Iniciem un curs més amb l’amenaça de lleis i resolucions que ataquen l’educació pública des de diferents fronts. Amb objectius comuns de fons en política educativa, el ministre Wert i la consellera Rigau aprofiten la justificació de la pseudocrisi i els retrets mutus per al final acabar castigant amb més retallades el sector públic: sanitat i educació especialment.
Tant els plantejaments de la LOMCE com del desplegament de la LEC, o les mesures restrictives que s’estan aplicant a l’empara de «superar la greu situació econòmica» pretenen dissenyar una educació pública desmantellada a cop de privatització i degradació de les condicions laborals dels docents i la supressió de la democràcia en els centres.
20.000 alumnes més amb el mateix professorat, amb les conseqüents repercussions en detriment de les nostre condicions de treball i de l’atenció a l’alumnat. El professorat interí substitut continua essent el col·lectiu més directament afectat
amb l’increment de la precarietat laboral o la pèrdua de substitucions
durant el curs. Jubilacions sense cobrir i adjudicacions de mitges
jornades que seran nomenades el 9 i 10 de setembre per començar el 12 i
així fer borsa per les retallades. Jornades de treball inferiors a la
dels titulars (amb la conseqüent reducció salarial) que finalitzaran a
30 de juny per estalviar a més haver de pagar el juliol i el mes de
vacances. Dificultats per treballar i sota condicions d’ETT quan el decret de plantilles entri en vigor. + Retallades
: Amb els diners que ens prenen a compte de no cobrir substitucions,
amb la precarització que els imposen i la paga addicional (juny la
meitat i desembre ens espera l’altra per fer la reducció del 7% que van
votar CiU i ERC) no en tenen prou. Mas Colelll ens diu que calen més
retallades per cobrir el dèficit d’aquí a final d’any. El finançament de
la Generalitat i les diferencies de percentatge de dèficit amb el
govern central continuen sent l’argument que guia les tisores de Rigau
pel que considera: «ajustaments conjunturals en educació».Està clar que la pròrroga dels Pressupostos i la regulació d’altre mesures contributives no ens lliurarà com diu el govern de CiU-ERC de més retallades. La diferència de dèficit que tenen amb Madrid i el deute pendent encara de 800 milions, fan evident que no tindran prou amb el robatori dels nostres salaris en la paga addicional ni en les retallades en les despeses públiques, i que per tant encara voldran més perquè els quadrin els comptes.
I pel 2014 tornen a dir que hauran d’aplicar altre cop retallades, també dels nostres sous. El que ens van presentar com un sacrifici puntual per part del empleats públics, es transforma així en una mesura permanent mentre l’evolució dels mercats (banca, sector privat, ..) no vegin engreixats els seus beneficis. És el recurs més fàcil i com que no hi ha reacció per part dels grans sindicats del sector, també la més fàcil de prendre.
Ni LEC ni LOMCE:
La LOMCE preveu el seu tram final per a la seva aprovació definitiva i
per establir el calendari d’aplicació, malgrat el gran rebuig que manté
la comunitat educativa. Mentre, es desenvolupa al compàs la que va
servir d’inspiració, la LEC, ara amb el decret de «plantilles» i
provisió de llocs docents. Un model jerarquitzador que imitant l’empresa
privada, permet les direccions dels centres la configuració dels llocs
de treball de manera arbitrària i «digital», amb les conseqüents
repercussions sobre les relacions laborals i la pèrdua progressiva de
participació per part del claustre.Des de CGT fem una crida a tot el professorat i organitzacions en defensa de l’educació pública a través de les diverses assemblees i zones, per debatre als centres de treball de la mà de pares, mares i estudiants, tot un pla de mobilització necessari per frenar el conjunt de constants retallades i lleis que les acompanyen.
Federació d’Ensenyament CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/
