ICMA S.A mas de lo mismo... Cronologia de la sin razón

Después de un riguroso ERE TEMPORAL comprendido entre el 16 de febrero hasta el 5 de julio de 2009, el GRUPO de empresas Ruffini S.A. (Ruffini, Icma, Alumec) presenta alos delegados de ICMA S.A., un ERE de EXTINCIÓN de contratos laborales que afecta a 12 trabajadores. Después de intensas negociaciones infructuosas en que la empresa se negó rotundamente a prolongar mediante otro ERE TEMPORAL la coyuntura circustancial de la crisis que afecta al sector del automóvil, para salvaguardar los puestos de trabajo, y posteriormente negarse a indemnizar en las mismas condiciones que los trabajadores despedidos de otras empresas del GRUPO RUFFINI S.A. presentan un expediente de extinción por causas objetivas ante el Departament de Treball. El contra informe presentado por los delegados de ICMA S.A. ante la autoridad laboral y la posterior mediación con el inspector de turno, obligan al Departament de Treball a dictaminar con nulidad por defecto de forma el vergonzoso informe presentado por la empresa.

Entre el perio o intervalo de tiempo en el que se registra el contrainforme, y se espera a la citación para la mediación por parte del Departament de Treball, la empresa comete una serie de irregularidades, como la infracción del Calendario Laboral pactado entre la empresa y los delegados de personal, obligándonos a denunciar ante la Inspección de Guardia la violación premeditada por parte de la empresa del periodo vacacional pactado y rubricado por ambas partes.
Situándonos de nuevo, el 24 de julio recibimos vía buro fax por parte de la Directora del Servei Territorial del Departament de Treball, La Sra. Elisenda Giral i Masana, el informe dictaminandolo como nulo y favorable a las alegaciones aportadas por los delegados de CGT, y el 11 de agosto con fecha del 25 de julio 12 compañeros de los cuales 11 son afiliados a la CGT, y 6 son mayores de más de 50 años, reciben en sus domicilios mientras disfrutan del periodo vacacional la carta de extinción de su relación laboral con la empresa. Entre estos compañeros hay dos delegados de personal, Juan Domingo Vela Giner y Manuel Murillo Martos, este último Secretario de Organización de la CGT del Baix LLobregat.
En el buro fax de despido la empresa insta a los trabajadores a recojer el Certificado de Empresa, la indemnización y el finiquito el 28 de agosto, dando como causa del despido a fecha 25 de julio, "extinción de contrato autorizada en ERE o por auto judicial o constatada por la Autoridad Laboral en cooperativas", (1698/09).
Los compañeros pasaron a recoger única y exclusivamente el 28 de agosto el Certificado de Empresa para poder tramitar la Prestación por Desempleo, pero el INEM nos informaba que aunque la tramitásemos nos vendría denegada ya que la empresa ha despedido improcedentemente a sus trabajadores, al no respetar el dictamen de la Direcció del Servei del Departament de Treball.
A fecha de hoy nos encontramos con 12 compañeros a los cuales se les adeuda 1 paga extra y 2 mensualidades, sin poder percibir la Prestación por Desempleo a la cual tienen derecho, y sin poder relanzar su vida laboral, maniatados a expensas de una resolución judicial que tardará meses en resolverse, con los consecuentes problemas que está generando, como el poder hacer frente al pago de necesidades tan elementales como la alimentación, obligándonos a apelar a la solidaridad de los compañeros mediante una Cuenta de Solidaridad (en la Caixa) que nos ha costado abrir:

