La renda familiar cau a nivells de l’any 2001; el 6,4% d’espanyols a la vora de l’exclusió
La crisi i les retallades estan colpejant amb tal duresa a la
societat espanyola que les rendes s’han desplomat a nivells de fa deu
anys. Ja hi ha tres milions de persones en una situació de pobresa
extrema, l’avantsala de l’exclusió. I la capacitat adquisitiva, 18.500
euros de mitjana per espanyol el 2012, és inferior a la de l’any 2001.
Els detalls d’aquest retrocés els va presentar ahir Càritas en un
informe que parla d’una dècada perduda.
L’escenari que dibuixa l’estudi Desigualtat i Drets Socials. Anàlisi i
Perspectives 2013 , elaborat per la Fundació Foessa (Foment d’Estudis
Socials i Sociologia Aplicada) a partir de diferents fonts oficials, és
d’una situació de duresa sense precedents recents, segons l’entitat
humanitària. El descens en la quantitat de diners que manegen les
famílies obeeix a l’efecte combinat de la caiguda dels ingressos (un 4%)
i la pujada dels preus (10%). I es tradueix en un empobriment que
"avança a la carrera", afegeix Carlos Susías, de la Xarxa Contra la
Pobresa i l’Exclusió Social Espanya (EAPN). Especialment entre els més
desfavorits. "És una veritable barbaritat l’evolució dels últims anys".
El retrocés dels ingressos afecta de forma especialment cruenta a les
rendes més baixes, una categoria que no deixa de reclutar ciutadans. El
21,8% dels espanyols viu en pobresa relativa-el 2008 la taxa estava en
19,6% -. Són 10 milions de persones. Aquest índex (que fixa Eurostat)
correspon al 60% de la mitjana de la renda nacional. És a dir, una
persona és pobra si viu amb menys de 7.300 euros anuals. Per cada adult
que es suma a la unitat familiar, caldria incloure la meitat d’aquesta
quantitat, i un 30% per fill. D’aquesta manera, una parella amb dos
fills està per sota del llindar de la pobresa si té menys de 15.330
euros per passar l’any.
La situació de pobresa severa (30% de la renda mitjana, 3.650 euros
anuals) també creix, i ja arriba al 6,4% de la població -4% en 2008 -.
En total, uns tres milions. Per a José Manuel Ramírez, president de
l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, aquesta última
dada és especialment preocupant. La pobresa extrema és l’esglaó anterior
a l’exclusió social. "Recuperar aquestes persones exigeix una mitjana
de 10 anys d’una intensa intervenció social, i això suposa un enorme
cost humà i de recursos", afegeix aquest especialista en serveis
socials.
Hi ha dades sobre els quals l’informe presta especial atenció. Per
exemple, el que indica que un 38% de les llars monoparentals amb un fill
o més viu per sota del llindar de pobresa i el 11,7% de pobresa
extrema, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE de 2011. O que
el percentatge sigui similar (48% sota el llindar de pobresa) en el cas
de famílies amb dos adults i tres fills al seu càrrec. "Cal no oblidar
que la pobresa és l’accelerant que porta a l’exclusió", insisteix
Susías, "i que aquesta és molt més complexa de combatre".
Fins fa un any, els informes Foessa, destinats a disseccionar la
realitat social del país, no tenien una periodicitat fixa. Després del
de 2008 es va elaborar el del 2011. No obstant això, donada "la
velocitat de l’evolució" de la crisi, els seus responsables van decidir
no deixar passar més de 12 mesos abans de tornar a prendre el pols de la
situació, va explicar ahir el secretari general de Càritas, Sebastián
Mora, durant la seva presentació . "Si l’anterior informe revelava que
la pobresa a Espanya era més intensa, més extensa i més crònica, avui es
pot dir que aquest procés d’empobriment s’ha aprofundit en extensió",
va afegir Mora.
Una de les conseqüències de la crisi i la desocupació és l’intens
increment de la misèria. Una altra, "l’augment sense precedents de la
desigualtat de la seva distribució" a la societat. Des de 2006, els
ingressos de les persones amb menys recursos han caigut any rere any un
5% mentre a les llars més benestants la tendència ha estat la inversa.
El resultat d’això és que des de l’inici de l’enfonsament econòmic, el
2007, la diferència entre els més rics (el 20% de persones amb majors
rendes) i els més pobres (el 20% amb menys ingressos) ha augmentat un
30%.
Aquesta és l’ombrívola fotografia de la crisi avui en dia. Però el
futur, un cop vagin desapareixent els núvols i repunt l’activitat
econòmica, podria ser igual de dolent o fins i tot pitjor per als
ciutadans més desprotegits. Càritas va advertir que la contundència i la
multiplicació de les retallades socials estan posant les bases perquè
l’impacte de la crisi es cronifiqui entre els més desfavorits. I que els
"ajustos en béns bàsics, la reducció de prestacions socials i
l’exclusió de grups de ciutadans de serveis elementals" poden
convertir-se en un obstacle insalvable a l’hora de treure de la pobresa a
la legió de ciutadans que han quedat atrapats en ella . "Les retallades
en els serveis públics de benestar poden suposar una ruptura definitiva
per als més pobres", insisteix l’informe. "Correm el risc d’abandonar a
la seva sort a les persones més desprotegides", ha conclòs Sebastià
Mora.
FONT: ELPAIS.COM
