28 de setembre: Dia internacional per la despenalització de l’avortament

Avortament lliure i gratuït. Dret al propi cos. Aturem l´ ofensiva Gallardón

Comunicat de la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya

 

La crisi del sistema de producció i reproducció del sistema capitalista i patriarcal, està creant un retrocés a nivell històric dels drets laborals, socials i personals de les dones treballadores del poble català.

Amb l´excusa de la crisi, el capitalisme está expulsant del mercat laboral a milers de dones (a la Administració Pùblica el 85% dels acomiadaments son dones). Les retallades i privatitzacions dels serveis públics essencials (sanitat, educació, serveis socials) colpeja directament a les dones treballadores, obligades a abandonar els llocs de treball i tornar a casa per treballar gratis per mantenir la família i estalviar diners a l´estat que redueix cada cop més els pressupostos socials.

Ara, el ministre Gallardón, vol retallar el dret de les dones a l´avortament, en una verdadera contrareforma que significa l´ingerència de l´estat a decidir sobre el nostre cos i les nostres vides. La Llei del PSOE del 2010 despenalitza l´avortament dins les les 14 primeres setmanes de gestaciò a partir dels 18 anys, però no garanteix el dret a l´avortament lliure i gratuit.

A Catalunya amb el Tripartit abans, i CIU ara, les dones han d´avançar els diners (uns 300 euros) per poder avortar a la xarxa privada de clíniques que practiquen IVEs, el que restringeix l´accès sobretot a dones joves, treballadores i migrades que no tenen recursos económics. Podem assegurar doncs, que una part de les dones no estàn en situaciò de poder gaudir d´un dret que els diferents governs de la Generalitat no asseguren.

A més, el govern de CIU, no ha desplegat el dret a l´educació sexual i afectiva a les escoles, aix´` com l´accés lliure als anticonceptius i a la píndola del dia després que pot tenir un cost de 20 euros.
El PP i Gallardón vol fer una contrareforma de la llei molt restrictiva per a les dones.

 Vol tornar a la llei de suposits de 1985, reduint les setmanes en que la dona tè dret a avortar, tant per violaciò com per perill físic o siquic de la mare.
 Vol eliminar el supòsit de malformaciò del fetus.
 Vol eliminar el dret de la dona jove a decidir avortar durant les primeres setmanes de gestació
 Vol una reforma del Codi Penal, en que l´avortament fora de la llei seria punible.
 Possible supressió del lliure accés a la pastilla del dia desprès o altres anticonceptius.
 Supressió de la llei d´educaciò sexual i afectiva.

No podem passar per alt l´atac a les dones treballadores a decidir sobre el nostre cos. No son màquines de parir al servei de l´estat, el patriarcat i el capital. No podem passar per alt que la dreta ultracatòlica, Unió Democràtica, Kikos, Opus Dei i altres entitats subvencionades per La Caixa, formen part d´una campanya pel control dels nostres cossos.

Per tant, la lluita del moviment feminista pel dret a l´avortament lliure i gratuït continua sent necessària. I per això, ens cal la complicitat i la solidaritat de totes les companyes i companys del moviment sindical i social.

Per aixó, la CGT fa una crida a la participació de tota la afiliació a les diferents convocatòries que el moviment feminista convoqui a tot el territori.

- Dimecres, 25, acte a Barcelona contra els ultracatòlics (PG.Gaudí-Sagrada Família).

 Dissabte 28, manifestació a Barcelona, 18h.

SECRETARIA DE GÈNERE DE CGT CATALUNYA

Més informació:
 FACEBOOK GÈNERE CGT CATALUNYA

Xerrada-debat a Rubí "Una mirada llibertària a la situació actual" el 14 de setembre

DISSABTE 14 DE SETEMBRE A LES 18.00 H

XERRADA-DEBAT, a la seu de CGT de RUBÍ. ( Pl. CLAVÉ, 4-6 )

UNA MIRADA LLIBERTÀRIA A LA SITUACIÓ ACTUAL- crisi, resistències i alternatives.

DONARÀ LA XERRADA. EMILI CORTAVITARTE, EX-SECRETARI GENERAL DE LA CGT DE CATALUNYA.

ORGANITZA. SECCIÓ SINDICAL DE CGT A FGC.

T´ESPEREM.

Manifest de la PUDUP en la inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català

DECLARACIONS DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català
UdG – 6 de setembre del 2013

En els darrers temps, es va fent evident la desvalorització i el desmantellament d’allò públic, del sistema de serveis i recursos per atendre al conjunt de la població (sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.) i amb ell, la universitat n’està patint una transformació estructural que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions.

El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder incorporar-se al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. Segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari, els preus han experimentat 3 modificacions en 6 anys, de manera que l’efecte combinat dels canvis de plans d’estudi i les successives modificacions del sistema de preus han encarit entre un 69% i un 291% el preus dels estudis universitaris en termes reals (és a dir, un cop descomptada la inflació).

