ELS TREBALLADORS DE PANRICO DESCONVOQUEN LA VAGA
E13 de juny, els i les treballadores de la planta de Santa Perpètua de Panrico han votat per a desconvocar la vaga que mantenien des del 13 d’Octubre de 2013. I diem “han votat per a desconvocar” perquè, en el que semblava ser una assemblea informativa, en la qual el Comitè d’empresa i de vaga ha explicat com s’han desenvolupat les últimes converses amb l’empresa i la Generalitat, ha estat en els deu últims minuts quan el president del Comitè ha dit que “el Comitè d’empresa i de vaga hem decidit desconvocar la vaga”. Només una persona del Comitè no estava d’acord. Alguns treballadors han demanat que la decisió se sotmetés a votació de l’assemblea. El resultat ha estat: 98 a favor de desconvocar; 45 en contra; 3 nuls.
No és la primera vegada que se li demana a la plantilla que desconvoqui la vaga… a canvi de no-res. Des de la segona setmana des que va començar, des de CCOO, i a través del seu braç executor, el president del Comitè i els seus secuaços, ja estaven dissenyant estratègies per a trencar la vaga. No han pogut amb uns treballadors que han despertat, potser una mica tard, però amb força. No han estat tots, però sí una majoria que han treballat amb ganes, que han lluitat contra el que consideren un atropellament a la seva dignitat.
Treballadors que han tingut tres grans enemics: l’empresa, la Generalitat (advocat defensor de l’empresa) i el seu propi sindicat CCOO. Un sindicat al que molts treballadors estan afiliats fa més de vint, trenta anys, al que consideraven el seu defensor i protector. I s’han adonat que ha estat el seu pitjor enemic en aquest conflicte. No solament no han mogut ni un sol dit per a donar suport la lluita que duien les treballadores, sinó que, a més, han intentat torpedejar-la des de tots els fronts, també en el tema jurídic.
CCOO ha muntat tal embull jurídic que, a dia d’avui, els treblladors no tenen clar si el seu sindicat ha denunciat el que havia de o el que li convenia… Sense oblidar-nos de la famosa caixa de resistència, en el compte de CCOO, i que han tingut la poca vergonya de negar-se-la als treballadors quan els ha donat la gana.
La gota que ha satisfet el got de la traïció ha estat la sentència de l’Audiència Nacional. En primer lloc, no admet la impugnació de l’ERO presentada per CGT al·legant “falta de representativitat”, una cosa que no té precedents en la jurisprudència. Però si accepta la impugnació feta per CCOO que, sembla ser, és la més convenient per a la sentència exemplaritzant que surt, o es vol que surti. Ja que, figura en la pròpia sentència, la impugnació de l’ERO presentada per CCOO contradiu la signatura que el propi sindicat va plasmar a l’ERO…
Una sentència que justifica l’ERO i reconeix els arguments econòmics de l’empresa, amb la qual cosa avala els acomiadaments previstos per al 2014: 589 a nivell estatal i, d’ells, 154 en la planta de Santa Perpètua. Si que qüestiona els acomiadaments programats per a 2015 i 2016 al·legant que no es poden programar acomiadaments amb tanta antelació. La sentència també declara improcedents els acomiadaments fets el 2013 perquè s’haurien d’haver abonat en un sol pagament i es va fer en “còmodes terminis” (per a l’empresa) de 18 mensualitats.
Després de la sentència hi ha hagut reunions entre l’empresa, la Generalitat (com mediadora, diu) i el Comitè dels treballadors. Reunions en les quals l’empresa es manté enrocada i s’atreveix a “demanar triar als acomiadats a dit”. També demana que es retirin totes les denúncies que hi ha contra l’empresa. Cosa que no pot signar el Comitè perquè hi ha denúncies individuals i les presentades per CGT, que aquí el Comitè no hi té res que fer…Reunions difícils per als treballadors en les quals en cap d’elles s’ha presentat cap assessor del seu sindicat: CCOO.
Sense entrar en les negociacions, perquè CGT no tenim representació en el Comitè, sí que han estat companys del sindicat assessorant i dissipant els dubtes dels treballadors, afiliats o no. Recordem que CGT compta amb només nou afiliats en la planta de Santa Perpètua…
Han estat vuit mesos de conflicte molt durs, de molt sofriment i moltes traïcions, i desenganys, que han viscut els i les treballadores. Però també de molt aprenentatge. Aquest conflicte els ha donat experiència, a partir d’ara ja no se serà tan fàcil enganyar-los. Encara els queda un llarg camí per recórrer, però duen la motxilla plena de dignitat, experiència i força, molta força.
Des de la Secció Sindical CGT Panrico i aquest sindicat volem donar les gràcies a tots aquells que heu estat pendents d’aquesta vaga i donat suport als treballadors, bé aportant aliments, econòmicament, acudint a les seves convocatòries de mobilització, etc.
La lluita no ha acabat, seguirem informant.
Salut
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!!
