L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.
A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent notar. Durant el darrer any i mig ERO’s, acomiadaments i no renovacions de contractes temporals s’han anat succeint (entre d’altres, a la Sony de Terrassa, ACC-Spain i Essa Palau de Sabadell, Ficosa de Rubí i Mollet). Com a conseqüència, l’atur ha anat augmentant mes a mes, fins a superar el mes de febrer les 597.000 persones, xifra que suposa 117.800 aturats més que fa un any i que representa més del 17% de la població activa. En alguns municipis del Vallès Occidental, com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur ja supera el 18%, mentre que a Badia del Vallès arriba al 23%. A més a més, els empresaris han utilitzat l’atur i la por a perdre la feina per retallar drets laborals aconseguits pels i les treballadores després d’anys de lluites: congelacions salarials, flexibilització i allargament de les jornades, incompliment dels convenis col·lectius, de les lleis de conciliació familiar i salut laboral, etc.
En aquest context, els denominats sindicats majoritaris estan negociant amb el govern i els empresaris, en l’anomenat diàleg social, noves retallades en els drets laborals dels i les treballadores. Aquestes negociacions inclouen temes tan importants com l’abaratiment de acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i la subvenció pública dels pagaments dels empresaris a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. En paral·lel, el govern espanyol, gairebé d’amagat i amb el silenci dels sindicats majoritaris, va aprovar el 31 de desembre la Llei 27/2009, que introdueix ja algunes d’aquestes mesures i compromet al govern a reformar els contractes de treball dels i les joves, com fa temps reclama la patronal. Finalment, una de les altres retallades que s’han plantejat i s’estan negociant són l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys i l’allargament del període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització.
El govern, a més, prioritza amb les seves polítiques el suport als empresaris, amb subvencions milionàries a bancs i grans empreses, mentre manté uns serveis públics saturats i insuficients per a cobrir les necessitats de gran part de la població, com són la sanitat, l’ensenyament o l’habitatge. Les actuals polítiques d’immigració i de “civisme”, a més, contribueixen a dividir la classe treballadora i a restar-nos poder de resposta davant les agressions que patim per part del Capital.
És hora d’acabar amb aquesta dinàmica de col·laboració entre la patronal, el govern i els sindicats majoritaris, que únicament serveix per a perpetuar el sistema capitalista i arremet directament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Des de la CGT de Catalunya i diversos moviments socials del Vallès Occidental fem les nostres propostes per a sortir del pou en que ens han abocat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris, amb la complicitat dels governs de torn, que tracten de desviar l’atenció amb els seus vergonyosos casos de corrupció:
- Repartiment del treball, anant cap a la jornada de 35 hores, eliminant les hores extres i garantint la recuperació del poder adquisitiu perdut, amb un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per a persones sense feina.
- Desenvolupament de polítiques industrials pròpies, tot preparant el control sindical de les multinacionals i avançant en tecnologies netes i ecològiques.
- Igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.
- Transport públic gratuït per a aturats/des, contractació directa dels aturats per part dels Ajuntaments dins dels plans del Fons Estatal d’Inversió Local i eliminació de les subcontractes en l’obra pública.
- Defensa dels serveis públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts per a tothom.
- Eliminar els interessos dels préstecs i garantir un control públic de la Banca, aturar els desnonaments a persones que no poden pagar les hipoteques, defensant també el dret a l’okupació.
Treballadors i treballadores de Catalunya: la situació ens obliga a estar desperts. Amb la injustícia, la precarietat i l’explotació no hi pot haver pau social. Només amb la unitat, la lluita, l’autoorganització i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa, podrem aconseguir una sortida de la crisi que resolgui els nostres problemes.
El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sabadell és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi.
Només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.
Fent camí cap a la vaga general.
Itinerari de la manifestació: Sabadell >>> Barberà del Vallès >>> Badia del Vallès.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya
Publicat a
Vilaweb SabadellPublicat a
Ràdio Trama
Els treballadors de Correus estan fent vaga avui en protesta per allò que anomenen "apagada postal". Segons denuncien els sindicats, l'Estat ha retallat la inversió en un cinquanta per cent i l'objectiu de tot plegat és privatitzar aquest servei. El seguiment de la vaga tant a Sabadell com a Terrassa ha estat del vuitanta per cent, sempre segons dades dels sindicats, similars a les de les principals capitals de comarca i municipis més importants com ara Mataró. Les organitzacions CGT, CCOO i la resta de sindicats convocants, que representen la majoria de la plantilla de Correus, calculen que la vaga ha tingut un seguiment del 75 per cent dels treballadors a la demarcació de Barcelona i mantindran per als propers mesos diverses mobilitzacions, que també s'estan seguint a la resta de l'Estat. Els treballadors de Sabadell, doncs, s'han sumat als més de dos mil que s'han manifestat pel centre de Barcelona per exigir a Correus "sous dignes i feines estables" i denunciar "la manca de voluntat del Govern de l'Estat per garantir un servei públic de correus i els 65.000 llocs de treball".