Nº CTA. 2100.3144.24.2200070495

Desesperados de tocar las puertas del Ajuntament de Rubí en las figuras de la Teniente de Alcalde y regidora del área de promoción económica y ocupación la Sra. Maria Mas i Arrufat y al coordinador del área de promoción económica y ocupación el Sr. Rafael Güeto Ortiz, sensibilizados por nuestras circunstancias económico, socio laborales, y coordinados con los delegados de CGT para encontrar una viabilidad al problema originado por la empresa.
Y a todo esto ¿ Cuál es la situación económica laboral de la empresa ? A finales de noviembre de 2008, en reunión mantenida con el Director y responsable de RRHH de ICMA S.A., José Navarro Zarza, la empresa cerraba con un beneficio neto de más de 500.000 € y sus naves estaban libres de hipoteca ocarga fiscal, para comenzar inexpicablemente en enero de 2009 con una refinanciación del continente ( 3 naves y 1 parking ) y el contenido ( maquinaria moderna ). Quién sabe si para sufragar a posteriori los despidos que hubo en RUFFINI S.A ( 40 trabajadores ) y los de ALUMEC S.L ( 18 trabajadores ). por si esto no fuera suficiente son beneficiarios de los 14 millones de € facilitados al sector de la automoción que no consiguieron entrar en el plan de competitividad del sector aprobado por el Ministerio de Industria a primeros de enero. Entre los beneficiarios figuran empresas como ESSA PALAU, RUFFINI, SERRA,VITRON, MANUFACTURAS MAS PLACTIC,o EMTISA. Estos 14 millones de euros son adicionales a los 225 millones que ya recibieron las empresas implantadas en Catalunya del Plan de Competitividad de la Automoción. (Fuente. La Razón martes, 21 de julio de 2009. Ahora bien, habrá que preguntar a los responsables del Grupo Ruffini S.A., si este préstamo sin intereses y vinculado a proyectos de inversión se detinará a tal finalidad o a la reducción de la plantilla de ICMA S.A. para posteriormente ir a subcontratar el producto a China como habitualmente vienen haciendo, forzando la evasión de capital y enriqueciéndose con el Tesoro Público. La situación laboral es estrambótica, cuanto menos, reteniendo moldes con necesidad de ser reparados y retrasando al máximo proyectos en las dependencias de la empresa RUFFINI S.A., hasta que el conflicto sea resuelto, haciendo ver que el trabajo no existe por la ya cansina crisis que pasa en el sector del automóvil. En este apartado el tiempo juega en su contra, ya que han forzado con sus políticas empresariales ( recordemos que muchas marcadas por la Patronal CEOE ) al cierre de pequeñas empresas moldistas que desgraciadamente desaparecieron. El tiempo les apremia y las cartas se están descubriendo.


Amado Torrico. Delegado Sección Sindical de CGT en ICMA S.A.

Escrito por CGT Rubí

L'atur registrat puja fins les 17.742 persones a l'agost amb prop de 900 aturats més a Sabadell

L'atur ha tornat a deixar una dada força negativa a la ciutat de Sabadell, amb més de 870 aturats més segons la darrera dada de l'agost, arribant, així, a les 17.742 persones. Aquesta xifra acaba de trencar la tendència positiva que es marcava des del començaments d'any, quan l'atur, tot i que anava creixent, cada vegada ho feia amb menys intensitat fins que al juny va acabar per caure en un 3'5 per cent. Les dues últimes dades, la del juliol i la de l'agost, deixen prop de 1.200 persones més a les llistes de l'atur sabadellenques. Segons la tinent d'alcalde de Treball, Montserrat Capdevila, aquest repunt de l'atur es deu molt especialment a l'anomenat "factor estacional", que també va motivar ara fa dos mesos una baixada del nombre d'aturats. Malgrat la dada negativa, Capdevila es mostra confiada en que la dada del setembre sigui positiva o, si més no, que "es moderi l'increment de l'atur".

No obstant això, la màxima responsable de l'àrea econòmica de l'Ajuntament de Sabadell ha remarcat que "el full de ruta de la lluita contra l'atur és el Pacte per l'Impuls de la Competitivitat i l'Ocupació", a través del qual es volen aplicar mesures estructurals i conjunturals per a garantir la reactivació de l'economia a la ciutat i, sobretot, el seu teixit productiu. Entre aquestes mesures, Capdevila ha destacat molt especialment la construcció del nou Centre d'Empreses a Can Roqueta, que va fer un pas endavant important durant el passat Ple municipals amb l'aprovació de destinar uns terrenys en aquest barri amb aquesta finalitat.