Al mateix temps, en el curs 2012-13 el nombre d’estudiants amb beca s’ha reduït en 2000. Només un 54% dels estudiants que sol·liciten beca a Catalunya l’acaben rebent, i les beques arriben molt tard. A més, aquest mateix curs 2012-13 la Generalitat calculava que uns 2.200 estudiants universitaris no abonarien la matrícula, el doble que fa 4 cursos. Aquesta és la realitat universitària catalana.

La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir també per reduir el finançament públic de la Universitat. Aquestes retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis i, en molts casos, en provoquen el seu acomiadament. Les conseqüències d’aquest desmantellament repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. Durant els últims tres cursos acadèmics (2010-2013) s´ha produït una gran davallada del nombre de professorat a les universitats públiques catalanes, també de personal interí d’administració i serveis i s´han reduït substancialment els ajuts de recerca. Globalment han empitjorat les condicions de treball per a tots.

Les progressives reformes universitàries estan impulsant un model de governança de la Universitat que hibrida el model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no és conseqüent amb una institució de caràcter públic. L’educació superior no s’hauria de regir pels criteris de dèficit i benefici: el coneixement i la ciència van més enllà de l’oferta i la demanda, són un dels fonaments de la societat moderna. En el model universitari l´esperit crític hauria de prevaldre per sobre dels interessos mercantilistes i privatitzadors.

La universitat regida per criteris empresarials, abocada a la formació en competències tècnicopràctiques, a l’esmicolament de continguts i a la recerca purament acreditativa tindrà efectes molt negatius en el futur: s’en veuran afectades les capacitats de pensament reflexiu i el domini d’allò global, la llibertat de recerca i de pensament i, en definitiva, les pròpies capacitats per a l’exercici de la democràcia.

Malgrat tot, una vegada més s’imposa la mentalitat tecnocràtica i empresarial en el funcionament de la universitat. El canvi de model es va fent evident. Avui es fa la inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català, pràcticament sense difusió i en bona part d’amagatotis, sense els estudiants (molt d’ells encara s’han de matricular) i sense la gran majoria dels treballadors de la universitat (professorat i personal d’administració i serveis). No hi falten però, polítics i empresaris!

PLATAFORMA UNITÀRIA PER LA DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls per l’impagament de les nòmines

Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls.


Després del retorn de vacances la "multinacional" FICOSA no va poder esperar ni a setembre per començar a dilapidar qualsevol esperança de millora en la seva malmesa relació empresa-treballador, anunciant just el dia 30 d’agost i a última hora del matí, que degut a un retard "puntual" amb un client no podia fer front a les nòmines del mes d’agost dels 1.200 treballadors de Viladecavalls-Rubi, i els 600 de Sòria, tenint que endarrerir almenys fins al dia 6 el pagament.

El primer que cal retreure a aquesta empresa és la poca preocupació que mostra de cara als seus empleats, avisant-los només un dia abans de final de mes, sense donar pràcticament temps a que es puguin organitzar cada un els seus pagaments de final de mes.

És destacable que una "multinacional" com aparenta ser FICOSA no sigui capaç de pagar les seves nòmines pel sol fet que s’endarrereixi un client, és força preocupant que els comptes de l’empresa se sostinguin sobre fils tan fins.

Per donar una resposta tots els comitès de la planta de Viladecavalls convoquem reunió d’urgència per buscar una resposta ràpida i contundent.

El mateix dia 30 algunes seccions sindicals van decidir tancar-se en la sala de RRHH fins que es trobés una solució i l’empresa pagués les nòmines. Cal destacar que és la primera vegada que alguns sindicalistes decideixen per fi passar a l’acció sindical, encara que tancar-se en RRHH no sigui més que un acte simbòlic, i filant prim de cara a la galeria, ja que en moments molt pitjors com va ser el ERO d’Extinció o quan va sortir a la llum la trama corrupta que suposadament es va crear al voltant de la sortida de Sony de Viladecavalls, no es va fer cap mena de soroll.

Malgrat el simbòlic de l’acte la totalitat de la resta de comitès de la planta va decidir sumar-se. També es va decidir convocar assemblees als treballadors per explicar el que s’estava fent i es va decidir bloquejar la sortida i entrada de material en hores clau, començant aquest mateix dia parant la circulació de 11:30 a 13:00h. Es va comunicar mitjançant una nota informativa a la resta de treballadors i per tant a l’empresa de que aquestes mobilitzacions continuarien de forma aleatòria durant el temps necessari fins que es fes efectiu el pagament de la nòmines.

Finalment les pressions van fer efecte i l’empresa va cedir a dialogar arribant a l’acord de pagar el 10% de cada dia de retard.

