Les organitzacions sindicals i socials CGT, Co.Bas,
Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase,
Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera, davant l’actual situació
desfermada per la Patronal i el Govern, amb milers i milers
d’acomiadaments i l’anunci de noves retallades en les pensions, cridem a
tota la població, a la classe treballadora, a portar a terme accions de
protesta i mobilitzacions en la Jornada de Lluita del 24 d’Octubre.
Per a qui defensem la necessària unitat de les lluites, la
mobilització estudiantil anunciada per als dies 22,23 i 24 d’octubre,
així com la Vaga General en l’ensenyament del 24 d’octubre brinden
l’oportunitat d’unir els esforços de la classe treballadora, del
moviment estudiantil i de tota la població per a plantar cara a qui ens
han declarat aquesta guerra social.
Ens comprometem, per tant, a organitzar manifestacions en tot l’Estat
el 24 d’octubre, a preparar aquesta acció mitjançant reunions, actes,
assemblees on cridem a les treballadores i treballadors en general, als
sectors en lluita, a les organitzacions socials, plataformes i
assemblees populars dels barris i pobles a unir forces, a convertir
aquesta jornada en un gran dia de lluita, en un pas més en la necessària
convocatòria d’una Vaga General, convençuts que la lluita és l’únic
camí i no el Pacte Social.
Ens comprometem també a estendre entre la resta d’organitzacions del
sindicalisme de classe i els moviments socials aquesta convocatòria amb
la finalitat d’assolir la màxima unitat de forces. Així mateix reafirmem
la crida a totes elles a unir forces i assolir una coordinació.
Manifest del sindicalisme de classe i alternatiu i dels moviments socials
Contra l’atur, la reforma laboral i la de les pensions, el camí és unificar les lluites cap a la vaga general
El Govern i la Patronal CEOE, al servei de la Troica (Comissió
Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), no ens han
donat ni un dia de treva. Han aprofitat l’estiu per a fer-li un volt de
rosca més a la Reforma Laboral i facilitar encara més els
acomiadaments, els ERO i ERTO, continuant la seva política de
contrarreformes econòmiques, mediambientals, privatització de serveis
públics, les subrogacions incomplides, en un degoteig constant de pèrdua
d’ocupacions, salaris i drets.
La falta de transparència, els casos de corrupció i un aixafador
descrèdit social, caracteritzen un sistema apuntalat, a més de per la
Troica, pel nucli dur del capitalisme espanyol (CEOE i Banca), i també
amb la complicitat, per passiva o per activa, de la burocràcia sindical
del sindicalisme institucional, que actuen en les empreses com els
millors valedors de les signatures de ERO i ERTO, obstinats a desmuntar
les lluites obreres, socials i populars, dividint-les i portant-les al
desgast o a atzucacs, lligant de mans el descontentament de les i els
treballadors, mentre negocien la continuïtat del Pacte Social que els
permeti continuar amb els seus privilegis.
Si el govern no cau, si les polítiques econòmiques i antisocials no
es deroguen, si les lluites no es guanyen, no és per falta de
combativitat o de resposta de les treballadores i treballadors, dels
moviments socials, del moviment estudiantil o dels sectors populars que
es mobilitzen en defensa dels drets socials i les llibertats. La nostra
principal debilitat és l’absència d’una clara referència de classe que
sigui capaç d’unificar la lluita, de proposar una taula reivindicativa
unitària i un pla d’acció comuna.
Les organitzacions sindicals i socials sotasignats, venim fent
esforços per buscar aquesta unitat d’acció del sindicalisme de classe, i
dels moviments socials, que ens permeti avançar i superar aquesta
debilitat. La possibilitat i la necessitat de confluir es demostren en
el carrer amb anteriors acords, convocatòries i manifestacions conjuntes
com les de les vagues generals, vagues de consum, mobilitzant a desenes
de milers de persones, disposades a plantar-li cara al Govern, al règim
i al capitalisme; organitzant-se fora del control dels vells aparells
polítics i sindicals que sostenen aquest sistema que ens està duent a la
catàstrofe social i mediambiental.
