30 de gen. 2015

Seccion Sindical en Clece de CGT

Desde el Sindicato de Oficios Varios de la CGT de Sabadell queremos hacer pública nuestra indignación por la actitud de varias delegadas de CCOO y UGT.

Desde la creación de la sección sindical en CLECE de CGT, nuestras compañeras están sufriendo una serie de impedimentos y malas intenciones, no dejando acceso a la sala de reuniones ni al tablón de anuncios e incluso retirando documentación de este, incumpliendo de esta manera la Ley Orgánica de Libertad Sindical (LOLD).

Entendemos que esta actitud no beneficia en absoluto al conjunto de las trabajadoras que no pueden ejercer sus derechos sindicales, si bien al contrario el único que sale ganando es la empresa.

Desde CGT Sabadell damos todo nuestro apoyo a nuestras compañeras, si nos tocan a una nos tocan a todas.

Sindicat d'Activitats Diverses de CGT Sabadell 



27 de gen. 2015

Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014

“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”




Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.

L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.

Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.

La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!

Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. 

Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:

Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.

L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.

La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).

En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.

Madrid, 22 de Gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

26 de gen. 2015

Solidaritat amb les acomiadades de la secció sindical de CGT Ensenyament a FAVIBC



Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

En els primers mesos de l’any passat, FAVIBC va acomiadar tota la secció sindical (10) de CGT Ensenyament.

Primer, rescindint contractes per ficar por i impedir que les eleccions fossin a comitè d’empresa. Posteriorment, renunciant a una subvenció concedida pel Departament de Benestar Social i desmuntant els plans de desenvolupament cooperatiu de determinats barris de Catalunya i acomiadant més treballadores (entre ells la resta de companyes de la secció sindical).

Entre una acció i l’altra, va dilatar i entorpir el procés d’eleccions sindicals convocat per CGT i va presentar una candidatura d’empresa, amb el suport de CCOO.

A finals de l’any passat, es va celebrar el judici dels primers 5 acomiadaments: no es va entrar i l’empresa van assumir indemnitzacions d’acomiadament improcedent antic.

Després d’un aplaçament i un llarg període de pressió psicològica, tenim el judici pels 5 acomiadaments darrers. Novament, sense voler negociar cap acord, sense conciliació, amb les actituds prepotents i antisindicals que els caracteritzen.

Necessiten el suport de companyes i companys d’altres sindicats, sectors i territoris per deixar clar a la direcció de FABIVC que amb  els afiliats i afiliades de la CGT no es juga!

Per la qual cosa,  us demanem la vostra solidaritat i suport:

Concentració dimecres 28 de gener, a les 10 h, davant els Jutjats de lo Social de Barcelona (carrer Girona 2)

Salutacions,

CGT Ensenyament

23 de gen. 2015

CGT Catalunya denuncia a Inspecció de Treball la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans condemnats per tortures Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya





Roda de premsa informativa i presentació de la denúncia:
Divendres 23 de febrer, 11 hores
Inspecció de Treball (Barcelona). C/ Travessera de Gràcia 330


La CGT de Catalunya presenta demà divendres dues denúncies contra la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans Bakari Samyang Davila i Víctor Bayona Viedma davant Inspecció de Treball, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Català d’Avaluacions mèdiques (ICAM).

Ambdós agents estan condemnats per fals testimoni i tortures al ciutadà de Trinidad i Tobago Yuri Jardine i involucrats en els fets del 4F com a presumptes responsables dels mateixos greus delictes.

Demanem la revocació d’unes concessions arbitràries, simultànies i que coincideixen en el temps amb l’entrada a presó dels torturadors.

Des de la CGT de Catalunya considerem que l’impunitat facilita que es repeteixin els mateixos comportaments en el futur. Recordem com 4 mossos d’esquadra condemnats per tortures van ser indultats dues vegades pel govern espanyol tot just fa 2 anys i escaig.

No oblidem tampoc els 4 anys complerts pels responsables del GAL, dels 75 de condemna per tortures i assassinats. Tots ells, també, rebent pensions vitalícies pagades pels ciutadans.

Denunciem unes pràctiques immorals sobre comportaments aberrants que busquen només garantir la fidelitat dels cossos policials al poder polític, enviant un missatge molt perillós, doncs no importa el que facis rebràs l’ajuda adient.
El cas és, a més, un escarni pels milers de treballadors i treballadores que pateixen malalties cròniques i que són ignorats un i altre cop pel mateix ICAM que premia torturadors.

