18 de juny 2015

Xerrada de La lluita de Movistar

Desdel sindicat d' activitats diverses agraim la presència aquesta tarda dels companys en lluita de Movistar, ha sigut una tarda molt profitosa i plena d' emocions, una xerrada i un debat posterior carregat de vivències que els companys han volgut compartir amb nosaltres. També agraïm un cop més la presència de veins del barri i gent que permanentment ens recolza i anima amb la seva participació i col·laboració en els nostres actes al nostre local del barri ca n' Oriach!

11 de juny 2015

Xerrada Movistar

Ja tenim nova data de la xerrada sobre el conflicte de Movistar, la cual varem posposar la setmana passada per problemes de dates de negociacións dels companys. Us esperem!!

10 de juny 2015

Concentració de suport a Ermengol Gassiot, secretari general de la CGt de Catalunya denunciat per la seva activitat sindical




Des de la CGT de Sabadell informem que  el secretari general de la CGT Catalunya Ermengol Gassiot, docent a la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat denunciat per l’equip de govern de la universitat per la seva activitat sindical. Demà dijous 11 va a declarar als jutjats de Cerdanyola del Vallés.
Des de CGT UAB s’ha muntat una concentració de suport davant dels jutjats. Difonem la convocatòria i animem a l’afiliació, que per horari  hi pugui assistir, a participar a la concentració.



  
TORNA EL FRANQUISME A LA UAB? ATUREM-HO



Possiblement és la primera vegada des del franquisme que una Universitat va tant lluny en la denúncia penal d'estudiants, de professors i professores i d’altres membres de la comunitat universitària per raons polítiques. I amb tota seguretat és la primera vegada en 40 anys que ho fa contra un professor a qui se l’acusa  de "revolucionari" per la seva pràctica sindical. Com si ser revolucionari fos un delicte. O potser sí que ho és?
I no, no estem a la dècada dels anys 60.
Fa uns mesos el rector publicava una nota desmentint que hagués denunciat cap membre de la nostra Universitat. Tot i que la realitat era una altra: la denúncia existia amb noms i declaracions dels membres de l’equip de govern, del propi Ferran Sancho i de la vicerectora d’estudiants, Sílvia Carrasco.
El rector mentia? O més concretament: sincerament creia que no deia mentides? Aquells que exerceixen el poder tal i com ho fa ell, pressuposant que comporta obediència i submissió, entenen que qualsevol dissidència és un atac contra la seva persona i que si els fets objectius no es corresponen a la realitat, aleshores és la realitat la que està equivocada i qui s’atreveixi a portar-li la contrària és un dissident.
De la mateixa manera, la instrumentalització de la Universitat Autònoma de Barcelona per al benefici d’alguns sectors (MOVE, Barcelona Graduate School, etc...) en cap cas és producte de la picaresca, la falta de vergonya o la immoralitat. És el comportament lògic de qui és còmplice de la deriva privatitzadora i mercantilista cap a una universitat mediocre que viu de l’aparença i els negocis poc transparents. Una universitat que degrada i maltracta (alumnat exclòs, professorat i PAS sobrecarregats de feina, docència sota mínims, investigació valorada únicament per rànquings obscurs, por a ser inclòs en llistes negres, processos penals per als dissidents....)
Si algú col·lectivament o individualment, com el nostre company Ermengol Gassiot, assenyala, com el nen del conte, que l’Emperador va nu; és a dir, que les suposades bondats que inventen  el Rector i altres sectors no són res més que manipulacions interessades, aleshores no ens hem d’estranyar de la seva resposta: buscar l’eliminació de qui es situa a l’oposició, a la discrepància o la desafecció mitjançant la criminalització, la imputació penal i utilitzant l’escarni públic amb difamacions i entramats imaginaris. Pràctiques extretes del maccartisme o de les depuracions del magisteri públic que van tenir lloc als anys 40 i 50 als Estats Units o a l’Estat espanyol sota la calúmnia i el paraigües acusatori de l’anticomunisme.
Reiterem les reclamacions que vam fer el passat mes de març:
1º) Exigim la immediata retirada de la UAB com a acusació particular en el procés penal contra membres de la comunitat universitària.
2º) Reclamem la immediata rectificació per part del rector Ferran Sancho i el seu equip de les acusacions de caire penal contra el nostre company Ermengol Gassiot.
3º) Denunciem la pràctica totalitària i dictatorial en què ha entrat el rector Ferran Sancho i el seu equip, en contra de l’activitat sindical i de l’oposició política dins de la UAB.
4º) Deixem clar que CGT-UAB continuarà denunciant les activitats il·legals de l’equip de govern de la universitat, pels canals disponibles, com fins ara, i que continuarà en la lluita contra la precarització, la mercantilizació, l’elitizació i la misèria científica, educativa i intel·lectual a què s’està portant la UAB.
Si estàs farta de submissions i controls, de mentides i repressió, de manipulacions i corrupteles, acompanya’ns el dijous dia 11 a les 11 als jutjats de Cerdanyola del Vallès (Passeig d’Horta, 19). Avui és el nostre company Ermengol però demà pot ser qualsevol que digui prou i no vulgui seguir obeint de manera submisa els deliris del poder.  


Més informació sobre el cas:

 https://directa.cat/actualitat/uab-inicia-diligencies-penals-contra-un-professor-seva-activitat-sindical-primera-vegada

https://directa.cat/silvia-carrasco-va-proporcionar-als-mossos-dades-del-secretari-general-de-cgt

7 de juny 2015

Què passa al grup informa?




Carta d’una treballadora del grup informa.

