El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la
irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants
polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant
l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.
Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans
comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a
dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la
lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar
exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres
militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva
vida constantment.
El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels
nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles
accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més
36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al
Mediterrani.
Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la
Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les
persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin,
puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la
vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats
internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.
El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a
la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i
Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les
forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones
que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur,
ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que
s’oposa al seu govern.
Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els
règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les
càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la
dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses
informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries,
alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a
l’ús legítim dels recursos i drets legals.
El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles
que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia
social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria,
l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts
d’expulsió de refugiats.
Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques
i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les
polítiques europees de control de fronteres. Els representants
institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de
privilegis econòmics.
I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència
social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors
humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia.
Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres.
Encara que sigui difícil, un món millor és possible!
L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats
morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques
de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:
Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones.
Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida.
Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta.
Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:
La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
La
fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació
d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem
també la protecció del voluntariat.
“L’immediat
i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les
persones que han hagut de deixar enrere casa seva.
La
fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i
participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars,
venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.
El
respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la
vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació
immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!
Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.
Obriu les fronteres, volem acollir!
STOP MARE MORTUM
https://stopmaremortum.org/
