Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius. 

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes. 

Intervindran:
Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza
Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta
Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N
Grup de suport presos anarquistes operació Pandora
Laura Gómez, CGT Barcelona
Zenon, Rereguarda en Moviment
Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE
Carles Guillot, Stop Bales de Goma
Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez
Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez
Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa

Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen, Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.

Salut i lluita.

CGT Barcelona

CGT Catalunya: L’alternativa en creixement

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

CGT Catalunya: L´alternativa en creixement

Entrem en un període on la majoria de comitès d’empresa i delegades de personal seran renovats. A la CGT seguim fidels al principi de buidar de contingut els comitès d’empresa i a enfortir la participació directa de les treballadores, des de la secció sindical i les assemblees als centres de treball. Ara bé, aquest és també un bon moment per a copsar l’avenç del nostre model sindical per tot el teixit econòmic del país.

Som l’alternativa que creix

Els darrers 4 anys, l’afiliació de la CGT de Catalunya ha tingut un creixement de prop del 26% en només 4 anys. En un context de reducció de les persones amb feina a causa de la intensa destrucció de llocs de treball derivada de la crisi-estafa capitalista (d’un 6% en el període 2010-2014 i acumulat del 16% des del 2008) , i d’un fort descens de l’afiliació en altres sindicats, especialment als sindicats del règim.

Aquest creixement és molt important, ja que, més enllà de la representació en els comitès d’empresa, la base de la nostra organització són els i les afiliades.
Som un sindicat viu. Gairebé el 70% de l’afiliació de la CGT de Catalunya té menys de 10 anys d’antiguitat al sindicat, el que reflecteix que som la resposta cada cop per a més persones davant la realitat laboral precària que actualment estem patint.

Aquesta confiança en la CGT és la base de la nostra expansió: creació de noves seccions sindicals, increment de la nostra influència al si de la classe treballadora, atracció de militants socials i de persones que pateixen la precarietat laboral extrema. I, a més, ens hem anat guanyant una referencialitat en amplis sectors dels moviments socials i de la gent que lluita als barris, pel dret a l’habitatge, en defensa del territori, contra el racisme i el feixisme, per la sobirania alimentària, etc.

El nostre prestigi ètic i els nostres signes d’identitat revolucionària, assembleària i antijeràrquica són els valors que fan que cada cop més persones s’organitzin i lluitin amb nosaltres. Hem de continuar, com fins ara, mantenint una actitud extremadament curosa per a impedir qualsevol comportament entre nosaltres que no respecti aquests signes d’identitat que defineixen la nostra forma de ser i de fer. El món que volem només es pot construir, precisament, a partir d’aquests principis d’horitzontalitat i autogestió.

Des del 2004 fins el 2013, la nostra representativitat en eleccions sindicals ha crescut un 30%. 1.331 delegats i delegades als sectors privat i públic, escollits per les seves companyes i companys, mostren una foto d’una alternativa sindical que s’expandeix a les empreses, amb calma, però sense aturador.

Aquest creixement es fa superant l’obstacle d’una llei de llibertat sindical (la LOLS) feta a mida dels sindicats del règim, i al servei dels seus interessos, instituïda per a impedir la consolidació d’altres alternatives sindicals, com la nostra. Per tant, considerem que les dades exposades no marquen realment ni el nostre potencial ni la nostra capacitat social actual. Podem i volem anar més enllà.

Ens estem situant amb força en sectors on abans no hi érem, com el de les tecnologies de la informació o el dels centres de recerca; i hi ha un enfortiment generalitzat a la resta.

Som el sindicat autogestionat

La CGT de Catalunya no rep ni un euro dels poders públics. Des que en el darrer Congrés confederal de la Corunya vam renunciar als cursos de formació subvencionats, la CGT de Catalunya té una única font d’ingressos: La quota que paguem cada trimestre les persones lliures que hi estem afiliades. Ni Generalitat, ni Estat, ni fons de formació públics ni privats. La nostra independència marca la ratlla que a d’altres els ha suposat la domesticació i la subordinació.

