18 de març 2010

Multitudinària manifestació a Barcelona contra la política educativa de la Generalitat






Una vegada més, en una altra escandalosa mostra de manipulació informativa, la Conselleria parla de seguiment minoritari de la vaga de l’ensenyament públic, mentre la guàrdia urbana xifra en 12.000 els manifestants de Barcelona: 12.000 manifestants quan la Via Laietana anava plena i quan, mentre la capçalera arribava a Plaça Sant Jaume, la cua de la manifestació encara estava entrant a la plaça Urquinaona? Vaga minoritària quan la majoria de la manifestació eren docents? No parlem d’una apreciació subjectiva sinó d’un fet enregistrat fotogràficament per l’autor d’aquesta crònica.
I és que per molt que el tripartit, amb l’inefable conseller Maragall al capdavant, vulgui falsejar la realitat utilitzant tots els mitjans de manipulació de l’opinió pública afins al poder, el que cap grollera manipulació podrà eliminar són els aproximadament cinquanta mil manifestants –que és la xifra àmpliament reconeguda quan una manifestació ocupa l’espai de la d’avui—que han marxat pels carrers de Barcelona denunciant que “autonomia no és privatització”, “prou retallades”... i exigint “més inversió per a la pública” o “Maragall dimissió”.
Una manifestació que ha aplegat una multitud de docents i una gens menyspreable xifra d’estudiants, cridant plegats contra una política educativa que, mentre augmenta el diner públic per a la privada, a la pública redueix les dotacions econòmiques als centres, retalla plantilles, massifica aules, elimina cursos (ara toca també el batxillerat diürn d’alguns centres) i precaritza més l’ocupació de substituts i interins (o els deixa directament al carrer en no cobrir puntualment les substitucions). I que vol aprofitar el desplegament de la LEC --aquesta llei neoliberal que va ser àmpliament rebutjada pel professorat de la pública, mentre rebia el suport entusiasta de CiU i d'unes patronals privades que es freguen les mans—per donar el cop de gràcia a l’ensenyament públic mitjançant mesures com el Decret d’autonomia de centres, en realitat un decret de privatització, jerarquització i desregulació de condicions laborals per als centres públics.
Ara cal que les organitzacions sindicals de docents i estudiants, unitàriament, donin continuïtat a la mobilització en curs, vista la prepotència de l’administració i l’èxit –per molt que la patronal de l’ensenyament públic el negui—de la mobilització d’avui. Una continuïtat que, perquè sigui sòlida i amb perspectives de fer enrere els plans de la conselleria, s’haurà de recolzar en iniciatives com les d’algunes zones que, com la de Cornellà, plantegen la necessitat d’un pla de lluita, sostingut i participatiu.

Escrit per Kaosenlared