28 de juny 2013

El sector ferroviari de CGT es mobilitza: manifestació estatal el 29 de juny a Madrid, i vagues els mesos de juliol i agost

El divendres 14 de juny es va celebrar una reunió entre tots els sindicats amb representació a RENFE i ADIF, de cara a establir una nova fulla de ruta unitària de mobilitzacions per a defensar-nos de les agressions que es sobrevolen sobre el ferrocarril públic i sobre les garanties d’ocupació dels ferroviaris i ferroviàries, i de la qualitat d’aquesta ocupació. En ella, cada sindicat ha posat sobre la taula els seus pensaments, inquietuds i decisions sobre el que estan disposats a fer en el moment actual, a la llum dels esdeveniments que ens afecten.

CGT hem explicat a tots la nostra intenció de començar un procés de mobilitzacions des de ja, doncs creiem que estan totalment en perill les ocupacions i les seves condicions en tot el sector ferroviari, proposant-los a tots els sindicats la necessitat de confluir en accions conjuntes, doncs estem segurs que la unitat d’acció és la nostra principal eina de lluita.

Des de CGT estem molt preocupats amb tot el que estan anunciant en relació amb:

• Els llocs de treball al sector ferroviari

• Els ERO’s anunciats a RENFE i ADIF

• Les retallades a Cremonini

• El futur dels treballadors de les Contrates Ferroviàries, Serveis Auxiliars, Comfersa, etc...

• Les habilitacions per al personal de l’extinta FEVE

• La imminent liberalització del ferrocarril. El dia 31 de Juliol és la data marcada per a la liberalització del transport de viatgers, encara que ja està des de fa temps en marxa la de les Mercaderies.

• Les supressions de trens de mitja distància a partir de la declaració de les OSP (Obligació de Servei Públic) recentment aprovades i posades ja en marxa.

• El tancament de línies anunciades, la dimensió de les quals és una incògnita fins al 23 d’Agost.

• La Fragmentació d’ADIF en dues empreses diferents i RENFE en altres quatre, al llarg d’aquest any.

Des de CGT entenem que cal començar ja a donar clars senyals de que no anem a permetre aquest disbarat, amb mobilitzacions unitàries de tots els sindicats. Aquesta vegada no ha estat possible posar-nos d’acord perquè cada organització analitza els ritmes d’aquesta confrontació amb criteris diferents. Alguns creuen que encara no és el moment i altres que cal negociar abans de mobilitzar-se. Tal vegada en el futur sigui possible la unitat i esperem que no sigui massa tard.

La CGT ha convocat ja una Manifestació estatal a Madrid per al dia 29 de Juny, de tots i totes les ferroviàries que desitgin expressar la seva indignació amb la situació que vivim. Sortirà a les 12,00 hores de Atocha i acabarà en la Puerta del Sol.

Esperem que acudeixin molts ferroviaris i ferroviàries, almenys els que intueixin que està en joc el seu lloc de treball i, per tant, el seu futur, el que és absolutament cert.

A més CGT convocarà vagues durant els mesos de Juliol i Agost, a les quals encara no ha posat dates tancades, amb la finalitat de seguir intentant la unitat d’acció amb tots els altres sindicats, doncs entenem que aquesta és la veritable eina per a afrontar aquesta situació, la qual és la més perillosa per als ferroviaris de tota la seva història.

L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS LA MOBILITZACIÓ!

Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.sff-cgt.org

25 de juny 2013

Ni LOMCE ni retallades. Manifestació el 27 de juny a Barcelona


Dijous 27 de juny: Manifestació del MUCE contra la LOMCE. A les 18h.
Recorregut: Des de la Delegació del govern (c/ Llúria - Mallorca) fins al Consorci (Pl. Urquinaona)


El MUCE us anima a participar en la manifestació convocada a Barcelona per mostrar rebuig a llei Wert. Arrencarà a les 18.00h a la Delegació del Govern fins a la plaça Urquinaona.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa us anima a sortir al carrer per mostrar oposició a la LOMCE.

El punt de sortida de la manifestació serà entre els carrers Llúria i Mallorca, a la Delegació del Govern per anar des d'allà fins a la seu del Consorci d'Educació de Barcelona (Plaça Urquinaona).
Es reclamarà:
  • La provisió de places objectiva i transparent
  • Les substitucions al 100% i des del primer dia
  • L'increment de les plantilles
Al final hi haurà una teatralització sobre el que significa la LOMCE.

Descarregueu el cartell.

