3 d’abr. 2013

Tres milions de persones en pobresa extrema a l´Estat espanyol



La renda familiar cau a nivells de l’any 2001; el 6,4% d’espanyols a la vora de l’exclusió

La crisi i les retallades estan colpejant amb tal duresa a la societat espanyola que les rendes s’han desplomat a nivells de fa deu anys. Ja hi ha tres milions de persones en una situació de pobresa extrema, l’avantsala de l’exclusió. I la capacitat adquisitiva, 18.500 euros de mitjana per espanyol el 2012, és inferior a la de l’any 2001. Els detalls d’aquest retrocés els va presentar ahir Càritas en un informe que parla d’una dècada perduda.

L’escenari que dibuixa l’estudi Desigualtat i Drets Socials. Anàlisi i Perspectives 2013 , elaborat per la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada) a partir de diferents fonts oficials, és d’una situació de duresa sense precedents recents, segons l’entitat humanitària. El descens en la quantitat de diners que manegen les famílies obeeix a l’efecte combinat de la caiguda dels ingressos (un 4%) i la pujada dels preus (10%). I es tradueix en un empobriment que "avança a la carrera", afegeix Carlos Susías, de la Xarxa Contra la Pobresa i l’Exclusió Social Espanya (EAPN). Especialment entre els més desfavorits. "És una veritable barbaritat l’evolució dels últims anys".


El retrocés dels ingressos afecta de forma especialment cruenta a les rendes més baixes, una categoria que no deixa de reclutar ciutadans. El 21,8% dels espanyols viu en pobresa relativa-el 2008 la taxa estava en 19,6% -. Són 10 milions de persones. Aquest índex (que fixa Eurostat) correspon al 60% de la mitjana de la renda nacional. És a dir, una persona és pobra si viu amb menys de 7.300 euros anuals. Per cada adult que es suma a la unitat familiar, caldria incloure la meitat d’aquesta quantitat, i un 30% per fill. D’aquesta manera, una parella amb dos fills està per sota del llindar de la pobresa si té menys de 15.330 euros per passar l’any.
La situació de pobresa severa (30% de la renda mitjana, 3.650 euros anuals) també creix, i ja arriba al 6,4% de la població -4% en 2008 -. En total, uns tres milions. Per a José Manuel Ramírez, president de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, aquesta última dada és especialment preocupant. La pobresa extrema és l’esglaó anterior a l’exclusió social. "Recuperar aquestes persones exigeix ​​una mitjana de 10 anys d’una intensa intervenció social, i això suposa un enorme cost humà i de recursos", afegeix aquest especialista en serveis socials.

Hi ha dades sobre els quals l’informe presta especial atenció. Per exemple, el que indica que un 38% de les llars monoparentals amb un fill o més viu per sota del llindar de pobresa i el 11,7% de pobresa extrema, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE de 2011. O que el percentatge sigui similar (48% sota el llindar de pobresa) en el cas de famílies amb dos adults i tres fills al seu càrrec. "Cal no oblidar que la pobresa és l’accelerant que porta a l’exclusió", insisteix Susías, "i que aquesta és molt més complexa de combatre".

Fins fa un any, els informes Foessa, destinats a disseccionar la realitat social del país, no tenien una periodicitat fixa. Després del de 2008 es va elaborar el del 2011. No obstant això, donada "la velocitat de l’evolució" de la crisi, els seus responsables van decidir no deixar passar més de 12 mesos abans de tornar a prendre el pols de la situació, va explicar ahir el secretari general de Càritas, Sebastián Mora, durant la seva presentació . "Si l’anterior informe revelava que la pobresa a Espanya era més intensa, més extensa i més crònica, avui es pot dir que aquest procés d’empobriment s’ha aprofundit en extensió", va afegir Mora.

Una de les conseqüències de la crisi i la desocupació és l’intens increment de la misèria. Una altra, "l’augment sense precedents de la desigualtat de la seva distribució" a la societat. Des de 2006, els ingressos de les persones amb menys recursos han caigut any rere any un 5% mentre a les llars més benestants la tendència ha estat la inversa. El resultat d’això és que des de l’inici de l’enfonsament econòmic, el 2007, la diferència entre els més rics (el 20% de persones amb majors rendes) i els més pobres (el 20% amb menys ingressos) ha augmentat un 30%.

Aquesta és l’ombrívola fotografia de la crisi avui en dia. Però el futur, un cop vagin desapareixent els núvols i repunt l’activitat econòmica, podria ser igual de dolent o fins i tot pitjor per als ciutadans més desprotegits. Càritas va advertir que la contundència i la multiplicació de les retallades socials estan posant les bases perquè l’impacte de la crisi es cronifiqui entre els més desfavorits. I que els "ajustos en béns bàsics, la reducció de prestacions socials i l’exclusió de grups de ciutadans de serveis elementals" poden convertir-se en un obstacle insalvable a l’hora de treure de la pobresa a la legió de ciutadans que han quedat atrapats en ella . "Les retallades en els serveis públics de benestar poden suposar una ruptura definitiva per als més pobres", insisteix l’informe. "Correm el risc d’abandonar a la seva sort a les persones més desprotegides", ha conclòs Sebastià Mora.

FONT: ELPAIS.COM