Vallès Occidental, la segona comarca amb més ERO i 80.000 veïns a l'atur

Un estudi presentat al febrer pel sindicat UGT comptabilitzava 762 expedients de regulació d'ocupació (ERO) presentats al Vallès Occidental al llarg de l'any passat, la segona en el rànquing comarcal català. Aquest mecanisme va suposar la destrucció de 18.992 llocs de treball, més del 50% dels quals, vinculats a la indústria. La crisi va començar afectant la construcció, però després es va encomanar al sector industrial i els serveis tampoc se n'han salvat. Afegint-hi acomiadaments, contractes temporals no renovats, autònoms que han hagut de plegar i els joves que s'han incorporat sense èxit al mercat laboral, el nombre de desocupats de la comarca ha crescut en tres anys un 140%, dels 33.543 registrats al maig del 2007 fins als 79.297 amb què es va tancar el març. Previsiblement, l'estadística que es coneixerà la setmana vinent situarà el nombre de desocupats en les 80.000 persones. El 81% dels ERO presentats el 2009 provenien de pimes amb menys de 50 empleats, tot i que els més mediàtics han estat els que afectaven empreses grans. D'altres, com Sharp –a Sant Cugat– i Sony –Viladecavalls i Castellar– han resistit amb ERO temporals i baixes incentivades, però en el primer cas la viabilitat de la planta santcugatenca perilla i en el de Sony han optat per externalitzar la plantilla del magatzem de Castellar, venut a una altra empresa logística. La taxa d'atur a Sabadell (amb 19.720 desocupats) és del 18,3%. A Terrassa és un pèl superior, del 18,77% amb 21.037 persones sense feina. Els municipis i el consell comarcal aposten per la formació, ja que els integrants del segment més gran de desocupats només tenen estudis primaris. Els fons estatals i els plans d'ocupació tan sols han permès contenir la sagnia i estirar els subsidis, en algun cas. I a Badia, amb una taxa del 23,11%, i Sabadell han recuperat l'experiència de les assemblees de desocupats.

Escrit per El Punt

Tenemos sol, para comer y beber ¿Por qué quejarse tanto?

Estas fueran las palabras que escuché de un vecino de Badía del Vallés tras la finalización de la Manifestación contra el paro, la precariedad y la exclusión social. Vecino que obviamente no participó en la manifestación celebrada en Sabadell-Barberà y Badía convoca por CGT de Cataluña y apoyada por una veintena de colectivos del Vallés Occidental.
Estas palabras me sirven para intentar analizar desde mi punto de vista la situación de la clase obrera en este 1º de mayo de 2010, 100 años después de la constitución del primer sindicato anarcosindicalista en Catatalunya, la CNT. Y en un contexto de crisis que nos deja una cifra de paro de un 20% en el estado español.
Las condiciones objetivas de que aquí está fallando algo, creo que ha fecha de hoy nadie las puede negar. El problema son las condiciones subjetivas ideológicas inexistentes en la mayoría de clase obrera más precaria. Esto genera la contradicción que se está dando dentro del seno de la clase trabajadora, que ante la situación actual no es capaz de dar una respuesta contundente de disconformidad en forma de huelga general. El conformismo se ha instaurado en nuestra sociedad tan contundentemente, que el análisis de ese vecino es más generalizado de lo que a priori parece.
La cuestión para revertir la situación es tener claro como se ha llegado a este punto. Creo que hay dos razones principales: la ficticia bonanza económica de los últimos 5 años anteriores a la crisis y la pasividad de los sindicatos mayoritarios CCOO y UGT. La bonanza económica hizo creer a la clase obrera más precaria que cualquiera podía tener el mejor coche, la mejor televisión, un piso para vivir… En esos momentos con la facilidad de concesión de créditos por parte de los bancos y la abundancia de trabajo era posible. Vinieron miles de inmigrantes, muchos jóvenes dejaban los estudios para ponerse a trabajar, trabajadores y trabajadoras de mediana edad no se formaban ya que veían asegurado su puesto de trabajo. Ante esa situación la labor pactista y la función del “bombero pirómano “en los mejores casos de CCOO y UGT funcionó muy bien. El conformismo se generalizó con fundamentos objetivos.
Ahora la gran cuestión está en cómo organizar a una clase obrera precaria, que lo que quiere es volver a la situación anteriormente descrita, porque la ha vivido recientemente y obviamente es una situación cómoda para ella. Y como hacerles ver con la crisis ideológica generalizada, que hay la posibilidad de comenzar a crear otro tipo de sociedad, creando espacios con otros valores a los dominantes en las sociedades capitalistas. Yo no me veo capacitado para responder a estas dos cuestiones, pero sí que tengo una cosa clara, lo poco que se aproxima a esa respuesta tienen que ver con el trabajo de base de organizaciones implantadas en nuestros municipios, desde sindicatos combativos, asambleas de jóvenes, de parados, de afectados por la hipoteca, de inmigrantes no controladas por los ayuntamientos, ateneos, cooperativas de consumo, medios de comunicación alternativos…Y a que se dedican estas agrupaciones que se quejan cuando tenemos sol, para comer y beber: a luchar contra los cierres de empresas, contra los Eres, contra los despidos, contratas y subcontratas, privatizaciones, contra los desahucios, embargos, horas extras, recortes salariales, por el derecho a las pensiones públicas, por la cobertura de prestaciones para todos los desempleados, contra la represión y el recorte de las libertades…

