que los empleados hayan pactado con el empresario y figuren en los contratos. El problema es que la mayoría de ellos rehúye el detalle y se limita a añadir la coletilla “según convenio” para salarios, jornada… Los sindicatos auguran que la desaparición del convenio permitirá individualizar las relaciones laborales.
Por ejemplo, para modificar esas condiciones superiores al convenio consagradas en el contrato, el empresario sólo tiene que comunicárselo al trabajador. Si no está de acuerdo, al empleado no le queda más opción que rescindir su contrato, cobrar 20 días por año de indemnización y acudir, si acaso, al juez.
“Están sembrando el pánico sobre lo que va a ocurrir cuando se cumpla el plazo”, reprochó a los sindicatos hace escasas semanas el director de Relaciones Laborales de la CEOE, José de la Cavada. Pero lo cierto es que éstos tampoco presagian una “selvatización de las relaciones laborales”, en palabras del responsable de Negociación Colectiva de CCOO en el País Vasco, Alfonso Peraita. “No creemos”, explica, “que vaya a haber una bajada salvaje de salarios y pensamos que el efecto de sustitución será lento”.

Miedo al "limbo" legal

En el País Vasco el bloqueo de la negociación colectiva es mucho más intenso que en el resto de España, por las singularidades del paisaje sindical –el enfrentamiento entre UGT y CCOO, por un lado, y los nacionalistas ELA y LAB por otro– y la polarización de patronal y representantes de los trabajadores, que se acusan mutuamente de “cerrazón”. Hay convenios, como el del mueble de Guipúzcoa, bloqueados desde 2002. En los últimos seis meses sólo se han firmado seis.

Según la secretaria de Acción Sindical de la UGT vasca, Maribel Ballesteros, unos 70 convenios decaerán en julio si nadie lo remedia. De ellos, 46 irán directamente al Estatuto de los Trabajadores y al Salario Mínimo como única referencia, mientras que otros 24 podrán remitirse a algún tipo de marco estatal. Unos 380.000 trabajadores vascos, asegura Peraita, pueden verse afectados.

“Nunca se va a firmar un convenio que pretenda hacer lacontrarreforma laboral”, advierte por su parte un portavoz de la patronal guipuzcoana, Adegi. Según explica, los empresarios han ofrecido, pese a la crisis, mantener salarios y jornada en muchos convenios, que se han bloqueado porque los sindicatos condicionan su apoyo a que se recupere la ultraactividad y se suprima la flexibilidad interna, las dos novedades que más elogia la patronal de la reforma laboral. Maribel Ballesteros asegura que las empresas presionan, en las mesas de negociación, con un “ya llegará julio”. “Están muy crecidos”. La responsable sindical dice que las empresas utilizan el miedo al “limbo” legal que se abre el 8 de julio para forzar a la baja la negociación de los convenios.

¿Bloqueo o caos?

Hasta esa fecha la estrategia sindical se basará en arrancar de las patronales cláusulas de prórroga, que establezcan en el propio convenio plazos de vigencia más allá de julio. Algunos ya las tienen pero, si se firmaron antes de la reforma laboral, el criterio de los juristas no es unánime sobre su validez.
Lo que no está claro es si los empresarios prefieren la falta de reglas a prolongar la vida de un convenio bloqueado. “Me parece un salto cualitativo importante”, subraya Íñigo Sagardoy, que preside uno de los mayores despachos de abogados laboralistas del país, sobre la ausencia de convenio. Quedar en manos del Estatuto de los Trabajadores, indica, “generará inseguridad jurídica y más conflictividad en las empresas”.

Begoña P. Ramírez

 http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/50783-la-reforma-laboral-puede-dejar-sin-convenio-a-3-millones-de-trabajadores.html

 http://www.infolibre.es/noticias/economia/2013/08/15/la_reforma_amenaza_con_dejar_722_1011.html