Som un sindicat antipatriarcal

La participació de les dones segueix creixent i representa actualment més d’un terç de la nostra afiliació. És temps de trencar estereotips, i un d’ells és que el sindicalisme és un terreny hostil per les dones. Això està canviant, almenys a la CGT, si bé és cert que no tan ràpid com desitjaríem. Un parell de dades poden il·lustrar-ho:

Des de l’any 2006 fins el 2014 les dones representen el 40% de les noves afiliacions.

A data d’avui, el 34% de l’afiliació de la CGT de Catalunya són dones, mentre que en el període anterior al 2006 el percentatge era únicament del 23%.

La CGT a les eleccions sindicals

A les eleccions sindicals, la CGT de Catalunya es continuarà presentant, com sempre, ostentant aquells trets que li són propis i distintius: Nosaltres no fem màrqueting, fem propaganda pel fet. Les eleccions, per a nosaltres, no són pas un objectiu. Són una excusa, el mitjà és l’organització i la participació directa, dia a dia, dels i les treballadores a la secció sindical. Ni negociem la pèrdua de drets, ni estem en venda. I davant el model de la delegació, apostem per la cultura de l’autonomia, pel protagonisme col•lectiu.

A data d’avui, el nostre major esforç ha d’estar focalitzat en la creació de noves seccions sindicals allà on tenim afiliades, i cercar complicitats amb tota la bona gent que combat per la dignitat i la llibertat. Són moments en què la nostra bandera roja i negra és més imprescindible que mai.

En un temps de profund desprestigi dels "sindicats", generat per les pràctiques lamentables dels sindicats del règim, cal que el nostre exemple sigui l’evidència que organitzades i lluitant és com es pot plantar cara, amb èxit, al capitalisme depredador que patim dia a dia.