Juan Carlos Santervas, miembro de CGT Sabadell

Publicado en Vilaweb Sabadell

Cap a un primer de maig ple de reivindicacions

L’agenda d’activitats entorn aquest 1 de maig, dia del treball, està ben plena. Alhora, la temàtica laboral segueix sent una de les principals preocupacions, i és que les últimes dades de l’Observatori de l’Economia Local indiquen que la taxa d’atur registrada durant el mes de març és de 18,3%, tres punts percentuals superiors a la registrada un any abans.

Entre les activitats organitzades en motiu de l’1 de maig cal destacar la xerrada que sota el títol ‘Sortir de la crisi, superar el capitalisme’ ha organitzat la Candidatura per la Unitat Popular (CUP) per aquesta tarda a 2/4 de 8 al Casal Pere Quart. En aquesta hi participaran Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia Aplicada de la UAB i membre del Seminari Taifa, un membre de la CGT de Sabadell i un representant de la CUP de Sabadell.

Una altra de les activitats és el ja tradicional Sopar pel Socialisme organitzat pel nucli local de l’organització política Endavant. Enguany es celebrà la quarta edició d’aquest sopar i serà el proper divendres 30 d’abril a partir de 2/4 de 10 al Consell de Joves (c/ Emprius s/n), a part del sopar, també hi haurà un acte polític i música en directe. Segons l’entitat organitzadora aquest acte ‘pretén ser un espai de trobada de totes aquelles persones que es senten identificades amb el projecte socialista i que dia a dia duen a terme aquesta lluita. La intenció és donar relleu i importància a les lluites polítiques que es duen a terme a l’àmbit laboral, sindical, social i personal, de la mateixa manera que proposar espais de trobada i discussió’.

Alhora diverses entitats locals animen a la ciutadania a participar de les mobilitzacions que hi haurà a Barcelona en proper dissabte 1 de maig. La CGT ha convocat a la manifestació que sortirà de Via Laietana a 2/4 de 12 del migdia. Per altra banda, d’altres associacions també han donat suport a la convocatòria unitària de manifestació que sota el lema ‘Contra l’atur i les retallades socials, solidaritat i consciència de classe’ començarà a la plaça de la Catedral a 2/4 de 6.

Escrit per Vilaweb Sabadell

Manifestación 1ºMayo-Locales CGT Via Laietana-11.30h 1/5/10

La Federación Local de CGT Sabadell participará en la manifestación del 1º de mayo convocada por los sindicatos de Barcelona a las 11,30 de la mañana, con concentración a las 11.00 horas en los locales de Via Laietana y el mismo recorrido del año pasado (VIA LAIETANA, PLAÇA SANT JAUME, FERRAN, RAMBLA, PASSEIG DE COLOM) para acabar delante de la sede de Correos en la Plaza Antonio López. Una vez finalizadas las intervenciones previstas, se ha organizado como acto final un pica-pica en la sede del sindicato.

AL CARRER, QUE JA ÉS HORA!