La CGT farà tot el possible per combatre tota impunitat i seguirà combatent les injustícies als centres de treball i el carrer amb la màxima determinació que demanen els temps que vivim.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Barcelona, a 22 de gener del 2015

22 de gen. 2015

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa




Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.

Tot plegat ha contribuït a crear una narrativa on una i altra, irremeiablement, s’oposen. Per garantir la seguretat, en alguns moments, cal deixar en suspens algun dret, ens han anat repetint. O, en una versió suavitzada, cal mirar de garantir la seguretat sense afectar les llibertats públiques, plantegen unes altres veus. En la seva diferència d’èmfasis, no obstant, unes i altres construeixen això que ara mateix està tant de moda dir, en la gent que es dedica a la política, que és un relat. Un relat on clarament, i de manera matxacona, es contraposa seguretat i drets, seguretat i llibertat. Ho vam veure clarament als Estats Units i en l’aprovació de la USA Patriot Act l’octubre del 2001, en plena histèria post 11-S i amb Bush fill justificant la seva deriva encara més autoritària. De manera similar, tot sembla indicar que a Europa, ara amb l’excusa dels fets de París, els diferents governs europeus s’estan traient de la màniga iniciatives similars. A l’Estat espanyol el govern Rajoy va córrer a presentar un primer document d’un futur projecte de Llei de Seguretat Nacional a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 16 de gener, tot just 9 dies després de l’atac al Charlie Hebdo. I, de fet, diria que a ningú ens ha sorprès massa que ho hagi fet. Plou sobre mullat poques setmanes després de l’aprovació de la Llei Mordassa.

Des del meu punt de vista, el debat entre seguretat i drets/llibertats és un autèntic parany, una trampa ben dissenyada i meditada. De fet, si molts de nosaltres percebéssim com un risc real que algú ens apuntés una pistola al cap i premés el gatell, no acceptaríem que la policia entrés sense cap ordre a casa nostra per a “salvar-nos”?. Possiblement si, encara que en el camí renunciéssim a algun dret, com el de la inviolabilitat del domicili. Tal i com està construït el debat actualment, les suposades esquerres i la dreta juguen cadascú el seu rol, els uns defensant unes mesures policials i judicials més dures i, els altres, una versió més maquillada. En aquest esquema, no obstant, poc a poc hi ha més elements legals que permeten a la policia controlar a persones, a les administracions sancionar els usos de l’espai i a la judicatura perseguir conductes. Tot per la nostra seguretat, ens diuen. Càmeres, detectors de metall, escorcolls, reixes, etc.

Qui crea la psicosi sap que, com a moneda de canvi, tindrà la gent amb por ben dòcil i disposada a acceptar allò que se li plantegi com antídot al perill. I així, el relat (que diuen), creix i s’enforteix. Tot aquest teatre funciona també amb aquells que diuen que no es pot sacrificar la llibertat a canvi de seguretat. En són una peça necessària. Sota una aparent oposició al relat/teatre de la seguretat pública aconseguida a cop de repressió, opinions d’aquest tipus també construeixen la dicotomia que esmentava al principi: seguretat versus llibertats i drets. I com deia, la tria en una situació de pànic, està servida.

Davant d’això, hi ha diversos antídots. El primer és defugir del discurs de la por. És molt més improbable que a mi em mati un integrista en un metro que no pas mori a conseqüència d’un accident o una patologia derivada de la meva feina. Jo i la resta. De fet, tal i com estan les coses, moren més persones sota custòdia policial al conjunt de l’Estat, o a les presons, que no pas a mans de “fanàtics islamistes“. O dones a mans de les seves parelles. No m’estendré en aquest punt, però és molt important ser conscient de les circumstàncies en les que vivim i, per tant, d’allò que ens pot ser lesiu, i no lliurar-nos a una por que, a més, ni tant sols construïm nosaltres. Un dia tenim pànic a l’Ebòla o la Grip A i l’altre a un terrorista sanguinari. Sempre seguint els dictats dels mitjans de comunicació.

