Manifestació confederal de CGT a Madrid el 18 de juny en defensa dels serveis públics

La CGT crida a totes les persones, al Sindicalisme de classe alternatiu, a les Marees ciutadanes, a les estudiants, als col·lectius i moviments socials i a la classe treballadora en general, a participar en la Manifestació estatal que hem convocat per al dia 18 de Juny a Madrid, a les 12 hores, des de Cibeles fins a la Plaça d’Espanya, per defensar els Serveis Públics, la qual cosa és Comú per tots i totes, la qual cosa no podem deixar que es mercantilitzi perquè són serveis bàsics per a la vida de les persones.

Estem parlant de drets bàsics, essencials per viure dignament: la Sanitat, l’Educació, l’Aigua, les Energies, les Pensions, les Cures, l’Habitatge, els Transports i les Comunicacions, la Cultura, les Prestacions per Desocupació, la cura del Medi ambient, la Neteja de les ciutats i la Conservació dels seus jardins i parcs, les Emergències, l’accés a la Justícia…

Sabem que aquests Drets, si no es defensen, seran espoliats pels que mouen els fils dels “mercats”, per fer negoci a costa de les nostres vides, condemnant-nos a una vida precària des d’un model de societat totalment desigual i injust. L’exemple de Grècia és molt alliçonador.

Des de 1982, tot el públic s’ha anat lliurant als grans grups empresarials i financers, des de governs de diferent signe però de similars polítiques. Des de 2007, l’inici de la crisi-estafa, els governs, al costat de les institucions de la Unió Europea i les altres eines del sistema capitalista. FMI, BM, BCE han espoliat les rendes salarials, empobrint a la majoria social per al benefici privat d’uns pocs.

Sabem també, per ancestrals i reiterades experiències, que no és votant com es garanteixen els drets i les llibertats, com es recupera tot allò del que ens han desposseït que era nostre, ni s’impedeixen nous atracaments socials. És amb la protesta al carrer, amb la pressió popular, amb la lluita decidida de tots i totes, governi qui governi, com aconseguirem establir un model de societat on puguem viure amb Dignitat.
No estem lluitant per la “estatalització” de la vida, estem lluitant per defensar allò que és Comú, el que és de tots i totes i, per això, defensem també la necessitat i el dret a la participació en la gestió i en la presa de decisions per part de les usuàries i treballadores d’aquests serveis. Es tracta d’exercir la Democràcia directa, la participació real en tot allò que ens afecta vitalment.

Sortim novament al carrer, massivament, a defensar el que és nostre, perquè “tenim dret a tenir drets”, però haurem de guanyar-los perquè ningú ens els regalarà.

TENIM DRET A TENIR DRETS !!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
http://cgt.org.es/en-defensa-de-lo-publico
http://cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/manifestacion-en-defensa-de-los-servicios-publicos-el-18-de-junio-tods-madr

COMUNICAT DE LA CGT DE SABADELL DAVANT L'ATAC FEIXISTA AL CSA OBRERA

 Dimecres passat el Centre Social Alliberat l'Obrera va patir un atac per part d'un grup feixista. Aquest Centre Social, de marcat caràcter revolucionari, ha estat durant els últims dies el punt de mira d'aquests grupuscles feixistes, patint pintades i amenaces com la de dimecres. Des de la CGT volem mostrar el nostre rebuig a aquestes accions i mostrar el nostre suport incondicional al jovent organitzat i combatiu de Sabadell davant els atacs feixistes. Per això, volem manifestar:

1. La CGT som una organització anarcosindicalista i llibertària, i per tant, antirracista. El moviment obrer català sempre ha estat divers, format per persones autòctones i immigrades, el que considerem una qualitat en el treball constant cap a l'empancipació social. No importa l'origen de la gent que hi participa, la força del moviment obrer català està en la solidaritat i el suport mutu de la classe treballadora, vingui d'on vingui, contra la burgesia i el seu sistema capitalista.
2. La CGT som una organització anarcosindicalista i llibertària, i per tant, antifeixista. El feixisme no és més que una eina que la burgesia utilitza quan veu que perd el control del carrer per a aturar el moviment obrer, en tota la seva diversitat de lluites, en el seu camí cap a l'emancipació de la classe treballadora i la revolució social. La divisió social en termes nacionals és una inventiva de la burgesia per a dividirn-nos, per nosaltres, l'única unitat vàlida, és la unitat de la classe treballadora.
3. Volem mostrar el nostre suport a tot el jovent organitzat i combatiu de Sabadell, que amb la seva praxi està generant espais de desobediència i llibertat, d'autoconsciència i transformació social com és el CSA l'Obrera. Ens calen més ateneus, més centres socials, més sindicats, per fer front a l'ofensiva capitalista i a la seva extensió que és el feixisme.
4. Volem agrair molt sincerament la resposta antifeixista de tot el moviment organitzat de Sabadell, especialment als companys i companyes de la PAHC i del Moviment Popular de Sabadell, que en qüestió de minuts van aconseguir aplegar més de dues centes persones per a fer front a l'atac feixista de dimecres.
5. Finalment, convoquem a tot el poble treballador de Sabadell a participar del CSA l'Obrera, i molt especialment a l'assemblea oberta que tindrà lloc diumenge a les 19h a la mateixa. Només organitzant-nos, només amb suport mutu, només amb la mobilització i l'acció directa podrem vèncer el feixisme.

Per la unitat de la classe treballadora contra el feixisme. Nativa o estrangera la mateixa classe obrera. Contra el feixisme ni un pas enrere!

Secretariat Permanent de la Federació Local de la CGT de Sabadell. 

Atac feixista al casal l'Obrera de Sabadell

Desde el Secretariado Permanente del Sindicato de Oficios Varios de la CGT de Sabadell condenamos rotundamente la agresión fascista sufrida en el Ateneo La Obrera. Desde este sindicato nos solidarizamos con todos los compañeros y compañeras antifascistas y les damos todo nuestro apoyo.

Viva la lucha antifascista y anti imperialista!!!!

Secretariado Permanente del SOV de la CGT de Sabadell.

Nota de premsa de la CGT de Sabadell en relació a les dues companyes internacionalistes deportades des de Turquia.

Maria Juez, afiliada al sindicat d'Activitats Diverses de la CGT de Sabadell, juntament amb una altra companya de la CUP, Mireia Vehí, van viatjar ahir a la tarda cap a Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. El motiu del viatge era la participació en els actes que el Moviment de Dones Kurdes organitza entorn el 8 de març.

En arribar però, a l'aeroport d'Istambul ahir a la tarda van ser retingudes per part de les autoritats turques, les quals van negar l'entrada al país a les dues companyes internacionalistes. Han estat retingudes tota la nit i se'ls hi ha negat poder realitzar qualsevol trucada a les seves famílies per avisar de la seva situació. De fet, l'alarma l'han donat les companyes kurdes que les esperaven a l'aeroport de Diyarbakir en veure que les catalanes no arrivaben.

Durant la retenció no han patit maltractaments, però han estat amenaçades amb violència quan demanaven fer alguna trucada. No ha estat fins el migdia que les companyes han pogut posar-se en contacte amb les seves famílies per explicar que estaven sent deportades a ordre del govern turc, i arribarien aquesta tarda a l'aeroport del Prat.

La violència contra el poble kurd ha anat en augment des del passat juliol. La policia i l'exèrcit turc mantenen assetjades diverses localitats on s'han denunciat reiterades vegades violacions contra els drets humans i on les ofensives contra el poble kurd han causat milers de morts, centenars d'aquests civils.

Des de la CGT fem una crida a la solidaritat amb les companyes internacionalistes, amb el movimient feminista kurd, i amb la lluita del poble kurd per la seva emancipació.  Denunciem la violació de drets que pateixen les militants internacionalistes i el poble kurd, i exigim als governs implicats que donin les explicacions corresponents.

La solidaritat és la nostra millor arma.

Municipalització, treball i participació

Ja fa dies que a la nostra ciutat se sent parlar d'un concepte que no ha deixat de generar controvèrsia des del primer dia. Municipalització sona estrany, però mica en mica s'està fent present a la vida política de Sabadell, i de fet, també, a molts altres pobles. Municipalització prové del substantiu municipi, que en la seva accepció original provinent del llatí tenia a veure amb els deures i els càrrecs que determinades persones adquirien amb la institució de la República i l'Imperi Romà. Actualment però, municipi fa referència a un determinat territori administratiu el qual es regeix per una normativa comuna a la qual estan subjectes tots els ciutadans. Municipalització per tant, té a veure amb el procés pel qual alguna cosa aliena a aquesta entitat passa a formar-ne part, a ser propietat del municipi.

