Antonio Molina Hernández membre de la secció sindical de CGT a Smatsa i secretari d’acció sindical de la Federació Local de CGT a Sabadell trasllada a ‘opinions contundents’ el seu analisi de la reforma laboral aprovada fa poc pel govern del PP.
La nova reforma laboral que ha estat decretada pel govern del PP suposa una clara agressió als drets fonamentals en matèria d’ocupació del conjunt del poble treballador.
Aquesta nova reforma laboral culmina i continua les anteriors reformes laborals decretades o negociades pels anteriors governs del PSOE o del PP, amb la diferència que aquesta l’hem de contextualitzar en una forta ofensiva capitalista de la mà de la UE els mercats financers i l’oligarquia a nivell estatal.
El que pretén aquesta reforma és avançar cap a la desregularització i precarització del conjunt de relacions laborals que eren vigents des de l’anomenada ‘transició democràtica’
Alguns dels aspectes fonamentals d’aquesta reforma
En primer lloc l’acomiadament de 20 dies serà possible amb 9 mesos de caiguda d’ingressos, no serà necessari acreditar pèrdues. En aquest cas la indemnització màxima serà de 12 mensualitats, enfront de les 45 mensualitats de l’anterior acomiadament improcedent. Una altre de les mesures que abaraten l’acomiadament consisteix en que l’acomiadament injustificat (improcedent) passa de 45 dies per any treballat a 33, a més a més, es redueixen 20 mesos de salari a la indemnització resultant, en reduir el màxim de 42 mensualitats a 24. Finalment es facilitarà l’acomiadament procedent per absentisme encara que s’estigui de baixa mèdica.
Els convenis col·lectius resulten espacialment afectats per la reforma laboral; la pròrroga màxima dels convenis col·lectius vençuts serà de dos anys, fet amb el qual es posa límit a la denominada ‘ultraactivitat’ que permetia l’allargament pràcticament indefinit dels convenis
Pel que fa als nous contractes, es crea un ‘contracte indefinit’ amb un període de prova d’un any i augmenten les subvencions als empresaris amb uns 3000 euros per la contractació del primer treballador menor de 30. En les politiques per fomentar ocupació les ETT’s passen a tenir un paper central, cosa que en la pràctica suposa la privatització del OTG per la via de desviar la seva activitat cap a aquestes empreses traficants de treballadors. Cal destacar que la reforma també afecta als aturats, les persones que estiguin cobrant prestació d’atur hauran de realitzar un ‘treball social’.
Amb tots aquests elements a la mà, l’empresari tindrà total llibertat per a acomiadar de manera procedent, canviar les condicions de feina (la jornada) i abaixar els salaris, ja que aquesta és una reforma feta a la mesura de la patronal.
El paper dels sindicats majoritaris i els treballadors enfront la reforma
Per una altra banda, s’ha de destacar el paper de passivitat, sinó de col·laboració, de la burocràcia dels sindicats verticals CCOO i UGT, que han aplanat el camí per aquesta pèrdua de drets. És molt significatiu l’acord assolit per la CEOE i CCOO-UGT (II acord per la negociació col·lectiva 2012 2013, 2014). En aquest pacte molts dels aspectes de la reforma ja es podien veure reflectits: retallades salarials i limitació de la negociació col·lectiva.
Se’ns ha dit per activa i per passiva que aquesta reforma és per a crear ocupació. En la meva opinió servirà per destruir llocs de treball. L’única manera de generar ocupació passa per invertir la lògica capitalista: les 35 hores de jornada setmanal sense reducció de sou, la prohibició de subcontractacions, la municipalització i nacionalització dels serveis públics i dels sectors productius estratègics.
Davant d’aquesta pèrdua de dret laborals, davant de les retallades i la privatització dels serveis públics, és necessària la unitat, la confluència de totes les lluites que s’oposen a aquest sistema d’opressió i explotació capitalista. Més que mai és necessari enfortir el sindicalisme de base i anticapitalista enfront al burocratisme i la claudicació de les direccions de CCOO i UGT.
Segons la meva opinió, la única resposta possible davant d’aquesta situació és la construcció d’una mobilització general (vagues, manifestacions, ocupacions) que facin insostenible la situació al govern, per tal que retirin aquestes mesures i d’altres que tenen preparades.
