30 de set. 2013

Manifestació a Sabadell, contra l'atur i pel repartiment del treball i la riquesa




5 d'octubre. Pl.Creu Alta, a les 17h

Jornada laboral de 35 hores setmanals, sense reducció salarial.
Oposició frontal a tot acomiadament  i ERE:
-No a la negocació d'acomiadaments i i al pacte social en què ens ha portat el sindicalisme groc (CCOO i UGT), no són sindicats, sinó gestories de treball que viuen de les grans subvencions estatals i que s'enduen beneficis dels ERE'S que firmen (veure cas dels ERE'S fraudulents d'Andalusia) i que a més s'enriqueixen d'altres negocis com d' empreses asseguradores de pensions o agències de viatge.
-Reforçament dels sindicats i organitzacions combatives oposades al pacte social per tal de fer front als acomiadaments, ERE'S, reformes a la baixa, i a la precarització laboral. Les millores aconseguides per la classe treballadora, s'han aconseguit mijançant la mobilització i la lluita directa contra el capital.

Autogestió:
-Davant el tancament i fugida d'empreses a l'estranger per augmentar els beneficis, control obrer de tota empresa econòmicament viable que pretengui tancar.

Defensa dels serveis públics i les pensions:
-No al tancament de CAP'S ni a l' externalització del serveis hospitalaris.
-No a la pujada dels preus del transport públic.
-No a l'elitizació de l'ensenyament, no a les pujades de les taxes universitàries, llibres de text gratuïts.
-Oposició a la contrareforma de les pensions. Preténen reduïr les pensions en funció de l'esperança de vida, una pèrdua estimada d'un 5% cada 10 anys, les pensions ja no s'ajustaran a l'IPC, fet que suposarà que cada augment del cost de la vida repercuteixi en un deteriorametn de les nostres pensions.
-Per tal de finançar aquests serveis públics: fi del rescat milionari de la banca; que bancs i caixes paguin un impost extra i proporcional als moviments en cada estat on actuen per tal de finançar assegurances d'atur, pensions i polítiques socials; augment dels impostos sobre les grans fortunes; reducció dels càrrecs i sous polítics, eliminació de les ajudes a  les diferents confessions religioses, eliminació de les subvencions milionàries a sindicats i partits; reducció del pressupost militar i eliminació de les missions militars a l'estranger, així com la oposició a l'augment dels recursos destinats a cossos com la BRIMO dels Mossos d'Esquadra.

Trenquem amb la UE i la troika:
-Trenquem amb les retallades imposades per  la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el FMI. Per tal de recuperar la sobirania política i econòmica cal trencar amb una U.E construïda desde dalt per la banca i les grans potències capitalistes.

 Coordinadora sindical: CGT, CNT. CO.BAS

25 de set. 2013

CGT Ensenyament fa una crida a donar suport a la vaga indefinida de les companyes i companys de les Illes Balears

 
 
TOT EL SUPORT A LA VAGA INDEFINIDA DE LES ILLES

CGT Ensenyament fem una crida a donar suport a la vaga indefinida de les companyes i companys de les Illes.
1. Contra les retallades que deterioren l’ensenyament públic.
2. Retirada del Tractament Integrat de les Llengües del PP que, en el sentit de la LOMCE, cerca l’eliminació del català de l’escola.
3. Fora sancions als tres directors que han aplicat els criteris dels Consells Escolars de desobediència.

Proposem:
- Enviar la solidaritat des de tots els centres a l’assemblea de Docents:
http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/
- Suport econòmic a la caixa de resistència:2056-0009-74-4102003418. Caixa Colonya

Algunes reflexions imprescindibles a Catalunya : Per què només a Les Illes?
Les agressions a l’escola pública són arreu: retallada substituts, precarietat, pèrdua llocs de treball. Catalunya encapçala les retallades, tant per a l’ensenyament públic com per als treballadors/es públics (sostracció de part de les pagues addicionals, per exemple); i amb la LEC introdueix molts dels tics neoliberals que denunciem de la LOMCE. De la mateixa manera, a les Illes o al País Valencià s’anticipa l’atac a la llengua catalana que es generalitzarà amb la LOMCE.

