És un reportatge de Carles Guàrdia, Quico Concellón i Josep M. DomènechEn Juan ha acabat el subsidi d'atur i viu a casa de la seva mare, que cobra una pensió mínima. L'Esteban fa dos anys que no treballa, i ell, la dona i el fill han de sobreviure amb una ajuda familiar de 420 euros al mes. Van tan justos que han d'anar a demanar menjar per les cases.
Aquestes són algunes de les històries personals que recull el "30 minuts" d'aquesta setmana. És un treball centrat en l'impacte que la crisi econòmica té a la ciutat de Badia del Vallès.
En aquest municipi, la taxa d'atur és de les més altes de Catalunya: el 22%. Es tracta d'una població estrictament obrera i per això les repercussions de la recessió hi són mes colpidores.
En el reportatge es veu com, per sobreviure a la precarietat, la gent depèn tant dels ajuts públics directes com dels plans conjunturals d'obres o les xarxes solidàries, com la parròquia, la família o els amics. També hi té un paper considerable l'economia submergida, però molt menys que en les crisis anteriors. Es mostra, igualment, la feina que fan les institucions -en aquest cas, els serveis socials municipals- o l'activitat d'una assemblea local de parats.
També s'explica la situació d'unes vuitanta famílies marroquines que van anar a viure al barri no fa gaires anys i que ara corren el perill de ser desnonades perquè no paguen la hipoteca. Gairebé tots els caps de família treballaven a la construcció i ara estan en atur. Això ha fet destapar un embolic legal, perquè els pisos es van comprar amb crèdits hipotecaris per un preu superior al legalment autoritzat. La Generalitat i l'Ajuntament intenten trobar una sortida al cas, però la cosa podria acabar en un escàndol social o un procés judicial molt complicat.
En resum, en un petit espai es concentren moltes de les tensions i els drames que comporta una alta taxa d'atur, una situació que es pot generalitzar a tot el país si la crisi continua empitjorant.
Aquestes són algunes de les històries personals que recull el "30 minuts" d'aquesta setmana. És un treball centrat en l'impacte que la crisi econòmica té a la ciutat de Badia del Vallès.
En aquest municipi, la taxa d'atur és de les més altes de Catalunya: el 22%. Es tracta d'una població estrictament obrera i per això les repercussions de la recessió hi són mes colpidores.
En el reportatge es veu com, per sobreviure a la precarietat, la gent depèn tant dels ajuts públics directes com dels plans conjunturals d'obres o les xarxes solidàries, com la parròquia, la família o els amics. També hi té un paper considerable l'economia submergida, però molt menys que en les crisis anteriors. Es mostra, igualment, la feina que fan les institucions -en aquest cas, els serveis socials municipals- o l'activitat d'una assemblea local de parats.
També s'explica la situació d'unes vuitanta famílies marroquines que van anar a viure al barri no fa gaires anys i que ara corren el perill de ser desnonades perquè no paguen la hipoteca. Gairebé tots els caps de família treballaven a la construcció i ara estan en atur. Això ha fet destapar un embolic legal, perquè els pisos es van comprar amb crèdits hipotecaris per un preu superior al legalment autoritzat. La Generalitat i l'Ajuntament intenten trobar una sortida al cas, però la cosa podria acabar en un escàndol social o un procés judicial molt complicat.
En resum, en un petit espai es concentren moltes de les tensions i els drames que comporta una alta taxa d'atur, una situació que es pot generalitzar a tot el país si la crisi continua empitjorant.
