Milers de manifestants marxen a Barcelona per exigir que la crisi la pagui els rics

La manifestació, convocada per la campanya unitària “Que la crisi la paguin els rics!”, ha comptat amb uns 10.000 participants, segons els portaveus de la campanya, i ha arrencat de la Plaça Universitat per concloure a la Plaça Sant Jaume.

Al llarg del recorregut s’han corejat consignes que denunciaven la situació de crisi i exigien que el seu pes recaigués sobre els culpables: “Que la crisi la paguin els rics”, “La crisi social que la pagui el capital”, “el G-20 es reuneix, la resta el pateix”, “Ells són 20 nosaltres milions”... També han sovintejat les denúncies de les polítiques dels governs central i català: “govern d’entesa, govern d’empresa”, “l’esquerra pija també privatitza”... juntament amb la denúncia de la política repressiva del tripartit: “Bolonya s’aplica a cops de porra”, “la policia tortura i assassina”, “mossos torturadors”, “llibertat d’expressió, policia no”... S’ha reivindicat una “Universitat pública i de qualitat”, “No, no, no a les privatitzacions”, “papers, drets i treball per tothom”... S’han denunciat que “cap persona és il·legal”, s’ha rebutjat la llei d’estrangeria (“La llei d’estrangeria per la reina Sofia”) i s’ha reivindicat que “d’aquí o estrangera, la mateixa classe obrera”. Davant els atacs que els treballadors i treballadores estan patint per part de les patronals, amb la complicitat de CCOO i UGT i del governs central i tripartit, s’han corejat lemes com ara “se va a acabar la paz social”, “contra la congelació salarial, prou xantatge patronal”, “Ni EROs, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita solidaritat”, “contra el capital, vaga general”.
Durant la manifestació s’han fet diversos parlaments i accions simbòliques com ara el llançament de sabates contra les fotos dels líders del G-20, la crema d’un euro gegant davant la delegació del Banc d’Espanya i la col·locació de diversos taüts davant la seu de la patronal catalana Foment del Treball.
Ja a la Plaça S. Jaume i amb una pluja que s’intensificava per moments s’ha llegit una “carta oberta al President Montilla” denunciant les polítiques “que fan pagar la crisi als treballadors i treballadores mitjançant la davallada dels salaris i les condicions laborals” i o­n s’exigeixen “polítiques socials reals pels treballadors i treballadores, com l’única manera de sortir d’aquest fracàs del capitalisme”, amb mesures com el repartiment del treball amb reducció de jornada a 30 hores setmanals sense reducció de sou, l’oposició als acomiadaments i el rebuig dels EROs, promoure canvis al parlament espanyol per abolir les reformes laborals recents... També representants dels estudiants mobilitzats contra els Plans de Bolonya, del moviment solidari amb Palestina i de empreses en lluita com Mahle de Vilanova han intervingut al final del acte per denunciar les polítiques dels governs i apel·lar a la solidaritat.
Durant la manifestació s’ha recordat així mateix que el proper dimecres 1 d’abril (a les 10 hores, a Cotxeres de Sants) s’han convocat una assemblea d’aturats i aturades per abordar la situació de creixent desocupació que afecta la classe treballadora.

Escrit per Kaos en la red

Es presenta la ‘Coordinadora de treballadors en lluita del Vallès’ a l´OTG de Sabadell

Davant de la situació de crisi que està vivint el Vallès, diversos treballadors i treballadores de la comarca han vist la necessitat d’organitzar-se i coordinar-se per tal de poder defensar els drets laborals i socials així com unificar les lluites i els esforços. Tal com han explicat, el primer pas ha estat unir els treballadors de les empreses en crisi tot i que fan una crida tant a persones aturades com a moviments socials i sindicats a participar d’aquest ens aglutinador.

La Coordinadora es va presentar el passat dimecres en una acció agitativa que van realitzar davant de l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) que va consistir en repartir octavetes convocant a la manifestació unitària en defensa dels drets dels treballadors que es celebrarà el poper dissabte 28 d’abril a dos quarts de sis a Barcelona (Pl. Universitat).
Aquest nou espai aglutina, entre d’altres, delegats sindicals de Ficotriad-Rubí, Delphi-Sant Cugat, ACC-Sant Quirze, Essapalau, Sharp-Sant Cugat, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli-Barberà i Cecrops-Santa Perpètua. La voluntat d’aquest espai és ‘fer sentir la veus dels i les treballadores per avançar en el camí cap a la vaga general’.
Una altra de les conseqüències derivades de la crisi són les altes xifres de persones aturades, l’atur oficial del gener al Vallès Occidental ja arribava a les 61.000 persones, des d’aquesta coordinadora han mostrat un profund desacord amb els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO) que s’estan duent a terme, en aquest sentit demanen que l’administració intervingui a les empreses que volen realitzar acomiadaments de la mateixa manera que exigeixen que els diners públics es destinin a una pla públic d’ocupació i no a salvar els beneficis de la banca i la patronal.
De cara a seguir discutint com avançar en aquesta coordinació i quines mobilitzacions s’han de dur a terme a la comarca han convocat pel proper dia 14 d’abril una reunió oberta a totes les persones interessades a les 10 al Casal d’Esquerra de Badia (Av. Burgos 18).