Creiem que és necessari avançar cap un moviment més ampli i decidit, també a Catalunya. És difícil que ens en sortim i aturem l’atac contra l’ensenyament públic sinó tendim a unificar les mobilitzacions. La vaga indefinida de les Illes neix d’un moviment de base, amb assemblees massives, prou fortes per acabar imposant el suport dels sindicats majoritaris.

El curs passat a Catalunya vam retrocedir com mai (3000 acomiadaments, precarització de substituts/es, reducció de les substitucions, augment d’hores lectives, IT…). Va néixer un moviment per la base des de les assemblees de zona amb la coordinadora i la consulta al professorat. USTEC, CCOO i UGT que inicialment van participar-hi, no van assumir la decisió de milers de professors i professores de convocar vaga a l’inici de curs. Només CGT va donar suport i hi va participar activament.

No hi ha altre camí, cal tornar a construir un moviment de base en el qual es pugui expressar el moviment del professorat. Cal refer la confiança en la lluita.

Barcelona 17 de setembre de 2013
Federació d’Ensenyament CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/vagaindefinidaIlles.pdf
http://cgtense.pangea.org/

23 de set. 2013

CGT es congratula de l’ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista

 
 
La Confederació General del Treball (CGT) es congratula de l’actuació de la jutgessa argentina, María Servini, per admetre una denúncia provinent de ciutadans massacrats en un altre Estat, assumint així la investigació dels fets denunciats, i per dictar una ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista: Juan Antonio González Pacheco, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Canells Aguilar.

El dia 18 de setembre de 2013 pot passar a convertir-se en una data fita dintre del moviment memorialista. Per fi s’emet la primera ordre de detenció a torturadors i assassins del franquisme. Precisament ara, quan el repunt feixista creix per tota Europa, ens trobem amb una bona notícia per a la consecució dels objectius de veritat, justícia i reparació de les víctimes de la dictadura.

Moguts per aquest desig d’assolir la reparació dels danys rebuts pels abusos dels seguidors del feixisme a Espanya, CGT i un grup important d’associacions i particulars s’han personat en la causa contra el franquisme a Argentina. Fruit de la querella presentada davant la judicatura argentina ha sorgit aquesta ordre de detenció contra quatre membres dels cossos repressors de l’antic règim dictatorial que es van acarnissar amb els companys i companyes que lluitaven per la llibertat i per canviar la societat.

És indubtable que durant tot aquest procés es produiran, com ja de fet així ha succeït, pressions des del govern espanyol per a impedir que es pugui fer justícia des d’Argentina. A Espanya ja es va aconseguir tancar el camí de recerca de la justícia per a les víctimes del franquisme inhabilitant l’actuació del jutge Garzón com instructor del procés de denúncia de les desaparicions forçades. I en els últims mesos s’han posat mil traves a les actuacions que des d’Argentina pretenia realitzar la jutgessa per a continuar amb la instrucció de la querella presentada a Buenos Aires.

Encara així, queden pendents de resoldre les sol·licituds d’imputació d’altre nombre important de personalitats franquistes implicades en delictes contra els drets humans, així com empreses que es van beneficiar de l’explotació dels presos de la dictadura per a enriquir-se amb la construcció de grans obres d’infraestructura com carreteres, embassaments, canals de reg, com el Canal del baix Guadalquivir (conegut com el Canal dels Presos), que membres de la CGT d’Andalusia han documentat i presentat davant la jutgessa argentina sol·licitant justícia i reparació dels quals van patir “el treball esclau”.

CGT declara el seu desig que aquestes detencions només siguin el principi de la fi de la impunitat del franquisme i brinda per que un dia es compleixi l’objectiu de veritat, justícia i reparació de les víctimes de la dictadura.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT

20 de set. 2013

I així comença el curs 2013-14: PROU RETALLADES! NI LEC NI LOMCE!