Barcelona, a 14 de gener de 2015

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

 Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV

CGT FICOSA : Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV

Comunicat de la Secció Sindical de CGT FICOSA electrònics

dilluns 19 de gener de 2015 / Notícies / Visites: 67

inShare

Era setembre del 2010. La Plantilla de Sony despertava abruptament de la letargia compassat al que li sotmetien els moviments dinàmics i repetitius de la cadena de muntatge. Mitjançant la premsa transcendia que la multinacional japonesa negociava feia setmanes la seva venda amb la multinacional catalana auxiliar de l’automoció FICOSA. Un altre cop mortal al sector de l’electrònica de consum s’estava gestant a Catalunya.
La reacció de la Plantilla no es va fer esperar, la manca d’informació i la indolència mostrada des CCOO (la secció sindical que controlava un Comitè monocolor), van aixecar borbolls de suspicàcies que van acabar desembocant en una aturada espontània dels treballadors i treballadores de SONY, els quals es negaven a seguir produint fins que no s’expliqués de manera clara el que estava succeint.
Obligats per aquest fet, l’empresa i el gran sindicat (a la llimona) van realitzar una assemblea on es demanava calma, alhora que s’assegurava que cap lloc de treball corria gran perill. Molts dels allí presents no ens vam creure res, de manera que alguns vam veure necessari constituir una nova secció sindical a la planta. D’aquesta manera, i de manera gairebé clandestina la CGT va començar el seu camí a Viladecavalls.
Una setmana després, en un divendres gairebé a les 14 hores el CCOOmité d’Empresa convoca la plantilla amb un acord de subrogació entre SONY-FICOSA a la mà. "Mans amunt! Això és un atracament! O s’aproven o tots anem al carrer! Davant tal dicotomia el resultat era d’esperar, es va aprovar un acord de tal envergadura sense haver hagut temps ni per a la reflexió ni per incorporar alguna proposta que provingués de la Plantilla. L’elit sindical ho tenia tot controlat.
Les empreses signants transferien el capital i la plantilla de SONY per a la creació de dues noves empreses, FICOSA ELECTRONICS i IDNEO mitjançant dos compromisos vertebradors. D’una banda, SONY subcontractava la producció de 1’5 milions de TV per als anys 2011 i 2012, de l’altra, FICOSA introduiria el seu producte de manera gradual fins que tot el personal tingués un lloc de treball efectiu després de la reconversió.
Mentrestant i davant la incipient celebració de les eleccions sindicals CGT es va preparar per a la competència electoral. No va ser fàcil. Històricament SONY havia estat controlada per l’hegemonia de CCOO, un embolic clientelar amb els treballadors que era difícil de desarticular. Per la seva banda, el gran sindicat no va escatimar esforços per desacreditar i difamar als "radicalillos" de la CGT. La tensió es podia tallar amb un cúter, davant el que ens vam mantenir forts i desafiants, obtenint finalment un gran resultat. A les eleccions celebrades el març del 2011 CGT es convertia en la segona força sindical amb sis membres i CCOO experimentava la vertiginosa caiguda del seu estatus hegemònic amb la pèrdua de 10 membres.
El mal perdre del gran sindicat es va explicitar amb la seva renúncia per ostentar cap càrrec intern del Comitè, esperant que la nostra inexperiència i la pressió ens fes claudicar. Quina equivocats estaven !.
Valentament la CGT es va enfrontar a la paradoxa d’intentar fer bo un acord de subrogació que mai haguessin signat, al contrari que CCOO que es va mantenir en un segon planto esperant estèrilment la patacada de la CGT ometent la seva responsabilitat social amb la plantilla, perquè encara que afeblida seguia sent la primera força sindical.
La subrogació entre SONY i FICOSA, es va considerar per la premsa i associacions corporativistes empresarials com un model de reconversió industrial i una alternativa eficaç a la deslocalització que patia Catalunya. YAMAHA, SHARP ... seguir l’estela de SONY, però sense tanta indolència per part dels sindicats que eren presents.
Des de dins, en les entranyes de la fàbrica ja percebíem que es tractava d’una gran estafa. A la CGT se’ns ratllo d’endevins, de dinamitar quan calia negociar, de no tenir ni idea de sindicalisme. Ens sorprenia enormement la condescendència mostrada des del sindicat que va negociar la subrogació. Quan Ficosa es va fer càrrec de la Plantilla de SONY, aquesta comptava amb 900 persones. Tres mesos abans del temps determinat en els acords per a la reconversió, la Plantilla ja era de 645 persones després de passar per una purga de baixes voluntàries, de les quals només 50 havien estat reconvertides a mà d’obra directa en automoció. Cal dir també, que abans d’arribar a aquest punt a l’antiga Plantilla de SONY se li va presentar fins a tres ERTO ’s, un retirat a canvi de més flexibilitat, un altre declarat improcedent gràcies a la demanda judicial interposada des de la CGT i un últim retirat per l’empresa després de negar-la Plantilla fer front a les tensions productives de la planta.