Escrit i publicat a Vilaweb

Más de 50 parados/as participan en la Asamblea de parados de Badía

Ayer martes 25 de marzo más de 50 parados y paradas de Badía participaron en la Asamblea de parados de Badía celebrada en el Casal de l´esquerra de Badía. Se eligió un presidente, un secretario y un portavoz de la asamblea para hacer de intermediarios entre la asamblea y el gobierno municipal de Badía del Vallés. Hoy martes 26 de marzo a las 18h se reunirán con la alcaldesa de Badía del Vallés para transmitir los acuerdos de la asamblea en materia de empleo local. También se decidió participar en la manifestación del sábado a las 17.30h en Barcelona con el lema: Que la crisis la paguen los Ricos!. El maifiesto y puntos que se acordaron son los siguientes:

Somos más de 2000 los trabajadores y trabajadores que nos encontramos en paro en Badía del Vallés, despedidos en alguno de los numerosos expedientes de regulación de empleo, tras el cierre de empresas y talleres, paralizaciones de obra o a los que no se ha renovado el contrato precario. Mientras los banqueros a través de nuestras hipotecas y los empresarios de la construcción e inmobiliarias con la especulación de la vivienda, disfrutan del botín de nuestra explotación, del robo y la estafa masiva de estos últimos años de bonanza económica. La respuesta del Gobierno al drama social del paro consiste en llenar los bolsillos de los causantes de la crisis: banqueros, los especuladores y de las multinacionales que deslocalizan fábricas. Sin olvidar la complicidad de los sindicatos mayoritarios (UGT y CCOO) con años reformas laborales y convenios de empresa precarios y la no convocatoria de una HUELGA GENERAL ante la situación actual de la clase trabajadora. Ante esta situación dramática, un colectivo de parados/as de Badía del Vallès, entendemos que no podemos perder el tiempo esperando pasivamente que el Gobierno o el Ayuntamiento tomen medidas efectivas contra el paro. La experiencia de las crisis anteriores nos ha enseñado que sólo nosotros, parados y paradas, mediante nuestra autoorganización en asambleas y la movilización, podremos conseguir nuestras reivindicaciones:
1.-Reducción de la jornada laboral a 35 horas sin disminución de salario y la eliminación total de las horas extras en las obras realizadas en Badía del Vallés
2.-Paro indefinido hasta la recolocación efectiva mientras dure la crisis.
3.-Impedir los desahucios de las familias hipotecadas si se encuentra en paro alguno de sus miembros.
4.-Generar empleo público real, no subcontratado a través de empresas privadas que se quedarán con una parte del dinero destinado a los ayuntamientos.
5.-Exiguir al Ayuntamiento de Badía del Vallés transparencia en la contratación de parados en las obras de Badía y dar prioridad a los parados de la localidad en un 100%

Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC

Un éxit rotund: “després direu que només érem deu”

Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col·laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.

Les maniobres prepotents, autoritàries i divisionistes del conseller i del Tripartit no han aconseguir el seu objectiu

El Tripartit, conscient del que es juga, durant les setmanes i dies previs a la vaga ha intentant desactivar-la utilitzant tot l’arsenal al seu abast. Des de “congelar” la provocadora i reaccionaria proposta d’ampliar la jornada laboral del professorat amb hores extres “voluntàries”, fins la imposició d’uns serveis mínims –per tercera vegada-- que ni la dretana CiU s’havia atrevit a dictar mai, passant per les ja habituals declaracions sobre la irresponsabilitat del professorat per fer vaga i deixar les famílies sense escola pels seus fills i la prepotència, igualment habitual, de declarar que, es faci el que es faci, la LEC i els plans contra l’ensenyament públic seguiran endavant. Avui mateix, amb la manca d’escrúpols i la prepotència a què ens té acostumats, el conseller ha tornat a declarar que no alterarà els seus plans i que pensa dur-los endavant amb “la mateixa fermesa i contingut”.

