“La desesperació de les persones parades, precàries i
ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat
humana per part del Govern espanyol”
Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les
seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels
empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació
com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles
de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a
l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015,
conjuntament amb EEUU.
L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics
amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball.
L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la
troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han
de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de
contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de
prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de
“beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos,
si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels
mínims vitals.
Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són
ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la
Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més,
ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual
doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a
voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals
se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o
durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€,
és a dir, sense drets.
La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de
precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que
s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu
equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels
nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!
Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals
lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans,
la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de
poques hores de treball “legal”.
Aquesta és la realitat creada pels
poders polítics i els poders econòmics:
Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i
amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la
pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis
i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben
alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la
Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones,
perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional
(648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les
taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57%
de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i
desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors
de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol
futur; el 28% de la població total és pobra.
L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural,
ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la
gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els
governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i
econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social.
Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de
milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen
l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van
creixent i creixent.
La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en
l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20%
d’aquesta població (més de 8 milions de persones).
En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT
LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta
barbàrie.
Madrid, 22 de Gener de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