Des de la CGT vam ser els primers a denunciar la repercussió sociolaboral negativa que estava provocant aquella mal anomenada reconversió industrial. Ens manifestem, ens vam reunir amb els partits polítics, assistim a plens al Parlament de Catalunya, ens vam reunir amb Indústria i Ocupació, tot per denunciar que el procés es tractava, efectivament, d’un cop de pilota polític-empresarial encobert, on tant el responsable de SONY ESPAÑA, Pedro Navarrete, i alts directius del GRUP FICOSA s’havien lucrat, sent Oriol Pujol i Ferrussola la pedra angular de tota aquesta trama corrupta.
Els vincles entre la consultora encarregada d’assessorar la subrogació entre SONY i FICOSA, ALTA PARTNERS i el fill del "Molt Honorable" eren evidents fins a tal punt que hi ha hagut diversos imputats per aquesta operació. Cal assenyalar que Oriol Pujol, recentment, després de perdre la seva condició d’aforat s’ha negat a declarar davant el jutjat d’instrucció sobre aquest fet, tot i estar més que acreditat que Pujol estava immers en un triangle delictiu on empresaris, Alta Partners i la seva influència política eren els vèrtexs.
ALTA PARTNERS, va percebre per part de SONY 2’8 milions d’euros, a canvi de buscar empreses catalanes, com FICOSA, perquè es fessin càrrec de l’actiu i el passiu de la sucursal japonesa. D’aquesta manera FICOSA aprofitava les instal·lacions i el personal deixat pels japonesos per al seu benefici, quedant-se amb l’exclusiva per muntar una ITV i formar personal per a la inspecció i adequació en eficiència energètica d’edificis, naus i empreses a tot Catalunya, la concessió depenia de la Generalitat, i més concretament de la influència política d’Oriol Pujol
Per la seva banda, i després de l’eclosió de la trama ITV, la Generalitat, que havia subvencionat fortament amb diners públics a FICOSA, renunciava als dos llocs que com a creditors li corresponien al Consell d’Administració de la multinacional catalana. Segurament en un intent desesperat de que la merda no li esquitxés. A dia d’avui, aquests llocs segueixen vacants.
La culminació del Pla Industrial que en l’acord de subrogació quedava determinat en dos anys va ser un ERO d’extinció que va afectar 244 persones. Quan saltava la notícia de la venda de SONY la Plantilla era de gairebé 900 persones, a la finalització del Pla Industrial de 347. Amb gran dolor recordem aquell moment. En aquesta última purga, els afiliats i simpatitzants de la CGT van ser fulminats. Es va evidenciar que els treballadors i treballadores de l’antiga Plantilla de SONY van ser tractats com una simple mercaderia, amb el beneplàcit de l’Administració, dels Partits Polítics i d’alguns que diuen representar els interessos dels treballadors.
CGT va denunciar totes aquestes irregularitats davant el tribunal del social i davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, desestimant les nostres demandes en tots dos casos.
En l’actualitat la secció sindical de CGT a FICOSA segueix lluitant, i encara que dur ha estat el camí, aquest ha servit per siguem conscients més que mai que des de les organitzacions obreres hem de fer valer i lluitar els nostres drets en una correlació de forces on en una banda està la classe treballadora i en l’altre tots els altres. Gestors i buròcrates disfressats de sindicats de classe han de ser expulsats des del propi proletariat, vencent d’una vegada per totes el clientelisme i la cultura delegativa que han fomentat els grans sindicats.
SECCIÓ SINDICAL CGT FICOSA ELECTRONICS
Més informació:
E-MAIL: cgtficosaelectronics@gmail.com
 TWITTER CGT FICOSA ELECTRONICS
 WEB CGT FICOSA ELECTRONICS

CGT/LKN Nafarroa: Cuatro y sin tambor

Els companys de CGT/LKN Nafarroa han fet aquest vídeo sobre la trajectòria del sindicat des del seu naixement, explicada per membres del sindicat i persones d'altres col·lectius

CGT/LKN de Iruñea Cuatro y sin tambor from CGT-LKN on Vimeo.

Revista Cataluna del mes de desembre 2014

Compartim amb tots vosaltres la Revista Catalunya (Òrgan d'expressió de la CGT Catalunya), del passat mes de desembre de 2014, en format PDF.

Aquesta revista la reben per correu ordinari tots els afiliats de CGT Catalunya, també els de la Federació Local de Sabadell.

Hi trobareu artícles interessants com:

• Editorial : “La gran farsa de la recuperació econòmica” de Josep Garcia, Secretari de Formació CGT Catalunya.
• Tema del mes : “Alternatives al pagament del deute i experiències històriques” de Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD).
• L’Audiència Nacional declara nul l’ERO d’Atento del Sector Federal de Telemàrqueting de la CGT

Clica aquí per descarregar-la : Revista Catalunya nº 167 – Diciembre 2014

Podeu trobar més informació a la web de “Revista Catalunya” o en el Twitter de la revista @RCatalunya .