El Vallès Occidental registra 3.700 aturats més a l'agost

La tendència al conjunt de la comarca, d'igual manera que a Catalunya i a la resta de l'Estat, ha estat d'increment de l'atur, en un mes que habitualment acostuma a ser força negatiu en aquest aspecte. Segons el Ministeri de Treball, la realitat és que el sector turístic espanyol no ha comptat amb tanta activitat com anys enrere, de manera que és normal aquesta pèrdua de llocs de treball, malgrat que no és tan intensa com ara fa un any. Al Vallès Occidental el nombre d'aturats ha crescut en 3.700 persones, amb un pes molt significatiu en aquesta dada dels increments de Sabadell i de Terrassa (+1.100). No obstant això, l'atur puja a tots els municipis, amb uns 200 aturats més tant a Rubí, com Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola; mentre que a Castellar i a Rubí són 100 aturats més per municipi. Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més ha crescut l'atur de l'Estat, de manera que el total d'aturats al principat supera el mig milió de persones.

Escrit per Ràdio Sabadell

Jornades de formació CGT-Ensenyament-Via Laietana 18-8 i 9/09/09 16.30h

1ª sessió (dimarts 8):

• 16,30 a 18,30 : Aspectes bàsics de la normativa d'inici de curs, novetats. Decrets de la LEC. L'objectiu d'aquesta primera part serà aclarir alguns temes laborals en el marc de l'organització del centre: calendari escolar, jornada laboral.. I fer una presentació dels primers decrets en el desenvolupament de la LEC. A partir de les informacions i dubtes que puguin sorgir es farà una discussió oberta.
  

• 18,30 a 20,30: Assemblea

2ª sessió (dimecres 9)

• 16,30 a 18,30: Aspectes de la normativa laboral: permisos, llicències, jubilació, retribucions... L'objectiu és fer un repàs a aquells temes que abasten la majoria de consultes per part del professorat: com interpretar la meva nòmina, càlcul aproximat de la meva jubilació, què passarà amb els estadis amb la implantació de la LOE, maternitat i reduccions de jornada, etc...Aquesta segona sessió es desenvoluparà amb aclariments esquemàtics d’alguns punts i amb la resolució de casos pràctics, pels quals us facilitarem la nova guia de normativa actualitzada que el sindicat ha elaborat i que us ajudarà a participar mitjançant el treball en equip.

CGT Ensenyament

La Asamblea de trabajadores/as en paro de Badía del Vallés retoma su actividad

POR ELLO OS INVITAMOS A TODOS Y TODAS LOS/AS DESEMPLEADOS/AS A LUCHAR POR UN PLAN DE EMPLEO SOLIDARIO Y JUSTO EN EL BARRIO.

Nuestras reivindicaciones son las siguiente:

1. Tenemos que cobrar. Sin dinero no se puede comer, pagar la hipoteca, libros de colegio, comunidad de vecinos, luz, agua, gas…
2. Queremos que nuestro ayuntamiento luche de forma efectiva contra el paro, nuestro municipio tiene la tasa más alta de Catalunya.
3. Que no se repita la bajísima contratación que se ha dado en el PLAN F.E.I.L.-PLAN E.
4. Que los proyectos futuros de empleo no dejen fuera a nuestos/as trabajadores/as como hasta ahora está ocurriendo.
5. No a las subcontratas, que el ayuntamiento contrate directamente.
6. Exigimos que las empresas que facturan en Badía contraten a los desempleados de este municipio.
Lo que hasta ahora ha ocurrido y sigue ocurriendo es un pésima implicación del ayuntamiento con sus ciudadanos. VEASE: la autopista, los balcones, la obra de San Pau…En nuestras narices están las obras en las que no se benefician los desempleados del barrio.
POR TODO ESTO OS PEDIMOS UNIDAD Y LUCHA!!!

VENID AL LOCAL DEL CASAL D’ESQUERRA, (CALLE BURGOS, 18) LOS MIERCOLES A LAS 18,30. TRAED VUESTRO CURRICULUM.

OS ESPERAMOS

ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO BADÍA

Algunes lliçons de la lluita de classes a ESSA-Palau

Poc abans del letàrgic agost els companys i companyes d'ESSA-Palau van portar a terme la lluita contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació que pretenia deixar al carrrer dos cents vint-i-tres treballadores. Aquest article pretén sintetitzar algunes de les que, pensem, han estat les lliçons fonamentals que haurem de tenir en compte per a les properes lluites.