“Maragall dimissió” i “No volem aquesta llei”

A la manifestació, que també ha comptat amb la presència de pares i mares, el crit “Maragall dimissió” ha estat permanent i massiu al llarg de tot el recorregut, juntament amb altres referències a la gestió del conseller com ara “Maragall incompetent, Maragall prepotent”. El rebuig a la política educativa del Tripartit quedava també palès amb el “No volem aquesta llei”, “prou, prou, prou, massificació”, “més, més, més, més inversió”, “més inversió per l’educació”, “més autonomia és privatització”... juntament amb d’altres més generals com “sí que hi ha diners, els tenen els banquers”, “contra la LEC, vaga general”. Amb crits com ara “Més educació, menys repressió” i “Saura dimissió” els manifestants també han denunciat la brutal política repressiva del Tripartit contra les estudiants.

Els estudiants també es manifesten: “Bolonya és una vergonya”

Diverses columnes d’estudiants, principalment universitaris però també de secundària, s’han sumat a la manifestació, denunciant les polítiques privatitzadores del Tripartit i el govern central --els plans de Bolonya, la LOU i la LEC— i la brutal resposta repressiva contra el moviment amb lemes com ara “Mossos, torturadors”, “Bolonya és una vergonya”...

I ara què?

La jornada de vaga i la manifestació han tornat a posar sobre la taula la necessitat de donar continuïtat al procés de lluita encetat, amb un calendari sostingut i unificat, que obligui el Tripartit a fer-se enrere en els seus plans, atenent a les demandes del professorat: retirada d’una LEC privatitzadora, jerarquizadora i desreguladora de les condicions laborals, increment suficient de la inversió en l’ensenyament públic per frenar el seu deteriorament i incrementar la seva qualitat (contractació i estabilitat del professorat, reducció de les ràtios d’alumnes per aula, inversió en nous equipaments i construccions...), millora de les condicions laborals del professorat (reducció horari lectiu)... D’altra banda també el moviment estudiantil està lluitant contra els privatitzadors i elitistes Plans de Bolonya, patint una dura repressió amb la intenció de debilitar-lo. Una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic --amb participació del professorat, els estudiants i el suport social dels col·lectius de pares i mares— podria ser la resposta adient a les polítiques educatives que tots i totes estem patint i que empitjoraran si els governs central i Tripartit se surten amb la seva.

Escrit per Kaosenlared

Manifestació: Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem!-Pl.Universitat-28/3/09 17.30h

Des de la Campanya Que la Crisi la Paguin els Rics volem posar en el vostre coneixement la següent informació:

Dins de la setmana internacional de lluita contra el capitalisme convocada pel Fòrum Social Mundial 2009 a Belém (Brasil), es realitzarà una manifestació unitària a Barcelona el proper Dissabte 28 de Març, Plaça Universitat 17:30 amb el lema Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem!
Els moviments socials, sindicats, organitzacions polítiques o culturals que formem la Campanya, accessible a l’apartat ‘Qui Som’ de la Web, fem una crida a la mobilització general de la ciutadania contra els culpables de la Crisi i en defensa dels drets dels treballadors i població en general.
Exigim protecció immediata per a tothom, però amb la vista posada en aquells que ja feien patir una Crisi permanent en milions de persones, crisi de precarietat, de vivendes inaccessibles, d’inseguretat laboral i social, de deslocalització.
Volem participar en la creació d’un moviment popular ampli que lluiti contra els interessos i cobdícia dels capitalistes, proposant noves formes d’organització que posi l’economia al servei de les necessitats socials i no a l’inversa.
En definitiva, volem dir prou a un sistema basat en l’explotació i d’injustícia social.
Aquesta participació la fem extensiva als treballadors en lluita pel seu lloc de treball digne, aquells i aquelles que el veuen perillar, als estudiants represaliats que planten cara contra la privatització i mercantilització de l’ensenyament, a companys i companyes que posen cada dia esforç per caminar cap a un món millor. Companys com l’Enric Duran, gent a qui ni el poder de la Banca ni el d’aquells que la protegeixen podrà aturar mai.
Volem finalment, deixar palès el nostre rebuig a la violència policial contra els estudiants en lluita per una Educació pública i de qualitat o­n les empreses no hi posin les urpes, repressaliats per ser un moviment suficientment ampli i decidit com per poder aturar una contrareforma capitalista.

Escrit per www.noalacrisi.cat