El segon, i del que en vull parlar més, és la fal·làcia de la “seguretat” que ens venen. Realment les mesures que s’han anat promovent i s’estan proposant amb l’excusa de la seguretat ciutadana o la seguretat nacional ens fan tenir més garanties? Perdoneu-me que ho negui. No crec que permetre que la policia ens pugui detenir pel simple fet de tenir determinats llibres em faci anar més segur per la vida. O perquè consideren que puc estar preparant segons què, malgrat no tenir-ne cap prova. Tampoc crec que em faci viure més tranquil saber que si protesto davant d’un hospital perquè han tancat un determinat servei seré castigat amb una multa. O per gravar a un policia pegant-me a mi o a qualsevol altre. De la mateixa manera que tinc molt clar que la policia aturant sistemàticament immigrants o entrant als locutoris per a demanar-los la documentació, o els CIE’s, tampoc no contribueixen a que les nostres vides siguin ni més segures ni més fàcils. De fet, al contrari. Penso que uns treballadors atemorits i privats de drets, pel fet de venir de fora la UE, són carnassa pels empresaris i els permeten baixar sous i endurir les condicions de treball.

A mi, personalment, la por em ve de les suposades polítiques de “seguretat“. De la impunitat que hem vist tantes vegades, ja sigui en el cas del 4-F, en el del Yassir del Vendrell o en tants d’altres. De la paradoxa que siguin les víctimes, com l’Ester Quintana, les que han de justificar que són víctimes fins i tot davant dels seus botxins. De la tranquil·litat amb la que el teu cap et fa fora de la feina com si fossis un kleenex fet servir. I, sobretot, de la docilitat amb la que una part important de la població accepta sovint aquestes situacions.

M’imagino que tertulians i opinadors han fet bé la seva feina construint un relat, alimentant un debat trampós centrat en alternatives falses.

*Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya

21 de gen. 2015

Movilizaciones contra la ley mordaza

La CGT llama a la población a participar masivamente en las Manifestaciones que se convocarán por las Marchas de la Dignidad en todo el estado contra la Ley Mordaza y contra la Represión el día 25 de Enero . Es muy necesario y urgente aglutinar fuerzas contra esta agresión terrible hacia todas las personas que luchan y manifiestan su rechazo e indignación con las políticas liberticidas que están condenando a la mayoría social a la miseria, la exclusión y la desesperación.

“LA LUCHA ES EL ÚNICO CAMINO” 

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.



No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.
La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius. 

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.
Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes. 

Intervindran:
Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza
Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta
Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N
Grup de suport presos anarquistes operació Pandora
Laura Gómez, CGT Barcelona
Zenon, Rereguarda en Moviment
Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE
Carles Guillot, Stop Bales de Goma
Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez
Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez
Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa
Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen, Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.
Salut i lluita.

CGT Barcelona

20 de gen. 2015

CGT Catalunya: L’alternativa en creixement

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya


CGT Catalunya: L´alternativa en creixement

Entrem en un període on la majoria de comitès d’empresa i delegades de personal seran renovats. A la CGT seguim fidels al principi de buidar de contingut els comitès d’empresa i a enfortir la participació directa de les treballadores, des de la secció sindical i les assemblees als centres de treball. Ara bé, aquest és també un bon moment per a copsar l’avenç del nostre model sindical per tot el teixit econòmic del país.

Som l’alternativa que creix
Els darrers 4 anys, l’afiliació de la CGT de Catalunya ha tingut un creixement de prop del 26% en només 4 anys. En un context de reducció de les persones amb feina a causa de la intensa destrucció de llocs de treball derivada de la crisi-estafa capitalista (d’un 6% en el període 2010-2014 i acumulat del 16% des del 2008) , i d’un fort descens de l’afiliació en altres sindicats, especialment als sindicats del règim.

Aquest creixement és molt important, ja que, més enllà de la representació en els comitès d’empresa, la base de la nostra organització són els i les afiliades.
Som un sindicat viu. Gairebé el 70% de l’afiliació de la CGT de Catalunya té menys de 10 anys d’antiguitat al sindicat, el que reflecteix que som la resposta cada cop per a més persones davant la realitat laboral precària que actualment estem patint.

Aquesta confiança en la CGT és la base de la nostra expansió: creació de noves seccions sindicals, increment de la nostra influència al si de la classe treballadora, atracció de militants socials i de persones que pateixen la precarietat laboral extrema. I, a més, ens hem anat guanyant una referencialitat en amplis sectors dels moviments socials i de la gent que lluita als barris, pel dret a l’habitatge, en defensa del territori, contra el racisme i el feixisme, per la sobirania alimentària, etc.

El nostre prestigi ètic i els nostres signes d’identitat revolucionària, assembleària i antijeràrquica són els valors que fan que cada cop més persones s’organitzin i lluitin amb nosaltres. Hem de continuar, com fins ara, mantenint una actitud extremadament curosa per a impedir qualsevol comportament entre nosaltres que no respecti aquests signes d’identitat que defineixen la nostra forma de ser i de fer. El món que volem només es pot construir, precisament, a partir d’aquests principis d’horitzontalitat i autogestió.

Des del 2004 fins el 2013, la nostra representativitat en eleccions sindicals ha crescut un 30%. 1.331 delegats i delegades als sectors privat i públic, escollits per les seves companyes i companys, mostren una foto d’una alternativa sindical que s’expandeix a les empreses, amb calma, però sense aturador.

Aquest creixement es fa superant l’obstacle d’una llei de llibertat sindical (la LOLS) feta a mida dels sindicats del règim, i al servei dels seus interessos, instituïda per a impedir la consolidació d’altres alternatives sindicals, com la nostra. Per tant, considerem que les dades exposades no marquen realment ni el nostre potencial ni la nostra capacitat social actual. Podem i volem anar més enllà.

Ens estem situant amb força en sectors on abans no hi érem, com el de les tecnologies de la informació o el dels centres de recerca; i hi ha un enfortiment generalitzat a la resta.

Som el sindicat autogestionat

La CGT de Catalunya no rep ni un euro dels poders públics. Des que en el darrer Congrés confederal de la Corunya vam renunciar als cursos de formació subvencionats, la CGT de Catalunya té una única font d’ingressos: La quota que paguem cada trimestre les persones lliures que hi estem afiliades. Ni Generalitat, ni Estat, ni fons de formació públics ni privats. La nostra independència marca la ratlla que a d’altres els ha suposat la domesticació i la subordinació.

Som un sindicat antipatriarcal

La participació de les dones segueix creixent i representa actualment més d’un terç de la nostra afiliació. És temps de trencar estereotips, i un d’ells és que el sindicalisme és un terreny hostil per les dones. Això està canviant, almenys a la CGT, si bé és cert que no tan ràpid com desitjaríem. Un parell de dades poden il·lustrar-ho:

Des de l’any 2006 fins el 2014 les dones representen el 40% de les noves afiliacions.

A data d’avui, el 34% de l’afiliació de la CGT de Catalunya són dones, mentre que en el període anterior al 2006 el percentatge era únicament del 23%.

La CGT a les eleccions sindicals

A les eleccions sindicals, la CGT de Catalunya es continuarà presentant, com sempre, ostentant aquells trets que li són propis i distintius: Nosaltres no fem màrqueting, fem propaganda pel fet. Les eleccions, per a nosaltres, no són pas un objectiu. Són una excusa, el mitjà és l’organització i la participació directa, dia a dia, dels i les treballadores a la secció sindical. Ni negociem la pèrdua de drets, ni estem en venda. I davant el model de la delegació, apostem per la cultura de l’autonomia, pel protagonisme col•lectiu.

A data d’avui, el nostre major esforç ha d’estar focalitzat en la creació de noves seccions sindicals allà on tenim afiliades, i cercar complicitats amb tota la bona gent que combat per la dignitat i la llibertat. Són moments en què la nostra bandera roja i negra és més imprescindible que mai.

En un temps de profund desprestigi dels "sindicats", generat per les pràctiques lamentables dels sindicats del règim, cal que el nostre exemple sigui l’evidència que organitzades i lluitant és com es pot plantar cara, amb èxit, al capitalisme depredador que patim dia a dia.