Les recents mesures, aprovades el 3 d’agost de 2013 per a facilitar
acomiadaments i ERO, impedint les reclamacions individuals; el projecte
de reforma de les pensions; l’augment constant de l’atur i la
precarització de l’ocupació, la baixada de salaris; l’onada
d’acomiadaments en sanitat, educació, transport, serveis públics; els
tincrements de taxes, noves mesures de privatització de l’educació i el
desviament de fons a l’educació concertada, deixen fora de la
Universitat i de la Formació Professional a desenes de milers
d’estudiantes, mentre manen a l’emigració a qui ja van acabar les seves
carreres… són mostres de que no s’aturaran en la guerra social que ens
han declarat els governs de la Troica o qui aspiren a governar com
titelles al seu servei i apliquen les mateixes polítiques des de les
Comunitats i Ajuntaments on governen.
La situació s’ha tornat dramàtica per a milions de persones i el
futur no augura més que l’aprofundiment en la misèria, pel que, més que
mai, estem obligades a posar tot l’obstinació a unir les nostres forces
per a formular un programa alternatiu a l’actual sistema capitalista que
plantegi solucions reals per a la classe treballadora i els col·lectius
socials més desfavorits i treballar per a unificar totes les lluites
que ens permeti imposar-lo. La tasca és àrdua però, com hem demostrat en
altres ocasions, les organitzacions del sindicalisme de classe i
alternatiu i els moviments socials, tenim bases i voluntat suficient per
a sumar esforços en aquesta obstinació de construir una referència de
classe capaç d’enfrontar-se al govern i al sistema capitalista.
No acceptem que siguem les treballadores i treballadors, la majoria
social del 99%, qui paguem els plats trencats d’aquesta estafa anomenada
crisi que no hem generat, mentre els causants segueixen augmentant i
duplicant els seus beneficis. Per això diem que LA CRISI LA PAGUIN ELS
CAPITALISTES, els qui la van provocar, l’oligarquia financera i les
grans empreses i multinacionals. Per això defensem que cal avançar cap a
una altra societat i per a sortir de l’actual situació, en la
perspectiva de superar les agudes contradiccions del sistema, proposem
la necessitat de lluitar pel següent programa reivindicatiu:
CONTRA L’ATUR I LA POBRESA
Ni un acomiadament més. Pel repartiment del treball: reducció de la
jornada sense reducció del salari. Jornada laboral de 35 hores i subsidi
d’atur indefinit per a totes les persones en atur.
EN DEFENSA DELS SALARIS
Salari Mínim Interprofessional digne, que cobreixi les necessitats
bàsiques. Convenis col·lectius amb pujades salarials que mantinguin el
poder adquisitiu.
CONTRA LES REFORMES LABORALS I ELS ERO
Derogació de la Reforma Laboral i de la reforma de les pensions.
Restabliment del dret a la negociació col·lectiva. No als ERO´s i
ERTO´s.
RECUPERACIÓ DEL QUE ÉS DE TOTS. PELS SERVEIS PÚBLICS
Derogació de totes les lleis que permeten i emparen les privatitzacions
de béns i serveis públics. Reintegració al sector públic de totes les
empreses, hospitals, col·legis i serveis privatitzats. En defensa de
tots els serveis públics, de la sanitat pública, de l’educació pública,
laica i de qualitat. Ni un euro més per a la privada. Desmantellament de
la pujada de taxes universitària que converteix l’ensenyament superior
en elitista.
NO AL PENSIONAZO
Reconeixement de les pensions com dret i no negoci. Jubilació als 60
anys i cap pensió per sota del Salari Mínim Interprofessional. Pel
manteniment del poder adquisitiu després de tota una vida de treball.
PROU DE DESNONAMENTS, DE CASES SENSE GENT I GENT SENSE CASES
Prohibició de desnonaments i condonació del pagament de la hipoteca als
desocupats i desocupades. Per un Parc Públic d’habitatges de lloguer
social, sobre la base de l’expropiació als bancs i les grans
immobiliàries de l’immens parc d’habitatges durant el pilotasso
especulatiu i amb el qual avui segueixen especulant. Exigim de manera
immediata el reconeixement de les Cases ocupades pels veïns, la fi dels
vergonyosos talls de llum i aigua, legalitzant la seva ocupació en règim
de lloguer social.
