Un estudi presentat al febrer pel sindicat UGT comptabilitzava 762 expedients de regulació d'ocupació (ERO) presentats al Vallès Occidental al llarg de l'any passat, la segona en el rànquing comarcal català. Aquest mecanisme va suposar la destrucció de 18.992 llocs de treball, més del 50% dels quals, vinculats a la indústria. La crisi va començar afectant la construcció, però després es va encomanar al sector industrial i els serveis tampoc se n'han salvat. Afegint-hi acomiadaments, contractes temporals no renovats, autònoms que han hagut de plegar i els joves que s'han incorporat sense èxit al mercat laboral, el nombre de desocupats de la comarca ha crescut en tres anys un 140%, dels 33.543 registrats al maig del 2007 fins als 79.297 amb què es va tancar el març. Previsiblement, l'estadística que es coneixerà la setmana vinent situarà el nombre de desocupats en les 80.000 persones. El 81% dels ERO presentats el 2009 provenien de pimes amb menys de 50 empleats, tot i que els més mediàtics han estat els que afectaven empreses grans. D'altres, com Sharp –a Sant Cugat– i Sony –Viladecavalls i Castellar– han resistit amb ERO temporals i baixes incentivades, però en el primer cas la viabilitat de la planta santcugatenca perilla i en el de Sony han optat per externalitzar la plantilla del magatzem de Castellar, venut a una altra empresa logística. La taxa d'atur a Sabadell (amb 19.720 desocupats) és del 18,3%. A Terrassa és un pèl superior, del 18,77% amb 21.037 persones sense feina. Els municipis i el consell comarcal aposten per la formació, ja que els integrants del segment més gran de desocupats només tenen estudis primaris. Els fons estatals i els plans d'ocupació tan sols han permès contenir la sagnia i estirar els subsidis, en algun cas. I a Badia, amb una taxa del 23,11%, i Sabadell han recuperat l'experiència de les assemblees de desocupats.