Barcelona, a 14 de gener de 2015
Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

19 de gen. 2015

 Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV

CGT FICOSA : Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV
Comunicat de la Secció Sindical de CGT FICOSA electrònics
dilluns 19 de gener de 2015 / Notícies / Visites: 67
Era setembre del 2010. La Plantilla de Sony despertava abruptament de la letargia compassat al que li sotmetien els moviments dinàmics i repetitius de la cadena de muntatge. Mitjançant la premsa transcendia que la multinacional japonesa negociava feia setmanes la seva venda amb la multinacional catalana auxiliar de l’automoció FICOSA. Un altre cop mortal al sector de l’electrònica de consum s’estava gestant a Catalunya.
La reacció de la Plantilla no es va fer esperar, la manca d’informació i la indolència mostrada des CCOO (la secció sindical que controlava un Comitè monocolor), van aixecar borbolls de suspicàcies que van acabar desembocant en una aturada espontània dels treballadors i treballadores de SONY, els quals es negaven a seguir produint fins que no s’expliqués de manera clara el que estava succeint.
Obligats per aquest fet, l’empresa i el gran sindicat (a la llimona) van realitzar una assemblea on es demanava calma, alhora que s’assegurava que cap lloc de treball corria gran perill. Molts dels allí presents no ens vam creure res, de manera que alguns vam veure necessari constituir una nova secció sindical a la planta. D’aquesta manera, i de manera gairebé clandestina la CGT va començar el seu camí a Viladecavalls.
Una setmana després, en un divendres gairebé a les 14 hores el CCOOmité d’Empresa convoca la plantilla amb un acord de subrogació entre SONY-FICOSA a la mà. "Mans amunt! Això és un atracament! O s’aproven o tots anem al carrer! Davant tal dicotomia el resultat era d’esperar, es va aprovar un acord de tal envergadura sense haver hagut temps ni per a la reflexió ni per incorporar alguna proposta que provingués de la Plantilla. L’elit sindical ho tenia tot controlat.
Les empreses signants transferien el capital i la plantilla de SONY per a la creació de dues noves empreses, FICOSA ELECTRONICS i IDNEO mitjançant dos compromisos vertebradors. D’una banda, SONY subcontractava la producció de 1’5 milions de TV per als anys 2011 i 2012, de l’altra, FICOSA introduiria el seu producte de manera gradual fins que tot el personal tingués un lloc de treball efectiu després de la reconversió.
Mentrestant i davant la incipient celebració de les eleccions sindicals CGT es va preparar per a la competència electoral. No va ser fàcil. Històricament SONY havia estat controlada per l’hegemonia de CCOO, un embolic clientelar amb els treballadors que era difícil de desarticular. Per la seva banda, el gran sindicat no va escatimar esforços per desacreditar i difamar als "radicalillos" de la CGT. La tensió es podia tallar amb un cúter, davant el que ens vam mantenir forts i desafiants, obtenint finalment un gran resultat. A les eleccions celebrades el març del 2011 CGT es convertia en la segona força sindical amb sis membres i CCOO experimentava la vertiginosa caiguda del seu estatus hegemònic amb la pèrdua de 10 membres.
El mal perdre del gran sindicat es va explicitar amb la seva renúncia per ostentar cap càrrec intern del Comitè, esperant que la nostra inexperiència i la pressió ens fes claudicar. Quina equivocats estaven !.
Valentament la CGT es va enfrontar a la paradoxa d’intentar fer bo un acord de subrogació que mai haguessin signat, al contrari que CCOO que es va mantenir en un segon planto esperant estèrilment la patacada de la CGT ometent la seva responsabilitat social amb la plantilla, perquè encara que afeblida seguia sent la primera força sindical.
La subrogació entre SONY i FICOSA, es va considerar per la premsa i associacions corporativistes empresarials com un model de reconversió industrial i una alternativa eficaç a la deslocalització que patia Catalunya. YAMAHA, SHARP ... seguir l’estela de SONY, però sense tanta indolència per part dels sindicats que eren presents.