Iniciem un curs més amb l’amenaça de lleis i resolucions que ataquen l’educació pública des de diferents fronts. Amb objectius comuns de fons en política educativa, el ministre Wert i la consellera Rigau aprofiten la justificació de la pseudocrisi i els retrets mutus per al final acabar castigant amb més retallades el sector públic: sanitat i educació especialment.

Tant els plantejaments de la LOMCE com del desplegament de la LEC, o les mesures restrictives que s’estan aplicant a l’empara de «superar la greu situació econòmica» pretenen dissenyar una educació pública desmantellada a cop de privatització i degradació de les condicions laborals dels docents i la supressió de la democràcia en els centres.

- 20.000 alumnes més amb el mateix professorat, amb les conseqüents repercussions en detriment de les nostre condicions de treball i de l’atenció a l’alumnat.

- El professorat interí substitut continua essent el col·lectiu més directament afectat amb l’increment de la precarietat laboral o la pèrdua de substitucions durant el curs. Jubilacions sense cobrir i adjudicacions de mitges jornades que seran nomenades el 9 i 10 de setembre per començar el 12 i així fer borsa per les retallades. Jornades de treball inferiors a la dels titulars (amb la conseqüent reducció salarial) que finalitzaran a 30 de juny per estalviar a més haver de pagar el juliol i el mes de vacances. Dificultats per treballar i sota condicions d’ETT quan el decret de plantilles entri en vigor.

- + Retallades : Amb els diners que ens prenen a compte de no cobrir substitucions, amb la precarització que els imposen i la paga addicional (juny la meitat i desembre ens espera l’altra per fer la reducció del 7% que van votar CiU i ERC) no en tenen prou. Mas Colelll ens diu que calen més retallades per cobrir el dèficit d’aquí a final d’any. El finançament de la Generalitat i les diferencies de percentatge de dèficit amb el govern central continuen sent l’argument que guia les tisores de Rigau pel que considera: «ajustaments conjunturals en educació».

Està clar que la pròrroga dels Pressupostos i la regulació d’altre mesures contributives no ens lliurarà com diu el govern de CiU-ERC de més retallades. La diferència de dèficit que tenen amb Madrid i el deute pendent encara de 800 milions, fan evident que no tindran prou amb el robatori dels nostres salaris en la paga addicional ni en les retallades en les despeses públiques, i que per tant encara voldran més perquè els quadrin els comptes.

I pel 2014 tornen a dir que hauran d’aplicar altre cop retallades, també dels nostres sous. El que ens van presentar com un sacrifici puntual per part del empleats públics, es transforma així en una mesura permanent mentre l’evolució dels mercats (banca, sector privat, ..) no vegin engreixats els seus beneficis. És el recurs més fàcil i com que no hi ha reacció per part dels grans sindicats del sector, també la més fàcil de prendre.

- Ni LEC ni LOMCE: La LOMCE preveu el seu tram final per a la seva aprovació definitiva i per establir el calendari d’aplicació, malgrat el gran rebuig que manté la comunitat educativa. Mentre, es desenvolupa al compàs la que va servir d’inspiració, la LEC, ara amb el decret de «plantilles» i provisió de llocs docents. Un model jerarquitzador que imitant l’empresa privada, permet les direccions dels centres la configuració dels llocs de treball de manera arbitrària i «digital», amb les conseqüents repercussions sobre les relacions laborals i la pèrdua progressiva de participació per part del claustre.

Des de CGT fem una crida a tot el professorat i organitzacions en defensa de l’educació pública a través de les diverses assemblees i zones, per debatre als centres de treball de la mà de pares, mares i estudiants, tot un pla de mobilització necessari per frenar el conjunt de constants retallades i lleis que les acompanyen.

Federació d’Ensenyament CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/

18 de set. 2013

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 
 
DAVANT L’EXCARCERACIÓ DELS 5 PRESOS ANARQUISTES DE BARCELONA

La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya rebem amb alegria la notícia de la imminent sortida de la presó de la Sílvia, el José Carlos, el Juan José, la Yolanda i el Xavier, coneguts com “Els 5 de Barcelona".