La primera lliçò és que és només mitjançant la unitat, l'autoorganització obrera i la lluita que podem avançar cap a quotes més altes del procés de la lluita de classes. És només mitjançant el camí de la lluita i la confrontació que podem avançar cap a un grau més alt de conscienciació de la classe treballadora. Conscienciació de que ella mateixa, amb les seves pròpies armes i recursos, pot presentar batalla i sortir victoriosa de l'enfrontament.
La segona, que és imprescindible i determinant el treball constant i dedicat de les nostres seccions sindicals. És imprescindible que els delegats i els militants del nostre sindicat facin de motor de la lluita, elaborant propostes, mantenint unida i amb moral a la plantilla, allunyant els discursos pactistes i derrotistes que provoquen por i desconcert, mantenint sempre el rumb correcte de la lluita. Més encara quan al centre de treball hi ha presència de sindicats grocs, ja que tot i que en determinades fases del conflicte poden caminar amb nosaltres, hem d'estar atentes, la CGT s'ha d'identificar per la seva pràctica assembleària i sempre combativa.
Que cal la unitat dels moviments socials i les treballadores en lluita seria la tercera lliçó. És imprescindible la unitat de classe. És a dir, la unitat entre els treballadors dels centres de treball, i el jovent precari autoorganitzat de la ciutat, que són també treballadors. S'ha de trencar amb la inèrcia precedent, i crear ponts de solidaritat i confluència, compartir les armes i les pràctiques militants de cadascú per a que mai més una lluita quedi sola o aïllada a la nostra ciutat.
La quarta no és cap secret, la lluita serà llarga i dura. Els companys d'ESSA-Palau han guanyat una batalla, però no la guerra. No podem badar. Hem d'estar alerta perquè la burgesia, els amos de l'empresa, tornaran a la càrrega amb més determinació, i haurem d'estar preparades, tant el nostre sindicat, com la resta d'organitzacions polítiques i juvenils de la ciutat. Hem de mantenir la constant de solidaritat i lluita entre tots els actors polítics compromesos de la ciutat.
La quinta lliçó, i potser la més important, és que ESSA-Palau és la primera empresa del Vallès que es planta davant d'un ERO, la primera que diu: “per aquí no passo, em lio a bufetades”. Aquesta és una lluita exemplar que ens ha de servir de precedent per a la resta de seccions sindicals i per a la classe obrera en general. Els companys d'ESSA-Palau ens han mostrat que és possible aturar un ERO. Aquesta lluita mostra que les decisions de la burgesia no són fatals, irreversibles. Però el que encara és més important que això, que les treballadores tenim la força per incidir i poder prendre un trocet de justícia al capital, que si ens ho proposem, podem ja no sols presentar resistència, sinó guanyar. És un pas de gegant que els treballadors d'ESSA-Palau siguin conscients de les seves forces i que coneixin i sàpiguen que en última instància seran ells qui aturarn o no un ERO, un acomiadament, o simplement aconseguirsn millores en les seves condicions de vida. Que sigui conscient la resta de treballadores, és la nostra feina. Perquè serà la consienciació del subjecte i la seva capacitat d'incidència al conflicte –i aquí te un paper determinant els militants del nostre sindicat– la que determinarà la balança en l'hora decisiva de la lluita.
La sexta i última lliçó és que el sindicalisme no ha mort. Aquest conflicte ens ha mostrat que el sindicalisme continua sent una arma valuosa per a la classe treballadora, útil i eficaç per a lluitar per unes condicions de vida més dignes. És exemple també de la superioritat qual•litativa del sindicalisme combatiu i de classe vers el pactisme-burocratisme i el sindicalisme groc. Practicar un sindicalisme solidari, compromès, combatiu i de classe és ja una petita victòria i una garantia de democràcia, participació i lluita, i per tant, d'avanç en la correlació de forces de la lluita de classes en general, però també en l'escenari concret on es desenvolupa. La confiança de la classe treballadora en el sindicalisme combatiu es crea, també i sobretot, practicant un sindicalisme combatiu, donant-li validesa pràctica en situacions i escenaris concrets, mostrant com de perjudicial és el pactisme i el sindicalisme groc. En definitiva, mostrant la viabilitat de la lluita i la solidaritat com a únic camí per afrontar el conflicte amb unes mínimes perspectives d'èxit.
Amb totes les seves contradiccions i limitacions, els companys d'ESSA-Palau ens han donat un exemple de dignitat, valentia i lluita. Siguem dignes i continuem avançat! Contra la crisi, solidaritat, dignitat i lluita!