Ja fa dies que a la nostra ciutat
se sent parlar d'un concepte que no ha deixat de generar controvèrsia des del
primer dia. Municipalització sona estrany, però mica en mica s'està fent
present a la vida política de Sabadell, i de fet, també, a molts altres pobles.
Municipalització prové del substantiu municipi, que en la seva accepció
original provinent del llatí tenia a veure amb els deures i els càrrecs que
determinades persones adquirien amb la institució de la República i l'Imperi
Romà. Actualment però, municipi fa referència a un determinat territori
administratiu el qual es regeix per una normativa comuna a la qual estan
subjectes tots els ciutadans. Municipalització per tant, té a veure amb el
procés pel qual alguna cosa aliena a aquesta entitat passa a formar-ne part, a
ser propietat del municipi.
Però aquest no és un article
sobre etimologia. El que aquí ens interessa és que quan parlem de
municipalització dels serveis, en definitiva, estem parlant de la propietat
dels mitjans de producció d'aquells processos de treball que afecten a la
totalitat de la comunitat d'un municipi. Una discussió, d'altra banda, que no
ens és nova.
En els temps que corren, la
municipalització està sent argument i arena de batalla de diferents
posicionaments ideològics -polítics- de les diverses forces polítiques de la
nostra ciutat. Aquest fet, és potser causa de dos processos que han anat
confluint. D'una banda, la creixent consciència col·lectiva de que allò que és
comú, allò que és d'interès de totes les habitants d'un municipi, hauria
d'estar gestionat pel mateix com a màxima expressió de la col·lectivitat en
aquell territori; de l'altra, per l'entrada als òrgans de gestió de noves
forces polítiques molt més lligades a les lluites populars que aquelles que les
han precedit.
Més enllà d'això, la CGT, com a a
formació anarcosindicalista amb més de 100 anys d'història i practicants de
l'acció directa com a mètode de lluita, hem desconfiat sempre -i desconfiem- de
les institucions capitalistes -Estats, Governs, Ajuntaments- com a eines i/o
àrbitres dels conflictes socials. De forma que aquest concepte de municipalització
ens pot quedar una mica curt. De fet, l'objectiu a llarg termini del nostre
sindicat no és aquest, sinó el control obrer i l'autogestió per part de
les treballadores dels mitjans de producció. Ara bé, que un servei passi
d'estar a mans privades a estar a mans públiques és, si més no, un avenç.
D'altra banda, hem de tenir en compte que si aquestes mans públiques segueixen
fent de titelles de la classe empresarial, de ben poc ens haurà servit
municipalitzar aquests serveis. La situació que es dóna a Sabadell, amb un
govern nominalment d'esquerres, i amb una formació netament anticapitalista
formant-ne part del mateix, pot obrir nous horitzons.
En un altre ordre de coses,
durant els últims anys, el nostre sindicat ha crescut de forma notòria en
sectors d'àmbit públic, i una bona part de la nostra afiliació es composa de
metgesses, infermeres, conductors d'autobusos, mestres, professores,
treballadores de la neteja, de cures, etc. de forma que el debat sobre la
municipalització no és quelcom estrany dins els nostres militants sinó tot el
contrari. Algunes treballadores però, han mostrat els seus dubtes davant
aquests processos. Les causes poden ser vàries. Penso que principalment, perquè
la maquinària propagandística dels sindicats grocs com UGT i CCOO ja han
començat la seva particular campanya contra aquests processos de
democratització dels serveis, en el cas de Sabadell, perquè, entre d'altres,
podria significar la fi de les seves «agències de col·locació». Una altra raó
pot ser que el procés de municipalització significaria que aquests llocs de
treball passarien a ser d'àmbit públic i, sovint, es demanen qualificacions que
no totes les treballadores tenen, el que no deixa de generar cert nerviosisme
entre aquestes.
En definitiva, entenc que la
municipalització no ha de ser només aquest procés pel qual quelcom passa a
propietat municipal, el qual ja és un avenç; sinó que aquest s'ha de vehicular
amb una forta participació de les treballadores que, al cap i a la fi, són les
que fan funcionar la ciutat. Agafant prestat el concepte d'un bon amic i
company de lluita, es tractaria d'una municipalització al quadrat. És a
dir, un procés d'horitzontalització en la gestió d'aquests serveis, amb una
direcció inequívoca cap al control obrer. Un procés en el que les
treballadores tinguin la capacitat decisiva de determinar el què, el com, el
quan i el qui. Dit d'una altra forma, si aquesta municipalització significa
una pèrdua de drets per part de les treballadores, nosaltres continuarem fent
el que hem fet sempre, practicar l'acció directa i l'autogestió com a mètode de
lluita i finalitat en sí mateixa en la defensa dels drets de les treballadores.
Manuel Quesada,
Arqueòleg i Secretari General de la CGT de Sabadell.