El procediment penal en contra d’ells continua i simplement es revisa la presó preventiva que se’ls va imposar fa 4 mesos i 1 dia. Cal recordar que aquest procés penal es va obrir, en gran mesura a partir d’un seguit d’opinions manifestades a les xarxes socials i que va comportar la detenció i l’aplicació de la Legislació Antiterrorista contra tots ells i el posterior empresonament a la presó de Soto del Real i la posterior inhumana dispersió en cinc centres penitenciaris diferents de Àvila i Madrid en règim de FIES.

Aquestes detencions van servir com excusa, també, per a efectuar un registre que va ocasionar important destrosses a l’Ateneu Llibertari de Sabadell i per a criminalitzar el moviment llibertari.

Des de la CGT de Catalunya continuem demanant l’arxivament immediat de la causa i la llibertat sense càrrecs dels detinguts.

També exigim que es retirin totes les lleis que atempten contra les llibertats individuals i afavoreixen la privació de llibertat per part de l’Estat. Igualment no volem deixar de demanar la derogació de la legislació antiterrorista, un conjunt de normes d’excepció que suposen una vulneració dels drets de les persones a qui se’ls hi aplica, i la dissolució de l’Audiència Nacional (hereva del Tribunal de Orden Público franquista).

SECRETARIAT PERMANENT DE CGT CATALUNYA

16 de set. 2013

28 de setembre: Dia internacional per la despenalització de l’avortament


Avortament lliure i gratuït. Dret al propi cos. Aturem l´ ofensiva Gallardón

Comunicat de la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya

 

La crisi del sistema de producció i reproducció del sistema capitalista i patriarcal, està creant un retrocés a nivell històric dels drets laborals, socials i personals de les dones treballadores del poble català.

Amb l´excusa de la crisi, el capitalisme está expulsant del mercat laboral a milers de dones (a la Administració Pùblica el 85% dels acomiadaments son dones). Les retallades i privatitzacions dels serveis públics essencials (sanitat, educació, serveis socials) colpeja directament a les dones treballadores, obligades a abandonar els llocs de treball i tornar a casa per treballar gratis per mantenir la família i estalviar diners a l´estat que redueix cada cop més els pressupostos socials.

Ara, el ministre Gallardón, vol retallar el dret de les dones a l´avortament, en una verdadera contrareforma que significa l´ingerència de l´estat a decidir sobre el nostre cos i les nostres vides. La Llei del PSOE del 2010 despenalitza l´avortament dins les les 14 primeres setmanes de gestaciò a partir dels 18 anys, però no garanteix el dret a l´avortament lliure i gratuit.

A Catalunya amb el Tripartit abans, i CIU ara, les dones han d´avançar els diners (uns 300 euros) per poder avortar a la xarxa privada de clíniques que practiquen IVEs, el que restringeix l´accès sobretot a dones joves, treballadores i migrades que no tenen recursos económics. Podem assegurar doncs, que una part de les dones no estàn en situaciò de poder gaudir d´un dret que els diferents governs de la Generalitat no asseguren.

A més, el govern de CIU, no ha desplegat el dret a l´educació sexual i afectiva a les escoles, aix´` com l´accés lliure als anticonceptius i a la píndola del dia després que pot tenir un cost de 20 euros.
El PP i Gallardón vol fer una contrareforma de la llei molt restrictiva per a les dones.

- Vol tornar a la llei de suposits de 1985, reduint les setmanes en que la dona tè dret a avortar, tant per violaciò com per perill físic o siquic de la mare.
- Vol eliminar el supòsit de malformaciò del fetus.
- Vol eliminar el dret de la dona jove a decidir avortar durant les primeres setmanes de gestació
- Vol una reforma del Codi Penal, en que l´avortament fora de la llei seria punible.
- Possible supressió del lliure accés a la pastilla del dia desprès o altres anticonceptius.
- Supressió de la llei d´educaciò sexual i afectiva.

No podem passar per alt l´atac a les dones treballadores a decidir sobre el nostre cos. No son màquines de parir al servei de l´estat, el patriarcat i el capital. No podem passar per alt que la dreta ultracatòlica, Unió Democràtica, Kikos, Opus Dei i altres entitats subvencionades per La Caixa, formen part d´una campanya pel control dels nostres cossos.

Per tant, la lluita del moviment feminista pel dret a l´avortament lliure i gratuït continua sent necessària. I per això, ens cal la complicitat i la solidaritat de totes les companyes i companys del moviment sindical i social.

Per aixó, la CGT fa una crida a la participació de tota la afiliació a les diferents convocatòries que el moviment feminista convoqui a tot el territori.

- Dimecres, 25, acte a Barcelona contra els ultracatòlics (PG.Gaudí-Sagrada Família).

- Dissabte 28, manifestació a Barcelona, 18h.

SECRETARIA DE GÈNERE DE CGT CATALUNYA

Més informació:
- FACEBOOK GÈNERE CGT CATALUNYA

10 de set. 2013

Xerrada-debat a Rubí "Una mirada llibertària a la situació actual" el 14 de setembre

DISSABTE 14 DE SETEMBRE A LES 18.00 H

XERRADA-DEBAT, a la seu de CGT de RUBÍ. ( Pl. CLAVÉ, 4-6 )

UNA MIRADA LLIBERTÀRIA A LA SITUACIÓ ACTUAL- crisi, resistències i alternatives.

DONARÀ LA XERRADA. EMILI CORTAVITARTE, EX-SECRETARI GENERAL DE LA CGT DE CATALUNYA.

ORGANITZA. SECCIÓ SINDICAL DE CGT A FGC.

T´ESPEREM.

7 de set. 2013

Manifest de la PUDUP en la inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català



DECLARACIONS DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català
UdG – 6 de setembre del 2013

En els darrers temps, es va fent evident la desvalorització i el desmantellament d’allò públic, del sistema de serveis i recursos per atendre al conjunt de la població (sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.) i amb ell, la universitat n’està patint una transformació estructural que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions.

El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder incorporar-se al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. Segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari, els preus han experimentat 3 modificacions en 6 anys, de manera que l’efecte combinat dels canvis de plans d’estudi i les successives modificacions del sistema de preus han encarit entre un 69% i un 291% el preus dels estudis universitaris en termes reals (és a dir, un cop descomptada la inflació).

Al mateix temps, en el curs 2012-13 el nombre d’estudiants amb beca s’ha reduït en 2000. Només un 54% dels estudiants que sol·liciten beca a Catalunya l’acaben rebent, i les beques arriben molt tard. A més, aquest mateix curs 2012-13 la Generalitat calculava que uns 2.200 estudiants universitaris no abonarien la matrícula, el doble que fa 4 cursos. Aquesta és la realitat universitària catalana.

La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir també per reduir el finançament públic de la Universitat. Aquestes retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis i, en molts casos, en provoquen el seu acomiadament. Les conseqüències d’aquest desmantellament repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. Durant els últims tres cursos acadèmics (2010-2013) s´ha produït una gran davallada del nombre de professorat a les universitats públiques catalanes, també de personal interí d’administració i serveis i s´han reduït substancialment els ajuts de recerca. Globalment han empitjorat les condicions de treball per a tots.

Les progressives reformes universitàries estan impulsant un model de governança de la Universitat que hibrida el model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no és conseqüent amb una institució de caràcter públic. L’educació superior no s’hauria de regir pels criteris de dèficit i benefici: el coneixement i la ciència van més enllà de l’oferta i la demanda, són un dels fonaments de la societat moderna. En el model universitari l´esperit crític hauria de prevaldre per sobre dels interessos mercantilistes i privatitzadors.

La universitat regida per criteris empresarials, abocada a la formació en competències tècnicopràctiques, a l’esmicolament de continguts i a la recerca purament acreditativa tindrà efectes molt negatius en el futur: s’en veuran afectades les capacitats de pensament reflexiu i el domini d’allò global, la llibertat de recerca i de pensament i, en definitiva, les pròpies capacitats per a l’exercici de la democràcia.

Malgrat tot, una vegada més s’imposa la mentalitat tecnocràtica i empresarial en el funcionament de la universitat. El canvi de model es va fent evident. Avui es fa la inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català, pràcticament sense difusió i en bona part d’amagatotis, sense els estudiants (molt d’ells encara s’han de matricular) i sense la gran majoria dels treballadors de la universitat (professorat i personal d’administració i serveis). No hi falten però, polítics i empresaris!

PLATAFORMA UNITÀRIA PER LA DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

5 de set. 2013

Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls per l’impagament de les nòmines


Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls.


Després del retorn de vacances la "multinacional" FICOSA no va poder esperar ni a setembre per començar a dilapidar qualsevol esperança de millora en la seva malmesa relació empresa-treballador, anunciant just el dia 30 d’agost i a última hora del matí, que degut a un retard "puntual" amb un client no podia fer front a les nòmines del mes d’agost dels 1.200 treballadors de Viladecavalls-Rubi, i els 600 de Sòria, tenint que endarrerir almenys fins al dia 6 el pagament.

El primer que cal retreure a aquesta empresa és la poca preocupació que mostra de cara als seus empleats, avisant-los només un dia abans de final de mes, sense donar pràcticament temps a que es puguin organitzar cada un els seus pagaments de final de mes.

És destacable que una "multinacional" com aparenta ser FICOSA no sigui capaç de pagar les seves nòmines pel sol fet que s’endarrereixi un client, és força preocupant que els comptes de l’empresa se sostinguin sobre fils tan fins.

Per donar una resposta tots els comitès de la planta de Viladecavalls convoquem reunió d’urgència per buscar una resposta ràpida i contundent.

El mateix dia 30 algunes seccions sindicals van decidir tancar-se en la sala de RRHH fins que es trobés una solució i l’empresa pagués les nòmines. Cal destacar que és la primera vegada que alguns sindicalistes decideixen per fi passar a l’acció sindical, encara que tancar-se en RRHH no sigui més que un acte simbòlic, i filant prim de cara a la galeria, ja que en moments molt pitjors com va ser el ERO d’Extinció o quan va sortir a la llum la trama corrupta que suposadament es va crear al voltant de la sortida de Sony de Viladecavalls, no es va fer cap mena de soroll.

Malgrat el simbòlic de l’acte la totalitat de la resta de comitès de la planta va decidir sumar-se. També es va decidir convocar assemblees als treballadors per explicar el que s’estava fent i es va decidir bloquejar la sortida i entrada de material en hores clau, començant aquest mateix dia parant la circulació de 11:30 a 13:00h. Es va comunicar mitjançant una nota informativa a la resta de treballadors i per tant a l’empresa de que aquestes mobilitzacions continuarien de forma aleatòria durant el temps necessari fins que es fes efectiu el pagament de la nòmines.

Finalment les pressions van fer efecte i l’empresa va cedir a dialogar arribant a l’acord de pagar el 10% de cada dia de retard.

Esperem que aquest increment en les despeses per part de l’empresa garanteixin una millor organització de cara al futur a l’hora d’avisar i tenir informats puntualment als seus treballadors de les dificultats que puguin esdevenir en el futur així com que impedeixin que torni a passar una cosa semblant.

CGT FICOSA

- WEB CGT FICOSA->http://cgtficosa.blogspot.com.es/2013/09/los-trabajadores-de-ficosa-bloquean-la.html]

- TWITTER CGT FICOSA

2 de set. 2013

La força de la gent que es rebel·la

Un article d’Albert Jiménez, portaveu de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) a Sabadell 

"Pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge només és una mercaderia."

"Construïm alternatives necessàries sense les quals milers de persones viurien ara al carrer."
Durant els darrers cinc anys, més de vuitanta-vuit mil execucions hipotecàries s’han dut a terme a Catalunya. Només els tres primers mesos del 2013, entre hipoteques i lloguers, s’han produït més de quatre mil cinc-cents desnonaments al Principat, és a dir, més de cinquanta desnonaments al dia, més de cinquanta vides trencades cada vint-i-quatre hores, més de tres-centes cinquanta famílies traumatitzades a la setmana, més de mil cinc-cents actes de violència econòmica al mes comesos pels responsables de la crisi contra les seves víctimes.

Davant la magnitud esfereïdora d’aquestes xifres, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no podem permetre’ns el luxe de tenir desitjos, anhels o somnis. No tenim temps. El que sí que tenim és la força inesgotable de milers de persones treballadores fartes de proposar, de demanar, de suplicar que es posi fi al tràgic absurd d’un sistema que permet i estimula el robatori desfermat d’una elit financera corrupta i impune que s’atipa i s’engreixa de forma obscena amb els fruits del treball, l’esforç i el patiment de la gent de baix, aquella sobre la qual els de dalt han construït les seves fortunes i els seus castells de sorra i a la qual, un cop esgotada, pretenen abandonar a la seva sort.

Ja no esperem pas res d’unes institucions i un sistema que han demostrat una vegada i una altra que no tenen cap interès a fer els passos imprescindibles per posar fi a una situació d’emergència habitacional i social absoluta. No esperem res d’un govern més preocupat per entregar milers de milions als seus patrocinadors i aliats de la banca que per la situació dramàtica de totes aquelles famílies que viuen tan sols gràcies a les xarxes de solidaritat popular i ciutadana que hem anat forjant impel·lits per la necessitat i per la convicció. Ja no volem saber res de les eternes promeses de solucions, de les constants crides a la calma i a la paciència d’aquells per als quals sempre hi ha temps perquè desconeixen la pressa inhumana de l’exclusió social.

A la PAH ja no ens interessa res de tot això. Al nostre moviment construïm alternatives, creem les solucions que són necessàries i sense les quals milers de persones viurien a hores d’ara al carrer. La PAH, a través de l’alliberament dels habitatges en mans d’una banca pràcticament nacionalitzada (amb els diners de tots), suposa el retorn del sentit comú i dels drets més bàsics al nucli del debat polític. Perquè mentre que pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge no és més que una mercaderia, una cosa abstracta absent de qualsevol característica humana més enllà del benefici que en poden extreure, per la PAH un habitatge és precisament això, un habitatge: un lloc on viure, on arrecerar-se i trobar aixopluc, on crear una família, on riure, on estimar, un habitatge és un lloc on esdevenir persones.

Als blocs alliberats per l’Obra Social de la PAH hi viuen ja centenars de membres del moviment, nens i adults, famílies senceres, però sobretot s’hi allotgen comunitats. L’Obra Social no és només una solució d’emergència per a aquelles persones que es veuen condemnades al carrer per la cobdícia bancària, no és només una segona oportunitat per tornar a començar, no és només la casa de la Laura, de l’Antonio, del Miguel, de l’Esther o d’en Yussef, és també un model nou (i a la vegada molt antic) de convivència. És una iniciativa que pretén recuperar la solidaritat i la intimitat dels barris populars, la proximitat d’uns veïns que no són només desconeguts amb qui compartir l’ascensor i xerrar del temps, sinó companys i amics disposats a defensar els seus i els teus drets (que són els drets de tots) en qualsevol moment. L’Obra Social de la PAH és un hort comunitari que alimenta deu famílies, és buscar la suficiència energètica amb plaques solars que escalfin l’aigua a l’hivern i és també un sopar preparat per tots els pares i mares on els nens del bloc juguen plegats al pati de darrere perquè ja no tenen por.

A la PAH volem llibertat per poder viure les nostres vides lliures de l’esclavatge financer, volem llibertat per poder encarar el futur de les nostres famílies amb la certesa que aquest futur existeix i és digne de ser viscut, volem un habitatge digne per a tothom, sense excepcions. Exigim ser tractats com a éssers humans i farem el que calgui per aconseguir-ho. De fet, ja ho estem fent.

* Article publicat al diari El Punt Avui.