Des de dins, en les entranyes de la fàbrica ja percebíem que es tractava d’una gran estafa. A la CGT se’ns ratllo d’endevins, de dinamitar quan calia negociar, de no tenir ni idea de sindicalisme. Ens sorprenia enormement la condescendència mostrada des del sindicat que va negociar la subrogació. Quan Ficosa es va fer càrrec de la Plantilla de SONY, aquesta comptava amb 900 persones. Tres mesos abans del temps determinat en els acords per a la reconversió, la Plantilla ja era de 645 persones després de passar per una purga de baixes voluntàries, de les quals només 50 havien estat reconvertides a mà d’obra directa en automoció. Cal dir també, que abans d’arribar a aquest punt a l’antiga Plantilla de SONY se li va presentar fins a tres ERTO ’s, un retirat a canvi de més flexibilitat, un altre declarat improcedent gràcies a la demanda judicial interposada des de la CGT i un últim retirat per l’empresa després de negar-la Plantilla fer front a les tensions productives de la planta.
Des de la CGT vam ser els primers a denunciar la repercussió sociolaboral negativa que estava provocant aquella mal anomenada reconversió industrial. Ens manifestem, ens vam reunir amb els partits polítics, assistim a plens al Parlament de Catalunya, ens vam reunir amb Indústria i Ocupació, tot per denunciar que el procés es tractava, efectivament, d’un cop de pilota polític-empresarial encobert, on tant el responsable de SONY ESPAÑA, Pedro Navarrete, i alts directius del GRUP FICOSA s’havien lucrat, sent Oriol Pujol i Ferrussola la pedra angular de tota aquesta trama corrupta.
Els vincles entre la consultora encarregada d’assessorar la subrogació entre SONY i FICOSA, ALTA PARTNERS i el fill del "Molt Honorable" eren evidents fins a tal punt que hi ha hagut diversos imputats per aquesta operació. Cal assenyalar que Oriol Pujol, recentment, després de perdre la seva condició d’aforat s’ha negat a declarar davant el jutjat d’instrucció sobre aquest fet, tot i estar més que acreditat que Pujol estava immers en un triangle delictiu on empresaris, Alta Partners i la seva influència política eren els vèrtexs.
ALTA PARTNERS, va percebre per part de SONY 2’8 milions d’euros, a canvi de buscar empreses catalanes, com FICOSA, perquè es fessin càrrec de l’actiu i el passiu de la sucursal japonesa. D’aquesta manera FICOSA aprofitava les instal·lacions i el personal deixat pels japonesos per al seu benefici, quedant-se amb l’exclusiva per muntar una ITV i formar personal per a la inspecció i adequació en eficiència energètica d’edificis, naus i empreses a tot Catalunya, la concessió depenia de la Generalitat, i més concretament de la influència política d’Oriol Pujol
Per la seva banda, i després de l’eclosió de la trama ITV, la Generalitat, que havia subvencionat fortament amb diners públics a FICOSA, renunciava als dos llocs que com a creditors li corresponien al Consell d’Administració de la multinacional catalana. Segurament en un intent desesperat de que la merda no li esquitxés. A dia d’avui, aquests llocs segueixen vacants.
La culminació del Pla Industrial que en l’acord de subrogació quedava determinat en dos anys va ser un ERO d’extinció que va afectar 244 persones. Quan saltava la notícia de la venda de SONY la Plantilla era de gairebé 900 persones, a la finalització del Pla Industrial de 347. Amb gran dolor recordem aquell moment. En aquesta última purga, els afiliats i simpatitzants de la CGT van ser fulminats. Es va evidenciar que els treballadors i treballadores de l’antiga Plantilla de SONY van ser tractats com una simple mercaderia, amb el beneplàcit de l’Administració, dels Partits Polítics i d’alguns que diuen representar els interessos dels treballadors.
CGT va denunciar totes aquestes irregularitats davant el tribunal del social i davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, desestimant les nostres demandes en tots dos casos.
En l’actualitat la secció sindical de CGT a FICOSA segueix lluitant, i encara que dur ha estat el camí, aquest ha servit per siguem conscients més que mai que des de les organitzacions obreres hem de fer valer i lluitar els nostres drets en una correlació de forces on en una banda està la classe treballadora i en l’altre tots els altres. Gestors i buròcrates disfressats de sindicats de classe han de ser expulsats des del propi proletariat, vencent d’una vegada per totes el clientelisme i la cultura delegativa que han fomentat els grans sindicats.
SECCIÓ SINDICAL CGT FICOSA ELECTRONICS
Més informació:
E-MAIL: cgtficosaelectronics@gmail.com
- TWITTER CGT FICOSA ELECTRONICS
- WEB CGT FICOSA ELECTRONICS