NO DEVEM, NO PAGUEM
No al pagament del deute. Ens neguem a seguir pagant el deute de
banquers i especuladors amb la fam i la misèria del poble. Exigim la
suspensió immediata del pagament del deute i una auditoria pública, així
com la devolució dels fons regalats pel govern a la banca, caixes i
grans empreses. Prohibició de sortida de fons monetaris a paradisos
fiscals, intervenint els fons actualment existents. Eliminació de les
SICAV. Reforma tributària perquè pagui més qui més té.
EXPROPIACIÓ DE LA BANCA I LES INDÚSTRIES CLAU
Per a posar tots els recursos econòmics al servei de les i els
treballadors i el poble cal expropiar la banca i sectors estratègics de
l’economia (sanitat, educació, transport, energia, indústria pesada,
serveis socials i comunicació), revertint al sector públic els serveis
públics privatitzats, amb control social i laboral.
PER LA REFORMA AGRÀRIA
En multitud de comarques, especialment d’Andalusia, el camp segueix en
mans de terratinents i especuladors, mentre no hi ha treball i el poble
passa fam. Defensem la urgència d’una profunda Reforma Agrària,
impulsant les col·lectivitzacions en terres públiques, el cooperativisme
agrari i la indústria de transformació alimentària.
FORA DE LA UNIÓ EUROPEA I L’EURO
Perquè ni és unió dels pobles d’Europa ni representa altra cosa que els
interessos d’un nucli de banquers i multinacionals. Perquè l’entrada en
ella es va fer a costa del desmantellament industrial i del camp, i la
permanència en aquesta cova de lladres ens aboca a la misèria i a ser
una semicolònia alemanya, francesa o nord-americana, com Grècia o
Portugal. Diem fora de la Unió Europea, per una Europa de les i els
treballadors i els pobles.
CONTRA LA REPRESSIÓ, EN DEFENSA DELS DRETS I LLIBERTATS
Davant la contínua política repressiva contra els activistes socials i
sindicals, denunciem totes les mesures repressives i exigim el
sobreseïment de tots els processos pendents per activitat sindical,
política o social. Manifestem i reiterem el nostre compromís de suport
al reconeixement els drets i llibertats que aquest reaccionari i imposat
règim monàrquic nega. El nostre suport al dret de tots els pobles a
l’autodeterminació.
PER LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES I LA SOSTENIBILITAT
Denunciem la miserable política dels governs imperialistes com
l’espanyol, que es mouen, una vegada i una altra , entre el suport
infame a les dictadures sanguinàries i les intervencions militars al
servei dels seus interessos. Exigim la sortida de l’OTAN. Defensem la
solidaritat internacional entre els pobles, una solidaritat que ha de
posar fi a l’espoli que les multinacionals porten a terme i són la font
de misèria de països i pobles que forcen a milions de persones a
l’emigració massiva, que es deixen la vida en els reixats o les
pasteres. Un espoli que explota els recursos naturals de manera
irracional i destrueix el medi ambient i la necessària conservació de la
naturalesa de cara a les generacions futures.
PER LA IGUALTAT
Exigim el manteniment de serveis públics suficients destinats a la cura i
atenció a la dependència. Que es portin a terme mesures fermes i
concretes per a impedir tota discriminació i assetjament laboral,
especialment per raons de gènere. A igual treball, igual salari.
PER A LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA I SOCIAL
Entenem que són cada vegada més necessàries les mesures de foment de la
sobirania alimentària i la producció ecològicament responsable, així com
de les formes jurídiques de propietat col·lectiva de les empreses per
part de les i els treballadors. Demanem la paralització dels projectes
d’explotació dels recursos naturals amb finalitats especulatives,
irresponsables social i ambientalment, i rebutjats democràticament per
les poblacions afectades (fracking, nuclear, mineria a cel obert, etc).
Confederació General del Treball, Comissions de Base,
Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase,
Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera
Retirada de la LOMCE del parlament espanyol