22 de juny 2013

Terrassa: Crida de solidaritat i mobilització contra la repressió als moviments socials. Mònica absolució

Manifestació 22 de juny a les 18h a Plaça Vella de Terrassa i 27 de juny concentració al ple municipal de Terrassa (Raval de Montserrat). El 4 de juliol judici a les 9.30h amb concentració a l’Audiència Provincial de Barcelona

Els companys i companyes de la Federació Local de Terrassa ens han fet arribar la petició de solidaritat envers la companya Mónica. La Mónica, membre de Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa (espai del qual forma part de manera estable la CGT de Terrassa) i d’altres col·lectius de la ciutat.

La nit del 12 de maig del 2007 la Mònica va ser aturada per dos vehicles dels Grups d’Intervenció Especial (GIE) de la Policia Municpal de Terrassa quan sortia del Kasalet. Llavors va ser identificada violentament i posteriorment agredida i detinguda per dos agents per, suposadament, resistir-s’hi. Però l’abús de poder no va acabar aquí, la Mònica va demanar assistència mèdica degut a la agressió i va ser conduïda a Urgències on va ser víctima d’una nova agressió dels mateixos policies dins del propi hospital. Finalment va ser traslladada a comissaria, d’on va sortir el matí següent en llibertat amb càrrecs, acusada d’haver agredit ella als policies que la van detenir i apallissar.

Arran dels fets, dos policies municipals de Terrassa han estat finalment acusats d’un delicte de tortures i, subsidiàriament, d’un delicte contra la integritat moral i d’una falta de lesions pels quals es demana inicialment 2 anys de presó, 12 anys d’inhabilitació i 4500€ de responsabilitat civil. La torna és que, a la vegada, la Mònica, membre del col·lectiu Acció Autònoma i el Kasalet i activista dels moviments socials de Terrassa ha estat acusada d’un delicte d’atemptat a l’autoritat i de lesions pels quals li demanen inicialment una suma de 2,8 anys de presó i 1800€ de responsabilitat civil. Un cop el Jutjat 3 de Terrassa va finalitzar la instrucció el gener del 2013, el procés es va traslladar a l’Audiència Provincial de Barcelona, que finalment ha fixat la data de judici pel proper 4 de juliol d’aquest 2013.

Aquest és un nou judici contra les lluites socials de Terrassa, en aquesta ocasió cap a la companya Mónica. A més de la tortura, hem d’aturar la impunitat policial que a Terrassa i arreu es ceba amb els activistes de les lluites socials i amb col·lectius en situació de vulnerabilitat com els i les immigrants.

Per això demanen a tota la CGT la solidaritat activa, en primer lloc signant, tant individualment com com a federació, sindicat i secció sindical la petició per la dissolució dels GIE i l’absolució de la Mónica. Ho podeu fer a través de:

- Signatures col·lectives: en el full que trobareu aquí firmes x colectius Monica absolucio definitiu . Un cop omplert i signat (amb segell si és possible), el podeu enviar a la CGT de Terrassa (e-mail: cgtterrassa@gmail.com o fax: 937894504)

- Signatures individuals: a traves de la sol·licitud on-line https://oiga.me/campaigns/monica-absolucio-gie-dissolucio o omplint el formulari en paper que us poder descarregar aquífirmes individuals Monica absolucio definitiu i enviant-lo també a la CGT de Terrassa.

A més, el 22 de juny a Terrassa, a les 18:00 h. a la Pça. Vella hi ha una manifestació per l’absolució de la Mònica i la dissolució dels GIE.
Podeu accedir a cartells i material de la campanya a la pàgina web de SAT:
http://sat-terrassa.cat/

Trobareu el manifest que explica el cas aquí:manifest central gie definitiu

Secretaria d’acció social CGT-Catalunya
Federació Local de Terrassa de CGT

Més informació:
- E-MAIL: cgtterrassa@gmail.com
- CGT Terrassa www.cgtterrassa.tk

mònica absolució. Gie dissolució

 

17 de juny 2013

Presentació a Sabadell de la Guia Antirrepressiva de la CGT

En el context de crisi actual del sistema capitalista, les lluites socials s'aguditzen, en bona mesura perquè l'estat desplega tota la seva violència institucional per intentar frenar, paralitzar, canalitzar o eliminar les respostes dels sectors del poble descontents i crítics amb el caos sòcio-econòmic imperant.

La secretaria d'Acció Social confederal de la CGT va editar aquesta Guia Antirrepressiva com a eina de formació, informació i consulta per a totes les persones militants de col·lectius i moviments socials, que lluiten dins i fora de les empreses plantant cara a l'ordre dominant, per saber com actuar davant la repressió, conèixer les especificitats legals, i poder valorar riscos i possibilitats.

