CCOO i UGT creuen que el pacte garanteix el sistema públic de pensions i les mesures contra l’atur. La Intersindical avisa de l’augment dels plans privats i la CGT de la reducció del sou dels futurs jubilats.
La reforma de les pensions ha estat el tema més polèmic i mediàtic del pacte social firmat pel Govern, els sindicats i la patronal fa quinze dies. Però no és l’únic. L’acord també posa èmfasi en l’atur, la negociació col·lectiva, el diàleg amb els funcionaris (després de la retallada del 5% del seu salari) i la creació d’un fòrum de treball per a la política energètica.
Hi ha dos grans canvis: els 426 euros mensuals dels aturats sense prestació seran substituïts per un ajut d’uns 400 sempre que se segueixi un programa de formació i es tinguin càrregues familiars. A més, els empresaris tindran una exempció del 100% de les quotes a la Seguretat Social (el 75% si l’empresa té més de 250 treballadors) si contracten un treballador durant 6 mesos. El pla durarà un any i ha de beneficiar 100.000 treballadors.
UGT i CCOO, satisfets
Antonio Díaz, secretari comarcal de CCOO del Vallès Occidental, qualifica de positiu l’acord perquè “garantitza el sistema públic de pensions”, remarca el pla de xoc contra l’atur dels joves i dels majors de 45 anys, i recorda la importància de la negociació col·lectiva. “És la millor eina per a canviar el model productiu, que ha de partir de la innovació, la indústria i la política energètica”. Josep Santcristòfol, secretari comarcal d’UGT del Vallès Occidental, també elogia el pacte, perquè “partíem d’un punt de partida horrorós, amb 41 anys de cotització i la jubilació fixa als 67, acabar amb el contracte de relleu...És el millor pacte que es podia aconseguir dins del context actual però l’hem d’explicar perquè la gent només parla de 67 i la gent es pot jubilar entre els 61 i els 67, i el que hi havia abans era només 67”.
Però els sindicats minoritaris no ho veuen amb bons ulls
Frank, de la CGT de Sabadell, pensa que el nou pacte representa “un perjudici per als treballadors, perquè el càlcul passa de 15 a 25 anys i això rebaixarà el salari dels futurs pensionistes. Ara que la joventut s’incorpora més tard al mercat i els treballadors es queden a l’atur, molt poca gent podrà cotitzar els 38 anys i mig exigits per jubilar-se als 65”. La Intersindical CSC parla d’efecte dominó. “Es dificulta l’accés a les pensions, per tant es redueixen els pensionistes i el temps i la quantia de les prestacions. Volen que el sistema públic cobreixi unes pensions mínimes i que els treballadors amb capacitat d’estalvi subscriguin sistemes privats, cosa que provocarà més diferencies en la qualitat de vida entre pensionistes”.
Escrit per ASabadell
Hi ha dos grans canvis: els 426 euros mensuals dels aturats sense prestació seran substituïts per un ajut d’uns 400 sempre que se segueixi un programa de formació i es tinguin càrregues familiars. A més, els empresaris tindran una exempció del 100% de les quotes a la Seguretat Social (el 75% si l’empresa té més de 250 treballadors) si contracten un treballador durant 6 mesos. El pla durarà un any i ha de beneficiar 100.000 treballadors.
UGT i CCOO, satisfets
Antonio Díaz, secretari comarcal de CCOO del Vallès Occidental, qualifica de positiu l’acord perquè “garantitza el sistema públic de pensions”, remarca el pla de xoc contra l’atur dels joves i dels majors de 45 anys, i recorda la importància de la negociació col·lectiva. “És la millor eina per a canviar el model productiu, que ha de partir de la innovació, la indústria i la política energètica”. Josep Santcristòfol, secretari comarcal d’UGT del Vallès Occidental, també elogia el pacte, perquè “partíem d’un punt de partida horrorós, amb 41 anys de cotització i la jubilació fixa als 67, acabar amb el contracte de relleu...És el millor pacte que es podia aconseguir dins del context actual però l’hem d’explicar perquè la gent només parla de 67 i la gent es pot jubilar entre els 61 i els 67, i el que hi havia abans era només 67”.
Però els sindicats minoritaris no ho veuen amb bons ulls
Frank, de la CGT de Sabadell, pensa que el nou pacte representa “un perjudici per als treballadors, perquè el càlcul passa de 15 a 25 anys i això rebaixarà el salari dels futurs pensionistes. Ara que la joventut s’incorpora més tard al mercat i els treballadors es queden a l’atur, molt poca gent podrà cotitzar els 38 anys i mig exigits per jubilar-se als 65”. La Intersindical CSC parla d’efecte dominó. “Es dificulta l’accés a les pensions, per tant es redueixen els pensionistes i el temps i la quantia de les prestacions. Volen que el sistema públic cobreixi unes pensions mínimes i que els treballadors amb capacitat d’estalvi subscriguin sistemes privats, cosa que provocarà més diferencies en la qualitat de vida entre pensionistes”.
Escrit per ASabadell