Publicat originalment a 
http://www.respostasolidaria.cat/?p=223

La veritat és que no sé per on començar. Una excompanya del Grup Informa, em va dir, “Per què no expliques el nostre cas a través de la teva experiència?”, i vaig pensar “I per què no?”.

Com diuen, normalment allò que malament comença malament acaba. I tota aquesta història va començar el 19 de novembre de l’any passat quan després de casi tres anys sense treballar em va trucar el coordinador de l’empresa per dir-me que, segons li havia dit en Joan Murcia, el jefe, l’endemà havia de començar a treballar segons les condicions pactades. És a dir, 8 hores diàries de dilluns a divendres exercint en la modalitat de teletreball (des de casa) d’auxiliar de redacció per un sèrie de diaris digitals locals. Tot per 800€ al mes.

El primer que em va resultar estrany és que jo encara no havia signat el contracte i que, tot i que m’havien dit que ja estava donat d’alta de la seguretat social, aquest fet no es va produir fins una setmana després. O sigui que vaig començar treballant una setmana al “negre”. Com comprendreu després de tant de temps aturat no estava el tema com per fer-me l’indignat i ho vaig deixar passar. El que més em va tocar va ser que vaig haver de ser jo qui li va haver de recordar al Murcia que no m’havia demanat el número de compte del banc per fer-me les transferències de les nòmines. Després de tant de temps sense cobrar això sí que era un detall important per a mi. Revelador, oi?

Bé, quan va acabar el mes de novembre no em van pagar els deu dies que havia treballat i tampoc em van enviar la nòmina. Miau! El motiu?. Per desgràcia l’empresa estava passant per un problema puntual de tresoreria que es solucionaria ben aviat, segons van explicar. També ho vaig deixar passar. De fet només portava deu dies ‘currant’, encara que he de reconèixer que com un boig, fins i tot fent més hores de les pactades.

Quan va arribar el Nadal -ja portava més d’un mes treballant i encara no havia cobrat res- el “senyor” Murcia em va donar vacances a canvi dels set dies que havia treballat al principi al “negre”. Vaig començar l’any 2015 igual com havia acabat l’anterior. Treballant amb les butxaques buides. Aquesta situació es va estendre fins el febrer, quan en qüestió de quinze dies em van abonar els deu dies del mes de novembre i la nòmina del mes de desembre. És tot el que he cobrat del “Grup Estafa” i lo que segurament cobraré mai de la “Comunitat Murciana”.

Durant els mesos de febrer, març i abril la situació es va anar fent cada cop més insostenible, fins que finalment els treballadors (tots estàvem igual) vam forçar una reunió amb l’empresa a mitjans d’abril per aclarir la situació. Tot va seguir igual. No pago perquè no cobro. Això sí,”l’empresari” aquest cop ens va ensenyar clarament la porta perquè pleguéssim però sense cobrar. No podia faltar en aquesta història una bona dosi de cinisme. Jo vaig seguir treballant fins el passat mes de maig. Finalment la direcció després d’agafar-me la matrícula en aquella reunió em va obligar a agafar els dies que tenia meritats de vacances. Després jo vaig agafar la baixa mèdica i mentre estava recuperant-me l’empresa em va donar de baixa a la seguretat social sense notificar-me l’acomiadament ni fer-me la liquidació corresponent. Total, m’he vist obligat a denunciar.

Fins aquí el relat resumit del meu cas. Però ara ve la reflexió. La crisi i la normativa laboral existent han promogut l’aparició d’un tipus “d’empresari” i “empresa” com la que suposadament estem parlant. Personatges que s’aprofiten de la necessitat i la indefensió a la que estan sotmesos els treballadors que a més han d’acceptar unes condicions laborals precàries. En aquest cas encara és més greu perquè l’empresa s’ha dedicat a contractar treballadors amb un perfil de risc d’exclusió social a través del programa INCORPORA de la Caixa, però sembla ser que no per inserir-los laboral i socialment, sinó per obtenir subvencions. Fa fàstic només de pensar-ho, veritat!

Teòricament no pagar als treballadors està considerat com una falta molt greu, però aquest tipus “d’empresari” sap que amb aquesta normativa tenen moltes opcions per no pagar sous, i com a última sortida tenen la possibilitat de declarar-se insolvents. ¡Que vagin a cobrar al FOGASA!, deuen pensar. Creen empreses paral·leles per escapolir-se de denúncies i sancions. Ho tenen tot molt ben estudiat.

Per contra amb l’actual llei els treballadors han de seguir al peu del canó si no volen renunciar a les quantitats que els hi deuen o en el millor dels casos evitar que els acomiadin per incompliment de contracte. El món al revés. Al final tots a denunciar i a esperar cobrar quan puguem, però no d’ells, sinó d’uns altres.

El pitjor de tot això és que mentre dura tot aquest procés, que pot ser mesos o anys, l’empresa continuarà amb la seva activitat, seguirà contractant a treballadors que es veuran abocats segurament a la mateixa situació que estic vivint jo ara. I això és el que s’hauria de denunciar i evitar a tota costa. NI UN GRUP INFORMA MÉS.


Des de CGT Sabadell volem fer resó d’aquest cas i cridar a la denuncia publica i el boicot a totes les empreses estafadores que no paguen a les seves treballadores.



4 de juny 2015

Aquesta tarda teníem prevista la xerrada amb els companys de Movistar, a causa de la reunió que han tingut, la qual ha durat desde les 12 del matí fins gairebe les 19h de tarda, no han pugut assistir. Demanem diculpes als assistents i us emplacem a una propera data, encara per concretar, donat que les properes jornades de negociacions dels treballadors marcaran el seu calendari.