Les conques mineres estan en peu de guerra davant la decisió del Govern d’incomplir allò firmat i retallar les ajudes a l‘explotació una mitja del 63% aquest mateix any.
Amb aquesta decisió els pobles de les comarques mineres es veuen abocades a la misèria.
Durant quasi 30 anys diferents governs (tant del PSOE com del PP) han anomenat “reconversió industrial” al
que era destrucció pura i dura de l’activitat industrial i de llocs de
treball. El declivi dels pobles miners ha sigut constant i l’atur
continua fent estralls. Ara, la decisió del govern de Rajoy remata a més
de 30.000 famílies.
No hi ha
diners per l’educació, la sanitat pública, l’habitatge o per a crear
llocs de treball. No hi ha diners per a les conques mineres, però hi ha
tots els diners necessaris quan es tracta de sortir al rescat
multimilionari dels banquers. No es poden destinar aquest any 200
milions d’euros més de subvenció a la producció al carbó, però no hi ha
cap problema quan Bankia ha rebut ja 23.500 milions d’euros.
Als miners tot, als bancs ni un euro
Els miners, que en molts
casos porten mesos sense cobrar o cobrant salaris de misèria en las
subcontrates per deixar-se la vida i la salut als pous, veuen amenaçat
la seva feina i el seu futur.
Quan es dilapiden fortunes rescatant bancs
o subvencionant a les multinacionals de l’energia no podem acceptar de
cap manera que ens diguin que no hi ha diners, que s’han de suspendre
les ajudes al carbó i no invertir ni un euro en la reactivació
industrial de les conques.
Que s’alliberi immediatament les ajudes al carbó i que la mineria passi sota control dels treballadors/es. Només
així es podrà garantir la producció i els llocs de treball i només així
s’evitarà que bona part de la subvenció al cabró se la quedin empreses privades, que després subcontracten i exploten miserablement als miners.
S’ha d’exigir que es posi en peu un pla d’industrialització i d’obres públiques i socials
que doni feina a les conques mineres. S’ha de dir molt alt que si que
hi ha diners per tot això si es deixa de donar un sol euro més als que han provocat aquesta crisi i se suspèn el pagament de l’immoral i il·legítim deute públic, posant tots aquests recursos al servei d’un pla de rescat dels treballadors i el poble.
11 de Juliol: tots/es amb els miners, donem suport a la marxa negra.
El passat
22 de Juny, des de diferents conques, els miners començaren una marxa a
peu fins a Madrid, per exigir al govern una solució al conflicte.
L’11 de juliol arribaran a Madrid
s’han de trobar la rebuda que mereixen. A tot l’Estat hem de fer-los
sentir que no estan sols, que tota la classe obrera dóna suport a la
seva justa lluita, perquè els homes i les dones de la mineria són
l’orgull de tota la classe obrera. Perquè si ells guanyen, guanyem
tots/es. Cal assenyalar el paper
nefast dels sindicats majoritaris UGT i CCOO que en comptes de recolzar
la lluita minera arreu de l’estat i extendre la lluita, no han realitzat
pràcticament cap acte de protesta fora de les conques mineres
d’Astúries. Les creixents protestes
obreres i populars exigeixen de totes les organitzacions sindicals la
imperiosa necessitat d’unificar totes les lluites en curs, continuant
les protestes i convocant una nova
vaga general i les que facin falta, perquè aquest és l’únic camí per
ajudar als miners i aturar als atacs del govern i el capital contra la
classe treballadora.
Volem, per últim,
denunciar la vergonyosa actuació de les forces repressives de l’Estat
(policia i Guàrdia Civil), determinats a fer callar a cops, pilotes de
goma i entrades salvatges als pobles aquesta justa lluita. Exigim la
immediata llibertat sense càrrecs de tots els detinguts i reafirmem que
qualsevol desgracia que pugui ocórrer serà responsabilitat única
d’aquest govern dels banquers.
