«Perdó per trigar a morir»
Segurament ens sona la gastada frase sobre la inviabilitat de les pensions. Si en bonança econòmica, tractaven de convèncer interessadament, d’aquesta impossibilitat, en crisi la justificació ni se l’han de currar. Amb una posada en escena, donant-li solemnitat mediàtica a un comitè format majoritàriament per financeres i asseguradores (alguna cosa neutral que no convida gens a la sospita) suficient. I com si fos un acudit, ens vénen a dir que com triguem a morir, no queden diners per repartir, gairebé hem de demanar disculpes per ser culpables d’alguna cosa.
Com a previsió a la viabilitat de les pensions va néixer el Pacte de Toledo, aprovat el 1995. Amb temps es va analitzar i valorar dins d’un criteri alarmista i es van aplicar reformes amb la convenció de donar sostenibilitat al sistema més enllà de 40 anys. També se li va regalar a les entitats financieres i a CCOO i UGT, l’oportunitat de guanyar més atorgant als fons de pensions, com a complement per als que poguessin pagar-se´l, oferint desgravacions fiscals.
Les mentides d’aquestes financeres i asseguradores, ja el 1995, van assegurar que el 2010 el dèficit de la Seguretat Social seria de 2,15% i la taxa de dependència (relació cotitzants / pensionistes), estaria en 0,9 / 1. Van predir la insostenibilitat del sistema públic. I la realitat és que la Seguretat Social va tenir superàvit fins al 2011 de forma històrica. La relació entre cotitzants / pensionistes el 2010 era de 2,57 cotitzants / 1 pensionista.
Avui, els "experts", amb l’imperatiu urgent del govern, es tornen a reunir i prediuen "la inevitable fallida del sistema de pensions", aquesta vegada per al 2023. En temps record proposen sense humanitat ni base científica, que les pensions futures a partir del 2014 han de baixar i, les actuals (9 milions) han d’estar per sota del cost de la vida.
Aquest govern és incapaç de presentar ni una sola proposta encaminada pal·liar les desigualtats d’aquest decadent sistema, com seria acabar amb la desfiscalització. Incrementar els impostos sobre les rendes del capital. Acabar amb el doble frau fiscal, el legal i l’il·legal de les rendes altes.
Perseguint el frau fiscal de grans empresaris i fons d’inversió s’obtindrien 90.000 milions d’euros i augmentant l’Impost de societats de les grans empreses fins al 35%, anualment, sumarien més de 15.000 milions d’euros. Però és clar, aquest no és el camí.
Cada dia són més ridicules i insostenibles els arguments amb els que insulten les nostres oïdes, obstinats a seguir pel camí de la demolició. Que ens demanin paciència i generositat és per enviar-los ... a casa. Que ens diguin que és dolorós, però que aquest és l’únic camí ... és massa burla per permetre-la.
Les pensions públiques poden i han de ser dignes perquè permetin oferir una merescuda qualitat de vida. I és un dret com ho és l’aliment, l’habitatge, la sanitat i l’educació.
Per a la CGT, l’informe d’aquests "dotze homes sense pietat" no té valor científic i menteixen en benefici de les grans empreses. Una altra estafa més que pretén la privatització.
Purificació Eisman és Secretària de Comunicació CGT-PV i Múrcia
FONT: CGT País Valencià
Segurament ens sona la gastada frase sobre la inviabilitat de les pensions. Si en bonança econòmica, tractaven de convèncer interessadament, d’aquesta impossibilitat, en crisi la justificació ni se l’han de currar. Amb una posada en escena, donant-li solemnitat mediàtica a un comitè format majoritàriament per financeres i asseguradores (alguna cosa neutral que no convida gens a la sospita) suficient. I com si fos un acudit, ens vénen a dir que com triguem a morir, no queden diners per repartir, gairebé hem de demanar disculpes per ser culpables d’alguna cosa.
Com a previsió a la viabilitat de les pensions va néixer el Pacte de Toledo, aprovat el 1995. Amb temps es va analitzar i valorar dins d’un criteri alarmista i es van aplicar reformes amb la convenció de donar sostenibilitat al sistema més enllà de 40 anys. També se li va regalar a les entitats financieres i a CCOO i UGT, l’oportunitat de guanyar més atorgant als fons de pensions, com a complement per als que poguessin pagar-se´l, oferint desgravacions fiscals.
Les mentides d’aquestes financeres i asseguradores, ja el 1995, van assegurar que el 2010 el dèficit de la Seguretat Social seria de 2,15% i la taxa de dependència (relació cotitzants / pensionistes), estaria en 0,9 / 1. Van predir la insostenibilitat del sistema públic. I la realitat és que la Seguretat Social va tenir superàvit fins al 2011 de forma històrica. La relació entre cotitzants / pensionistes el 2010 era de 2,57 cotitzants / 1 pensionista.
Avui, els "experts", amb l’imperatiu urgent del govern, es tornen a reunir i prediuen "la inevitable fallida del sistema de pensions", aquesta vegada per al 2023. En temps record proposen sense humanitat ni base científica, que les pensions futures a partir del 2014 han de baixar i, les actuals (9 milions) han d’estar per sota del cost de la vida.
Aquest govern és incapaç de presentar ni una sola proposta encaminada pal·liar les desigualtats d’aquest decadent sistema, com seria acabar amb la desfiscalització. Incrementar els impostos sobre les rendes del capital. Acabar amb el doble frau fiscal, el legal i l’il·legal de les rendes altes.
Perseguint el frau fiscal de grans empresaris i fons d’inversió s’obtindrien 90.000 milions d’euros i augmentant l’Impost de societats de les grans empreses fins al 35%, anualment, sumarien més de 15.000 milions d’euros. Però és clar, aquest no és el camí.
Cada dia són més ridicules i insostenibles els arguments amb els que insulten les nostres oïdes, obstinats a seguir pel camí de la demolició. Que ens demanin paciència i generositat és per enviar-los ... a casa. Que ens diguin que és dolorós, però que aquest és l’únic camí ... és massa burla per permetre-la.
Les pensions públiques poden i han de ser dignes perquè permetin oferir una merescuda qualitat de vida. I és un dret com ho és l’aliment, l’habitatge, la sanitat i l’educació.
Per a la CGT, l’informe d’aquests "dotze homes sense pietat" no té valor científic i menteixen en benefici de les grans empreses. Una altra estafa més que pretén la privatització.
Purificació Eisman és Secretària de Comunicació CGT-PV i Múrcia
FONT: CGT País Valencià