CGT/LKN Nafarroa: Cuatro y sin tambor


Els companys de CGT/LKN Nafarroa han fet aquest vídeo sobre la trajectòria del sindicat des del seu naixement, explicada per membres del sindicat i persones d'altres col·lectius


18 de gen. 2015

Revista Cataluna del mes de desembre 2014

Compartim amb tots vosaltres la Revista Catalunya (Òrgan d'expressió de la CGT Catalunya), del passat mes de desembre de 2014, en format PDF.

Aquesta revista la reben per correu ordinari tots els afiliats de CGT Catalunya, també els de la Federació Local de Sabadell.

Hi trobareu artícles interessants com:
  • Editorial : “La gran farsa de la recuperació econòmica” de Josep Garcia, Secretari de Formació CGT Catalunya.
  • Tema del mes : “Alternatives al pagament del deute i experiències històriques” de Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD).
  • L’Audiència Nacional declara nul l’ERO d’Atento del Sector Federal de Telemàrqueting de la CGT
Clica aquí per descarregar-la : Revista Catalunya nº 167 – Diciembre 2014

Podeu trobar més informació a la web de “Revista Catalunya” o en el Twitter de la revista @RCatalunya .

 

17 de gen. 2015

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”



La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i / o subordinats o les despeses realitzades per mitjà de les denominades com targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara més gran necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

El sindicat ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals dutes a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impunes.

Finalment, CGT declara que s’han d’exigir responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.


Gabinet de Premsa Confederal CGT

16 de gen. 2015

Comunicat de CGT davant la sentència de 4 anys de presó per a Alfon per participar a la vaga general del 14N

CGT exigim la llibertat d’Alfon i l’anul·lació del judici-farsa que ha sofert




ALFON, Si toquen a un, ens toquen a tots

El 14 de Novembre de 2012, durant la Vaga General, quan sortia de la seva casa per a acudir a un piquet del seu barri, Vallecas, Alfon va ser detingut, acusat falsament de tinença d’explosius iniciant una persecució utilitzada per fer por a totes les persones que gosin oposar-se a aquest sistema cruel i corrupte, i dissuadir-les de mobilitzar-se i lluitar.

Va ser empresonat i sotmès durant dos mesos en règim FIES, una presó dintre de la presó. El 9 de gener de 2013 va ser posat en llibertat pendent de judici, amb l’espasa de Dàmocles d’una petició de cinc anys i mig de presó.
El passat 25 de novembre, després d’ajornaments i maniobres per a dotar de contingut a una acusació que no se sostenia en peus, va tenir lloc el judici on s’albirava clarament el muntatge policial. Alfon va viure un judici replet d’incongruències, sense proves objectives, les bases de l’acusació les declaracions dels membres de la Policia, que es retroalimentaven en preguntes relatives a la seva ideologia i vida personal.

Finalment, Alfon, jove de 23 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó. La sentència, a més d’un escàndol, és un avís per a qui lluiti contra aquesta societat capitalista i pseudodemocrática, vergonyant i vergonyosa, on lles que res tenim ni tan sols puguem defensar legítimament els nostres drets laborals i socials, sense risc per a la nostra llibertat.

La sentència de Alfon és un avís a navegants: rebel·lar-se és més perseguit que la corrupció i la malversació de fons públics; però la seva repressió mai detindrà la lluita per aquest món nou amb el qual somiem i pel qual combatim.
La CGT, juntament amb la resta d’organitzacions populars que lluiten per l’empoderament de la ciutadania per a articular un sistema diferent en el qual la justícia social, la llibertat i el repartiment de la riquesa sigui la base d’una convivència en llibertat de totes les persones, estarem sempre amb les repressaliades per lluitar en defensa d’aquesta nova societat, seguirem prestant el nostre suport a Alfon, a la seva família i a qualsevol que sofreixi la repressió de l’Estat per reivindicar i defensar els legítims drets de la classe treballadora.

Alfon va sortir aquell 14 de novembre de casa, com moltes altres persones dels barris de tot l’Estat en defensa de la Sanitat i Educació pública, contra de la Reforma Laboral, les retallades socials... En definitiva, en defensa dels drets i llibertats de tota la classe obrera.

Des de CGT, exigir la llibertat de Alfon i l’anul·lació d’aquest judici-farsa que ha sofert i, seguirem combatent units davant el brutal atac sofert per la classe treballadora. Lluitarem contra la repressió i no cedirem en la nostra rebel·lió contra aquest sistema despòtic i genocida que pretén aniquilar tots els nostres drets i llibertats.

