9 de jul. 2012

Sabadell amb els miners. Concentració de suport.

Les conques mineres estan en peu de guerra davant la decisió del Govern d’incomplir allò firmat i retallar les ajudes a l‘explotació una mitja del 63% aquest mateix any. 
Amb aquesta decisió els pobles de les comarques mineres es veuen abocades a la misèria.

Durant quasi 30 anys diferents governs (tant del PSOE com del PP) han anomenat “reconversió industrial” al que era destrucció pura i dura de l’activitat industrial i de llocs de treball. El declivi dels pobles miners ha sigut constant i l’atur continua fent estralls. Ara, la decisió del govern de Rajoy remata a més de 30.000 famílies.
No hi ha diners per l’educació, la sanitat pública, l’habitatge o per a crear llocs de treball. No hi ha diners per a les conques mineres, però hi ha tots els diners necessaris quan es tracta de sortir al rescat multimilionari dels banquers. No es poden destinar aquest any 200 milions d’euros més de subvenció a la producció al carbó, però no hi ha cap problema quan Bankia ha rebut ja 23.500 milions d’euros.
Als miners tot, als bancs ni un euro
Els miners, que en molts casos porten mesos sense cobrar o cobrant salaris de misèria en las subcontrates per deixar-se la vida i la salut als pous, veuen amenaçat la seva feina i el seu futur.
Quan es dilapiden fortunes rescatant bancs o subvencionant a les multinacionals de l’energia no podem acceptar de cap manera que ens diguin que no hi ha diners, que s’han de suspendre les ajudes al carbó i no invertir ni un euro en la reactivació industrial de les conques.
Que s’alliberi immediatament les ajudes al carbó i que la mineria passi sota control dels treballadors/es. Només així es podrà garantir la producció i els llocs de treball i només així s’evitarà que bona part de la subvenció al cabró se la quedin empreses privades, que després subcontracten i exploten miserablement als miners.
S’ha d’exigir que es posi en peu un pla d’industrialització i d’obres públiques i socials que doni feina a les conques mineres. S’ha de dir molt alt que si que hi ha diners per tot això si es deixa de donar un sol euro més als que han provocat aquesta crisi i se suspèn el pagament de l’immoral i il·legítim deute públic, posant tots aquests recursos al servei d’un pla de rescat dels treballadors i el poble.
11 de Juliol: tots/es amb els miners, donem suport a la marxa negra.
El passat 22 de Juny, des de diferents conques, els miners començaren una marxa a peu fins a Madrid, per exigir al govern una solució al conflicte.
L’11 de juliol arribaran a Madrid s’han de trobar la rebuda que mereixen. A tot l’Estat hem de fer-los sentir que no estan sols, que tota la classe obrera dóna suport a la seva justa lluita, perquè els homes i les dones de la mineria són l’orgull de tota la classe obrera. Perquè si ells guanyen, guanyem tots/es. Cal assenyalar el paper nefast dels sindicats majoritaris UGT i CCOO que en comptes de recolzar la lluita minera arreu de l’estat i extendre la lluita, no han realitzat pràcticament cap acte de protesta fora de les conques mineres d’Astúries. Les creixents protestes obreres i populars exigeixen de totes les organitzacions sindicals la imperiosa necessitat d’unificar totes les lluites en curs, continuant les protestes i convocant una nova vaga general i les que facin falta, perquè aquest és l’únic camí per ajudar als miners i aturar als atacs del govern i el capital contra la classe treballadora.
Volem, per últim, denunciar la vergonyosa actuació de les forces repressives de l’Estat (policia i Guàrdia Civil), determinats a fer callar a cops, pilotes de goma i entrades salvatges als pobles aquesta justa lluita. Exigim la immediata llibertat sense càrrecs de tots els detinguts i reafirmem que qualsevol desgracia que pugui ocórrer serà responsabilitat única d’aquest govern dels banquers.