Posteriorment a la seva edició, les secretaries de Jurídica i Acció Social de la CGT de Catalunya, editen aquesta versió, actualitzada i en català.

Per a la seva presentació a Sabadell, comptarem amb la presència del company Ermengol Gassiot, col·laborador en les dues versions de la Guia Antirepressiva.

Serà el proper dijous 20 de juny a les 18:30 al local de la CGT de Sabadell (C/Roselló, 10).
Us hi esperem.

Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT de Sabadell

14 de juny 2013

La CGT davant l’acord sobre la ultraactivitat dels convenis col·lectius

L’Acord sobre Ultraactivitat dels Convenis Col·lectius del 23 de Maig de 2013, subscrit per CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014 (II AENC) és un viatge a cap lloc, que només pretén desmobilitzar a les i els treballadors.

Per a la CGT és fals que l’acord sobre ultraactivitat millori la reforma laboral.

La llei 3/2012 de Reforma Laboral aprovada pel govern, quant a la Negociació Col·lectiva està afectant a tres àmbits fonamentals.

Primer, destrueix la capacitat normativa dels convenis, doncs les condicions col·lectives pactades, poden ser eliminades (despenjament) i/o modificades unilateralment per l’empresari, sobre la base de la “descausalització” que contempla aquesta reforma laboral.

Segon, desnaturalitza l’eficàcia general del conveni, doncs obre la via per a la individualització de les condicions del contracte.

Tres, “fulmina” la ultraactividtat dels convenis, els quals tindran una eficàcia màxima d’un any, excepte pacte en contra.

El present Pacte no tanca el problema, doncs al ser un Acord de Parts i mancar de força vinculant per a les Comissions Negociadores dels Convenis Col·lectius, ens trobem en el món de les recomanacions, les quals tindran més o menys graus d’acceptació en la mesura que convingui a les parts.

L’Acord és una mera declaració d’intencions, on s’insta a les …”unitats de negociació”… a tenir voluntat de continuïtat i que prevalguin la …”bona fe negocial”.

El Pacte aborda la necessitat de continuar amb la regulació contractual (més enllà del 8 de juliol 2013), sempre que les parts negociadores es comprometin a continuar negociant, alhora que qualsevol de les parts…”podrà decidir que la negociació està esgotada i, per tant, instar la mediació obligatòria o l’arbitratge voluntari…”, per tant , res de nou que no reculli la Reforma Laboral 3/2012, que ja establia aquesta possibilitat que una de les parts entenent que no s’està negociant de bona fe per l’altra, pot instar procediments de mediació i inclusivament arbitratge. Igualment, el Pacte resol les situacions de bloqueig en la negociació col·lectiva, amb un…”haurien d’acudir als sistemes de solució extrajudicial de conflictes...”
Des de la CGT, entenem que és un viatge a cap lloc, que precisament això és el que es pretén (consensos), desactivar el conflicte social i, així s’expressa textualment en l’exposició de motius de l’Acord .. “donar certesa i seguretat a empresaris i treballadors”.

Des del punt de vista jurídic, res està resolt, veurem quan es judicialitzin els primers Convenis Col·lectius que perdin eficàcia.

Per a la CGT, des del punt de vista sindical, la voluntat de tornar a l’anterior (pacte, consens), és tot el contrari del principi d’esperança per a les classes assalariades, doncs desactiva el conflicte existent en les relacions laborals concretes de sectors o empreses, tornant a insistir en una cultura que impossibilita la interconnexió i generalització del conflicte amb un nexe ara comú a totes les persones assalariades.

La pèrdua del Conveni Col·lectiu, alhora que és una declaració de derrota cara als i les treballadores, es ven amb una idea absolutament falsa consistent que el pacte per a prorrogar els convenis, esmena substancialment la reforma laboral.

Per a la CGT, el més greu d’aquesta estratègia anomenada pacte social és que frena la lluita contra el desmantellament dels drets laborals i socials, i ens allunya encara més de la possibilitat d’organitzar el conflicte per a canviar i impedir el desastre laboral i social.

Per a la CGT, els convenis col·lectius tenen la força normativa de la legalitat i afecten a tots les i els treballadors/as i la vigència de totes i cadascuna de les condicions col·lectives, es mantindrà sense límit fins a la seva substitució per altre nou conveni.

Això és el que cal defensar en les negociacions en qualsevol dels àmbits que aquestes es donin, sectorials o d’empreses i, solament la capacitat organitzada dels i les treballadores, és la que farà respectar les regles de joc que tant han costat a la lluita sindical en aquest model de relacions laborals.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT