31 d’ag. 2013

Els contractes sense hores, l’explotació que ve a Europa

 A l’empara d’aquest tipus de contractes s’incrementa l’explotació laboral i s’exposa l’empleat a la inseguretat laboral, la degradació social i la inestabilitat econòmica 

 

Al Regne Unit es quadrupliquen en set anys els contractes de zero hores fins arribar als 200.000 l’any passat, uns contractes en que el treballador ha d’estar disponible, sense un mínim d’hores.

La flexibilitat en la contractació laboral ha esdevingut la fórmula màgica quan es parla de creació d’ocupació. A Alemanya hi tenim les minifeines, els contractes a temps parcial que reparteixen feina a tort i a dret i que no desagraden gens a les patronals espanyoles. I ara, des del Regne Unit, ja se’ns parla dels contractes de zero hores, la màxima representació de la contractació de baix cost, que en menys de sis anys s’han triplicat i ja afecten gairebé 80.000 joves: des del 2005 s’ha passat de 50.000 contractes a 200.000.

Quin és el seu secret? Doncs que no estableixen un nombre mínim d’hores per al treballador, que ha d’estar disponible sempre que l’empresa el requereixi. Això sí, pot rebutjar la feina, si les hores li coincideixen amb les d’una altra empresa. Tot un detall.

El contracte de zero hores, circumscrit encara al Regne Unit com a tal, aporta molta flexibilitat a les empreses –l’utilitzen gairebé un 25% de les companyies del país que efectuen contractacions, sobretot restaurants de menjar ràpid i cadenes de roba–, però també provoca en el treballador inseguretat laboral, inestabilitat econòmica i degradació social.

Amb aquests contractes es porta la precarietat a una intensitat màxima. A l’estat espanyol encara no existeix aquest tipus de contractes, però es fan contractacions amb la mateixa finalitat que el contracte de zero hores. Al nostre país hi ha molts convenis que inclouen el fet d’estar de guàrdia a les feines, però això es compensa al treballador. En canvi, en el contracte de zero hores no s’hi inclou res. Però aquí es fan contractes a temps parcial i d’obra o servei determinat, que voregen el frau de llei i que aconsegueixen ara i aquí l’objectiu del contracte de zero hores, ja que el treballador signa per un temps parcial però fa hores extres i l’empresari l’hi paga per sota ma.

Ni la flexibilitat ni la precarietat no milloren la situació del mercat de treball i això ha quedat palès amb la última reforma laboral, amb la destrucció d’1,5 milions d’ocupacions a l’estat espanyol.

Els contractes sense hores, l’explotació que ve

Al Regne Unit, companyies com McDonald’s contracten fins a a el 90 per cent dels seus treballadors sota aquesta modalitat laboral, que permet a l’empleador no estipular quantes hores treballa la seva plantilla, exigint disponibilitat en funció de la càrrega laboral. “Les setmanes que més treball puc arribar a fer més de 70 hores, i les que menys, vuit o nou”. Així relata Aaron, de 45 anys, la seva situació laboral com cuidador de persones grans en una empresa que depèn directament de l’Administració en un barri del sud de Londres. Aquest cuidador se sent atrapat en un contracte sense hores, això és, un en el qual l’empleador no estipula quantes hores setmanals treballa la seva plantilla, exigint-li disponibilitat en funció de la càrrega de treball.

Una modalitat de contractació bastant similar a la que la patronal espanyola vol implantar en el país. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha proposat al Govern de Mariano Rajoy que els empresaris puguin “imposar” als treballadors la conversió del seu contracte a temps complet en un a temps parcial quan “existeixin causes que ho justifiquin”. No obstant això, aquestes propostes ja han rebut el rebuig frontal dels sindicats, que temen que aquestes mesures únicament serveixin per a augmentar la precarietat laboral, tal com passa al Regne Unit.

El cas de Aaron és un més, la punta d’un iceberg de més de 300.000 persones que es troben en aquesta mateixa situació, segons dades de l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit. Res comparat amb l’últim informe de l’expert en recursos humans CIPD (Chartered Institute of Personnel and Development) que augmenta la xifra fins a gairebé quatre vegades més, superant el milió d’empleats en aquesta situació tan precària. El CIPD afirma que mentre que el sector privat acapara el 17 per cent d’aquests contractes, el públic absorbeix el 24 per cent, incloent al Servei Nacional de Salut (NHS).

“El nivell d’estrès que suportem”, explica Aaron, “és increïble perquè mai sabem si arribarem a fi de mes. Les setmanes que treballes 60 hores saps que podràs pagar les factures però no tens temps ni per a menjar; mentre que en les que treballes menys de deu hores, tens temps de sobres però res que dur-te a la boca perquè no tens ni un penic”.

I és que, entre els inconvenients d’aquest tipus de contracte, a més de la incertesa de quant es treballarà (i ingressarà) al cap del mes, es troba també la pèrdua de molts beneficis respecte a un empleat normal, tals com assegurances de vida o mèdics, vacances pagades o dies per malaltia, pagues de beneficis o preavís de l’acomiadament, que en aquests casos pot ser d’un dia per a un altre.

Contractes precaris en augment 

Les xifres oficials, molt allunyades del milió del CIPD, il·lustren el creixement d’aquest tipus de contractes des de 2005, quan tot just existien 50.000; un any després ja n’hi havia 134.000 i a la fi de l’any passat més de 250.000. En aquesta tendència, 2010 va suposar un punt d’inflexió, amb l’entrada en vigor d’una directiva europea en virtut de la qual tots els empleats que haguessin estat contractats a través d’una agència de col·locació gaudirien del mateix estatus que qualsevol altre empleat complertes les 12 setmanes de treball. Llavors, van ser moltes les companyies que van recórrer als contractes sense hores per a sortejar la directiva i evitar pagar tots els beneficis als seus treballadors.

En aquest sentit, les associacions empresarials no han trigat a donar la veu d’alarma davant la possibilitat que el Govern elimini aquest tipus de relació laboral. És el cas de Alexander Ehmann, director de Política Regulatòria del Institute of Directors (IoD), una agrupació que reuneix a més de 38.000 directors generals de companyies, inclosos diversos alts directius d’empreses del FTSE 100 (els 100 principals valors de la Borsa de Londres). Convençut que “aquests contractes poden jugar un paper crucial en la nostra recuperació econòmica”, Ehmann afirma que “eliminar-los podria conduir al mercat laboral britànic a rigideses com les de França o Espanya”. El representant del IoD assegura que “una de les raons per les quals la nostra economia no ha seguit el mateix camí que el sud d’Europa és perquè els empleadors han estat capaços d’adaptar-se ràpidament a la demanda canviant”.

Per la seva banda, un altre portaveu de IoD, que prefereix denominar a aquests contractes com “d’hores no garantides”, afirma que “creiem que són ètics, perquè no només proporcionen als empleats la flexibilitat per a complir amb els seus altres compromisos (com estudiar, criar als seus fills), sinó que també la hi dóna a una indústria com l’hostaleria, en la qual resulta tan complicat predir quina plantilla es necessitarà”.

Tant és així que la pròpia seu del IoD a Londres, on el seu màxim directiu gana 300.000 lliures anuals, (uns 347.000 euros) compta en el seu departament d’hostaleria amb 16 empleats temporals amb contractes sense hores. Aquestes mateixes fonts no només consideren que “sense aquest tipus de contractes l’atur a Regne Unit seria molt major” sinó que, a més, assenyalen que “el Govern ha de reconèixer que qualsevol acció que limiti l’ús d’aquesta modalitat contractual és més que probable que perjudicarà a la creació d’ocupació”.

Cal remarcar que en moltes ocasions l’empleat guanya menys de la meitat del salari mig per a aquest mateix lloc de treball, tot just superant en una lliura el salari mínim. Una situació que afecta especialment als joves entre 16 i 24 anys (37%), així com als majors de 55 anys. A aquesta situació tan precària se sumen, a més, els errors fiscals en el càlcul de les retencions a causa de les fluctuacions d’hores que poden dur al treballador a deure summes importants de diners a Hisenda.

McDonald’s, en el punt de mira 

A pesar que des del IoD subratllen que són les pymes les grans beneficiades dels contractes sense hores, ha saltat la polèmica després que el diari The Guardian revelés que companyies com McDonald’s empren amb aquesta modalitat de contracte fins a a el 90 per cent de la seva plantilla a Regne Unit, el que suposa un total de 82.200 persones.

Curiosament, la cadena de menjar ràpid que només en aquest país compta amb 1.200 empleats i serveix diàriament a 2,5 milions de clients, va ser certificada aquest mateix any per la consultora holandesa de recursos humans CRF Institute com un dels millors empleadors, no només a Regne Unit, sinó de tota Europa. Llavors, el seu vicepresident a Gran Bretanya, Jez Langhorn, presumia que “els nostres empleats són persones ambicioses i amb talent i ens hem esforçat per engegar iniciatives que els donin suport i motivin en el seu treball i en el seu desenvolupament professional”.

McDonald’s no és ni de bon tros una excepció, sumant-se a la llista marques molt conegudes com Sports Direct, que amb 20.000 empleats sense hores també ronda la contractació del 90 per cent de la seva plantilla amb aquest model. De manera similar operen Boots o Subway, que se sacseja la polèmica sobre les seves franquícies, fent-les responsables de tot el que tingui a veure amb els seus empleats.

Andy, que amb 18 anys treballa per a una cadena de menjar ràpid a Londres, explica que “no és gens rar que el gerent arribi a mitjan matí i, si vénen pocs clients, t’enviï cap a casa, sense importar-li si véns des de lluny o quant t’has gastat en transport”. A això se suma, a més, el que poden arribar a afectar els enfrontaments personals amb l’encarregat, que “de vegades et pot arribar a llevar pràcticament totes les hores durant setmanes, saturant a algun company amb 50 o 60 hores setmanals”.

En un comunicat de premsa, McDonald’s assegura que “els nostres empleats estan contents amb aquesta flexibilitat que els brinda l’oportunitat de tenir temps lliure per a les vacances escolars dels seus fills, preparar exàmens, etc.”. La companyia nega que aquest tipus de treballadors tingui menys beneficis que la resta i afirma que no se’ls exigeix plena disponibilitat quan són cridats. Fonts de la companyia consultades per Público rebutgen entrar a valorar si aquests contractes són o no ètics i assenyalen que “els nostres empleats es mouen en una franja d’edat que va des del final del col·legi als anys previs a la jubilació”.

* Un article de David Bollero al diari Público extret de http://www.librered.net/?p=28669

 

27 d’ag. 2013

Arrenca amb èxit la primera marxa educativa. Encara hi ets a temps d’afegir-te! SOM-HI?

La primera marxa en defensa de l’educació pública, des de bressol fins a Universitat, ja és un èxit.
foto (6)
Dissabte, més de 200 persones, arribades des de diferents indrets de Catalunya i provinents de diferents entorns; famílies, alumnes, mestres, sindicats… Vam començar la marxa a Ribes de Freser. A les 13h, en un parc de la població, diferents persones en representació de diferents col·lectius lligats al món de l’educació, van explicar contundentment i clara els motius d’aquesta reivindicació.
La primera marxa per l’educació, no només la defensa sinó que posa de relleu els diferents aspectes que la posen en perill que van des de les retallades pressupostàries a l’aplicació de decrets que encaminen el funcionament tant d’escoles bressol, escoles, instituts, universitats i centres de formació d’adults cap a una funcionament cada vegada més proper a un model de gestió privat, en molts casos obviant i eliminant aquelles característiques que diferenciaven l’escola pública en destacar la seva alta qualitat. Des de fa set anys i consecutivament, les úniques proves objectives, que tots els alumnes i les alumnes les passen al moment i de la mateixa manera, la Selectivitat, demostra que les notes més altes i, per tant, un nivell competencial més sòlid són d’alumnes provinents del món públic.
No dubteu en consultar la programació d’aquesta marxa i afegir-vos en el tram o trams que us vagi bé. Tota la informació necessària la teniu en aquest web.
Salut i, ens veiem a la marxa!
Per a qualsevol dubte, us podeu posar en contacte amb.
- 640384265
- 686337604

Cartells de les etapes de la marxa per l’educació pública: #EducacioEnMarxa (passa-carrers, mani, xerrades, dinar…)

















9 d’ag. 2013

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost

Sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble. #EducacioEnMarxa


El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat dels cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.

Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

ETAPES:
· 24/08 Ribes de Freser (sortida 11.30h) - Ripoll 3h 14km
· 25/08 Ripoll-Torelló 6h 25km
· 26/08 Torelló-Vic 6h 26km
· 27/08 Vic-Aiguafreda 4h 19km
· 28/08 Aiguafreda-Granollers 5h 23km (en aquest tram pot haver algun canvi)
· 29/08 Granollers-Cerdanyola 5h 22km
· 30/08 Cerdanyola-Badalona 3h 14km
· 31/08 Badalona- Barcelona 3h 16km

Tindrem cotxes de suport. L’allotjament i els àpats estaran organitzats.
En aquest número de compte 3025 000113 1433495886 pots fer una aportació solidària perquè la marxa per l’educació pública sigui possible. Necessitem algun ingrés pels cotxes de suport, els àpats, l’aigua i l’organització dels actes. El bo d’ajut per quilòmetre és de 3 euros. T’animes a participar-hi? Fem que la marxa per l’educació pública sigui possible entre totes!

Des de bressol a universitat, guanyarem!

* Més informació i inscripcions al Blog de la marxa:
http://www.assembleagroga.info/marxa
Facebook: https://www.facebook.com/events/556933257703143/
CONTACTE:
Correu: educacioenmarxa@gmail.com
Telèfon i whatshapp: 686 337 604
#EducacioEnMarxa
Assemblea Groga, DocentsPrecàries Bcn i Universitat Precària Pudup Bcn

7 d’ag. 2013

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Comunicat SFF-CGT


Davant la quantitat d’informacions sobre el tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.
No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?
• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?
• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?
• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?
• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

5 d’ag. 2013

El govern del Partit Popular imposa una modificació legal per Reial Decret de la legislació laboral, en ple mes d’agost

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol "per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social", amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

3 d’ag. 2013

Ficosa deixa en suspensió l’ERO a Ficosa Electronics a 146 dels 216 afectats



El 25 de juliol passat el Comitè d’Empresa de Ficosa Electronics i la direcció de RRHH van arribar a un acord mitjançant el qual l’ERO quedava en suspensió per 146 dels 216 afectats de la factoria de Viladecavalls.

Aquesta suspensió ve per la necessitat de l’empresa Ficosa de treballar dues setmanes a l’agost per cobrir un pic de feina, tot i que avui en dia hi ha personal de Treball Temporal a la planta i que es vénen fent hores en positiu.

Per part del comitè d’empresa es va demanar a l’empresa la retirada total de l’ERO o, sinó garantir una viabilitat futura a la plantilla a la qual avui se li demanen sacrificis. Segons l’empresa no poden assumir cap d’aquestes opcions.

Finalment es va arribar a l’acord que apareix recollit en la següent acta.