Esperem que aquest increment en les despeses per part de l’empresa garanteixin una millor organització de cara al futur a l’hora d’avisar i tenir informats puntualment als seus treballadors de les dificultats que puguin esdevenir en el futur així com que impedeixin que torni a passar una cosa semblant.

CGT FICOSA

 WEB CGT FICOSA->http://cgtficosa.blogspot.com.es/2013/09/los-trabajadores-de-ficosa-bloquean-la.html]

 TWITTER CGT FICOSA

La força de la gent que es rebel·la

Un article d’Albert Jiménez, portaveu de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) a Sabadell 

"Pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge només és una mercaderia."

"Construïm alternatives necessàries sense les quals milers de persones viurien ara al carrer."

Durant els darrers cinc anys, més de vuitanta-vuit mil execucions hipotecàries s’han dut a terme a Catalunya. Només els tres primers mesos del 2013, entre hipoteques i lloguers, s’han produït més de quatre mil cinc-cents desnonaments al Principat, és a dir, més de cinquanta desnonaments al dia, més de cinquanta vides trencades cada vint-i-quatre hores, més de tres-centes cinquanta famílies traumatitzades a la setmana, més de mil cinc-cents actes de violència econòmica al mes comesos pels responsables de la crisi contra les seves víctimes.

Davant la magnitud esfereïdora d’aquestes xifres, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no podem permetre’ns el luxe de tenir desitjos, anhels o somnis. No tenim temps. El que sí que tenim és la força inesgotable de milers de persones treballadores fartes de proposar, de demanar, de suplicar que es posi fi al tràgic absurd d’un sistema que permet i estimula el robatori desfermat d’una elit financera corrupta i impune que s’atipa i s’engreixa de forma obscena amb els fruits del treball, l’esforç i el patiment de la gent de baix, aquella sobre la qual els de dalt han construït les seves fortunes i els seus castells de sorra i a la qual, un cop esgotada, pretenen abandonar a la seva sort.

Ja no esperem pas res d’unes institucions i un sistema que han demostrat una vegada i una altra que no tenen cap interès a fer els passos imprescindibles per posar fi a una situació d’emergència habitacional i social absoluta. No esperem res d’un govern més preocupat per entregar milers de milions als seus patrocinadors i aliats de la banca que per la situació dramàtica de totes aquelles famílies que viuen tan sols gràcies a les xarxes de solidaritat popular i ciutadana que hem anat forjant impel·lits per la necessitat i per la convicció. Ja no volem saber res de les eternes promeses de solucions, de les constants crides a la calma i a la paciència d’aquells per als quals sempre hi ha temps perquè desconeixen la pressa inhumana de l’exclusió social.

A la PAH ja no ens interessa res de tot això. Al nostre moviment construïm alternatives, creem les solucions que són necessàries i sense les quals milers de persones viurien a hores d’ara al carrer. La PAH, a través de l’alliberament dels habitatges en mans d’una banca pràcticament nacionalitzada (amb els diners de tots), suposa el retorn del sentit comú i dels drets més bàsics al nucli del debat polític. Perquè mentre que pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge no és més que una mercaderia, una cosa abstracta absent de qualsevol característica humana més enllà del benefici que en poden extreure, per la PAH un habitatge és precisament això, un habitatge: un lloc on viure, on arrecerar-se i trobar aixopluc, on crear una família, on riure, on estimar, un habitatge és un lloc on esdevenir persones.

Als blocs alliberats per l’Obra Social de la PAH hi viuen ja centenars de membres del moviment, nens i adults, famílies senceres, però sobretot s’hi allotgen comunitats. L’Obra Social no és només una solució d’emergència per a aquelles persones que es veuen condemnades al carrer per la cobdícia bancària, no és només una segona oportunitat per tornar a començar, no és només la casa de la Laura, de l’Antonio, del Miguel, de l’Esther o d’en Yussef, és també un model nou (i a la vegada molt antic) de convivència. És una iniciativa que pretén recuperar la solidaritat i la intimitat dels barris populars, la proximitat d’uns veïns que no són només desconeguts amb qui compartir l’ascensor i xerrar del temps, sinó companys i amics disposats a defensar els seus i els teus drets (que són els drets de tots) en qualsevol moment. L’Obra Social de la PAH és un hort comunitari que alimenta deu famílies, és buscar la suficiència energètica amb plaques solars que escalfin l’aigua a l’hivern i és també un sopar preparat per tots els pares i mares on els nens del bloc juguen plegats al pati de darrere perquè ja no tenen por.

A la PAH volem llibertat per poder viure les nostres vides lliures de l’esclavatge financer, volem llibertat per poder encarar el futur de les nostres famílies amb la certesa que aquest futur existeix i és digne de ser viscut, volem un habitatge digne per a tothom, sense excepcions. Exigim ser tractats com a éssers humans i farem el que calgui per aconseguir-ho. De fet, ja ho estem fent.

* Article publicat al diari El Punt Avui.