CGT Vallès Oriental
http://www.cgtbarcelona.org/cgtvallesoriental/
E13 de juny, els i les treballadores de la planta de Santa Perpètua de Panrico han votat per a desconvocar la vaga que mantenien des del 13 d’Octubre de 2013. I diem “han votat per a desconvocar” perquè, en el que semblava ser una assemblea informativa, en la qual el Comitè d’empresa i de vaga ha explicat com s’han desenvolupat les últimes converses amb l’empresa i la Generalitat, ha estat en els deu últims minuts quan el president del Comitè ha dit que “el Comitè d’empresa i de vaga hem decidit desconvocar la vaga”. Només una persona del Comitè no estava d’acord. Alguns treballadors han demanat que la decisió se sotmetés a votació de l’assemblea. El resultat ha estat: 98 a favor de desconvocar; 45 en contra; 3 nuls.
No és la primera vegada que se li demana a la plantilla que desconvoqui la vaga… a canvi de no-res. Des de la segona setmana des que va començar, des de CCOO, i a través del seu braç executor, el president del Comitè i els seus secuaços, ja estaven dissenyant estratègies per a trencar la vaga. No han pogut amb uns treballadors que han despertat, potser una mica tard, però amb força. No han estat tots, però sí una majoria que han treballat amb ganes, que han lluitat contra el que consideren un atropellament a la seva dignitat.
Treballadors que han tingut tres grans enemics: l’empresa, la Generalitat (advocat defensor de l’empresa) i el seu propi sindicat CCOO. Un sindicat al que molts treballadors estan afiliats fa més de vint, trenta anys, al que consideraven el seu defensor i protector. I s’han adonat que ha estat el seu pitjor enemic en aquest conflicte. No solament no han mogut ni un sol dit per a donar suport la lluita que duien les treballadores, sinó que, a més, han intentat torpedejar-la des de tots els fronts, també en el tema jurídic.
CCOO ha muntat tal embull jurídic que, a dia d’avui, els treblladors no tenen clar si el seu sindicat ha denunciat el que havia de o el que li convenia… Sense oblidar-nos de la famosa caixa de resistència, en el compte de CCOO, i que han tingut la poca vergonya de negar-se-la als treballadors quan els ha donat la gana.
La gota que ha satisfet el got de la traïció ha estat la sentència de l’Audiència Nacional. En primer lloc, no admet la impugnació de l’ERO presentada per CGT al·legant “falta de representativitat”, una cosa que no té precedents en la jurisprudència. Però si accepta la impugnació feta per CCOO que, sembla ser, és la més convenient per a la sentència exemplaritzant que surt, o es vol que surti. Ja que, figura en la pròpia sentència, la impugnació de l’ERO presentada per CCOO contradiu la signatura que el propi sindicat va plasmar a l’ERO…
Una sentència que justifica l’ERO i reconeix els arguments econòmics de l’empresa, amb la qual cosa avala els acomiadaments previstos per al 2014: 589 a nivell estatal i, d’ells, 154 en la planta de Santa Perpètua. Si que qüestiona els acomiadaments programats per a 2015 i 2016 al·legant que no es poden programar acomiadaments amb tanta antelació. La sentència també declara improcedents els acomiadaments fets el 2013 perquè s’haurien d’haver abonat en un sol pagament i es va fer en “còmodes terminis” (per a l’empresa) de 18 mensualitats.
Després de la sentència hi ha hagut reunions entre l’empresa, la Generalitat (com mediadora, diu) i el Comitè dels treballadors. Reunions en les quals l’empresa es manté enrocada i s’atreveix a “demanar triar als acomiadats a dit”. També demana que es retirin totes les denúncies que hi ha contra l’empresa. Cosa que no pot signar el Comitè perquè hi ha denúncies individuals i les presentades per CGT, que aquí el Comitè no hi té res que fer…Reunions difícils per als treballadors en les quals en cap d’elles s’ha presentat cap assessor del seu sindicat: CCOO.
Sense entrar en les negociacions, perquè CGT no tenim representació en el Comitè, sí que han estat companys del sindicat assessorant i dissipant els dubtes dels treballadors, afiliats o no. Recordem que CGT compta amb només nou afiliats en la planta de Santa Perpètua…
Han estat vuit mesos de conflicte molt durs, de molt sofriment i moltes traïcions, i desenganys, que han viscut els i les treballadores. Però també de molt aprenentatge. Aquest conflicte els ha donat experiència, a partir d’ara ja no se serà tan fàcil enganyar-los. Encara els queda un llarg camí per recórrer, però duen la motxilla plena de dignitat, experiència i força, molta força.
Des de la Secció Sindical CGT Panrico i aquest sindicat volem donar les gràcies a tots aquells que heu estat pendents d’aquesta vaga i donat suport als treballadors, bé aportant aliments, econòmicament, acudint a les seves convocatòries de mobilització, etc.
La lluita no ha acabat, seguirem informant.
Salut
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!!
CGT Vallès Oriental
http://www.cgtbarcelona.org/cgtvallesoriental/