1r de maig, dia internacional dels treballadors i treballadores que simbolitza la lluita permanent que mantenim contra la patronal i el govern per aconseguir una societat basada en la igualtat per a tothom, en els drets laborals i socials, els serveis públics, la llibertat i la justícia social.
1r de Maig per cridar, exigir, reivindicar molt clarament als carrers que han de ser els culpables, és a dir, els banquers, la patronal, els governs, qui paguin la crisi que han provocat intencionadament i a la qual ens han llançat a la classe treballadora com a despulles després d’espreme’ns fins a l’última gota, reduint-nos a la condició d’esclaus, controlant el nostre treball, la nostra salut, la nostra vida. Les treballadores i treballadors estem perdent la feina, l’habitatge, el dret a l’educació, a la sanitat, a una pensió pública, a la felicitat en el present i el futur.
Aquest 1r de maig volem tornar a recordar totes les lluites històriques que internacionalment hem mantingut la classe treballadora per una nova societat en llibertat i també totes les lluites presents que dignament continuem mantenint dia a dia contra l’immoral i criminal capitalisme que ens explota i domina miserablement (lluitant contra els tancaments d’empreses, contra els ERO, contra els acomiadaments, contrates i subcontrates, privatitzacions, contra els desnonaments, embargaments, hores extres, retalls salarials, pel dret a les pensions públiques, per la cobertura de prestacions per a tots i totes les aturades, per posar la vida i les cures en el centre de les nostres vides, contra la repressió i el retall de les llibertats…)
Ara que es compleixen 100 anys de l’anarcosindicalisme com a organització confederal, volem recordar als milers i milers de companyes i companys treballadors que al llarg de la història han donat tot, en moltes ocasions fins a la seva vida, per millorar les nostres condicions de vida, conquerir drets bàsics, contribuir a la transformació social (el nostre record per a aquells primers treballadors anarquistes de Chicago que a finals del segle XIX van ser assassinats per reivindicar la jornada laboral de 8 hores).
Avui també continua sent necessària la lluita per impedir que no es pacti amb la patronal i el govern a l’esquena dels treballadors i treballadores, en contra dels nostres interessos, que es rebutgi el pacte d’una nova reforma laboral per aconseguir l’acomiadament lliure i gratuït, el pacte per allargar l’edat de jubilació, per prolongar la jornada laboral, per privatitzar la serveis públics, per negar la negociació col·lectiva i tants i tants excessos, atracaments, malbaratament dels diners públics, dels nostres drets.
Avui cal exigir al govern que qualsevol reducció del dèficit públic s’ha de fer augmentant els ingressos en lloc de reduint les despeses socials, les prestacions per als aturats i precaris, reduint els salaris, acomiadant milers de persones i tot això mantenint el mateix model social i productiu basat en la productivitat i el consumisme. El govern n’ha de recaptar més de les butxaques dels rics, de la patronal, dels fons d’inversions SICAV dels especuladors, dels paradisos fiscals, eliminant l’economia submergida.
La classe treballadora està farta d’haver-se d’estrenyer el cinturó i tot perquè uns quants miserables rics siguin els amos de la nostra vida, la nostra salut, els amos de la terra, dels recursos naturals, de les llavors, dels mitjans de producció i comercialització, de l’aigua, de l’energia, dels mitjans de comunicació, amb la complicitat d’un entramat institucional, en el qual les persones només som mercaderies, com|com a objectes, com peces d’usar i tirar en la seva voràgine d’extermini i explotació. Els hem deixat que es facin amos de la terra i de les persones i des de CGT continuem lluitant per impedir que surtin victoriosos de les seves crisis i ens tornin tot el robat durant dècades.

Confederació General del Treball (CGT)

Continua augmentant l'atur a Sabadell

La taxa d’atur registrat a la ciutat és del 18,3%, 2,8 punts percentuals superior a la de fa un any. Al mes de març es van registrar un total de 19.720 persones aturades a la ciutat, un 3,2% més respecte del mes de febrer i un 18,1% més respecte de l’any anterior. En termes absoluts, l’atur ha augmentat en 3.025 persones respecte del març de 2009.

Ja són 7247 els aturats i aturades que fa un any o més que no han tingut cap tipus de contractació.

Pel que fa a tipus de contractació dir que la proporció de contractes indefinits tan sols és del 14,6 %, i que aproximadament un de cada tres contractes té una durada inferior als 30 dies.