La naturalesa del conflicte estudiantil que s'està vivint a les aules de les universitats catalanes avui en dia és complexa, però simple alhora. Dins les reivindicacions del moviment estudiantil i les assemblees d'estudiants no sols s'està fent una crítica a l'Espai Europeu d'Estudis Superior -Bolonya- sinó que s'està fent també una crítica estructural al funcionament de les universitats, als seus òrgans de decisió, als mecanismes de participació de la comunitat universitària en aquests, i en definitiva, al model universitari i docent del present i del futur. Fent una petita anàlisi de l'escenari en què ens trobem a dia d'avui -divendres 5 de novembre- el panorama el podríem definir en varis punts:1.Les ocupacions de facultat s'estan plantejant com a el desenllaç, o més bé com a la culminació, de tot un procés de mobilització de les assemblees d'estudiants. Parlant clar, el que estan significant aquestes ocupacions és una vaga indefinida, cosa que no és broma. S'ha de dir que a aquest moviment s'hi han sumat, i s'hi estan sumant, una gran massa d'estudiants, més de la que s'hi ha sumat als últims anys, i s'ha convertit en un moviment que, tot i haver estat organitzat, ha sorgit de forma espontània. Les assemblees de facultat no sols han aconseguit mantenir la vaga, sinó que les pròpies assemblees han augmentat la participació, entre 200, 300 i 500 assistents. El conflicte actual a les facultats ocupades, s'ha d'entendre doncs, amb els seus matisos i diferències, com a una vaga indefinida a una empresa, és a dir, amb els mateixos agents i les mateixes “jugades” per part de la “patronal-rectorat”: assemblees multitudinàries, paralització de l'activitat docent, piquets, negociacions, esquirols, expedients, xantatges, etc.
2.Les ocupacions s'estan plantejant també, no sols com a aturada de l'activitat docent, sinó que el què es pretén és sobretot informar a l'estudiant sobre el que significa el procés de Bolonya. Així, denunciant la falta d'informació per part de la institució UAB sobre els plans d'estudi sota el pla de Bolonya, som les estudiants les què estem fent un major esforç per a no sols informar als estudiants, sinó, i el més important, donar l'oportunitat d'opinar, d'expressar-se com a estudiant, de participar en la presa de decisions.
3.Amb aquestes ocupacions els i les estudiants hem aconseguit per primer cop, després d'anys de lluita, que l'equip de govern de la UAB i el rectorat tinguin la dignitat d'asseure's a parlar amb nosaltres. Això ens indica inequívocament, que el camí que estem fent és el correcte, hem guanyat molta força -o més bé, les estudiants ens hem adonat de la força real que podem tenir per a incidir si ens ajuntem-. En aquest context, ja són cinc les facultats ocupades a la UAB, Filosofia i Lletres, Comunicació, Ciències de l'Educació, Psicologia i Logopèdia i Ciències Polítiques i Sociologia. És un exemple, de què no sols la propaganda genera consciència, també l'acció.
4.En aquest context, les negociacions entre els representants dels estudiants, i l'equip de govern -o els que pinchan i cortan en la UAB- han avançat força. En aquest sentit, la posició de força que ells tenen és el tema dels expedients. Posició de força perquè els expedients disciplinaris que hi volen sobre 27 alumnes amb amenaces d'expulsió de fins a 11 anys, són mesures repressives per a intentar anular la veu dels estudiants. És a dir, són expedients polítics, que han estat motivats per una acció política i que serà l'acció política la que determini la direcció que prendran. Si s'ha aconseguit arribar a una acord a nivell de referèndum-consulta popular, a dia d'avui res s'ha acordat sobre els expedients de la UAB. Sense acord per a retirar els expedients sobre els companys represaliats, el conflicte està estancat, doncs les assemblees d'estudiants, no estan disposades a aixecar cap vaga ni ocupació si no hi ha la voluntat de retirada dels expedients.
5.En la particularitat de la facultat de lletres es donen contradiccions que no s'estan donant a la resta de facultats ocupades. Passa que, a banda de que la facultat de lletres és una de les més grans de les que actualment secunden la vaga, la pròpia història recent de la lluita estudiantil en aquesta facultat li atorga un status diferenciat. És a lletres on estudien 24 dels alumnes expedientats, és a lletres on es van aprovar els graus, el maig passat, de forma fraudulenta i sense convocar als representants dels estudiants, sent expedientats els estudiants que intentaren aturar aquesta aprovació il·legal, és a lletres també on van entrar els Mossos d'Esquadra al març per a dissoldre a pals una concentració pacífica d'estudiants, etc. Per tot això l'assemblea de Filosofia i lletres suma un punt a les reivindicacions generals, la dimissió de la degana Helena Estalella. I en aquest context, la degana, juntament amb diferents professors reaccionaris han intentat organitzar la “contra”. És a dir, una “contrassemblea” per a rebentar l'ocupació des de dins. Tot això orquestrat des del rectorat i l'equip de govern amb la intenció de que les negociacions els hi siguin favorables. S'ha de dir que a lletres portem dues setmanes de vaga, i el desgast és visible. Aquest estudiants que venen a l'assemblea, amb actitud bel·ligerant contra els qui estem duent a terme les ocupacions, no volen parlar, volen votar, i volen votar que es torni a classe. Aquestes pràctiques antidemocràtiques estan fent forat a l'assemblea, pel que els estudiants vaguistes han de repetir una i mil vegades les argumentacions a gent que només l'importa “mi classe, mi dinero, mi carrera”.
6.Mantenir la vaga doncs, resistir al desgast que suposa la falta de voluntat de diàleg per part del rectorat, resistir als desgast de la contra organitzada per la degana, són els objectius immediats i imprescindibles per a aconseguir guanyar aquest pols. Estem guanyant, feia molt que no s'havia organitzat un moviment com aquest, d'aquesta envergadura. Els rectors de les universitats catalanes han arribat a demanar ajut als polítics perquè no saben com sortir de la situació. S'està parlant ja de convocar una consulta popular i acceptar el que allà surti, de fer una moratòria en l'aplicació de l'EEES. Avui estem més aprop del que demanàvem que no de fa 3 setmanes. Tot i així, encara no s'ha acabat. I la vaga continua. Els ànims estan ja calents, però les estudiants tenim una posició de força que mai havíem tingut, i estem més a prop de la victòria que mai. Però no hem de badar, la lluita continua i tot està per veure, i per guanyar.
7.Finalment m'agradaria felicitar-nos a nosaltres mateixes com a sindicat. La CGT ha participat activament a les activitats de les tancades d'estudiants, amb xerrades i debats com els de la Nissan, el TMB, els companys d'educació i la LEC, i més. A més, els companys de CGT de lletres (professors) han estat i estan al costat de les estudiants i han donat suport a les ocupacions de facultat des del principi expressant la seva voluntat d'encetar un diàleg obert i democràtic entre tota la comunitat universitària sobre l'aplicació de Bolonya, han donat suport als companys expedientats. No sols s'han solidaritzat amb la lluita dels estudiants sinó que també s'hi han mullat. Des del seu àmbit han intentat organitzar el professorat que restava passiu -i ho han aconseguit- i s'han constituït en plataforma, constituint un punt vital de suport als estudiants tancats.
Des de la UAB, ànims i unitat!!
Endavant amb la lluita dels estudiants i la classe treballadora!!