Però aquest no és un article sobre etimologia. El que aquí ens interessa és que quan parlem de municipalització dels serveis, en definitiva, estem parlant de la propietat dels mitjans de producció d'aquells processos de treball que afecten a la totalitat de la comunitat d'un municipi. Una discussió, d'altra banda, que no ens és nova.

En els temps que corren, la municipalització està sent argument i arena de batalla de diferents posicionaments ideològics -polítics- de les diverses forces polítiques de la nostra ciutat. Aquest fet, és potser causa de dos processos que han anat confluint. D'una banda, la creixent consciència col·lectiva de que allò que és comú, allò que és d'interès de totes les habitants d'un municipi, hauria d'estar gestionat pel mateix com a màxima expressió de la col·lectivitat en aquell territori; de l'altra, per l'entrada als òrgans de gestió de noves forces polítiques molt més lligades a les lluites populars que aquelles que les han precedit.

Més enllà d'això, la CGT, com a a formació anarcosindicalista amb més de 100 anys d'història i practicants de l'acció directa com a mètode de lluita, hem desconfiat sempre -i desconfiem- de les institucions capitalistes -Estats, Governs, Ajuntaments- com a eines i/o àrbitres dels conflictes socials. De forma que aquest concepte de municipalització ens pot quedar una mica curt. De fet, l'objectiu a llarg termini del nostre sindicat no és aquest, sinó el control obrer i l'autogestió per part de les treballadores dels mitjans de producció. Ara bé, que un servei passi d'estar a mans privades a estar a mans públiques és, si més no, un avenç. D'altra banda, hem de tenir en compte que si aquestes mans públiques segueixen fent de titelles de la classe empresarial, de ben poc ens haurà servit municipalitzar aquests serveis. La situació que es dóna a Sabadell, amb un govern nominalment d'esquerres, i amb una formació netament anticapitalista formant-ne part del mateix, pot obrir nous horitzons.

En un altre ordre de coses, durant els últims anys, el nostre sindicat ha crescut de forma notòria en sectors d'àmbit públic, i una bona part de la nostra afiliació es composa de metgesses, infermeres, conductors d'autobusos, mestres, professores, treballadores de la neteja, de cures, etc. de forma que el debat sobre la municipalització no és quelcom estrany dins els nostres militants sinó tot el contrari. Algunes treballadores però, han mostrat els seus dubtes davant aquests processos. Les causes poden ser vàries. Penso que principalment, perquè la maquinària propagandística dels sindicats grocs com UGT i CCOO ja han començat la seva particular campanya contra aquests processos de democratització dels serveis, en el cas de Sabadell, perquè, entre d'altres, podria significar la fi de les seves «agències de col·locació». Una altra raó pot ser que el procés de municipalització significaria que aquests llocs de treball passarien a ser d'àmbit públic i, sovint, es demanen qualificacions que no totes les treballadores tenen, el que no deixa de generar cert nerviosisme entre aquestes.

En definitiva, entenc que la municipalització no ha de ser només aquest procés pel qual quelcom passa a propietat municipal, el qual ja és un avenç; sinó que aquest s'ha de vehicular amb una forta participació de les treballadores que, al cap i a la fi, són les que fan funcionar la ciutat. Agafant prestat el concepte d'un bon amic i company de lluita, es tractaria d'una municipalització al quadrat. És a dir, un procés d'horitzontalització en la gestió d'aquests serveis, amb una direcció inequívoca cap al control obrer. Un procés en el que les treballadores tinguin la capacitat decisiva de determinar el què, el com, el quan i el qui. Dit d'una altra forma, si aquesta municipalització significa una pèrdua de drets per part de les treballadores, nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre, practicar l'acció directa i l'autogestió com a mètode de lluita i finalitat en sí mateixa en la defensa dels drets de les treballadores.

Manuel Quesada,

Arqueòleg i Secretari General de la CGT de Sabadell.