Madrid, 12 de gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

15 de gen. 2015

1r programa de TV Rojo y Negro "Corrupción, el capitalismo nos cuesta caro"

Ja podeu veure el vídeo del 1r programa de TV Rojo y Negro "Corrupción, el capitalismo nos cuesta caro"





Recordeu que CGT produeix RojoyNegroTV, un nou espai televisiu crític, anarcosindicalista i llibertari, per i des del moviment obrer i la lluita de classes. Un programa de televisió en directe al Canal 33 de Madrid (banda UHF dels canals 45 i 57 de la TDT) i a la web rojoynegrotv.org en streaming el segon dimarts de cada mes a less 21:00 hores.

14 de gen. 2015

Setmana solidària a Barberà i manifestació a Sabadell en suport als i les preses anarquistes

Des de CGT Sabadell us animem a participar als diferents actes de la Setmana de solidaritat antirrepressiva organitzada pel Grup de Suport Barberenc amb les 7 anarquistes preses, que es duran a terme entre el 14 i 17 de gener a Barberà del Vallès,




i també a la manifestació convocada pels companys de la CNT Sabadell per aquest divendres dia 16 de gener a les set de la tarda a la Plaça de Sant Roc de Sabadell (davant l'Ajuntament), en suport als i les preses anarquistes i contra la criminalització del moviment llibertari.



Llibertat 7 preses anarquistes!!
Llibertat preses polítiques!!

12 de gen. 2015

Nota oficial de CGT Confederal sobre Charlie Hebdo‏

Comunicat de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT Confederal


Madrid, 11 de enero de 2015


Repudiamos los asesinatos cometidos en el local de Charlie-Hebdo y defendemos la libertad de expresión.


Lo primero es expresar nuestra rabia, nuevamente, ante un hecho tan brutal como improcedente, inútil y, para nosotros, incomprensible. Lo segundo expresar la solidaridad hacia todos y todas las periodistas que ejercen su trabajo con honestidad y defendiendo la libertad de prensa y de expresión.


Combatimos los fanatismos religiosos, políticos e ideológicos.


En CGT respetamos la libertad de creencias y, por tanto, no podemos compartir con quien pretende eliminar la de los demás por medio del ejercicio de la fuerza. Los fundamentalismos han demostrado, a lo largo de la historia, su peligrosidad para la propia humanidad.

No aceptamos la estigmatización de colectivos y apostamos por la diversidad.

No podemos asimilar las acciones de personas envueltas en una bandera cualquiera como las acciones de todos quienes se sienten identificados con ella. Trabajamos para que las personas vivamos sin ser sumisos a una sola bandera concreta y preferimos el arco iris al paño monocolor. Debemos aprender a diferenciar conceptos como árabe, musulmán o islamista. Debemos aprender a aceptarnos todos y a no rechazar a nadie por formar parte de una etiqueta que colocamos para identificar.

No hay muertos de primera o de segunda

Esta vez han asesinado a europeos en europa. Y el ruido ha sido ensordecedor. Los asesinados se merecen todo nuestro afecto, pero igual que se lo merecen los asesinados individual o colectivamente en tantas otras regiones del mundo por tantas otras diferentes individuos u organizaciones con banderas, credos, colores, ideas e intereses diferentes.

La historia de la humanidad, y la historia actual incluida, está plagada de inquisidores, de bandas mafiosas, de dictadores, de tiranos, de conquistadores,...

Las políticas securitarias son parte del proceso opresor.

La evolución histórica del armamento y de las medidas centrales de control sólo demuestra que cada vez el oponente se adapta y obliga a seguir en la progresión de la violencia. Por eficacia y por ideología consideramos que las inversiones multimillonarias en armas y sistemas de control deberían frenarse y reemplazarse por políticas de culturización, alimentación y redistribución de las riquezas y de bienes primeros.

Solidaridad permanente desde abajo

CGT no va a participar en el juego de las fuerzas reaccionarias que utilizan esta barbarie para construir una sociedad cada vez mas represiva y creando la falsa idea de una unidad nacional que reune explotadores y explotados/as bajo una misma bandera patria. Tampoco lucharemos por la libertad y la igualdad junto a quienes diariamente se acreditan como enemigos/as de las mismas. Tenemos que gestionar nuestras vidas y autogestionar nuestros procesos colectivos para la construcción del mundo que queremos, sin opresores/as.

Secretaría de Relaciones internacionales

Confederación General del Trabajo